Caprimulgiformes
 Enganyapastors de Horsfield  | |
| Període | |
|---|---|
Eocè mitjà Eocè mitjà – present | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Subregne | Bilateria |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Superordre | Neoaves |
| Ordre | Caprimulgiformes Ridgway, 1881 Caprimulgiformes |
| Famílies | |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
Els caprimulgiformes (Caprimulgiformes) són un ordre d'ocells de costums nocturns, plomatge suau, com els dels estrígids, i de vol silent. En canvi, emeten un cant molt penetrant, que s'escolta a la nit. Tenen el plomatge altament críptic i es camuflen a terra, entre les branques dels arbres o entre la fullaraca. El seu nom científic remet a la llegenda popular i creença errònia que xuclen la llet de les cabres. Es coneixen 122 espècies.[1]
Morfologia
[modifica]Tenen els ulls grans, la cua i les ales llargues, els peus petits i una obertura de boca enorme acabada en un bec diminut.[2] Utilitzen la gran boca a manera de xarxa per a caçar insectes al vol.[3] Al voltant de la boca tenen una sèrie de pèls rígids. Tenen les potes petites i, en conjunt, són d'una coloració semblant a la de la terra, amb la qual es confonen perfectament.[4]
Costums
[modifica]Algunes espècies passen l'hivern en estat letàrgic, fenomen excepcional entre els ocells.
Observacions
[modifica]La majoria de famílies d'aquest ordre són tropicals. Només hi ha una família als Països Catalans, el dels caprimúlgids, que són representats a casa nostra per l'enganyapastors i el siboc, que només ens arriben a l'estiu, mentre que hivernen a l'Àfrica. Rarament, ens arriba com a divagant l'enganyapastors egipci (Caprimulgus aegyptius).
Taxonomia
[modifica]Caprimulgiformes
[modifica]En el passat, es considerava que els Caprimulgiformes estaven prop dels mussols (Strigiformes) i fins i tot es col·locaven sota ells. Estudis genètics posteriors mostren, tanmateix, que això és incorrecte, on els Caprimulgiformes formen la seva pròpia línia de desenvolupament, mentre que els mussols són part dels anomenats ocells terrestres, que també inclouen falcons, picots i lloros.[5] Una anàlisi filogenètica va trobar que la família extinta Archaeotrogonidae, coneguda de l'Eocè i el Oligocè d'Europa, són els parents més pròxims coneguts dels caprimúlgids.[6]
Els caprimulgiformes es divideixen en quatre famílies:[1]
- Família Steatornithidae - guàtxaro;
- Família Podargidae - podàrgids;
- Família Nyctibiidae - nictíbids;
- Família Caprimulgidae - caprimúlgids.
Caprimulgidae
[modifica]El nom de l'ordre deriva del seu gènere tipus, Caprimulgus, que procedeix de la combinació de les paraules llatines capra «cabra» i mulgere «munyir», en referència a una antiga creença sobre que els caprimúlgids mamaven de les cabres.[7] Per això el nom d'aquest ordre significa «els que tenen forma de caprimúlgids». Tradicionalment, els caprimúlgids s'han dividit en dues subfamílies: els Caprimulginae, o caprimúlgids típics amb 79 espècies conegudes, i els Chordeilinae, o caprimúlgids del Nou Món, amb 10 espècies conegudes. Els grups són similars en la majoria dels aspectes, però els caprimúlgids típics tenen truges rictales, becs més llargs i plomatge més suau. El seu suau plomatge és crípticament acolorit per a semblar-se a l'escorça o les fulles, i algunes espècies, inusuals per als ocells, es posen al llarg d'una branca en lloc de creuar-la, la qual cosa ajuda a ocultar-les durant el dia. Les subfamílies de caprimúlgids tenen característiques similars, incloent-hi peus petits, de poca utilitat per a caminar, i ales llargues i punxegudes.
L'enganyapastors de Nuttall, Phalaenoptilus nuttallii, és únic com un ocell que sofreix una forma d'hibernació, tornant-se ensopida i amb una temperatura corporal molt reduïda durant setmanes o mesos, encara que altres caprimúlgids poden entrar en un estat de letargia per períodes més curts.[8]
En el seu treball pioner de hibridació ADN-ADN, Sibley i Ahlquist van trobar que la diferència genètica entre els caprimúlgids orelluts i els caprimúlgids típics era, de fet, major que la diferència entre els caprimúlgids típics i els caprimúlgids típics del Nou Món. En conseqüència, van col·locar als caprimúlgids amb orelles en una família separada, l'Eurostopodidae (9 espècies conegudes), però la família encara no ha estat àmpliament adoptada.
El treball posterior, tant morfològic com genètic, ha proporcionat suport per a la separació dels caprimúlgids típics i els orelluts, i algunes autoritats han adoptat aquesta recomanació de Sibley-Ahlquist, i també la de major abast per a agrupar a tots els mussols (tradicionalment Strigiformes) junts en els Caprimulgiformes. La llista a continuació conserva un arranjament més ortodox, però reconeix als caprimúlgids orelluts com un grup separat. Per a obtenir més detalls i un esquema de classificació alternatiu, consulti Caprimulgiformes i taxonomia de Sibley-Ahlquist.
- †Ventivorus Mourer-Chauviré 1988
- Subfamília Eurostopodinae[9]
- Gènere Eurostopodus (7 espècies)
- Gènere Lyncornis (2 espècies)
- Subfamília Caprimulginae (caprimúlgids típics)
- Gènere Gactornis – caprimúlgids de collar
- Gènere Nyctipolus – (2 espècies)
- Gènere Nyctidromus – (2 espècies)
- Gènere Hydropsalis – (4 espècies)
- Gènere Siphonorhis – (2 espècies)
- Gènere Nyctiphrynus – (4 espècies)
- Gènere Phalaenoptilus – enganyapastors de Nuttall
- Gènere Antrostomus – (12 espècies)
- Gènere Caprimulgus – (40 espècies, inclou l'enganyapastors europeu)
- Gènere Setopagis – (4 espècies)
- Gènere Uropsalis – (2 espècies)
- Gènere Macropsalis – caprimúlgid entrenat
- Gènere Eleothreptus – (2 espècies)
- Gènere Systellura – (2 espècies)
- Subfamília Chordeilinae (caprimúlgids)
- Gènere Chordeiles (6 espècies; inclou l′enganyapastors nacunda)
- Gènere Nyctiprogne (2 espècies)
- Gènere Lurocalis (2 espècies)
També vegeu una llista de caprimúlgids, classificable per noms comuns i binomials.
Distribució i hàbitat
[modifica].jpg)
Els caprimúlgids habiten en tots els continents excepte en l'Antàrtida, així com en alguns grups d'illes com Madagascar, les Seychelles, Nova Caledònia i les illes del Carib.[10] No se sap que visquin en regions desèrtiques extremadament àrides. Els caprimúlgids poden ocupar totes les elevacions des del nivell de la mar fins als 4.200 m, i diverses espècies són especialistes a la muntanya. Els caprimúlgids ocupen una àmplia gamma d'hàbitats, des de deserts fins a selves tropicals, però són més comunes en camp obert amb una mica de vegetació.[10] Els nighthawks es limiten al Nou Món i els caprimúlgids amb orelles a Àsia i Austràlia.[10]
Diverses espècies emprenen migracions , encara que la naturalesa reservada de la família pot explicar la comprensió incompleta dels seus hàbits migratoris. Les espècies que viuen en l'extrem nord, com l'enganyapastors o el falcó nocturn comú, migren cap al sud amb l'inici de l'hivern. Els geolocalitzadors col·locats en enganyapastors en el sud d'Anglaterra van trobar que passaven l'hivern en el sud de la República Democràtica del Congo.[11] Altres espècies realitzen migracions més curtes.[10]
Conservació i estat
[modifica]Algunes espècies de caprimúlgids estan en perill d'extinció. Es creu que la mort d'aquesta espècie en les carreteres a causa dels automòbils és una causa important de mortalitat per a molts membres de la família a causa del seu hàbit de descansar i posar-se en les carreteres.[12]
També solen niar en el sòl, posant un o dos ous estampats directament sobre el sòl nu. Els caprimúlgids possiblement mouen els seus ous i pollets del lloc d'implantació en cas de perill portant-los en la boca. Aquest suggeriment s'ha repetit moltes vegades en els llibres d'ornitologia, però els estudis de la recerca dels caprimúlgids han trobat molt poca evidència que doni suport a aquesta idea.[13][14]
El desenvolupament d'estratègies de conservació per a algunes espècies presenta un desafiament particular, ja que els científics no tenen dades suficients per a determinar si una espècie està en perill degut a la dificultat de localitzar, identificar i/o categoritzar el seu número limitat (per exemple, 10.000) que se sap que existeix. Un bon exemple és el caprimúlgid de Vaurie a la província sud-occidental xinesa de Xinjiang (com es veu només una vegada a la mà). Les enquestes realitzades en les dècades de 1970 i 1990 no van aconseguir trobar l'espècie,[15] el que implica que l'espècie s'ha extingit, està en perill d'extinció o es troba només en unes poques àrees petites.
En la història i la cultura popular
[modifica]- El sobrenom de l'estat de Nebraska va ser una vegada l′'"estat Bugeater" i la seva gent de vegades era anomenada "bugeaters" (presumiblement anomenat així per l'enganyapastors americà).[16][17][18] Els equips atlètics universitaris Nebraska Cornhuskers també van ser coneguts breument com els Bugeaters, abans d'adoptar el seu nom actual, també adoptat per tot l'estat. Un equip de futbol semiprofessional a Nebraska ara utilitza el sobrenom de Bugeaters.
- Els Nightjars apareixen de manera destacada a la lletra de la cançó d'Elton John/Bernie Taupin "Come Down in Time": "Mentre un grup de Caprimulgiformes cantaven algunes cançons desafinades". Sting, en una entrevista sobre aquesta cançó i sobre Elton John, va dir, "És una cançó molt bonica... M'encanten les lletres d'en Bernie... És una d'aquelles cançons que voldries haver escrit tu..."[19]
- Cosmo Sheldrake va incloure les seves crides al seu àlbum, "Wake up Calls", que incloïen crides de les aus en perill d'extinció.[20][21] Sheldrake va començar l'àlbum amb el Caprimulgiforme per representar el final de la nit.[22][23]
Referències
[modifica]- 1 2 «Frogmouths, Oilbird, potoos, nightjars». World Bird List Version 8.1. International Ornithologists' Union, 2018. [Consulta: 18 febrer 2018].
- ↑ Roger Tory Peterson, Guy Mountfort i P.A.D. Hollom: Guia dels ocells dels Països Catalans i d'Europa, traducció i adaptació del text original en anglès (Collins Field Guide to Birds of Britain and Europe) coordinada per Jordi Sargatal, amb l'equip de traducció i adaptació: Francesc Anton, Rosa Llinàs, Deli Saavedra, Jordi Sargatal i Erich Streich. Barcelona: Edicions Omega, 1995, p. 191.
- ↑ Jonsson, Lars: Ocells d'Europa, amb el Nord d'Àfrica i l'Orient Mitjà. Edició original en suec (Lars Jonnsons Fåglar), traducció i adaptació de l'anglès per Erich Streich, Frederic Streich, Deli Saavedra, Rosa Llinàs i Jordi Sargatal. Barcelona: Edicions Omega, 1994, p. 328.
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig, Barcelona, 1987, pàgina 70.
- ↑ «Taxonomic Updates – IOC World Bird List» (en anglès americà). [Consulta: 29 juliol 2021].
- ↑ Mayr, Gerald «An early Eocene fossil from the British London Clay elucidates the evolutionary history of the enigmatic Archaeotrogonidae (Aves, Strisores)» (en anglès). Papers in Palaeontology, vol. 7, 4, 18-07-2021, p. 2049–2064. DOI: 10.1002/spp2.1392. ISSN: 2056-2799.
- ↑ Jobling, James A (2010). The Helm Dictionary of Scientific Bird Names. Londres: Christopher Helm. p. 90. ISBN 978-1-4081-2501-4.
- ↑ «Daily torpor in free-ranging whip-poor-wills (Caprimulgus vociferus)». Physiological and Biochemical Zoology, vol. 77, 2, 2004, p. 297–304. DOI: 10.1086/380210. PMID: 15095249.
- ↑ «Comparison of IOC 8.1 with other world lists». IOC World Bird List. Arxivat de l'original el 7 de febrer de 2018. [Consulta: 30 desembre 2017].
- 1 2 3 4 Cleere, N. «Nightjars (Caprimulgidae)». Handbook of the Birds of the World Alive. Barcelona: Lynx Edicions, 2017. [Consulta: 1r juliol 2017].
- ↑ Cresswell, Brian; Edwards, Darren «Geolocators reveal wintering areas of European Nightjar (Caprimulgus europaeus)». Bird Study, vol. 60, 1, 2-2013, p. 77–86. DOI: 10.1080/00063657.2012.748714.
- ↑ Jackson, H.D.; Slotow, R. «A review of Afrotropical nightjar mortality, mainly road kills». Ostrich, vol. 73, 3–4, 10-07-2015, p. 147–161. DOI: 10.1080/00306525.2002.11446745.
- ↑ Jackson, H.D. «A review of the evidence for the translocation of eggs and young by nightjars (Caprimulgidae)». Ostrich: Journal of African Ornithology, vol. 78, 3, 2007, p. 561–572. DOI: 10.2989/OSTRICH.2007.78.3.2.313.
- ↑ Jackson, H.D. «Commentary and Observations on the Alleged Transportation of Eggs and Young by Caprimulgids». Wilson Bulletin, vol. 97, 3, 1985, p. 381–385.
- ↑ Handbook of the Birds of the World, Volum 5, Birdlife International/Lynx Edicions, 1999
- ↑ «The State of Nebraska - An Introduction to the Cornhuskers State from NETSTATE.COM». www.netstate.com. [Consulta: 18 març 2018].
- ↑ Nancy Capace, Encyclopedia of Nebraska. Somerset Publishers, Inc., Jan 1, 1999, p2-3
- ↑ U. S. An Index to the United States of America: Historical, Geographical and Political. A Handbook of Reference Combining the "curious" in U. S. History. Boston, MA: D. Lothrop Company, 1890, p. 77.
- ↑ "Sting – Come Down In Time (New York – October 22, 1991)" YouTube.
- ↑ «Nightjar, by Cosmo Sheldrake» (en anglès). Cosmo Sheldrake. [Consulta: 29 octubre 2025].
- ↑ «Wake Up Calls by Cosmo Sheldrake» (en anglès). Genius. [Consulta: 30 octubre 2025].
- ↑ Sheldrake, Cosmo. «Wake Up Calls» (en anglès americà). cosmo-sheldrake, 18-09-2020. [Consulta: 29 octubre 2025].
- ↑ «Wake up calls» (en anglès). theecologist.org, 15-09-2020. [Consulta: 30 octubre 2025].
Bibliografia
[modifica]- Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig, Barcelona, 1987, pàgina 70, ISBN 84-315-0434-X.
- Roger Tory Peterson, Guy Mountfort i P.A.D. Hollom: Guia dels ocells dels Països Catalans i d'Europa, traducció i adaptació del text original en anglès (Collins Field Guide to Birds of Britain and Europe) coordinada per Jordi Sargatal, amb l'equip de traducció i adaptació: Francesc Anton, Rosa Llinàs, Deli Saavedra, Jordi Sargatal i Erich Streich. Barcelona: Edicions Omega, 1995, p. 191-193. ISBN 84-282-1034-9; ISBN 9788428210348.
- Jonsson, Lars: Ocells d'Europa, amb el Nord d'Àfrica i l'Orient Mitjà. Edició original en suec (Lars Jonnsons Fåglar), traducció i adaptació de l'anglès per Erich Streich, Frederic Streich, Deli Saavedra, Rosa Llinàs i Jordi Sargatal. Barcelona: Edicions Omega, 1994, p. 328. ISBN 84-282-1008-X; ISBN 9788428210089.
