312 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 312 aC (cccxii aC) |
| Islàmic | 962 aH – 961 aH |
| Xinès | 2385 – 2386 |
| Hebreu | 3449 – 3450 |
| Calendaris hindús | -256 – -255 (Vikram Samvat) 2790 – 2791 (Kali Yuga) |
| Persa | 933 BP – 932 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -61 |
| Ab urbe condita | 442 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle v aC - segle iv aC - segle iii aC | |
| Dècades | |
| 340 aC 330 aC 320 aC - 310 aC - 300 aC 290 aC 280 aC | |
| Anys | |
| 315 aC 314 aC 313 aC - 312 aC - 311 aC 310 aC 309 aC | |
El 312 aC va ser un any del calendari romà. prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del consolat de Valeri Màxim i Mus (o també any 442 ab urbe condita o de la Fundació de Roma). La denominació «312 aC» per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.[1]
Esdeveniments
[modifica]Antiga Grècia. Els diàdocs
[modifica]- Ptolemeu I Soter envaeix la Celesíria i s'enfronta amb Demetri Poliorceta, fill d'Antígon Monoftalm, prop de Gaza. Els egipcis, entre els quals hi havia Seleuc, guanyen la batalla i Demetri ha d'evacuar Celesíria i Fenícia. Seleuc amb una petita força es presenta a Babilònia, on tenia molts amics i havia comprat moltes lleialtats i no té gaire feina en dominar altra vegada la satrapia. Demetri aconsegueix aturar l'avenç dels egipcis derrotant el general Cilles, i Antígon avança cap a la zona amb reforços. Ptolemeu es retira cap Egipte i es prepara per a la defensa, però Antígon no el segueix i consolida el seu domini a les zones conquerides.[2]
- Ptolemeu I Soter ataca Xipre i ocupa algunes ciutats-estat, entre elles Cícion, i mata als seus reis, que conspiraven contra ell.[3]
- Antígon Monoftal fracassa en el seu intent de capturar la ciutat de Petra.[4]
Antiga Roma
[modifica]- Aquest any són elegits cònsols Marc Valeri Màxim i Publi Deci Mus.[5]
- Publi Deci Mus es queda a Roma per una malaltia, mentre el seu col·lega dirigeix la guerra contra els samnites.[6] Aureli Víctor diu que va guanyar un triomf sobre el samnites i va dedicar el botí a Ceres,[7] però una inscripció que ho confirmaria sembla que podria ser una falsificació.
- Gai Sulpici Llong és nomenat dictador pel senat per dirigir la guerra contra els etruscs.[8]
- Gai Juni Bubulc Brut és nomenat magister equitum del dictador Gai Sulpici Llong segons els Fasti Capitolini, i no dictador, com l'anomena per error Titus Livi.
- S'estableix una colònia de dret llatí a Interamna Lirinas, a la riba nord del riu Liris, i una altra a Casinum, per defensar la vall del riu contra els atacs dels samnites.[9]
- Construcció del primer aqüeducte romà (Aqua Appia) pels censors Appi Claudi Cec, conegut també per la construcció de la Via Àpia durant la seva censura, i Gai Plauci Venox[10]
Xina
[modifica]- Victòria de l'Estat de Qin a la Xina enfront de les tropes de Zhou, i decapiten 80.000 homes[11]
Naixements
[modifica]Necrològiques
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIX, 80-85
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIX, 90-93
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIX, 97
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, IX, 29
- ↑ Titus Livi, Ab Urbe Condita, IX, 29
- ↑ Sext Aureli Víctor, De viris illustribus Romae, 27
- ↑ Smit, William (ed.). «Longus, Sulpicius». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 26 febrer 2024].
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, IX, 28
- ↑ Villalba i Varneda, Pere. Roma a través dels historiadors clàssics. Univ. Autònoma de Barcelona, 1996, p.149. ISBN 8449006996.
- ↑ Marvin C. Whiting, Imperial Chinese Military History : 8000 Bc - 1912 Ad, iUniverse, 2002
- ↑ Justí. Historiarum Philippicarum, XI, 10
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVI, 46
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 312 aC
