Vés al contingut

CW del Lleó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: CW Leonis)
Infotaula objecte astronòmicCW del Lleó
Image
Tipusestel, Variable Mira, font propera a infrarojos, nebulosa planetària i estrella variable polsant Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)C-rich Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióLleó Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra90 pc Modifica el valor a Wikidata
Radi560 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)10,96 (banda V) Modifica el valor a Wikidata
Massa0,8 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva2.200 K Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi10,79 mas Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)10 mas/a Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)33,84 mas/a Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)9h 47m 57.4345s Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)13° 16' 43.608'' Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
CW del Lleó està situat en Cel
CW del Lleó
CW del Lleó (Cel)

CW del Lleó (CW Leonis) és el nom de l'estel de carboni més conegut i estudiat. Es troba a la constel·lació del Lleó.[1] Encara que visualment és un estel molt tènue, és, després d'Eta Carinae, l'objecte extrasolar més brillant del cel en longitud d'ona de 10 μm, ja que emet la major part de la seva energia com a radiació infraroja.[2] Es troba aproximadament a 490 anys llum del sistema solar.[3]

De tipus espectral C9.5e o CV7, CW del Lleó mostra una relació entre els continguts de carboni i oxigen d'1,4.[1][3] Té una temperatura superficial de tan sols 1.915 K i és una supergegant el radi de la qual és 826 vegades més gran que el radi solar.[4] La seva lluminositat bolomètrica és 17.000 major que la lluminositat solar.[3]

Com altres estels semblants, CW del Lleó perd massa estel·lar a un fort ritme; cada any perd l'equivalent a 3,3 × 10-5 masses solars.[3] S'hi troba embolcallada per una closca de gas i pols formada per material arrossegat pel vent estel·lar. En la closca s'han detectat, entre altres elements, carboni, nitrogen, oxigen, silici, ferro[5] i també aigua.[6] Hom pensa que és un rar cas de nebulosa protoplanetària, un sistema en una primera fase d'evolució cap a una nebulosa planetària.[7] En el transcurs dels propers 10.000 - 30.000 anys, CW Leonis morirà deixant després una nebulosa planetària i una nana blanca.[8]

Com a estel variable, CW del Lleó és una variable Mira amb un període de 630 dies la lluentor de la qual varia entre magnitud aparent +10,96 i +14,8.[9]

Referències

[modifica]