287 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 287 aC (cclxxxvii aC) |
| Islàmic | 936 aH – 935 aH |
| Xinès | 2410 – 2411 |
| Hebreu | 3474 – 3475 |
| Calendaris hindús | -231 – -230 (Vikram Samvat) 2815 – 2816 (Kali Yuga) |
| Persa | 908 BP – 907 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -36 |
| Ab urbe condita | 467 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC | |
| Dècades | |
| 310 aC 300 aC 290 aC - 280 aC - 270 aC 260 aC 250 aC | |
| Anys | |
| 290 aC 289 aC 288 aC - 287 aC - 286 aC 285 aC 284 aC | |
El 287 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Marcel i Rútil (o també any 467 ab urbe condita). La denominació «287 aC» per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.[1]
Esdeveniments
[modifica]Antiga Grècia
[modifica]- Setge d'Atenes per part de Demetri Poliorceta.[2]
- S'havia format una coalició contra Demetri Poliorceta, amb Seleuc I Nicàtor, Ptolemeu I Sòter i Lisímac de Tràcia, que decideixen atacar a Europa abans que Demetri passés a l'Àsia;[3] Pirros, rei de l'Epir trenca l'acord de pau amb Demetri i s'uneix a la coalició, i a la primavera d'aquest any (o potser a finals del 288 aC) Lisímac envaeix Macedònia pel nord-est i Pirros ho fa pel sud-oest. Demetri avança contra Lisímac però hi va haver nombroses defeccions a les seves tropes i ha de recular per trobar-se amb Pirros que avança fins a Berea. Quan Demetri el vol atacar les seves tropes deserten i es posen al servei de Pirros.[4]
- Estrató de Làmpsac es fa càrrec de la direcció del Liceu després de la mort de Teofrast.[5]
Antiga Roma
[modifica]- Aquest any són elegits cònsols Marc Claudi Marcel i Gai Nauci Rútil, segons consta als Fasti.[6][a]
- Quint Hortensi, nomenat dictador, promulga la lex Hortènsia, que estableix que el senat romà ha d'obeir i acceptar tot allò que el poble hagués votat als comicis tribunats o als plebiscits. Aquesta llei marca el final del Conflicte dels Ordres, la lluita social i política entre els patricis i els plebeus (Secessio plebis) que venia des dels inicis de la República (494 aC).[7][8]
- Eutropi esmenta els saxons per primer cop.[9]
Naixements
[modifica]- Arquimedes, científic grec, nascut a Siracusa (mort el 212 aC)[10]
Notes
[modifica]- ↑ La manca de fonts (els llibres de Titus Livi d'aquest període s'han perdut) no permet saber notícies del seu any en el càrrec.
Referències
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 287 aC
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Lempière, Nicholas; Walbank, Frank. A History of Macedonia: 336-167 B.C.. Oxford University Press, 1988, p. 221.
- ↑ Pausànias, Descripció de Grècia, 1.10.2
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Pirros, XII, 12
- ↑ Diògenes Laerci. Vides i opinions de filòsofs eminents, V, 58
- ↑ Broughton, T. Robert. The magistrates of the Roman Republic: vol. 1, 509 B.C.-100 B.C. Nova York: American Philological Association, 1951, p. 185.
- ↑ Plini el Vell. Naturalis Historia, XVI, 37
- ↑ Titus Livi. Epítom, XI
- ↑ Townsend, George Henry. The Manual of Dates: A Dictionary of Reference to All the Most Important Events in the History of Mankind to be Found in Authentic Records (en anglès). 5a ed.. Frederick Warne, 1877, p. 852.
- ↑ «Arquimedes». GEC. [Consulta: 18 març 2023].
