Vés al contingut

Carles Vilarrubí i Carrió

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCarles Vilarrubí i Carrió
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 febrer 1954 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort28 desembre 2025 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcardiopatia Modifica el valor a Wikidata
President Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició
2016 – 2025 (mort)
Vicepresident FC Barcelona
1r juliol 2010 – 1r octubre 2017 (dimissió) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióempresari, porter d'hoquei sobre herba, oficial Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Competició
-1972 Atlètic Terrassa HC (porter d'hoquei sobre herba)
1972-1976 Secció d'hoquei herba del Futbol Club Barcelona (porter d'hoquei sobre herba)
Família
CònjugeSol Daurella i Comadrán Modifica el valor a Wikidata
Premis

Carles Vilarrubí i Carrió (Barcelona, 21 de febrer de 1954 - Barcelona, 28 de desembre de 2025)[1] va ser un esportista, empresari, banquer i alt càrrec català. Atès el seu pas com a directiu per diverses empreses i institucions tant públiques com privades, especialment a la Generalitat de Catalunya, al Futbol Club Barcelona i a Rothschild & Co, fou considerat com una de les figures més poderoses en el panorama econòmic i corporatiu de Catalunya.[2][3][4]

Trajectòria

[modifica]

Vilarrubí i Carrió inicià la seva trajectòria com a jugador d'hoquei. Havia après a patinar sobre gel durant les seves estades de joventut a Puigcerdà i en les primeries de la dècada del 1970, encara d'adolescent, exercí de porter d'hoquei sobre herba a l'Atlètic Terrassa Hockey Club.[5] Aquell fet, sumat a la seva habilitat en el patinatge sobre gel de les estades a Puigcerdà,[6] feren que la secció d'hoquei sobre gel del Futbol Club Barcelona, constituïda el 1972, el fitxés per tal de constituir el seu primer equip. Hi romangué quatre anys, fins que hagué d'abandonar-lo per causa de diverses lesions.[5]

Un cop abandonat l'esport de competició, es vinculà estretament als món dels negocis i a la política de Convergència i Unió i a la figura del president català Jordi Pujol i Soley. Vilarrubí i Carrió havia estat militant d'Unió Democràtica de Catalunya del 1974 ençà i la fusió d'ambdós partits el situà com a figura de consens.[7] Després de les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 i amb l'entrada de CiU al Govern de la Generalitat, li fou assignada la tasca de participar significativament en la creació de Catalunya Ràdio: en fou secretari general i director adjunt entre els anys 1983 i 1986 per tal d'endreçar-ne l'estructura administrativa i d'empresa pública.[8] Posteriorment, fou designat director general de l'organisme de les loteries catalanes: l'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat de Catalunya (EAJA), càrrec que mantingué fins al 1988. Més endavant, retornà al sector audiovisual per a exercir de conseller de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRT).[9] I en aquella mateixa faceta, també se li atribueix haver format part de l'equip fundador de RAC 1.

Vilarrubí i Carrió també fou president del hòlding empresarial CVC Grupo Consejeros i de la corredoria d'assegurances Willis S&C.

Entre el 2010 i el 2017, dins dels mandats dels presidents Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu, va ser vicepresident del FC Barcelona i responsable de l'Àrea Institucional i Internacional.[10] El 2017 va dimitir pel desacord amb la decisió del president Bartomeu de mantenir el partit de futbol Barcelona-Las Palmas, quan a Catalunya s'estava fent la votació de l'1 d'octubre de 2017 enmig de nombrosos incidents contra els votants.[11]

El 2015 li fou concedida la Creu de Sant Jordi «per la seva presència significativa en la vida econòmica i social catalana a través de diferents empreses i institucions».[12] Des de l'any 2016, quan formava part del la junta del FC Barcelona, fou nomenat president de l'Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició,[13][14] càrrec en què fou reelegit el 2020 per a quatre anys més.[15]

Va ser soci fundador de Forbes House a Espanya, un club privat exclusiu associat a la marca Forbes, dissenyat com un espai de networking per a empresaris, líders culturals i polítics, amb seu principal a Madrid.[16]

Vilarrubí es trobava imputat i enfrontat a judici oral a l'Audiència Nacional pel cas Pujol, acusat dels delictes de blanqueig de capitals (amb petició de 3 anys de presó) i falsificació de document mercantil (2 anys), per suposades operacions financeres amb Jordi Pujol i Ferrusola relacionades amb l'entrada al restaurant Torre del Remei i la cerca de terrenys per competicions hípiques. El judici contra la família Pujol i els deu empresaris implicats, incloent-hi Vilarrubí, va començar el 24 de novembre de 2025 i continuava obert a la data de la seva defunció.[17][18]

Vida personal

[modifica]

Es va casar en primeres núpcies amb Maria Rosa Jordà, amb qui va tenir una filla i un fill.[19] El 1999 es va casar en segones núpcies amb l’empresària Sol Daurella, presidenta de Coca‑Cola Europacific Partners, amb qui va tenir una filla. Durant el mes anterior a la seva defunció, va patir diversos ingressos hospitalaris al Centre Mèdic Teknon relacionats amb afeccions cardíaques.[16]

Vilarrubí va mostrar una passió destacada per l'hípica, disciplina en la qual va actuar com a president del Club Internacional de Propietaris de Cavalls de Salt, va impulsar centres eqüestres a Catalunya —com a la Cerdanya— i va col·laborar amb Oxer Sport en esdeveniments de salt d'obstacles, a més de ser fundador i president de l'Ifema Madrid Horse Week.[20] La seva filla més gran, Carlota Vilarrubí i Jordà, metgessa de professió, va heretar d'ell aquesta passió.[21]

En la seva altra gran afició, la gastronomia, a banda de presidir l'Acadèmia Catalana, va promoure la diversitat de la cuina catalana i organitzar premis, tant per la cuina tradicional com la creativa, i iniciatives com l'exposició Ensenyar les cartes o el documental La sopa d’all i el món que ve.[22]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Mor Carles Vilarrubí, empresari i exvicepresident del Barça, als 71 anys». Nació Digital, 28-12-2025. [Consulta: 28 desembre 2025].
  2. ↑ Montero, Daniel; Urreiztieta, Esteban «Carles Vilarrubí: el escudero que siempre estuvo allí» (en castellà). El Español, 10 maig 2016 [Consulta: 7 novembre 2023].
  3. ↑ Burgos, Rafa «Aquests són els homes (i les dones) més rics i poderosos de Catalunya». Crític, 22 març 2021 [Consulta: 7 novembre 2023].
  4. ↑ «Carles Vilarrubí i Carrió». Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya, 16 novembre 2011. Arxivat de l'original el 7 de novembre 2023. [Consulta: 7 novembre 2023].
  5. 1 2 «Es el unico directivo que ha sido deportista del club» (Pressreader Image PDF) (en castellà). Sport, 18 gener 2015, p. 15 [Consulta: 7 novembre 2023].
  6. ↑ Correas, Ferran ««El soci ha de tornar a ser el centre de gravetat del club»». El Punt Avui, 6 juny 2010 [Consulta: 14 novembre 2023].
  7. ↑ Montero, Daniel; Urreiztieta, Esteban «Carles Vilarrubí: el escudero que siempre estuvo allí» (en castellà). El Español, 10 maig 2016 [Consulta: 14 novembre 2023].
  8. ↑ Judit Sanz, Miquel Jario, Rosa Mª Sanauja i Santi Carreras. «Reflexions al cap del temps». Dies de ràdio. Barcelona: Catalunya Ràdio, 28-07-2020.
  9. ↑ Antich, Josep. El virrei : és Jordi Pujol un fidel aliat de la Corona o un cavall de Troia dins de la Zarzuela?. 2. ed. Barcelona: Editorial Planeta, 1994. ISBN 84-08-01118-9.
  10. ↑ «Mor Carles Vilarrubí». Futbol Club Barcelona, 28-12-2025. [Consulta: 28 desembre 2025].
  11. ↑ «Carles Vilarrubí, el vicepresident del Barça que l'1-O es va rebel·lar contra Bartomeu», 28-12-2025. [Consulta: 28 desembre 2025].
  12. ↑ «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 27 personalitats i 15 entitats». Gencat, 14 abril 2015 [Consulta: 15 abril 2015]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-04-14. [Consulta: 15 abril 2015].
  13. ↑ «Carles Vilarrubí, nou president de l'Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició». El Món, 09-06-2016 [Consulta: 20 febrer 2021].
  14. ↑ «Carles Vilarrubí, nuevo presidente de la Academia Catalana de Gastronomia i Nutrició». Sport, 09-06-2016 [Consulta: 20 febrer 2021].
  15. ↑ «Carles Vilarrubí, reelegido presidente de la Academia Catalana de Gastronomía». La Vanguardia, 30-06-2020 [Consulta: 20 febrer 2021].
  16. 1 2 Martos, Claudia. «Fallece Carles Vilarubí, socio fundador de Forbes House y presidente de la Academia Catalana de Gastronomía y Nutrición» (en castellà). Forbes, 28-12-2025. [Consulta: 28 desembre 2025].
  17. ↑ «S’ha mort sobtadament Carles Vilarrubí, home clau de l'entorn de Pujol i ex-vice-president del Barça». Vilaweb, 28-12-2025. [Consulta: 29 desembre 2025].
  18. ↑ Saura, Víctor. «Comprendre el cas Pujol (II): les Creus de Sant Jordi». Catalunya Plural, 25-08-2020. [Consulta: 29 desembre 2025].
  19. ↑ Sala, Rosa Rodon, Toni Padilla, Agustí. «Mor als 71 anys Carles Vilarrubí, empresari, gastrònom i barcelonista». Ara, 28-12-2025. [Consulta: 29 desembre 2025].
  20. ↑ «La Real Federación Hípica Española rinde homenaje a Carles Vilarrubí en el día de su fallecimiento» (en castellà). Servimedia, 28-12-2025. [Consulta: 28 desembre 2025].
  21. ↑ Sala, Agustí. «Qui són i què fan els més rics de Catalunya?». Ara, 23-11-2025. [Consulta: 29 desembre 2025].
  22. ↑ «Adiós a Carles Vilarrubí, un gastrónomo inteligente y proactivo» (en castellà). La Vanguardia, 28-12-2025. [Consulta: 28 desembre 2025].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Carles_Vilarrubí_i_Carrió&oldid=38897803»