Alfred Jodl

Alfred Josef Ferdinand Jodl

Alfred Jold
Biografia
Naixement	10 maig 1890 Würzburg
Mort	16 octubre 1946 (56 anys) Presó judicial de Nuremberg
Causa de mort	pena de mort, penjament
Activitat
Ocupació	polític, militar
Activitat	1910–1945
Partit	Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors (1944–)
Carrera militar
Lleialtat	Imperi Alemany (fins a 1918) República de Weimar (fins a 1933) Alemanya Nazi
Branca militar	Exèrcit Imperial Alemany Reichswehr Heer
Grau militar	Generaloberst
Comandant de (OBSOLET)	OKH
Conflicte	Primera Guerra Mundial Segona Guerra Mundial
Participà en
14 novembre 1945	Tribunal Militar Internacional
Obra
Localització dels arxius	Arxiu Federal d'Alemanya Biblioteca Estatal i Universitària de Göttingen [ Cod. Ms. A. Jodl] Institute of Contemporary History – Archives (en)
Altres
Cònjuge	Luise Jodl
Germans	Ferdinand Jodl
Parents	Friedrich Jodl (oncle)
Condemnat per	crim contra la humanitat
Premis
Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure
Signatura

Alfred Josef Ferdinand Jodl (nascut Alfred Josef Baumgärtler; Würzburg, 10 de maig de 1890 - Nuremberg, 16 d'octubre de 1946) va ser un oficial militar alemany i criminal de guerra condemnat que va servir com a Cap de l'Estat Major d'Operacions de l'Oberkommando der Wehrmacht —l'Alt Comandament de les Forces Armades Alemanya— durant la Segona Guerra Mundial. No va estar vinculat personalment amb el Partit Nazi.

Després de la guerra, Jodl va ser acusat de conspiració per cometre crims contra la pau, planificació, iniciació i lliurament de guerres d'agressió, crims de guerra i crims contra la humanitat als judicis de Nuremberg organitzats pels Aliats. Els principals càrrecs contra ell estaven relacionats amb la seva signatura de les ordres criminals de Comando i dels Comissari. Declarat culpable de tots els càrrecs, va ser condemnat a mort i executat a Nuremberg a la forca el 1946.

Biografia

Alfred Jodl (segon per la dreta) com a capità de la Reichswehr amb el seu germà Ferdinand (segon per l'esquerra), 1926

Alfred Jodl va ser educat en una escola de cadets militars a Munic des de 1903 de la qual es va graduar el 1910, incorporant-se a l'exèrcit com a cadet el mateix any. Ferdinand Jodl, que també va ser general de l'exèrcit, era el seu germà petit. Era nebot del filòsof i psicòleg Friedrich Jodl a la Universitat de Viena. Jodl va ser criat com a catòlic, però va rebutjar la fe més tard a la vida.

De 1914 a 1916, va servir amb un regiment d'artilleria de campanya al front occidental, i va ser condecorat amb la Creu de Ferro de 2a classe per la seva valentia el novembre de 1914 i per haver estat ferit en acció. El 1917, va servir breument al front oriental abans de tornar a l'oest com a oficial d'estat major. El 1918, va ser condecorat amb la Creu de Ferro de 1a classe per la seva valentia en acció. Després de la derrota de l'Imperi Alemany el 1918, va continuar la seva carrera com a soldat professional al Reichswehr, molt reduït. Jodl es va casar dues vegades: el 1913 amb Irma Gräfin von Bullion i (després de quedar vidu) el 1944 amb Luise von Benda.

Va conèixer Adolf Hitler el 1923. Aquell any va ingressar a una universitat a Berlín, estudiant durant un any. A continuació va formar part de l'estat major de la 7a Divisió a Munic durant 8 anys, llevat d'un any en què serví com a comandant de bateria. Durant la tardor de 1932 va ser traslladat a un destacament de l'Ofiicna de Tropes de Berlín. L'1 de juliol de 1935 va ser nomenat cap del destacament "Landesverteidigung" (Defensa Nacional) de la Wehrmacht, subordinat al ministre de la Guerra del Reich.

Segona Guerra Mundial

(primera fila, d'esquerra a dreta) el Reichspressechef Otto Dietrich, Wilhelm Keitel, Hitler, Jodl, i Martin Bormann, a la caserna general del Führer de Felsennest, juny de 1940

Jodl, assegut entre Wilhelm Oxenius i Hans-Georg von Friedeburg, signant lesactes de capitulació del Tercer Reich a Reims, el 7 de maig de 1945

El nomenament de Jodl com a major a la branca d'operacions del Truppenamt (Oficina de Tropes) a l'Alt Comandament de l'Exèrcit durant els darrers anys de la República de Weimar el va posar sota el comandament del general Ludwig Beck. El setembre de 1939, Jodl va conèixer per primera vegada Adolf Hitler. Durant els preparatius per a la Segona Guerra Mundial, Jodl va ser assignat nominalment com a comandant d'artilleria a la 44a Divisió des de l'octubre de 1938 fins a l'agost de 1939 després de l'Anschluss.

Va ser escollit per Hitler per ser Cap de l'Estat Major d'Operacions del recentment format Oberkommando der Wehrmacht (OKW) el 23 d'agost de 1939, just abans de la invasió alemanya de Polònia, actuant com a conseller de tàctica estratègica militar davant Hitler. Jodl va actuar com a cap d'estat major durant la invasió de Dinamarca i Noruega. El 19 de juliol de 1940 va ser promogut a General der Artillerie. Després de la caiguda de França, Jodl es va mostrar optimista sobre l'èxit d'Alemanya sobre Gran Bretanya, i va escriure el 30 de juny de 1940 que "La victòria final alemanya sobre Anglaterra ara només és qüestió de temps."

Jodl va signar l'Ordre dels Comissaris del 6 de juny de 1941 (en la qual s'havien d'afusellar els comissaris polítics soviètics) i l'Ordre dels Comandos del 28 d'octubre de 1942 (en la qual els comandos aliats, inclosos els soldats uniformats degudament, així com els combatents que portaven roba civil, com ara els maquis i els partisans, havien de ser executats immediatament sense judici si eren capturats darrere de les línies alemanyes).

A partir de 1942 va dirigir les operacions contra els aliats occidentals des del Cap Nord fins el nord d'Àfrica; i encara que la seva crítica tècnica a la conducció general de la guerra va empitjorar la seva relació personal amb Hitler, això no canvià la seva lleialtat incondicional vers el dictador.

Jodl va passar la major part de la guerra al Cau del Llop, el lloc de comandament avançat de Hitler a la Prússia Oriental. L'1 de febrer de 1944 va ser ascendit al rang de Generaloberst (un rang de quatre estrelles). Va ser un dels ferits lleus durant el complot del 20 de juliol de 1944 contra Hitler.

Amb la mort de Hitler, Jodl va ser nomenat efectivament cap de l'Estat Major del Großadmiral Karl Dönitz, qui havia succeït Hitler el 30 d'abril de 1945 com a cap d'Alemanya i les seves forces armades.. El 6 de maig de 1945, Jodl va ser guardonat amb la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro.

Després de les rendicions regionals de les forces alemanyes a Europa, Jodl va ser enviat per Dönitz per respondre a la demanda de "rendició immediata, simultània i incondicional en tots els fronts". Jodl va signar les actes de capitulació del Tercer Reich el 7 de maig de 1945 a Reims en nom de l'OKW. La rendició a tots els aliats es va concloure el 8 de maig a Berlín. El 13 de maig, després de la detenció del Generalfeldmarschall Wilhelm Keitel, Jodl el va succeir com a cap de l'OKW.

Judici i condemna

Jodl sent arrestat per les tropes britàniques el 23 de maig de 1945, a l'escola esportiva de l' Escola Naval de Mürwik, prop de Flensburg

El cos de Jodl després de la seva execució, el 16 d'octubre de 1946

Jodl va ser arrestat, juntament amb la resta del govern de Flensburg de Dönitz, per les tropes britàniques el 23 de maig de 1945 i traslladat al Camp Ashcan i posteriorment presentat davant del Tribunal Militar Internacional als judicis de Nuremberg. Va ser acusat de conspiració per cometre crims contra la pau; planificar, iniciar i lliurar guerres d'agressió, crims de guerra i crims contra la humanitat . Els principals càrrecs contra ell estaven relacionats amb la seva signatura de les Ordres dels Comando i dels Comissaris, ambdues ordenant que certes classes de presoners de guerra fossin executades sumàriament després de ser capturats. Quan es va enfrontar als tirotejos massius de presoners de guerra soviètics de 1941, Jodl va afirmar que els únics presoners afusellats no van ser "els que no podien, sinó els que no volien caminar".

Entre els càrrecs addicionals presentats al judici hi havia la deportació il·legal i la complicitat en l'execució. Com a prova es va presentar la seva signatura en una ordre que transferia ciutadans danesos, inclosos jueus, a camps de concentració nazis. Tot i que va negar el seu paper en aquesta activitat del règim, el tribunal el va declarar còmplice basant-se en les proves que havia examinat, amb el jutge francès Henri Donnedieu de Vabres discrepant.

La seva dona Luise es va unir a l'equip de defensa del seu marit. Posteriorment, entrevistada per Gitta Sereny, investigant la seva biografia d'Albert Speer, Luise va al·legar que en molts casos la fiscalia aliada va presentar càrrecs contra Jodl basant-se en documents que es van negar a compartir amb la defensa. No obstant això, Jodl va demostrar que alguns dels càrrecs presentats contra ell eren falsos, com ara l'acusació que havia ajudat Hitler a obtenir el control d'Alemanya el 1933. Durant la presentació de proves contra ell, Jodl al·legà l'obediència deguda als seus superiors, però això no es qualificà com un atenuant de pes.

Jodl es va declarar innocent "davant Déu, davant la història i el meu poble". Declarat culpable dels quatre càrrecs, va ser penjat a la presó de Nuremberg el 16 d'octubre de 1946. Les últimes paraules de Jodl van ser, segons sembla, "Et saludo, Alemanya eterna" ("Ich grüße Dich, mein ewiges Deutschland").

Les seves restes, com les dels altres nou homes executats i Hermann Göring (que s'havia suïcidat abans de la seva execució programada), van ser incinerades a Ostfriedhof i les cendres van ser escampades al Wenzbach, un petit afluent del riu Isar per evitar l'establiment d'un lloc d'enterrament permanent que pogués ser consagrat pels neonazis. Més tard es va afegir una creu que el commemorava a la tomba familiar del Frauenchiemsee, a Baviera. El 2018, l'ajuntament va ordenar que es retirés la creu; no obstant això, el març del 2019, un tribunal de Munic va confirmar el dret dels familiars de Jodl a mantenir la tomba familiar, tot i que va prendre nota de la voluntat de la família d'eliminar el seu nom.

Acció legal pòstuma

El 28 de febrer de 1953, després que la seva vídua, Luise, presentés una demanda per reclamar la seva pensió i el seu patrimoni, un tribunal de desnazificació de l'Alemanya Occidental va declarar pòstumament Jodl no culpable d'infringir el dret internacional, basant-se en la desaprovació de la condemna de Jodl per part d'Henri Donnedieu de Vabres el 1949. Aquesta declaració de no culpabilitat va ser revocada pel Ministre d'Alliberament Política de Baviera el 3 de setembre de 1953, després de les objeccions dels Estats Units; tanmateix, es van mantenir les conseqüències de l'absolució sobre el patrimoni de Jodl.

Dates de promoció

Fähnrich - 10 de juliol de 1910

Leutnant - 28 d'octubre de 1912

Oberleutnant – 14 de gener de 1916

Rittmeister - 28 de setembre de 1921; antiguitat de l'1 de juliol de 1921

Major – 1 de febrer de 1931; antiguitat de l'1 de maig de 1929

Oberstleutnant – 1 d'octubre de 1933

Oberst - 1 d'agost de 1935

Generalmajor – 31 de març de 1939

Generalleutnant – 19 de juliol de 1940

General der Artillerie – 19 de juliol de 1940; antiguitat de l'1 de juliol de 1940

Generaloberst - 30 de gener de 1944

Condecoracions

Medalla del Príncep Regent Leopold de Baviera en bronze a la cinta de la Medalla de l'Aniversari de l'Exèrcit el 3 de març de 1911

Creu de Ferro 1914 de 1a Classe - 3 de maig de 1918

Creu de Ferro 1914 de 2a Classe - 20 de novembre de 1914

Orde del Mèrit Militar de 4a classe amb espases (Baviera) - 12 d'agost de 1915

Creu del Mèrit Militar de 3a classe amb Distintiu de Guerra (Àustria-Hongria) - 14 de juny de 1917

Insígnia de Ferits 1918 en negre

Insígnia esportiva del Reich en bronze – 1921

Insígnia esportiva del Reich en or - 1931

Creu d'Honor dels Combatents del Front – 5 de desembre de 1934

Medalla del Llarg Servei a la Wehrmacht de I i IV classe

Medalla de l'Anschluss

Medalla dels Sudets

Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 1a Classe - 23 de desembre de 1939

Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 2a Classe – 30 de setembre de 1939

Insígnia de Ferits del 20 de juliol de 1944 en negre

Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure - 10 de maig de 1945 com Generaloberst i Chef des Wehrmachtführungsstabes im OKW (Dönitz-Erlaß)

Insígnia d'Or del Partit - 30 de gener de 1943

Creu d'Oficial de l'orde del Mèrit (Xile) - 16 de març de 1934

Comanador de l'orde de la Corona d'Itàlia - 29 de setembre de 1937

Comandant del Reial orde del Mèrit hongarès

Encomana amb placa de l'Orde Imperial del Jou i les Fletxes (94è) (Espanya) - 20 de gener de 1941

Orde de la Creu de la Llibertat de 1a classe amb Estrella i Espases (Finlàndia) - 25 de partit de 1942

Orde del Tresor Sagrat de 1a classe (Japó) - 26 de setembre de 1942

Orde de Miquel el Valent 3a i 2a classe (Romania) - 23 de desembre de 1943

Bibliografia

• ; Gellately, Robert Las entrevistas de Núremberg. Madrid: Taurus, 2004. ISBN 84-306-0561-4. 
• Albert Speer: His Battle with Truth. Nueva York: Knopf, 1995. ISBN 0-394-52915-4. 
• Alfred Jodl. Gehorsam und Verhängnis. Berlín: Propyläen, 1997. ISBN 3-549-07228-7. 
• «Defendants in the Major War Figures Trial». University of Missouri–Kansas City: School of Law. Arxivat de l'original el 20 May 2009.
• «Alfred Jodl | German general». A: Encyclopædia Britannica. 
• «Alfred Jodl». Alfred Jodl Second World War. [Consulta: 14 gener 2020].
• «VG München, Urteil vom 26 März 2019 – M 12 K 18.1936» (en alemany). Bayerische Staatkanzlei. Arxivat de l'original el 16 April 2019. [Consulta: 25 agost 2020].
• «Los argumentos de la defensa de ALFRED JODL en los juicios de Nuremberg» (en castellà). tercer-reich.com, 23-03-2011. Arxivat de l'original el 30 November 2018. [Consulta: 7 desembre 2020].
• «Streit über Gedenkstein: Familie von NS-Kriegsverbrecher darf Scheingrab behalten» (en alemany). Der Spiegel (newspaper), 08-04-2019.
• «Das Jodl-Kreuz auf der Fraueninsel kommt weg - Grab bleibt bestehen» (en alemany). Passauer Neue Pressee, (newspaper), 23-02-2018 [Consulta: 15 d’agost 2026].
• Buchheim, Eveline; Futselaar, Ralf. Under Fire: Women and World War II: Yearbook of Women's History/Jaarboek voor Vrouwengeschiedenis 34. Uitgeverij Verloren, 2014. ISBN 978-90-8704-475-6. 
• Crowe, David M. Crimes of State Past and Present: Government-Sponsored Atrocities and International Legal Responses. Routledge, 2013. ISBN 978-1317986829. 
• Davidson, Eugene. The Trial of the Germans: An Account of the Twenty-two Defendants Before the International Military Tribunal at Nuremberg. University of Missouri Press, 1997. ISBN 0-8262-1139-9. 
• Darnstädt, Thomas (13 September 2005). «Ein Glücksfall der Geschichte». Der Spiegel (14). 
• Görlitz, Walter. «Keitel, Jodl and Warlimont». A: Barnett, Correlli. Hitler's Generals. London: Weidenfeld & Nicolson, 1989. ISBN 978-0802139948. 
• Jodl, Alfred. «A Short Historical Consideration of German War Guilt». A: Office of United States Chief of Counsel For Prosecution of Axis Criminality. Nazi Conspiracy and Aggression, Volume VIII. Washington: United States Government Publishing Office, 1946. 
• Manvell, Roger; Fraenkel, Heinrich. Goering: The Rise and Fall of the Notorious Nazi Leader. London: Skyhorse Publishing, 2011. ISBN 978-1-61608-109-6. 
• Maser, Werner. Nürnberg: Tribunal der Sieger (en alemany). Verlag Antaios, 2005. ISBN 978-3-935063-37-1. 
• O'Keeffe, William J. A Literary Occupation: Responses of German writers in service in occupied Europe. Amsterdam: Rodopi, 2013. ISBN 978-9042037700. 
• Overy, Richard J. Interrogations: The Nazi Elite in Allied Hands, 1945. New York: Viking, 2001. ISBN 978-0-670-03008-8. 
• Scherzer, Veit. Die Ritterkreuzträger 1939–1945 Die Inhaber des Ritterkreuzes des Eisernen Kreuzes 1939 von Heer, Luftwaffe, Kriegsmarine, Waffen-SS, Volkssturm sowie mit Deutschland verbündeter Streitkräfte nach den Unterlagen des Bundesarchives (en alemany). Jena, Germany: Scherzers Militaer-Verlag, 2007. ISBN 978-3-938845-17-2. 
• Scheurig, Bodo. Alfred Jodl. Gehorsam und Verhängnis. Berlin: Propyläen, 1997. ISBN 3-549-07228-7. 
• Sereny, Gitta. Albert Speer: His Battle with Truth. New York: Knopf, 1995. ISBN 0-394-52915-4. 
• Shepherd, Ben. Hitler's Soldiers: The German Army in the Third Reich. Yale University Press, 2016. ISBN 9780300179033. 
• Shirer, William. The Rise and Fall of the Third Reich: A History of Nazi Germany. Simon & Schuster, 1990. ISBN 0-671-72868-7. 
• Thomas, Franz. Die Eichenlaubträger 1939–1945 Band 1: A–K (en alemany). Osnabrück, Germany: Biblio-Verlag, 1997. ISBN 978-3-7648-2299-6. 
• Tofahrn, Klaus W. Das Dritte Reich und der Holocaust (en alemany). Frankfurt am Main: Peter Lang GmbH, 2008. ISBN 978-3-63157-702-8. 

Bibliografia addicional

• Heiber, Helmut. Hitler and his generals. Military Conferences 1942–1945. New York: Enigma Books, 2004. ISBN 1-929631-28-6.