454 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 454 aC (cdliv aC) |
| Islàmic | 1109 aH – 1108 aH |
| Xinès | 2243 – 2244 |
| Hebreu | 3307 – 3308 |
| Calendaris hindús | -398 – -397 (Vikram Samvat) 2648 – 2649 (Kali Yuga) |
| Persa | 1075 BP – 1074 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -203 |
| Ab urbe condita | 300 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle vi aC - segle v aC - segle iv aC | |
| Dècades | |
| 480 aC 470 aC 460 aC - 450 aC - 440 aC 430 aC 420 aC | |
| Anys | |
| 457 aC 456 aC 455 aC - 454 aC - 453 aC 452 aC 451 aC | |
El 454 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Era l'any 300 ab urbe condita, o de la fundació de Roma. La denominació 454 aC per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode més usat a Europa per a anomenar els anys.[1]
Esdeveniments
[modifica]- Les forces de l'Imperi Aquemènida encapçalades pel general Megabazos van derrotar els aliats grecs d'Egipte i van aconseguir el control de la zona. Els grecs que s'havien refugiat en una illa del delta del Nil van ser massacrats i va ser destruïa una flota que arribava a auxiliar-los.[2][3]
- Després del fracàs de l'expedició a Tessàlia, Pèricles va dirigir un exèrcit que des de Peges va envair territori de Sició, i va derrotar els seus habitants. Amb algunes forces dels aqueus es va dirigir a Acarnània i va assetjar Eníades sense èxit. Més tard es va fer retornar a Cimó, i Pèricles en va signar el decret. Van acordar que Cimó tindria el comandament fora de l'Àtica i Pèricles a l'Àtica.[4]
- Pèricles ataca la ciutat d'Eníades, a l'Acarnània, però no la va poder ocupar.[5]
- La ciutat de Lilibèon, a Sicília estava en guerra amb Segesta, segons Diodor de Sicília.[6]
- A Roma van ser elegits cònsols Aulus Aterni i Espuri Tarpeu Montà Capitolí. Durant el seu mandat es va aprovar la Lex Aternia Tarpeia, que autoritzava els diversos magistrats romans a castigar amb multa la desobediència a les seves ordres (abans només ho podien fer els cònsols). L'import de la multa no podria passar del valor de dos bous o de 30 ovelles.[7][8]
Necrològiques
[modifica]- Alexandre I de Macedònia (data aproximada).[9]
Referències
[modifica]- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Heròdot. Històries, III, 160
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XI, 74, 6
- ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, I, 111
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XI, 85
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XI, 86
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, III, 31
- ↑ Gagé, Jean «La Lex Aternia: l'estimation des amendes (multae) et le fonctionnement de la commission décemvirale de 451-449 av. J.-C». L'antiquité classique, 47, 1, 1978, p. 78.
- ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, I, 57
