Casa de Liechtenstein

Casa de Liechtenstein

Epònim	Castell de Liechtenstein
Dades
Tipus	casa noble
Història
Fundador	Karl I de Liechtenstein
Propietari de	castell de Vaduz Riegersburg Castle (en) Ginebra de Benci
Lloc web	fuerstenhaus.li…

La Casa de Liechtenstein (alemany: Haus Liechtenstein), de la qual pren el nom el principat, és la família que regna per dret hereditari sobre el principat de Liechtenstein. Només els membres dinàstics de la família són elegibles per heretar el tron. La pertinença, els drets i les responsabilitats de la dinastia estan definits per una llei de la família, que és aplicada pel príncep regnant i pot ser modificada per votació entre els dinastes de la família, però que no pot ser modificada pel Govern ni pel Parlament de Liechtenstein.

Història

La família és originària del castell de Liechtenstein a la Baixa Àustria (a prop de Viena), que la família va posseir des de com a mínim l'any 1136 fins al segle XIII, i des del 1807 d'ara endavant.

El progenitor Enric de Liechtenstein (m. 1156) va construir el castell de Liechtenstein cap al 1122-36 en un feu que va rebre dels mecenes Babenberg d'Àustria. També va rebre Petronell al Danubi i el castell de Rohrau, a prop de la llavors frontera amb el Regne d'Hongria, primer com a feu, i des de 1142 com a propietat lliure (alou).

Enric I (m. 1265), senyor de Liechtenstein i Petronell, va rebre la senyoria del Nikolsburg al sud de Moràvia com a propietat lliure de mans d'Otakar II de Bohèmia, a qui va recolzar políticament, el 1249. Va romandre com una de les seus més importants fins que es va vendre el 1560. El 1394, Joan I de Liechtenstein, senyor de Nikolsburg (m. 1397), va adquirir la propietat de Feldsberg (llavors Baixa Àustria, avui Valtice, Txèquia). Quan va caure en desgràcia amb Albert III, duc d'Àustria, per a qui havia dirigit durant molt de temps els afers de govern, va perdre les seves terres al sud del Danubi, però va poder mantenir Nikolsburg perquè Bohèmia i Moràvia no van passar als Habsburg fins al 1526.

Al llarg dels segles, la dinastia va adquirir vastes extensions de terra, predominantment a Moràvia, la Baixa Àustria, Silèsia i Estíria, tot i que en tots els casos, aquests territoris formaven part de països governats per altres dinasties, particularment la casa d'Habsburg, a la qual diversos prínceps de Liechtenstein van servir com a consellers propers.

Al tombant dels segles XVI i XVII, els tres germans Carles, Maximilià i Gundacar van iniciar un nou període en la història familiar. La noblesa i la població d'Àustria, Hongria i Bohèmia s'havien convertit predominantment al protestantisme durant el període de la Reforma del segle XVI; tanmateix, els tres germans es van reconvertir a la fe catòlica en el moment adequat abans de l'esclat de la Guerra dels Trenta Anys, motivada principalment per rerefons religiós. Els Habsburg, que van governar el Sacre Imperi Romanogermànic de manera quasi contínua fins al 1806 com a emperadors del Sacre Imperi, sempre havien mantingut la seva fe catòlica. Els tres germans van recolzar l'ultracatòlic emperador Ferran II en la repressió de la Revolta de Bohèmia. Maximilià, com a mariscal de camp, va guanyar la batalla de la Muntanya Blanca. En missions diplomàtiques, Gundacar va preparar la Lliga Catòlica, que va lluitar pels Habsburg a la Guerra dels Trenta Anys. Carles va restablir l'ordre com a virrei de Bohèmia i va supervisar les detencions i execucions dels 27 líders protestants de la insurrecció. Per això, tots tres van ser nomenats prínceps del Sacre Imperi Romanogermànic. A més, van poder adquirir a preu de saldo enormes terres de nobles protestants expulsats i desposseïts a Bohèmia i Moràvia, especialment perquè el mateix Carles, com a representant de l'Emperador, va dur a terme aquestes confiscacions. També va rebre de l'Emperador el ducat de Troppau i el ducat de Krnov (Jägerndorf) a Silèsia. El corresponent Fürst encara ostenta aquests dos títols ducals avui dia.

Les possessions moraves i bohèmies adquirides en aquell moment incloïen: Bučovice, Moravská Třebová, Moravský Krumlov, Uherský Ostroh (amb Kunovice i Hluk), Šternberk i un palau a Praga (a Malostranské náměstí). El 1802 s'hi va afegir Velké Losiny. La majoria d'aquestes finques van romandre en possessió de la casa principera fins que Txecoslovàquia les va expropiar el 1945. El 1622, Maximilià va fundar un monestir a Vranov, en la cripta familiar del qual van ser enterrats gairebé tots els prínceps de Liechtenstein, fins que es va construir una nova cripta a Vaduz el 1960.

Malgrat totes les extenses adquisicions de terres, a l'ascens de la Casa de Liechtenstein encara li faltava el factor decisiu: tot i que ostentaven el títol de prínceps a l'Imperi, aquest era només un títol honorífic, perquè la família encara no posseïa cap territori amb semi-sobirania (Landeshoheit) dins de l'Imperi. Totes les seves terres eren feus concedits per l'emperador Habsburg en la seva condició de rei bohemi i arxiduc austríac, però cap d'elles depenia directament de la corona imperial, el grup dels anomenats territoris immediats que formaven la cúspide de la piràmide feudal i gaudien del màxim prestigi i, el que és més important, estaven representats amb escons hereditaris a la Dieta Imperial (Reichstag). El llavors cap de la família, el príncep Joan Adam I, va poder negociar la compra a la família Hohenems de la minúscula senyoria de Schellenberg el 1699, i el comtat de Vaduz el 1712. Schellenberg i Vaduz eren en efecte una senyoria i un comtat respectivament, que estaven directament subordinats a l'emperador com a senyor feudal.

L'antic edifici administratiu dels govarnadors de Liechtenstein a Feldkirch, Àustria

El 23 de gener de 1719, després que s'hagués realitzat la compra, Carles VI com a emperador del Sacre Imperi Romanogermànic va decretar que Vaduz i Schellenberg s'unissin i s'elevessin a la dignitat de Principat amb el nom de "Liechtenstein", en honor del "[seu] fidel servidor, Anton Florian de Liechtenstein", el successor de Joan Adam I. En aquesta data, el flamant principat de Liechtenstein es va convertir en un estat membre del Sacre Imperi Romanogermànic, pel qual els prínceps regnants van passar a ser els monarques de Liechtenstein i finalment van rebre el tan anhelat escó hereditari al Reichstag. Tanmateix, els prínceps regnants no van posar els peus al seu nou principat durant diverses dècades, una prova de la pura conveniència política de les compres. Atès que el petit país, allunyat de Viena i Bohèmia, només constava de pobles agrícoles, l'administració es va instal·lar a la ciutat més propera, Feldkirch a Àustria, on el príncep va fer construir un edifici d'oficines per al seu governador. El castell de Vaduz, el centre del comtat medieval d'aquest nom, va romandre sense utilitzar i es va llogar com a restaurant per a excursionistes fins a finals del segle XIX.

Amb la fi del Sacre Imperi Romanogermànic el 1806, el Principat de Liechtenstein es va convertir en sobirà i va ser reconegut en aquest estatus pel Congrés de Viena el 1814/1815. Joan I es va convertir en el primer sobirà independent. Va adquirir una sèrie de castells i finques a Àustria per als seus nombrosos fills, que encara avui estan habitats principalment pels seus descendents. Els prínceps regnants van continuar vivint a les seves magnífiques residències de Viena, el Palau Urbà de Liechtenstein i el Palau de Jardí de Liechtenstein, i a les seves propietats moraves i bohèmies, amb Lednice i Valtice (noms alemanys: Eisgrub i Feldsberg) com a residència principal. La frontera entre Àustria i Bohèmia-Moràvia, tots dos estats membres de l'Imperi Austrohongarès sota el domini dels Habsburg, discorria pel parc entre els dos castells. L'administració local del Principat de Liechtenstein estava supervisada per un governador, i l'oficina del govern es trobava a la seu del príncep.

No va ser fins a l'Ocupació alemanya de Txecoslovàquia per la Alemanya Nazi a l'inici de la Segona Guerra Mundial que la residència es va traslladar de Valtice a Vaduz. El príncep s'havia oposat a l'annexió del territori txec, inclosos Valtice i Lednice, als Sudets, i com a conseqüència les seves propietats van ser confiscades pels nazis, per la qual cosa la família es va traslladar a Vaduz el 1939. Àustria també havia estat annexada per Alemanya mitjançant l'Anschluss el 1938.

Després de la Segona Guerra Mundial, no només es van expropiar les propietats txecoslovaques de la família, sinó que a l'Àustria ocupada la majoria de les seves propietats també es trobaven a la zona d'ocupació soviètica i, per tant, van ser inaccessible fins al final de l'ocupació el 1955. A causa de les expropiacions a Txecoslovàquia com a resultat dels decrets de Beneš el 1945, la família va perdre una gran part de les seves possessions de terra, amb uns 1.200 quilòmetres quadrats (463 milles quadrades), 7,5 vegades la superfície total del propi Principat. Només va poder restablir la seva prosperitat, inclòs el manteniment de nombrosos castells a Àustria i de les col·leccions d'art de fama mundial, en l'últim terç del segle XX ampliant el seu petit banc de Liechtenstein cap a l'empresa financera d'àmbit internacional Grup LGT.

Segons la Constitució de la Casa Principera de Liechtenstein de 26 d'octubre de 1993, tots els membres excepte el príncep regnant ostentaran els títols de Príncep o Princesa de Liechtenstein i Comte o Comtessa de Rietberg.

El 15 d'agost de 2026 la Casa de Liechtenstein va aprovar la derogació de la primogenitura masculina per adoptar un sistema de primogenitura absoluta, en virtut del qual el primer fill o filla de la línia successòria pot heretar el tron, independentment del seu sexe. La mesura va ser anunciada pel príncep hereu Alois durant el discurs del Dia Nacional del país, després de rebre l'aval de la majoria de dos terços dels membres votants de la dinastia. Aquest canvi legislatiu, que s'aplicarà exclusivament a la descendència futura dels fills dels prínceps hereus Alois i Sophie, manté intacta la línia successòria immediata encapçalada pel príncep Joseph Wenzel. Amb aquesta reforma, la monarquia de Liechtenstein —que conserva atribucions executives i legislatives rellevants dins del marc europeu— avança en la modernització de les seves institucions dinàstiques.

• 
  Carles I de Liechtenstein (1569–1627), creat Príncep el 1608, virrei de Bohèmia el 1622
• 
  Joan Adam Andreu de Liechtenstein (1662–1712), va adquirir el territori del Principat
• 
  Joan I de Liechtenstein (1760–1836), l'últim príncep a governar sota el Sacre Imperi Romanogermànic i el primer sobirà d'un estat independent des de 1806
• 
  Joan II de Liechtenstein (1840–1929), va aliar el principat amb Suïssa després de la caiguda de la monarquia dels Habsburg el 1918
• 
  Francesc Josep II de Liechtenstein (1906–1989), va romandre neutral durant la Segona Guerra Mundial

Governants

Particions de Liechtenstein sota la Casa de Liechtenstein 

Comtats de Vaduz i Schellenburg sota la Casa de Tübingen (1050-1416) i successors (1416-1712)	Senyoria de Liechtenstein (1130-1608)
				Senyoria de Petronell (1209-1307)	Senyoria de Rohrau (1209-1308)
					Rohrau heretat per la família Stadeck
	Senyoria de Liechtenstein (1156-1608)			Senyoria de Ravensperg (1350-1427)
				Senyoria de Nikolsburg (1427-1461)
	Senyoria de Feldsberg (1445-1585)
			Senyoria de Steyregg (1445-1548)
	Branca de Feldsberg des de 1585			Senyoria de Wilfersdorf (1585-1709)
Elevat a: Principat de Liechtenstein (1608–present)
	Fi de la monarquia a Alemanya, Àustria i Txèquia (des de 1918) El Principat va perdre la sobirania sobre les propietats en aquests països

Taula de governants

Governant Naixement Regnat Part governada Consort Mort Notes Hugo de Liechtenstein c.1100 ? 1130 – 1150 Senyoria de Liechtenstein Desconeguda almenys un fill c.1150 49–50 anys Fundador de la línia de senyors de Liechtenstein. Dietric I, senyor de Liechtenstein c.1130 Fill de Hugo de Liechtenstein 1150 – 1192 Senyoria de Liechtenstein Virat de Pfaffstetten cinc fills 1192 61–62 anys Dietric II, senyor de Liechtenstein c.1150 Fill de Dietric I, senyor de Liechtenstein i Virat de Pfaffstetten 1192 – 12 d'abril de 1209 Senyoria de Liechtenstein ? de Guntramsdorf tres fills 12 d'abril de 1209 58–59 anys Enric I, senyor de Liechtenstein c.1190 Primer fill de Dietric II, senyor de Liechtenstein 12 d'abril de 1209 – 11 de maig de 1265 Senyoria de Liechtenstein Diemut un fill Matilde cinc fills 11 de maig de 1265 74–75 anys Fills de Dietric II, van dividir la seva herència. Dietric III c.1190 Segon fill de Dietric II, senyor de Liechtenstein 12 d'abril de 1209 – 1258 Senyoria de Rohrau Margarida almenys un fill 1258 67–68 anys Albert I c.1200 Tercer fill de Dietric II, senyor de Liechtenstein 12 d'abril de 1209 – 1280 Castell de Petronell Desconeguda tres fills 1280 79–80? anys Dietric IV c.1220 Fill de Dietric III i Margarida 1258 – 1278 Senyoria de Rohrau Diemutha de Faldenberg (m.1292) 1250 un fill 1278 57–58 anys Frederic c.1230? Primer fill de Enric I, senyor de Liechtenstein i Matilde 11 de maig de 1265 – 1310 Senyoria de Liechtenstein Agnès de Himperg un fill 1310 69–70? anys Fills d'Enric I, van governar conjuntament. El fill homònim de Frederic, Frederic (II), el va premorir; els hereus van ser els fills d'Enric II. Enric II c.1230? Segon fill de Enric I, senyor de Liechtenstein i Matilde 11 de maig de 1265 – 13 d'abril de 1314 Petrissa de Zelking (m.1318) dos fills 13 d'abril de 1314 73–74? anys Hartneid I c.1230? Tercer fill de Enric I, senyor de Liechtenstein i Matilde 11 de maig de 1265 – 13 d'abril de 1314 Solter 1277 46–47? anys Diemutha c.1250 Filla de Dietric IV i Diemutha de Faldenberg 1278 – 25 de gener de 1308 Senyoria de Rohrau Liutold, senyor de Stadeck (m.31 de març de 1295) c.1265 almenys un fill Ulric I, senyor de Walsee (m.23 de gener de 1329) c.1295 almenys un fill 25 de gener de 1308 57–58 anys Mitjançant el seu primer matrimoni, Rohrau va passar a la família Stadeck. Rohrau heretat per la família Stadeck Hugo II c.1240 Primer fill de Albert I 1280 – 1295 Castell de Petronell Desconeguda almenys un fill 1295 54–55 anys Germans, tots s'anomenen Senyor de Petronell, la qual cosa pot indicar un cogovern. Albert II c.1240 Segon fill de Albert I 1280 – 1290 ? de Wildungsmauer sense fills 1290 49–50 anys Pere c.1240 Tercer fill de Albert I 1280 – 1285 Solter c.1285 44–45? anys Dietric V c.1260 Fill de Hugo II 1295 – 1307 Castell de Petronell Solter 1307 46–47 anys Després de la seva mort, Petronell va retornar a Liechtenstein. Petronell va retornar a Liechtenstein Hartneid II, senyor de Liechtenstein c.1280? Fill de Enric II i Petrissa de Zelking 13 d'abril de 1314 – 1350 Senyoria de Liechtenstein Agnès de Heinzel (m.1353) tretze fills 1350 69–70? anys Enric III c.1320? Primer fill de Hartneid II, senyor de Liechtenstein i Agnès de Heinzel 1350 – 1369 Senyoria de Liechtenstein ? de Walsee un fill 1369 48–49? anys Fills de Hartneid I, van dividir la seva herència. La part d'Anna va ser heretada per Kranichberg; la part de Joan va retornar a Liechtenstein. Hartneid III el Vell c.1320? Cinquè fill de Hartneid II, senyor de Liechtenstein i Agnès de Heinzel 1350 – 1377 Anna de Sternberg (m.1376) quatre fills 1377 56–57? anys Enric IV el Jove c.1320? Huitè fill de Hartneid II, senyor de Liechtenstein i Agnès de Heinzel 1350 – 1383 Solter 1383 62–63? anys Joan I, senyor de Liechtenstein-Nikolsburg 1335 Segon fill de Hartneid II, senyor de Liechtenstein i Agnès de Heinzel 1350 – 14 de març de 1397 Senyoria de Liechtenstein (a Nikolsburg) Agnès de Klingenberg (m.c.1385) un fill Caterina de Pottendorf sense fills Elisabet de Puchheim (m.1408) sense fills 14 de març de 1397 Mikulov 63–64 anys Anna c.1320? Filla de Hartneid II, senyor de Liechtenstein i Agnès de Heinzel 1350 – 13 de febrer de 1357 Senyoria de Liechtenstein (a Castell de Petronell Siegfried, senyor de Kranichberg (m.1342) c.1300? almenys un fill 13 de febrer de 1357 36–37? anys Hartneid IV el Jove c.1320? Setè fill de Hartneid II, senyor de Liechtenstein i Agnès de Heinzel 1350 – 1395 Senyoria de Ravensperg Afra de Walsee (m.1430) tres fills 1395 74–75? anys Cristòfol I c.1350? Fill de Enric III 1369 – 1413 Senyoria de Liechtenstein Barbara de Schenna sense fills 1413 69–70? anys Cosins, van governar conjuntament. Joan II c.1350? Primer fill de Hartneid III i Anna de Sternberg 1369 – 1412 Margarida de Capellen sense fills Agnès de Kuenring (m.c.1420) tres fills 1412 69–70? anys Enric V, senyor de Liechtenstein c.1350? Segon fill de Hartneid III i Anna de Sternberg 1369 – 1418 Dorothea d'Eckartsau sis fills Anna de Zelking (m.1448) sense fills 1418 69–70? anys Hartneid V c.1350? Fill de Hartneid IV i Afra de Walsee 1395 – 1427 Senyoria de Ravensperg Dorothea de Capellen (m.1426) sense fills 1427 76–77? anys No va deixar fills. Ravensperg va retornar a Liechtenstein. Ravensperg va retornar a Liechtenstein Joan III c.1390? Fill de Joan II i Agnès de Kuenring 1418 – 4 de juny de 1427 Senyoria de Liechtenstein Hedwig de Pottendorf un fill 4 de juny de 1427 36–37? anys No va deixar descendents masculins. Liechtenstein va passar als seus cosins. Jordi I, senyor de Liechtenstein c.1390 Primer fill de Enric V, senyor de Liechtenstein i Dorothea d'Eckartsau 4 de juny de 1427 – 1444 Senyoria de Liechtenstein Hedwig de Pottendorf sis fills 1444 53–54 anys Cosins de Joan III, van dividir l'herència. Jordi es va casar amb la vídua del seu cosí. Cristòfol II c.1390? Segon fill de Enric V, senyor de Liechtenstein i Dorothea d'Eckartsau 4 de juny de 1427 – 22 de juny de 1445 Senyoria de Nikolsburg Anna de Puchheim dos fills 22 de juny de 1445 54–55? anys Joan IV, senyor de Liechtenstein c.1430? Primer fill de Jordi I i Hedwig de Pottendorf 1444 – 1474 Senyoria de Liechtenstein Bertha de Rosenberg octubre de 1449 un fill 1474 Viena 53–54? anys Fills de Jordi I; van dividir la seva herència. Cristòfol III, senyor de Liechtenstein c.1430? Tercer fill de Jordi I i Hedwig de Pottendorf 1444 – 1506 Desconeguda c.1470 quatre fills Amalia de Starhemberg (1450-1502) 1493 sense fills 1506 75–76? anys Enric VI, senyor de Liechtenstein-Steyregg c.1430? Segon fill de Jordi I i Hedwig de Pottendorf 1444 – 1483 Castell de Steyregg Agnès de Starhemberg (1455-1501) 16 de novembre de 1473 quatre fills 1483 52–53? anys Jordi II c.1430? Quart fill de Jordi I i Hedwig de Pottendorf 1444 – 1484 Castell de Valtice Agnès d'Eckartsau dos fills 1484 53–54? anys Guillem c.1430? Primer fill de Cristòfol II i Anna de Puchheim 22 de juny de 1445 – 12 d'agost de 1459 Senyoria de Nikolsburg Barbara Frangepan (m.1490) sense fills 12 d'agost de 1459 Selibice 28–29? anys No va deixar descendents supervivents, i Nikolsburg va retornar a Liechtenstein. Nikolsburg va retornar a Liechtenstein Regència d'Agnès de Starhemberg (1483-1494) Jordi III, senyor de Liechtenstein-Steyregg 1480 Fill de Enric VI, senyor de Liechtenstein-Steyregg i Agnès de Starhemberg 1483 – 6 d'agost de 1548 Castell de Steyregg Magdalena de Polheim (1497-c.1525) 1518 quatre fills 6 d'agost de 1548 52–53? anys Hartmann I, senyor de Liechtenstein-Feldsberg c.1470? Fill de Jordi II i Agnès d'Eckartsau 1484 – 1539 Castell de Valtice Amalia de Hohenlohe (m.1511) 1507 sense fills Johanna de Mainburg (m.1521) c.1510 tres fills 1539 68–69? anys Wolfgang I, senyor de Liechtenstein 1473 Fill de Cristòfol III, senyor de Liechtenstein i Amalia de Starhemberg 1506 – 1520 Senyoria de Liechtenstein Genowefa de Schaunberg (m.1519) 1498 quatre fills 1520 48–49 anys Joan V 1500 Fill de Wolfgang I i Genowefa de Schaunberg 1520 – 17 de juny de 1552 Senyoria de Liechtenstein Anna de Liechtenstein-Steyregg 1535 (anul·lat el 1545?) sis fills Esther de Dietrichstein (4 de juliol de 1525 - 20 de febrer de 1597) 1543 tres fills 17 de juny de 1552 53–54? anys Jordi Hartmann, senyor de Liechtenstein-Feldsberg 1513 Fill de Hartmann I, senyor de Liechtenstein-Feldsberg i Johanna de Mainburg 1539 – 12 de juliol de 1562 Castell de Valtice Susanna de Liechtenstein-Steyregg (m.1595) 1542 tretze fills 12 de juliol de 1562 48–49 anys Anna 1523 Filla de Jordi III, senyor de Liechtenstein-Steyregg i Magdalena de Polheim 6 d'agost de 1548 – 1595 Castell de Steyregg Joan V, senyor de Liechtenstein 1535 (anul·lat el 1545?) sis fills 1595 71–72? anys Mitjançant el seu matrimoni, Steyregg va retornar a Liechtenstein. Steyregg va retornar a Liechtenstein Jordi IV 1535 Primer fill de Joan V i Anna de Liechtenstein-Steyregg 17 de juny de 1552 – 1579 Senyoria de Liechtenstein Eleanor de Königsberg (1541-1591) 1559 sense fills 1579 43–44? anys Fills de Joan V, van governar conjuntament. Cap d'ells va deixar hereus, i Liechtenstein va ser heretat per la branca de Feldsberg. Wolfgang II 1536 Segon fill de Joan V i Anna de Liechtenstein-Steyregg 17 de juny de 1552 – 1585 Benigna de Polheim (m.1588) sense fills 1585 48–49 anys Hartmann II, senyor de Liechtenstein-Feldsberg 6 d'abril/maig de 1544 Valtice Fill de Jordi Hartmann, senyor de Liechtenstein-Feldsberg i Susanna de Liechtenstein-Steyregg 12 de juliol de 1562 – 11 d'octubre de 1585 Castell de Valtice Anna Maria d'Ortenburg 28 d'octubre de 1568 Castell de Neu-Ortenburg nou fills 11 d'octubre de 1585 Lednice 41 anys Carles 30 de juliol de 1569 Valtice Primer fill de Hartmann II, senyor de Liechtenstein-Feldsberg i Anna Maria d'Ortenburg 11 d'octubre de 1585 – 12 de febrer de 1627 Senyoria de Liechtenstein (com a Príncep) Anna Maria Šemberová de Boskovice i Černá Hora 1590 cinc fills 12 de febrer de 1627 Praga 57 anys El 1585 va reunir el patrimoni familiar, però el va tornar a dividir. El 1608, els germans van ser titulats Prínceps, però aquest títol estava buit, ja que cap de les seves possessions va tenir mai la dignitat de Principat. De fet van romandre com a senyors dels seus dominis. Les propietats de Maximilià van ser heretades pel fill de Carles, Carles Eusebi. Maximilià I 6 de novembre de 1578 Lednice Segon fill de Hartmann II, senyor de Liechtenstein-Feldsberg i Anna Maria d'Ortenburg 11 d'octubre de 1585 – 29 d'abril de 1645 Senyoria de Liechtenstein (a Rabensburg i Hohenau an der March; com a Príncep) Catherine Šemberová de Boskovice i Černá Hora 1597 sense fills 29 d'abril de 1645 Győr 66 anys Gundacar 30 de gener de 1580 Lednice Tercer fill de Hartmann II, senyor de Liechtenstein-Feldsberg i Anna Maria d'Ortenburg 11 d'octubre de 1585 – 5 d'agost de 1658 Senyoria de Wilfersdorf (com a Príncep) Agnès de Frísia Oriental 29 de març de 1604 Praga set fills Elisabet Lucrecia, duquessa de Cieszyn 23 d'abril de 1618 tres fills 5 d'agost de 1658 Castell de Wilfersdorf 78 anys Regència de Maximilià I, príncep de Liechtenstein-Rabensburg i Gundacar, príncep de Liechtenstein-Wilfersdorf (1627-1632) Carles Eusebi 11 d'abril de 1611 Valtice Fill de Carles i Anna Maria Šemberová de Boskovice i Černá Hora} 12 de febrer de 1627 – 5 d'abril de 1684 Senyoria de Liechtenstein (com a Príncep) Johanna Beatrix de Dietrichstein 6 d'agost de 1644 Viena cinc fills 5 d'abril de 1684 Kostelec nad Černými lesy 72 anys Hartmann III, príncep de Liechtenstein-Wilfersdorf 9 de gener de 1613 Viena Fill de Gundacar i Agnès de Frísia Oriental 5 d'agost de 1658 – 11 de febrer de 1686 Senyoria de Wilfersdorf (com a Príncep) Sidonia Elisabeth de Salm-Reifferscheidt 27 d'octubre de 1640 Colònia vint-i-tres fills 11 de febrer de 1686 Castell de Wilfersdorf 73 anys Joan Adam I el Ric 16 d'agost de 1662 Brno Fill de Carles Eusebi i Johanna Beatrix de Dietrichstein 5 d'abril de 1684 – 16 de juny de 1712 Senyoria de Liechtenstein (com a Príncep; amb la senyoria de Schellenberg des de 1699, i el comtat de Vaduz des de 1712) Erdmuthe Maria Theresia de Dietrichstein 16 de febrer de 1681 Viena set fills 16 de juny de 1712 Viena 49 anys El 18 de gener de 1699 va adquirir la senyoria de Schellenberg, i el 22 de febrer de 1712 el comtat de Vaduz. Aquests dos dominis formarien posteriorment l'actual principat de Liechtenstein. Maximilià II, príncep de Liechtenstein-Wilfersdorf 25 de juliol de 1641 Castell de Wilfersdorf Primer fill de Hartmann III, príncep de Liechtenstein-Wilfersdorf i Sidonia Elisabeth de Salm-Reifferscheidt 11 de febrer de 1686 – 21 d'abril de 1709 Senyoria de Wilfersdorf (com a Príncep) Johanna Beatrice de Liechtenstein 29 d'abril de 1669 Castell de Wilfersdorf dos fills Eleonora Margarida de Sonderburg-Wiesenburg 1 d'octubre de 1673 Castell de Wilfersdorf dos fills Maria Elisabet de Liechtenstein 30 d'octubre de 1702 Castell de Wilfersdorf quatre fills 21 d'abril de 1709 Český Krumlov 67 anys No va deixar descendents. El va succeir el seu germà. Anton Florian 28 de maig de 1656 Wilfersdorf Segon fill de Hartmann III, príncep de Liechtenstein-Wilfersdorf i Sidonia Elisabeth de Salm-Reifferscheidt 21 d'abril de 1709 – 16 de juny de 1712 Senyoria de Wilfersdorf (com a Príncep) Eleonore Barbara von Thun und Hohenstein 15 d'octubre de 1679 Krupka onze fills 11 d'octubre de 1721 Viena 65 anys Hereus de Joan Adam I. Maria Teresa va heretar el ducat d'Opava del seu pare i, com que va sobreviure a la seva descendència, Opava va retornar a Liechtenstein després de la seva mort. El mateix va passar amb Maria Elisabet. Pel que fa a Anton Florian, va ser l'hereu del seu germà a Wilfersdorf, i posteriorment va heretar la majoria de les propietats de la família Liechtenstein. Tanmateix, Joan Adam va deixar el nucli de l'actual Liechtenstein a un altre hereu: Josep Wenzel (16 de juny de 1712 – 12 de març de 1718), hereu de la senyoria de Schellenberg i del comtat de Vaduz. Aquest nomenament anava en contra de l'acord d'herència familiar de 1606, i Josep Wenzel finalment va retornar aquestes propietats a Anton Florian a canvi de la Senyoria de Rumburk. El 1719, després de resoldre la qüestió de l'herència, Anton Florian va ser recompensat amb el Principat de Liechtenstein, creat per Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic amb la fusió de Schellenberg i Vaduz. 16 de juny de 1712 – 11 d'octubre de 1721 Senyoria de Liechtenstein (com a Príncep; amb Schellenberg i Vaduz des de 1718) Principat de Liechtenstein (des del 23 de gener de 1719) Maria Elisabet de Liechtenstein 8 de maig de 1683 Viena Primera filla de Joan Adam I i Erdmuthe Maria Theresia de Dietrichstein 16 de juny de 1712 – 8 de maig de 1744 Senyoria de Liechtenstein (com a Princesa; a Göding, Fryšava pod Žákovou horou, Bonitz, Kyjovice i Jaroslavice) Maximilià II, príncep de Liechtenstein-Wilfersdorf 30 d'octubre de 1702 Castell de Wilfersdorf quatre fills Leopold, duc de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Wiesenburg 3 de maig de 1715 Lemgo cinc fills 8 de maig de 1744 Viena 61 anys Maria Teresa 11 de maig de 1694 Viena Quarta filla de Joan Adam I i Erdmuthe Maria Theresia de Dietrichstein 16 de juny de 1712 – 20 de febrer de 1772 Senyoria de Liechtenstein (com a Princesa; al Ducat d'Opava) Tomàs Emmanuel de Savoia, comte de Soissons 24 d'octubre de 1713 Viena un fill 20 de febrer de 1772 Viena 77 anys Josep Joan Adam 25 de maig de 1690 Viena Fill de Anton Florian i Eleonore Barbara von Thun und Hohenstein 11 d'octubre de 1721 – 17 de desembre de 1732 Principat de Liechtenstein Maria Gabriela de Liechtenstein 1 de desembre de 1712 Viena un fill Marianna de Thun i Hohenstein 3 de febrer de 1716 Viena sense fills Maria Anna d'Oettingen-Spielberg 3 d'agost de 1716 Viena cinc fills Maria Anna Kottulinsky 22 d'agost de 1729 Głogów dos fills 16 de juny de 1712 Valtice 42 anys Regència de Josep Wenzel de Liechtenstein (1732-1745) No va deixar fills masculins supervivents. El principat va passar a la seva tia i oncle. Joan Nepomucè Carles 8 de juliol de 1724 Viena Fill de Josep Joan Adam i Maria Anna d'Oettingen-Spielberg 17 de desembre de 1732 – 22 de desembre de 1748 Principat de Liechtenstein Maria Josepha von Harrach 19 de març de 1744 Viena tres fills 22 de desembre de 1748 Vyškov 20 anys Anna Maria 11 de setembre de 1699 Viena Filla de Anton Florian i Eleonore Barbara von Thun und Hohenstein 22 de desembre de 1748 – 20 de gener de 1753 Principat de Liechtenstein (suo jure hereva) Joan Ernst de Thun-Hohenstein (1694–1717) 1716 Viena sense fills Josep Wenzel I 19 d'abril de 1718 Viena cinc fills 20 de gener de 1753 Viena 53 anys Cònjoges, van heretar el principat. Ella era germana de Josep Joan Adam, i hereva del seu nebot Joan Nepomucè. Ell era nebot d'Anton Florian i, després de governar durant un breu període les senyories de Schellenberg i Vaduz, i ser regent de Joan Nepomucè, finalment pren possessió de totes les propietats de la família. Tanmateix, la parella no va tenir descendència supervivent; el principat va passar al seu nebot, fill del germà de Josep Wenzel. Josep Wenzel I 9 d'agost de 1696 Praga Fill de Felip Erasme de Liechtenstein-Wilfersdorf i Cristina Teresa de Löwenstein-Wertheim-Rochefort 22 de desembre de 1748 – 10 de febrer de 1772 Principat de Liechtenstein Anna Maria 19 d'abril de 1718 Viena cinc fills 10 de febrer de 1772 Viena 75 anys Francesc Josep I 19 de novembre de 1726 Milà Fill de Emanuel de Liechtenstein i Anna Antònia de Dietrichstein-Weichselstädt 10 de febrer de 1772 – 18 d'agost de 1781 Principat de Liechtenstein Leopoldina de Sternberg 6 de juliol de 1750 Valtice vuit fills 18 d'agost de 1781 Metz 54 anys Nebot de Josep Wenzel. Alois I 14 de maig de 1759 Viena Primer fill de Francesc Josep I i Leopoldina de Sternberg 18 d'agost de 1781 – 24 de març de 1805 Principat de Liechtenstein Carolina de Manderscheid-Blankenheim 15 de novembre de 1783 Valtice sense fills 24 de març de 1805 Viena 45 anys No va deixar fills. El principat va ser heretat pel seu germà. Joan I Josep 26 de juny de 1760 Viena Segon fill de Francesc Josep I i Leopoldina de Sternberg 24 de març de 1805 – 29 d'abril de 1836 Principat de Liechtenstein Josefa de Fürstenberg-Weitra 12 d'abril de 1792 Viena catorze fills 20 d'abril de 1836 Viena 75 anys Alois II 25 de maig de 1796 Viena Fill de Joan I Josep i Josefa de Fürstenberg-Weitra 29 d'abril de 1836 – 12 de maig de 1858 Principat de Liechtenstein Franziska Kinsky von Wchinitz und Tettau 8 d'agost de 1831 Viena onze fills 12 de maig de 1858 Lednice 54 anys Joan II el Bo 5 d'octubre de 1840 Lednice Primer fill de Alois II i Franziska Kinsky von Wchinitz und Tettau 12 de maig de 1858 – 11 de febrer de 1929 Principat de Liechtenstein Solter 11 de febrer de 1929 Valtice 88 anys No va deixar fills. El principat va passar al seu germà. Francesc I 28 d'agost de 1853 Castell de Liechtenstein Segon fill de Alois II i Franziska Kinsky von Wchinitz und Tettau 11 de febrer de 1929 – 25 de juliol de 1938 Principat de Liechtenstein Elisabeth von Gutmann 22 de juliol de 1929 Lainz, prop de Viena vuit fills 25 de juliol de 1938 Valtice 84 anys Regència de Francesc Josep de Liechtenstein (març–juliol de 1938) Francesc Josep II 16 d'agost de 1906 Castell de Frauenthal Fill de Alois de Liechtenstein i Elisabet Amàlia d'Àustria 25 de juliol de 1938 – 13 de novembre de 1989 Principat de Liechtenstein Georgina von Wilczek 7 de març de 1943 Catedral de Vaduz cinc fills 13 de novembre de 1989 Grabs, Suïssa 83 anys Cosí de Francesc I, com a net de Enriqueta (germana de Joan II i Francesc I) i Alfred (ell mateix net de Joan I Josep). Es va convertir en hereu i regent a principis de 1938. Regència de Joan Adam de Liechtenstein (1984-1989) Joan Adam II 14 de febrer de 1945 Milà Fill de Francesc Josep II i Georgina von Wilczek 13 de novembre de 1989 – present Principat de Liechtenstein Marie Aglaë Kinsky von Wchinitz und Tettau 30 de juliol de 1967 Catedral de Vaduz quatre fills Viu Regència de Alois de Liechtenstein (2004-present)

La família al segle XXI

Barret ducal de Liechtenstein

Joan Adam II de Liechtenstein (nascut el 1945), actual cap de la casa i sobirà del principat

• El Príncep (el monarca)
  • El Príncep Hereditari i la Princesa Hereditària (el fill i la jora del Príncep)
    • El príncep Josep Wenzel (el net del Príncep)
    • La princesa Maria Carolina (la neta del Príncep)
    • El príncep Jordi (el net del Príncep)
    • El príncep Nicolau (el net del Príncep)
  • El príncep Maximilià i la princesa Àngela (el fill i la jora del Príncep)
    • El príncep Alfons (el net del Príncep)
  • La princesa Maria (la jora del Príncep)
    • El príncep Maurici (el net del Príncep)
    • La princesa Georgina (la neta del Príncep)
    • El príncep Benet (el net del Príncep)
  • La princesa Tatiana (la filla del Príncep)
• El príncep Felip i la princesa Isabel (el germà i la cunyada del Príncep)
  • El príncep Alexandre i la princesa Àstrid (el nebot i la neboda política del Príncep)
    • La princesa Teodora (la renéta del Príncep)
  • El príncep Venceslau (el nebot del Príncep)
  • El príncep Rodolf i la princesa Tılsım (el nebot i la neboda política del Príncep)
    • La princesa Elionor Faye (la renéta del Príncep)
    • La princesa Letícia (la renéta del Príncep)
    • El príncep Carles Lluís (el renebot del Príncep)
• El príncep Nicolau i la princesa Margarida (el germà i la cunyada del Príncep)
  • La princesa Maria Anunciada (la neboda del Príncep)
  • La princesa Maria Àstrid (la neboda del Príncep)
  • El príncep Josep Manuel i la princesa María Claudia (el nebot i la neboda política del Príncep)
    • El príncep Leopold (el renebot del Príncep)
    • El príncep Nikolai (el renebot del Príncep)
• La marquesa vídua de Mariño (la germana del Príncep)
• El príncep Andreu i la princesa Sílvia (el cosí germà i la cosina germana política del Príncep)
  • El príncep Esteve (el nebot segon del Príncep)
  • El príncep Cristià (el nebot segon del Príncep)
  • El príncep Manuel (el nebot segon del Príncep)
• El príncep Gregori (el cosí germà del Príncep)
• Maria Pia de Liechtenstein (la cosina germana del Príncep)
• La princesa Caterina de Liechtenstein (la cosina germana del Príncep)
• La princesa Birgitta de Liechtenstein (la cosina germana del Príncep)
• La princesa Maria Elisabet (la cosina germana del Príncep)
• El príncep Hubert Alois (el cosí germà del Príncep)
  • El príncep Leopold (el nebot segon del Príncep)
• La princesa Maria Teresa Elionor (la cosina germana del Príncep)
  • El príncep Alfred Pau i la princesa Alice Stori (el cosí segon un cop remogut i la seva dona)
    • La princesa Emília Laura (la cosina tercera un cop remoguda)
    • El príncep Francesc Cosme (el cosí tercer un cop remogut)
    • La princesa Júlia Marina (la cosina tercera un cop remoguda)
  • El príncep Lluc Wolfgang i la princesa Nathalie (el cosí segon un cop remogut i la seva dona)
    • La princesa Nora Manureva (la cosina tercera un cop remoguda)
    • La princesa Llúcia Lluïsa (la cosina tercera un cop remoguda)
  • La princesa Livia Margarida (la cosina segona un cop remoguda)
• La princesa Annemarie (la vídua del cosí segon del Príncep)
  • El príncep Manuel i la princesa Sonja Maria (el cosí segon un cop remogut i la seva dona)
    • El príncep Leopold (el cosí tercer un cop remogut)
    • El príncep Enric (el cosí tercer un cop remogut)
    • La princesa Carlota (la cosina tercera un cop remoguda)
  • El príncep Ulric (el cosí segon un cop remogut)
• El príncep Antoni i la princesa Rosmarie (el cosí segon i la seva dona)
  • La princesa Ludmilla (la cosina segona un cop remoguda)
  • El príncep Jordi Climent (el cosí segon un cop remogut)
• El príncep Eugeni i la princesa Maria Teresa (el cosí segon i la seva dona)
  • El príncep Joan i la princesa Kinga (el cosí segon un cop remogut i la seva dona)
  • La princesa Anna Teodora Maria (la cosina segona un cop remoguda)
  • La princesa Maria Ileana Josefa (la cosina segona un cop remoguda)
• El príncep Albert Joan (el cosí segon)
  • El príncep Albert Joan Cristòfol (el cosí segon un cop remogut)
  • La princesa Lorenza (la cosina segona un cop remoguda)
• La princesa Bàrbara Elionor Maria de Iugoslàvia (la cosina segona)
• La princesa Mònica Maria Teresa Elisabet (la cosina segona)
• La princesa Clotilde (la vídua del cosí germà un cop remogut)
• La princesa Diemut Margarida Maria (la cosina segona)
• El príncep Gundacar i la princesa Maria (el cosí segon i la cosina segona política)
  • La princesa Leopoldina (la cosina segona un cop remoguda)
  • La princesa Maria Immaculada (la cosina segona un cop remoguda)
  • El príncep Joan i la princesa Felicitas (el cosí segon un cop remogut i la seva dona)
    • La princesa Josefina (la cosina tercera un cop remoguda)
  • La princesa Margarida (la cosina segona un cop remoguda)
  • El príncep Gabriel (el cosí segon un cop remogut)
• El príncep Alfred Enric i la princesa Raffaella (el cosí segon i la seva dona)
  • La princesa Adelgunda Maria Anna Teresa (la cosina segona)
• El príncep Carles Emmeran (el cosí segon)
• La princesa Maria Elionor (la cosina segona)
• El príncep Hugo Carles August (el cosí segon)
  • La princesa Maria Aurèlia Margarida (la cosina segona un cop remoguda)
• La princesa Roberta (la vídua de Vincenz Liechtenstein, cosí segon del Príncep)
  • La princesa Adelheid, comtessa von Coudenhove-Kalergi (la cosina segona un cop remoguda)
  • La princesa Hedwig, comtessa de Quélen Cansou (la cosina segona un cop remoguda)
• El príncep Miquel Carles i la princesa Hildegard (el cosí segon i la seva dona)
  • La princesa Teresa Maria (la cosina segona un cop remoguda)
  • La princesa Gisela Maria (la cosina segona un cop remoguda)
• La princesa Carlota (la cosina segona)
• El príncep Cristòfol (el cosí segon)
• El príncep Carles Maria (el cosí segon)
  • El príncep Esteve i la princesa Florentine (el cosí cinqué un cop remogut i la cosina cinquena política un cop remoguda)
  • El príncep Lluc (el cosí cinqué dos cops remogut)
  • El príncep Conrad (el cosí cinqué dos cops remogut)
  • La princesa Anna (la cosina cinquena dos cops remoguda)
  • La princesa Rita (la cosina cinquena dos cops remoguda)

Llista en arbre

A continuació es mostren tots els descendents dinàstics masculins i per línia masculina de Joan I de Liechtenstein. Els números representen les posicions en la línia de successió.

• Príncep Joan I Josep (1760–1836)
  • Príncep Alois II (1796–1858)
    • Príncep Joan II (1840–1929)
    • Príncep Francesc I (1853–1938)
  • Príncep Francesc de Paula (1802–1887)
    • Príncep Alfred (1842–1907)
      • Príncep Francesc (1868–1929)
      • Príncep Alois (1869–1955)
        • Príncep Francesc Josep II (1906–1989)
          • Príncep Joan Adam II (nascut el 1945)
            • (1) Príncep Hereditari Alois (nascut el 1968)
              • (2) Príncep Josep Wenzel (nascut el 1995)
              • (3) Príncep Jordi (nascut el 1999)
              • (4) Príncep Nicolau (nascut el 2000)
            • (5) Príncep Maximilià (nascut el 1969)
              • (6) Príncep Alfons (nascut el 2001)
            • Príncep Constantí (1972–2023)
              • (7) Príncep Maurici (nascut el 2003)
              • (8) Príncep Benet (nascut el 2008)
          • (9) Príncep Felip (nascut el 1946)
            • (10) Príncep Alexandre (nascut el 1972)
            • (11) Príncep Venceslau (nascut el 1974)
            • (12) Príncep Rodolf (nascut el 1975)
              • (13) Príncep Carles Lluís (nascut el 2016)
          • (14) Príncep Nicolau (nascut el 1947)
            • Príncep Leopold (1984)
            • (15) Príncep Josep Manuel (nascut el 1989)
              • (16) Príncep Leopold (nascut el 2023)
              • (17) Príncep Nikolai (nascut el 2025)
          • Príncep Francesc Josep "Wenzel" (1962–1991)
        • Príncep Carles Alfred (1910–1985)
          • Príncep Domènec (1950–2009)
          • (18) Príncep Andreu (nascut el 1952)
          • (19) Príncep Gregori (nascut el 1954)
        • Príncep Jordi Hartmann (1911–1998)
          • (20) Príncep Cristòfol (nascut el 1958)
        • Príncep Ulric Dietmar (1913–1978)
        • Príncep Alois Enric (1917–1967)
        • Príncep Enric Hartneid (1920–1993)
          • (21) Príncep Hubertus (nascut el 1971)
      • Príncep Joan (1873–1959)
        • Príncep Alfred (1907–1991)
          • Príncep Francesc (1935–2026)
            • (22) Príncep Alfred (nascut el 1972)
              • (23) Príncep Francesc (nascut el 2009)
            • (24) Príncep Lluc (nascut el 1974)
          • Príncep Frederic (1937–2010)
            • (25) Príncep Manuel (nascut el 1978)
              • (26) Príncep Leopold (nascut el 2010)
              • (27) Príncep Enric (nascut el 2012)
            • (28) Príncep Ulric (nascut el 1983)
          • (29) Príncep Antoni (nascut el 1940)
            • (30) Príncep Jordi (nascut el 1977)
        • Príncep Emanuel (1908–1987)
        • Príncep Joan (1910–1975)
          • (31) Príncep Eugeni (nascut el 1939)
            • (32) Príncep Joan (nascut el 1969)
          • Príncep Albert (1940–2017) (va prendre el títol de Baró de Lanškroun)
        • Príncep Constantí (1911–2001)
      • Príncep Alfred Romà (1875–1930)
        • Príncep Joan Maurici (1914–2004)
          • (33) Príncep Gundacar (nascut el 1949)
            • (34) Príncep Joan (nascut el 1993)
            • (35) Príncep Gabriel (nascut el 1998)
          • (36) Príncep Alfred (nascut el 1951)
          • (37) Príncep Carles (nascut el 1955)
          • (38) Príncep Hugo (nascut el 1964)
        • Príncep Enric (1916–1991)
          • Príncep Vincenz (1950–2008)
          • (39) Príncep Miquel (nascut el 1951)
          • (40) Príncep Cristòfol (nascut el 1956)
          • (41) Príncep Carles (nascut el 1957)
      • Príncep Enric (1877–1915)
      • Príncep Carles Alois (1878–1955)
        • Príncep Guillem (1922–2006) (va prendre el títol de Graf von Hohenau), va restaurar el seu títol el 1980
          • (42) Príncep Enric (nascut el 1964)
        • (43) Príncep Wolfgang (nascut el 1934)
          • (44) Príncep Leopold (nascut el 1978)
            • (45) Príncep Llorenç (nascut el 2012)
      • Príncep Jordi (Pater Ildefons, O.S.B.) (1880–1931)
    • Príncep Alois (1846–1920)
    • Príncep Enric (1853–1914)
  • Príncep Carles Joan (1803–1871)
    • Príncep Rodolf (1833–1888)
    • Príncep Felip (1837–1901)
      • Príncep Carles (1862–1893)
      • Príncep Josep (1863)
  • Príncep Frederic (1807–1885)
  • Príncep Eduard Francesc (1809–1864)
    • Príncep Alois (1840–1885)
      • Príncep Frederic (1871–1959)
        • Príncep Alois (1898–1943)
          • Príncep Luitpold (1940–2016)
            • Príncep Frederic (1970)
            • (46) Príncep Carl (nascut el 1978)
        • Príncep Alfred (1900–1972)
          • Príncep Alexandre (1929–2012)
            • (47) Príncep Cristià (nascut el 1961)
              • (48) Príncep Agustí (nascut el 1992)
              • (49) Príncep Joan (nascut el 1995)
              • (50) Príncep Archer (nascut el 2004)
            • (51) Príncep Esteve (nascut el 1961)
              • (52) Príncep Lluc (nascut el 1990)
              • (53) Príncep Conrad (nascut el 1992)
            • (54) Príncep Manuel (nascut el 1964)
              • (55) Príncep Josep (nascut el 1998)
          • Príncep Francesc de Paula (1935–1987)
        • Príncep Alexandre (1901–1926)
      • Príncep Eduard (1872–1951)
        • Príncep Joan (1899–1979)
        • Príncep Ferran (1901–1981)
  • Príncep August (1810–1824)
  • Príncep Rodolf (1816–1848)

Palau i residències

• 
  Castell de Vaduz, la residència del sobirà al Principat de Liechtenstein
• 
  Castell de Liechtenstein a la Baixa Àustria, seu ancestral, actualment museu familiar
• 
  Palau de Jardí de Liechtenstein a Viena (pintat per Bellotto el 1759/60), actualment seu de la col·lecció d'art principera dels segles XVI al XVIII
• 
  Palau Urbà de Liechtenstein a Viena, residència privada i seu de la col·lecció d'art principera del segle XIX
• 
  Castell de Wilfersdorf, Baixa Àustria, la finca de camp austríaca del príncep
• 
  Castell de Valtice a la República Txeca (seu principal dels prínceps de Liechtenstein fins a la Segona Guerra Mundial, quan els ocupants nazis el van confiscar, seguit de l'expropiació txeca després de la guerra)
• 
  Castell de Lednice a la República Txeca (confiscat, posteriorment expropiat)
• 
  Castell de Velké Losiny a la República Txeca (confiscat, posteriorment expropiat)
• 
  Castell de Riegersburg, Àustria, seu d'una línia secundària
• 
  Castell de Frauenthal, Àustria, seu d'una línia secundària
• 
  Castell de Waldstein, Deutschfeistritz, Àustria, seu d'una línia secundària
• 
  Casa Rosegg, Àustria, seu d'una línia secundària
• 
  Castell d'Hollenegg, Àustria, seu d'una línia secundària

Enllaços externs

• Casa de Liechtenstein - Lloc web oficial