Al-A'raf

Al-A'raf

(ar) سورة الأعراف
Tipus	sura
Fitxa
Llengua	àrab alcorànic
Format per	Al-Araf 163–170 (en)
Dades i xifres
Personatges	Al·là Adam a l'islam Iblís Nuh Hud (en) Sàlih Xuayb ibn Mahdan Mussa Faraó a l'islam Harun Xaitan
Sèrie
Part de	Alcorà
Fitxer d'àudio parlat (àrab alcorànic)

Al-Araf (àrab: ٱلأعراف, al-Aʿrāf, lit. ‘Els cims’) o Els cims que separen el cel i l'infern és la setena sura de l'Alcorà, amb 206 aleies o versos. Pren nom de les aleies 46-47, en què apareix la paraula al-Araf. El terme es refereix, en l'islam, a un regne en l'altra vida on resideixen aquells que van tenir una vida equilibrada de pecats i virtuts i, per tant, no estan ni al cel ni a l'infern.

Pel que fa al moment i al context de la revelació (asbab an-nuzul), és una sura de la Meca, és a dir, que va ser revelada abans de l'Hègira. Segons l'erudit Abu-l-Alà al.-Mawdudí, va ser revelada aproximadament al mateix moment que la sura Al-Anam, és a dir, l'últim any de la residència del profeta Mahoma a la Meca. Ho avalen que les dues comparteixen el caràcter d'advertència als musulmans, així com el fet que ambdues tenen el mateix rerefons històric. Ara bé, no es pot saber amb certesa quina de les dues va ser revelada abans de l'altra. Per a interpretar-la, cal tenir presents les primeres aleies de la sura Al-Anam.

Resum

Faraó observa una serp devorar un dimoni en presència de Musa; d'un manuscrit de Qisas al-Anbiya, c. 1540.

• 1-2: Déu diu a Mahoma que no dubti de l'Alcorà
• 3: El poble és exhortat a creure en l'Alcorà
• 4-5: Ciutats destruïdes per la seva incredulitat
• 6-9: Els profetes i els seus seguidors en el dia del judici
• 10: Ingratitud dels infidels

Història del profeta Adam

• 11: Creació d'Adam
• 11-12: Iblís, el dimoni, es nega a obeir Déu i inclinar-se davant d'Adam
• 13: Iblís és expulsat del Paradís
• 14-15: Iblís serà respectat fins a la resurrecció
• 16-17: Iblís declara el seu propòsit d'enganyar l'home
• 18: Déu amenaça Xaytan (Satanàs) i les seves víctimes
• 19-24: Caiguda d'Adam i Eva
• 25-26: Adam i Eva són expulsats del Paradís
• 27-29: Els costums indecents els van condemnar
• 30-31: Crítica als excessos en els creients
• 32-34: Els veritables creients van vestits decentment
• 35: Tota nació té un termini fix de vida
• 36-42: Perdició dels que rebutgen els apòstols de Déu
• 43-45: Recompensa beneïda dels veritables creients
• 45-46: Maledicció de Déu als infidels
• 47-50: El vel d'al-Araf i els seus habitants
• 51-52: Els que rebutgen els apòstols de Déu seran oblidats
• 53-54: Advertiment contra el rebuig de Mahoma
• 55-59: El Creador i Senyor dels mons ha de ser servit

Història del profeta Nuh (Noè)

• 60-65: Noè és rebutjat pel seu poble i el seu destí

Història del profeta Hud

• 66-73: Hud és rebutjat pels adins i el seu destí

Història del profeta Sàlih

• 74-80: Sàlih és rebutjat pels thamudins i la seva destrucció

Història del profeta Lut (Lot)

• 81-85: Lut és rebutjat i destrucció dels sodomites

Història del profeta Xuayb

• 86-94: Xuayb és rebutjat pels madianites, i la seva perdició

Déu parla d'altres nacions en el passat

• 95-96: Els incrèduls de la Meca afectats per l'adversitat o la prosperitat
• 97-101: Terrible sort de les ciutats que van rebutjar els apòstols de Déu i els van acusar d'impostura
• 102-103 Els que no han escoltat els missatgers són reprovats

Història de Mussa (Moisès)

• 104-105: Mussa és enviat a Faraó i als seus prínceps
• 106-108: Miracles de la serp i de la mà leprosa
• 109-115: Són cridats els mags d'Egipte
• 116-120: Batalla de miracles entre Mussa i els mags
• 121-123: Diversos mags es converteixen a Mussa
• 124-127: La ira del faraó s'encén en contra d'ells
• 128: Faraó i els seus prínceps persegueixen Mussa i el seu poble
• 129-130: Mussa exhorta el seu poble a una pacient confiança en Déu
• 131-132: Adversitat i prosperitat per dur Faraó al penediment
• 133-134: Els incrèduls egipcis reben les plagues
• 135: Hipocresia dels egipcis
• 136: Els egipcis són destruïts al mar Roig
• 137: El poble de Mussa triomfa, i posseeix la terra oriental i occidental
• 138-141: Els fills d'Israel es tornen idòlatres
• 142: Mussa converteix Harun (Aaron) en el seu ajudant, i dejuna quaranta dies
• 143: Mussa desitja veure la glòria de Déu, però es penedeix de la seva temeritat
• 144-145: Déu dona a Mussa la llei en dues taules
• 146-147: Els infidels amenacen amb dir impostors als seus profetes
• 148: El poble de Mussa adora el vedell d'or
• 149: El poble de Mussa es penedeix del seu pecat
• 150: Mussa, indignat, assalta Harun
• 151: Mussa demana perdó per a ell mateix i per a Harun
• 152: Mussa demana venjança per als idòlatres
• 153: Déu misericordiós està amb els creients
• 154: La ira de Mussa s'apaivaga
• 155: Mussa tria setanta ancians
• 155-156: Mussa prega per l'alliberament de la destrucció pel raig
• 156-159: Mussa prediu el «profeta illetrat»
• 160: Alguns jueus són correctament dirigits
• 161: Els israelites es divideixen en dotze tribus
• 161: Mussa colpeja una roca i en brollen dotze fonts, i Déu fa baixar del cel mannà i guatlles
• 162-163: Déu ordena entrar a la ciutat, destí dels que desobeeixen
• 164-167: Els que trenquen el sàbat es converteixen en mones
• 168-169: Dispersió dels jueus entre les nacions
• 170-171: Alguns dels seus successors són fidels a la llei de Mussa
• 172: Déu sacseja el mont Sinaí sobre els israelites.

Déu esmenta altres temes

• 173-175: Pacte de Déu amb els fills d'Adam
• 176-179: Maledicció de Balaam, un advertiment als infidels
• 180: Molts jinns i homes són creats per anar a l'infern
• 181-182: Els noms de Déu i no blasmar-los
• 183-184: Mètode de Déu de portar els infidels a la destrucció
• 185: Mahoma no està posseït per un diable
• 186: No hi ha cap esperança per al reprovat
• 187: Arribada sobtada de l'última hora
• 188: Mahoma només és un predicador
• 189-190: Culpables d'idolatria
• 191-198: La bogeria de la idolatria
• 199: Mahoma ordena la moderació
• 200-201: Déu manté a ratlla Satanàs i els dimonis
• 202: El poble de la Meca és incorregible
• 203: Mahoma és acusat d'impostura
• 204-206: L'Alcorà és per a ser escoltat en silenci i santa meditació

Tema

Tot i que el tema general de la sura és una invitació a seguir el missatge diví, aquest es desenvolupa en diversos «subtemes», interconnectats entre ells.

Aleies	Temes
1-10	La gent ha estat convidada a seguir el Missatge enviat a través de Mahoma i advertida de les conseqüències del seu rebuig.
11-25	El relat d'Adam s'ha relacionat amb l'objectiu final d'advertir els seus familiars contra els detestables artificis de Satanàs, que sempre està disposat a enganyar-los com va fer amb Adam i Eva.
26-53	Aquestes aleies contenen algunes directrius divines, que són oposades a les instruccions de Satanàs, la qual cosa retrata una imatge realista dels resultats de tots dos.
54-58	Com que el Missatge ha estat enviat per Déu, que és el Creador del cel i la terra i de tot el que s'hi troba, s'ha de seguir, ja que s'assembla a l'aiguat que dona vida a la terra morta.
59-171	Esdeveniments de les vides d'alguns profetes notables (Nuh, Hud, Sàlih, Lut, Xuayb i Mussa), centrats en les conseqüències del rebuig al seu Missatge, com a exemple per als destinataris del missatge de Mahoma, als quals s'adverteix de la necessitat que el reconeguin i que en segueixin el Missatge per tal d'evitar la condemna.
172-174	Arran de la referència a l'Aliança amb els israelites cap al final de la secció anterior, es recorda a tota la humanitat que cal recordar l'Aliança que es va fer en l'hora del nomenament d'Adam com a vicegerent de Déu, de manera que tota la seva descendència hauria de recordar-la i reconèixer i seguir el missatge que és transmès per Mahoma.
175-179	El cas de la persona que coneixia el Missatge però no li va fer cas: es considera un avís als individus que consideraven el Missatge fals, als quals s'insta a utilitzar totes les seves facultats per percebre la veritat del Missatge; i se'ls recorda que als infidels els espera l'Infern.
180-198	S'adverteix la desviació que suposa que algunes persones no utilitzin els seus recursos adequadament per tal de comprendre el Missatge i se'ls amonesta, se'ls impugna i se'ls adverteixde les conseqüències reals de la seva oposició al missatge de Mahoma.
199-206	Tenint tot això en compte, es donen directrius a Mahoma i, a través d'ell, als seus seguidors, sobre l'actitud que cal adoptar envers les persones que rebutgen el Missatge i se'n desvien.

Contingut

La sura esmenta molts personatges: Adam i Eva, Nuh, Lut, Hud, Sàlih, Xuayb i Mussa i Harun. Els temes importants, les lleis divines i els punts d'orientació d'aquesta sura són els següents

1. Es convida la Gent del Llibre (jueus i cristians) a convertir-se a l'islam.
2. S'amonesta els incrèduls sobre les conseqüències del seu repudi, tot fent referència als càstigs que van ser infligits a nacions anteriors que van rebre enviats (rassuls) però no els van fer cas.
3. Els jueus són advertits sobre les conseqüències del seu erroni seguiment dels profetes.
4. Precepte per fer créixer el missatge de l'islam amb astúcia.
5. Com els enviats (rassuls) i les persones a qui van ser enviats seran tractats el Dia del Judici.
6. Es commina als creients que portin roba respectable i adequada i que mengin aliments purs i bons.
7. Conversa entre els habitants del Paradís, els presoners de l'Infern i els que resideixen a al-Araf, un espai entre el Paradís i l'Infern per a les persones en què les accions bones i dolentes estan en equilibri.
8. La luxúria i la dificultat són els recordatoris de Déu.
9. Mahoma és un enviat (rassul) per a tota la humanitat.
10. La missió de Mahoma ja està anunciada a la Torà i a l'Evangeli.
11. Els jueus han inventat una creença errònia sobre la creació de Déu.
12. La declaració de la humanitat sobre Déu en l'hora de la creació d'Adam.
13. Déu va crear tota la humanitat d'una sola ànima.
14. Manament de Déu de mostrar perdó, defendre la justícia i mantenir-se allunyat dels ignorants.
15. Ordre de Déu sobre escoltar la recitació de l'Alcorà en total silenci.

Context

El tema principal d'aquesta sura és una invitació al missatge diví enviat a Mahoma. El Missatger havia estat amonestant els individus de la Meca durant tretze anys, però tot i així no havia aconseguit impactar en la majoria, ja que molts seguien ignorant deliberadament el seu missatge. Davant aquesta animadversió al missatge de Mahoma, Déu estava a punt d'ordenar-li que els ignorés i dirigís el seu missatge a altres persones. Tot i així, a la sura se'ls reprèn per no voler reconèixer el missatge i se'ls amonesta mostrant-los les conseqüències de la seva conducta fora de lloc.

Com que Mahoma estava a punt d'obtenir l'ordre de Déu de marxar de la Meca cap a Medina, el que es coneix com l'Hègira, la part final de la sura s'adreça a la Gent del Llibre amb qui es trobarà a Medina. A l'aleia dirigida als jueus se'ls adverteix de les conseqüències de la seva mentalitat enganyosa envers els profetes. Tot i que proclamaven creure en Mussa, les seves pràctiques anaven en contra dels seus ensenyaments, el desafiaven i adoraven la falsedat.

Cap al final de la Sura, es donen directrius a Mahoma i als seus seguidors per mostrar tolerància i paciència enfront de les provocacions dels seus rivals. Davant la pressió i l'estrès que sentien els primers seguidors de l'islam, se'ls anima a ser prudents i a no fer cap pas que pugui perjudicar la seva causa.

Exegesi

80-84: Lot a l'islam

Les aleies 7:80–84 tracten la història de Lut, el Lot bíblic, que va ser enviat a una ciutat que, segons la narrativa alcorànica, era dels transgressors. Els àngels baixen per protegir Lut i les seves filles, i la ciutat és destruïda per una pluja de pedres. L'esposa de Lut també mor. Lut va ser enviat a un grup de persones que havien comès nivells d'immoralitat sense precedents. Els homes s'acostaven a altres homes amb desig, en lloc de dones, tot transgredint els límits de Déu. En sentir l'acusació que el profeta Lut els havia fet, el seu poble no va donar més resposta que aquesta «Feu-los sortir [a Lut i els seus] de la nostra població! Són gent que diu que ells són els purs».^{[7:82 (traduït per Epalza)]} (segurament cal entendre la segona part de la resposta com una forma de sarcasme). Al final, Déu va salvar el profeta Lut i la seva família llevat de la seva dona i Déu va castigar el poble enviant-los una pluja que els negà.

103-156: Moisès a l'islam

La narració se centra en la història de Mussa, el Moisès bíblic.

142: El Vedell d'Or

L'episodi del Vedell d'Or, tal com es narra a l'aleia 142, dona una imatge positiva de Harun, l'Aaron bíblic. L'Alcorà diu que a Harun se li va confiar el lideratge d'Israel mentre Mussa era al Mont Sinaí durant un període de quaranta dies. En altres aleies s'indica que Harun va fer tot el possible per aturar l'adoració del Vedell d'Or, com ara 19:53. A 7:150 s'explica la justificació de Harun, quan Mussa retorna del Sinaí amb les taules de la llei, que es complementa amb les paraules finals de Mussa sobre l'assumpte recollides en una sura anterior, 5:25–26.

157: L'anunci de Mahoma

L'aleia 7:157 recorda que la llei jueva i l'Evangeli ja anunciaven l'enviament d'un darrer missatger, Mahoma.

160: Les dotze tribus d'Israel

L'aleia 7:160 esmenta les dotze tribus d'Israel:

«

Nós els vam partir i distribuir en dotze tribus, com grups, comunitats. Vam inspirar Mussa, quan el seu poble demanà aigua, manant-li: “Tu, copeja la roca amb el teu bastó!”. I en van sortir dotze fonts d'aigua. Tota la gent així sabia a quina font anar a beure. Vam fer, també, que uns núvols foscos els cobrissin i Nós així vam fer baixar del cel l'aliment del mannà i guatlles, manant-los: “Mengeu les coses bones que Al·là, Déu, ha proveït per a tots vosaltres!”. Quan van pecar, no ho van fer contra Nós, ells ho van fer contra ells mateixos.[7:160 (traduït per Epalza)]

»

206: Prostració

La darrera aleia, la 7:206, recomana la sajda o prostració davant de Déu:

«

Els qui són en presència del teu Senyor no consideren que és degradant per al seu orgull ser serfs de Déu, dels qui l'adoren. El glorifiquen i es prosternen davant d'Ell.[7:206 (traduït per Epalza)]

»

Galeria

• 
  Foli del manuscrit W.552 del Walters Art Museum amb l'encapçalament, il·luminat en tinta daurada, de la setena sura

Bibliografia

• Smith, Jane I. The Islamic Understanding of Death and Resurrection. Albany, N Y: SUNY Press, 1981.