213 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 213 aC (ccxiii aC) |
| Islàmic | 860 aH – 859 aH |
| Xinès | 2484 – 2485 |
| Hebreu | 3548 – 3549 |
| Calendaris hindús | -157 – -156 (Vikram Samvat) 2889 – 2890 (Kali Yuga) |
| Persa | 834 BP – 833 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 38 |
| Ab urbe condita | 541 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC | |
| Dècades | |
| 240 aC 230 aC 220 aC - 210 aC - 200 aC 190 aC 180 aC | |
| Anys | |
| 216 aC 215 aC 214 aC - 213 aC - 212 aC 211 aC 210 aC | |
El 213 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Màxim i Grac (o també any 541 Ab urbe condita). L'ús del nom «213 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments
[modifica]Imperi Selèucida
[modifica]- Aqueu, general macedoni, fill d'Andròmac, s'havia revoltat i apoderat d'una part de l'Imperi Selèucida (223 aC). Antíoc III el Gran, creua el Taure i ocupa el territori fins a Sardes, ciutat que ocupa (214 aC). Aqueu resisteix a la ciutadella, fins que Bolis, un agent de Sosibi, ministre de Ptolemeu IV Filopàtor, deixa de protegir-lo i l'entrega a Antíoc, que el fa matar.[2]
Il·líria
[modifica]- En el curs de la Primera Guerra Macedònica, Filip V de Macedònia, s'apodera de Lissos, i així una gran part d'Il·líria queda sota el seu control.[3]
Sicília
[modifica]- Marc Claudi Marcel, cònsol l'any anterior (214 aC) és ara procònsol, i continua el setge de Siracusa (214 aC-212 aC). Marcel ataca Siracusa per mar i per terra, i té com a propretor i legat a Api Claudi Pulcre. Utilitza torres de setge flotants muntades en naus unides de dues en dues i equipades amb ganxos i escales. El savi Arquimedes crea dispositius de defensa per ajudar els assetjats: catapultes, ganxos gegants per treure les naus de l'aigua i potser miralls gegants que concentren els raigs del sol i encenen les naus. Els siracusans rebutgen totes les ofensives romanes.[4]
- Himilcó, general cartaginès, amb 25000 homes més i tres mil cavallers, desembarca a Heraclea Minoa i ocupa Agrigent. No pot forçar el campament de Marc Claudi Marcel i es dirigeix contra altres ciutats de Sicília, i moltes es declaren a favor de Cartago, com ara Morgantina on hi havia el magatzems romans.[5]
Antiga Roma
[modifica]- Aquest any són elegits cònsols Quint Fabi Màxim i Tiberi Semproni Grac.[6]
- Grac, durant el seu consolat, porta la guerra a Lucània, i lliura alguns combats menors. Ocupa algunes fortaleses de segon ordre. Per no deixar el comandament va aconsellar nomenar un dictador per dirigir els comicis i es nomena Gai Claudi Centó, que té com a magister equitum a Quint Fulvi Flac.[7]
- Fabi Màxim rep la Pulla com a província. El seu pare, Quint Fabi Màxim Berrugós, el serveix com a legat a les seves ordres a Suessula.[8]
- Incendi del Forum Boarium a Roma. L'any següent, (212 aC) ja està reconstruït.[9]
Necrològiques
[modifica]- Aqueu, per ordre d'Antíoc III el Gran.[2]
- Arat de Sició, cap de la Lliga Aquea, segons Plutarc i Polibi pels efectes d'un verí subministrat pel rei Filip V de Macedònia.[10][11]
Referències
[modifica]- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- 1 2 Polibi. Història, VIII, 17-23
- ↑ Polibi. Història, VIII, 15
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXIV, 27
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXIV, 39
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXIV, 10
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXIV, 14-16
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXIV, 9, 43
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXIV, 47
- ↑ Polibi. Història, VIII, 14
- ↑ Plutarc. Arat, 52
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 213 aC
