Cantó de Berna
.jpg?lang=ca)
El Cantó de Berna (alemany: Kanton Bern; francès: Canton de Berne) o, simplement, Berna (alemany: Bern; francès: Berne), és un dels 26 cantons que formen la Confederació Helvètica o Suïssa. La capital del cantó, la ciutat de Berna, és, de facto, la capital de la confederació. L'ós bru és el símbol heràldic del cantó, representat sobre un fons roig i groc.
Amb un total de deu districtes, Berna és el segon cantó més gran de Suïssa en superfície i població. Localitzat en la Suïssa occidental, Berna es troba envoltat per onze cantons: Jura i Solothurn al nord; Neuchâtel, Friburg i Vaud a l'oest; Valais al sud; i Uri, Nidwalden, Obwalden, Lucerna i Argòvia a l'est. La geografia del cantó inclou una gran part de les tres regions naturals de Suïssa: la serralada del Jura (Jura bernès), l'altiplà suís (el mittelland bernès) i els Alps (l'oberland bernès).
El cantó de Berna és oficialment bilingüe en alemany i francès i té una població, a data de 31 de desembre de 2020, de 1.043.132 persones. La capital i ciutat més populosa és Berna, mentre que altres ciutats importants són Thun i Biel/Bienne. El cantó també és conegut per les seves localitats turístiques alpines com ara Interlaken o Gstaad.
Inicialment part del Sacre Imperi Romanogermànic, el cantó de Berna s'alià amb els waldstätte en 1323 i s'uní a l'Antiga Confederació Suïssa en 1353, l'antecessor de l'actual confederació.
Geografia
[modifica]
El cantó de Berna té com a riu principal l'Aare i els seus principals afluents. De costum, l'àrea del cantó es divideix en sis regions naturals.[1] El mittelland bernès, situat a l'altiplà nord dels Alps, és la zona més populosa del cantó, amb Berna, la capital, dins d'ell. La part més septentrional del cantó és el Jura bernès, el qual limita amb el cantó del Jura.
La superfície total del cantó és de 5,959 km². D'aquesta àrea, el 6,9% està ocupat per edificacions, indústries o carreteres. 42,6% del cantó és terra agrícola i el 31,3% és bosc. Menys del 19,2% del territori és considerat com a no productiu, incloent-hi glaceres, penya-segats i llacs.[2]
Divisió administrativa
[modifica]Des del 2010, el cantó de Berna està compost per 10 districtes (Verwaltungskreise), que substitueixen els antics 26 (Amtsbezirke, 22 de parla alemanya, 3 de parla francesa i un de bilingüe). Heus ací una llista amb els vint municipis més poblats del cantó de Berna:
| Districtes administratius del Cantó de Berna | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| # | Política | Física |  | |||
| Regió | Capital | Població[a] | Àrea[b] | |||
| 1 | Berner Jura | Courtelary | 47.003 | 522,11 | ||
| 2 | Bern-Mittelland | Berna | 430.771 | 942,45 | ||
| 3 | Emmental | Langnau | 100.490 | 690,41 | ||
| 4 | Oberaargau | Wangen | 86.163 | 380,83 | ||
| 5 | Frutigen-Niedersimmental | Frutigen | 41.799 | 773,63 | ||
| 6 | Interlaken-Oberhasli | Interlaken | 49.166 | 1.299 | ||
| 7 | Obersimmental-Saanen | Saanen | 16.863 | 574,87 | ||
| 8 | Thun | Thun | 110.264 | 321,98 | ||
| 9 | Biel | Biel | 107.448 | 97,66 | ||
| 10 | Seeland | Aarberg | 79.107 | 337,11 | ||
| N. | Municipi | Regió | Població | N. | Municipi | Regió | Població | |||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Berna | Berna-Mittelland | 138.562 | 11 | Spiez | Frutigen-Niedersimmental | 13.332 | |||
| 2 | Biel/Bienne | Biel | 57.462 | 12 | Münsingen | Bern-Mittelland | 13.003 | |||
| 3 | Thun | Thun | 44.163 | 13 | Zollikofen | Bern-Mittelland | 11.842 | |||
| 4 | Köniz | Bern-Mittelland | 43.923 | 14 | Belp | Bern-Mittelland | 11.739 | |||
| 5 | Ostermundigen | Bern-Mittlelland | 18.432 | 15 | Worb | Bern-Mittelland | 11.600 | |||
| 6 | Burgdorf | Emmental | 17.577 | 16 | Ittigen | Bern-Mittelland | 11.482 | |||
| 7 | Lyss | Seeland | 16.613 | 17 | Münchenbuchsee | Bern-Mittelland | 10.751 | |||
| 8 | Steffisburg | Thun | 16.599 | 18 | Langnau im Emmental | Emmental | 9.645 | |||
| 9 | Langenthal | Oberaargau | 16.233 | 19 | Wohlen bei Bern | Bern-Mittelland | 9.310 | |||
| 10 | Muri bei Bern | Bern-Mittelland | 13.940 | 20 | Herzogenbuchsee | Oberaargau | 7.620 | |||
| Font: Govern suís (2025) | ||||||||||
Història
[modifica]Política i govern
[modifica]
El Gran Consell bernès (alemany: Grosser Rat; francès: Grand conseil) és el parlament o poder legislatiu del cantó de Berna. Consisteix en 160 diputats elegits per representació proporcional en mandats de quatre anys. La regió francofona del cantó, el Jura bernès, té dotze escons garantits, mentre que la població francofona del bilingüe districte administratiu de Biel/Bienne en té tres reservats.
El Consell Executiu de Berna (alemany: Regierungsrat; francès: Conseil-éxecutif) és el govern o poder executiu del cantó de Berna. És un òrgan col·legiat format per set membres (la "fórmula màgica" suïssa) i elegit pel poble per un mandat de quatre anys. La constitució bernesa reserva un dels set membres del govern a un francòfon del Jura bernès.
El cantó de Berna té un poder judicial de dos nivells, consistent en els tribunals dels districtes administratius i el Tribunal Suprem cantonal (alemany: Obergericht; francès: Cour suprême). Hi ha també un tribunal administratiu (alemany: Verwaltungsgericht; francès: Tribunal administratif), així com uns altres tribunals específics i comissions judicials.[3]
Demografia
[modifica]El cantó és bilingüe: (al 2014) es parlava tant alemany (85,1% de la població) com francès (10,4%).[4] La majoria germanòfona parla l'alemany bernès, un subdialecte de l'alemany suís. Els francòfons viuen a la part occidental i septentrional del cantó, al Jura bernès. Tant l'alemany com el francès es parlen al districte bilingüe de Biel/Bienne. Al govern i administració cantonals, ambdues llengües són oficials en plena igualtat.
Berna té una població (a desembre de 2018) de 1.034.977 habitants. El 2014, el 15,0% de la població era estrangera resident. Durant els any 2010-2014, la població va canviar a un ritme del 3,0%. La majoria de la població (al 2000) tenia l'alemany (804.190 o 84,0%) com a primera llengua, el francès com a segona (72.646 o el 7,6%) i l'italià com a tercera (18.908 o 2,0%). Hi ha 688 persones que parlen romanx.[5] Basant-se en la nova metodologia del cens del 2014, el percentatge de parlants nadius d'alemany va augmentar fins al 85,1%, els francòfons fins al 10,4% i els italians fins al 3,1%. El nombre de parlants de romanx era massa reduït per estimar-lo amb precisió, però era del 0,1%. El cens també va informar que el 2,9% de la població parla anglès com a llengua materna. Els enquestats podien escollir fins a tres idiomes nadius, cosa que suposava un total proper al 100%.[4]
La majoria de la població és de confessió protestant.
| Gràfica d'evolució de Cantó de Berna entre 1850 i 2020 |
 |
Transport
[modifica]Ferrocarril
[modifica]- Ferrocarrils Federals Suïssos (SBB-CFF-FFS)
- Rodalia de Berna (BLS i RBS)
- Rodalia de Lucerna
- Bernmobil-Tramvies de Berna
Vegeu també
[modifica]- Municipis del Cantó de Berna
- Districtes del Cantó de Berna (vàlids abans de 2010)
- Districtes administratius del Cantó de Berna (vàlids a partir de 2010)
Referències
[modifica]- ↑ Kanton Bern, Regionen Arxivat 1 January 2009 a Wayback Machine. (german). Retrieved 30 July 2009
- ↑ Swiss Federal Statistical Office – Key Data. Retrieved 18 August 2020
- ↑ «Gerichte und Strafverfolgungsbehörden des Kantons Bern». Kanton Bern. Arxivat de l'original el 1 September 2005.
- 1 2 «Regional comparison of selected indicators (Cantons) Kanton» (en anglès). BFS.admin.ch. Arxivat de l'original el 14 febrer 2016. [Consulta: 8 febrer 2016].
- ↑ «STAT-TAB Datenwürfel für Thema 40.3 – 2000» (en alemany). Arxivat de l'original el 9 abril 2014. [Consulta: 2 febrer 2011].
Enllaços externs
[modifica]
- Cantó de Berna - Lloc web oficial (alemany) (francès)
 | | ||
 Administració de l'Arpitània | |
|---|---|
 França | |
| Províncies (fr) | |
| Savoia | |
| Altres |  Sôgèt (micronació no reconeguda ubicada al Franc Comtat) |
| Suissa |
|
 Itàlia |
|
1 (el Vâlromê avouéc), 2 (sobretot el Brionês llevantí), 4 (la regió del Matôrn avouéc), 5 (només una part) | |
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
