Vés al contingut

Esmorzar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Desdejuni)
Image
Un esmorzar continental
Image
Esmorzar turc de Van.
Image
Desdejuni tradicional japonès.

L'esmorzar, almorzar,[1] desdejuni o desdejunar (també dit berenar a Mallorca i Menorca, si bé berenar també es pot referir a l'àpat petit de les cinc, sis o les set de la vesprada o tarda) és un àpat que es pren al matí, abans de la principal menjada del dia.[2] És sinònim del primer àpat del dia,[3] quan es trenca el dejuni, i es pren tradicionalment poc després de llevar-se, entre les 6 i les 9 del matí, abans d'anar a la feina. A Catalunya i el País Valencià també pot ser però un àpat realitzat a mitjan matí, entre les 10 i les 11, és a dir entre el desdejuni com a tal i el dinar.[4] A Catalunya aquest àpat també s'anomena Fer deu hores o fer vinyeta.

Etimologia

[modifica]

El mot prové del llatí vulgar admoriare, amb sentit de mossegar,[3] en paral·lel amb la frase feta pegar un mos (picar).[5]

En anglès antic, un àpat matinal habitual rebia el nom de morgenmete.[6] El mot anglès dinner, originat en el gal·loromànic desjunare («trencar el dejuni»), designava antigament l'àpat que es feia després d'un període de dejuni.[7][8] Cap a mitjan segle XIII, aquest significat de dinner començà a desaparèixer i, al voltant del segle XV, el mot anglès breakfast començà a emprar-se per escrit per designar l'àpat del matí.[9]

Història

[modifica]

Esmorzar a l'antiguitat

[modifica]

Antic Egipte

[modifica]

A l'antic Egipte, els camperols prenien diàriament un àpat, molt probablement al matí, format per sopa, cervesa, pa i cebes, abans d'anar a treballar als camps o de complir les feines ordenades pels faraons.[10]

Es considera que un dels esmorzars tradicionals cuinats a l'antic Egipte era el fūl, elaborat amb faves i possiblement antecedent de l'actual ful medames. També es consumien pa baladi, elaborat amb pisana o espelta bessona, i falàfel, una preparació de faves amb ceba, all, julivert i coriandre.[11]

Antiga Grècia

[modifica]

La literatura grega conté nombroses referències a l'ariston, un àpat que es prenia poc després de la sortida del sol. La Ilíada l'esmenta en descriure un llenyataire cansat per la feina que, malgrat el seu esgotament, prepara un àpat lleuger per començar la jornada.[12] Al començament del llibre XVI de l'Odissea, l'esmorzar apareix com l'àpat que es prepara al matí abans d'ocupar-se de les tasques quotidianes.[13] Amb el temps, l'ariston passà a prendre's cap al migdia i s'introduí un nou àpat matinal.

En el període clàssic posterior a Homer, era habitual consumir un àpat anomenat akratisma immediatament després de llevar-se.[12] L'akratisma (ἀκρατισμός, akratismos) consistia en pa d'ordi sucat en vi sense barrejar (ἄκρατος, akratos), acompanyat de vegades de figues o olives.[14]

Els grecs també elaboraven una mena de creps anomenades tēganitēs (τηγανίτης), tagēnitēs (ταγηνίτης)[15] o tagēnias (ταγηνίας).[16] Tots aquests mots derivaven de tagēnon (τάγηνον), que significa «paella».[17] Les primeres referències documentades a les tagēnias es troben en les obres dels poetes del segle V aC Cratí[18] i Magnes.[19][20][21]

Una altra mena de crep era la staititēs (σταιτίτης), nom derivat de staitinos (σταίτινος), «fet amb farina o massa d'espelta»,[22] que procedia al seu torn de stais (σταῖς), «farina d'espelta».[23] Ateneu de Nàucratis, a la seva obra Deipnosophistae, esmenta les staititas cobertes amb mel, sèsam i formatge.[24][25][26]

Antiga Roma

[modifica]

Els romans anomenaven l'esmorzar ientaculum. Habitualment estava format per aliments quotidians com pa, formatge, olives, amanida, fruits secs, panses i la carn freda que havia sobrat de la nit anterior.[27] També bevien begudes a base de vi, com el mulsum, una barreja de vi, mel i espècies aromàtiques.[28]

El poeta llatí Marcial, del segle I, afirmava que el ientaculum es prenia a les tres o les quatre de la matinada, mentre que l'erudit del segle XVI Claude Saumaise sostenia que habitualment es menjava a les nou o les deu del matí. No sembla probable, però, que aquest àpat tingués assignada una hora fixa.[29]

Els soldats romans començaven el dia amb un esmorzar de pulmentus, unes farinetes semblants a la polenta italiana. S'elaboraven amb blat d'espelta o ordi torrat, que després es picava i es coïa dins d'un perol amb aigua.[30]

Edat mitjana (500–1500)

[modifica]

Europa

[modifica]
Image
Un forner medieval amb el seu aprenent. Com mostra la il·lustració, els pans rodons eren dels més habituals.

Durant l'edat mitjana europea, l'esmorzar era consumit habitualment pels treballadors, els infants, la gent gran i els malalts, mentre que les classes altes generalment no parlaven de menjar al matí ni acostumaven a fer-ho. Esmorzar podia indicar que una persona era pobra, que era un camperol o treballador de baixa condició que necessitava energia per sostenir la feina matinal, o que era massa feble per esperar fins al gran àpat del migdia. Els monarques i els seus seguicis dedicaven molt de temps als àpats al voltant de la taula. En general, es feien dos àpats formals al dia: un al migdia i un altre al vespre. Les hores exactes variaven segons el període i la regió, però aquest sistema de dos àpats es mantingué durant l'edat mitjana.[31]

Al segle XIII, quan es prenia esmorzar, podia consistir en un tros de pa de sègol i una mica de formatge. Els àpats del matí no acostumaven a incloure carn i probablement s'acompanyaven d'uns 1,8 litres de cervesa de baixa graduació alcohòlica. Entre els àpats principals també es podien consumir quantitats indeterminades de pa i cervesa.[32]

Al segle XV, l'esmorzar a l'Europa occidental sovint ja incloïa carn.[33] En aquella època, els nobles començaren a esmorzar amb més freqüència i, a començament del segle XVI, les despeses corresponents a aquest àpat ja apareixien habitualment als registres. A l'Europa oriental, l'esmorzar continuà assemblant-se en gran part al que actualment es coneix com a esmorzar continental. La introducció de begudes amb cafeïna en l'alimentació europea durant el segle XVI també transformà l'esmorzar, ja que es creia que el cafè i el te ajudaven el cos a «evacuar les substàncies sobrants».[34]

Esmorzar modern (1500 – present)

[modifica]

Països catalans

[modifica]

Malgrat la recomanació de fer-ne una menjada contundent, la majoria de catalans fa un esmorzar molt lleuger, consistent en torrades amb formatge o embotit, un croissant o pasta dolça o cereals amb llet, acompanyat d'un cafè o suc de fruita.[35] L'esmorzar valencià, en canvi, acostuma a ser més consistent, amb una picadeta, un entrepà i un cafè o beguda alcohòlica, habitualment al bar o portat de casa. Antigament, i a Catalunya, se solia beure una beguda coneguda com a barreja abans d'esmorzar per a fer passar el fred de l'hivern.[4]

Esmorzar de forquilla
[modifica]

L'esmorzar de forquilla és un àpat tradicional de la gastronomia catalana que consisteix en un esmorzar abundant, format principalment per plats cuinats que es mengen amb coberts. Històricament, s'ha associat a les feines agrícoles i a altres treballs que requerien un elevat esforç físic, ja que proporcionava una aportació energètica considerable. En l'actualitat, es manté com una tradició gastronòmica i social present en bars, fondes i restaurants de Catalunya.[36][37]

Europa

[modifica]

[38][39][40]

  • Alemanya: el menú d'esmorzar més habitual a Alemanya consta de cafè, un panet amb embotit i un ou dur.
  • Espanya: a les taules espanyoles és habitual trobar-hi torrades, cafè i suc de taronja a l'hora d'esmorzar.
  • França: a França l'esmorzar sol constar d'una tassa de cafè, una peça de brioixeria i pa de baguet acompanyat de mantega i melmelada.
  • Grècia: l'esmorzar, amb nom ἄριστον (ariston) a Homer, es menja de matinada;[41] no és necessàriament frugal.[N 1] Posteriorment, el menjar es diu ἀκρατισμός (akratismos) i consta de pa i vi purs.[42] Actualment, molts grecs esmorzen amb cafè gelat i pastissos salats com la tirópita o la spanakópita.
  • Itàlia: segons les enquestes, la majoria dels italians comencen el dia amb una tassa de cafè, habitualment cafè exprés o capucchino, acompanyada d'una peça de brioixeria.
  • Regne Unit: l'esmorzar anglès és molt complet. Consta de cansalada, salsitxes, ous, tomàquets rostits, pa amb mantega i mongetes al forn, acompanyat d'una tassa de te negre amb llet.
  • Suïssa: els suïssos habitualment esmorzen cafè amb llet i muesli, i el formatge és sempre present a taula.

Resta del món

[modifica]

[39][43]

Efectes sobre la salut

[modifica]

Tot i que l'esmorzar és descrit sovint com «l'àpat més important del dia»,[44][45] alguns autors qüestionen les conseqüències positives que s'atribueixen a aquesta consideració.[46]

Resultats científics

[modifica]

L'opinió professional predominant és favorable al consum de l'esmorzar,[44] tot i que saltar-se'l podria ser preferible a consumir aliments poc saludables.[47]

Algunes investigacions epidemiològiques indiquen que consumir un esmorzar ric en glúcids d'absorció ràpida augmenta el risc de patir síndrome metabòlica.[48]

En un estudi es comprovà que no esmorzar afectava negativament la memòria dels participants, mentre que no s'hi observà cap efecte sobre la intel·ligència.[49] En infants d'entre vuit i onze anys s'observaren diferències en l'activitat cerebral registrada mitjançant electroencefalografia. Els infants que no havien esmorzat presentaven una activitat més elevada en les bandes superior i inferior de les ones theta, alfa i delta, cosa que indicava una relació entre el consum de l'esmorzar i el funcionament de la memòria.[50]

Una revisió de 47 estudis que analitzaven la relació entre l'esmorzar i la nutrició, el pes corporal i el rendiment acadèmic constatà que les persones que esmorzaven solien presentar perfils nutricionals millors. Molts estudis també hi observaren un pes corporal inferior, malgrat que el consum calòric diari fos més elevat, si bé altres investigacions no trobaren aquesta correlació. Els estudis també suggerien una possible relació entre el consum de l'esmorzar i un rendiment acadèmic millor.[51]

La influència de l'esmorzar en el control del pes corporal continua sense estar clara.[52][53]

Representacions artístiques

[modifica]
Oli sobre tela titulat Le petit déjeuner del pintor Juan Gris
Le petit déjeuner de Juan Gris

L'esmorzar ha estat el protagonista o ha batejat algunes obres d'art de diversos gèneres.

En l'àmbit pictòric hi trobem algunes obres d'art que representen l'hora d'esmorzar o taules parades per realitzar aquest àpat, com ara Esmorzar de pagesos[54] de Diego Velázquez, L'esmorzar de Joaquim Sunyer,[55] L'esmorzar sota el gran bedoll de Carl Larsson,[56] Le petit déjeuner de Juan Gris[57] d'Henri Matisse[58]

En l'àmbit de la música hi trobem discs com Breakfast in America de la banda britànica Supertramp[59] o Desayuno continental d'Hombres G.[60]

En l'àmbit del cinema hi trobem les pel·lícules Esmorzar per a dos (Breakfast for Two, 1937), Esmorzar amb diamants (Breakfast at Tiffany's, 1961), i Esmorzar a Plutó (Breakfast on Pluto, 2005).[61]

També trobem novel·les com ara Esmorzar de campions de Kurt Vonnegut.[62]

Notes

[modifica]
L'actriu Audrey Hepburn en una escena de la pel·lícula Esmorzar amb diamants
L'actriu Audrey Hepburn en una escena de la pel·lícula Esmorzar amb diamants
  1. ↑ Al cant XXIV, v. 124 de la Ilíada, els companys d'Aquil·les maten una ovella per preparar l'esmorzar.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «almorzar». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  2. ↑ «DIEC». [Consulta: 31 octubre 2019].
  3. 1 2 «DCVB». [Consulta: 31 octubre 2019].
  4. 1 2 Dospoals. «Dubtes de llengua: Esmorzar», dimarts, 15 febrer 2011. [Consulta: 31 octubre 2019].
  5. ↑ «Diccionari de Sinònims de Frases Fetes - M.Teresa Espinal». [Consulta: 31 octubre 2019].
  6. ↑ «Breakfast» (en anglès). Online Etymology Dictionary. [Consulta: 2 febrer 2013].
  7. ↑ Albala, Ken. Hunting for Breakfast in Medieval and Early Modern Europe (en anglès), 2002, p. 21.
  8. ↑ Paoli, Antonio; Tinsley, Grant; Bianco, Antonino; Moro, Tatiana «The Influence of Meal Frequency and Timing on Health in Humans: The Role of Fasting» (en anglès). Nutrients, 11, 4, 28 març 2019, p. 719. DOI: 10.3390/nu11040719. ISSN: 2072-6643. PMC: 6520689. PMID: 30925707.
  9. ↑ Anderson, Heather Arndt. Breakfast: A History (en anglès). AltaMira Press, 2013, p. 5. ISBN 978-0-7591-2165-2.
  10. ↑ Alcock, Joan. Food in the Ancient World (en anglès). Westport, Connecticut: Greenwood Press, 2006, p. 181. ISBN 0-313-33003-4.
  11. ↑ Elnasharty, Tasnim. «The Most Famous Traditional Egyptian Breakfast—Foul and Falafel» (en anglès). Arab America, 11 març 2020. [Consulta: 24 maig 2021].
  12. 1 2 Anderson, Heather Arndt. Breakfast: A History (en anglès). AltaMira Press, 2013, p. 9. ISBN 978-0-7591-2165-2.
  13. ↑ Homer. The Odyssey (en anglès). Londres: Macmillan, 2005, p. 265. ISBN 1909621455.
  14. ↑ Flacelière, Robert. La Vie quotidienne en Grèce au temps de Périclès (en francès). París: Hachette, 1988, p. 205. ISBN 2-01-005966-2.
  15. ↑ ; Robert Scott«ταγηνίτης» (en anglès). A Greek-English Lexicon. Perseus Digital Library.
  16. ↑ ; Robert Scott«ταγηνίας» (en anglès). A Greek-English Lexicon. Perseus Digital Library.
  17. ↑ ; Robert Scott«τάγηνον» (en anglès). A Greek-English Lexicon. Perseus Digital Library.
  18. ↑ Cratí, fragment 125, Comicorum Atticorum Fragmenta.
  19. ↑ Ricotti, Eugenia Salza Prina. Meals and Recipes from Ancient Greece (en anglès). Getty Publications, 2007, p. 111. ISBN 0892368764.
  20. ↑ Dalby, Andrew. Siren Feasts: A History of Food and Gastronomy in Greece (en anglès). Routledge, 1996, p. 91. ISBN 9780415156578.
  21. ↑ Spiller, Gene A. The Mediterranean Diets in Health and Disease (en anglès). AVI/Van Nostrand Reinhold, 1991, p. 34. ISBN 0442004494.
  22. ↑ ; Robert Scott«σταίτινος» (en anglès). A Greek-English Lexicon. Perseus Digital Library.
  23. ↑ ; Robert Scott«σταῖς» (en anglès). A Greek-English Lexicon. Perseus Digital Library.
  24. ↑ Ateneu de Nàucratis. «The Deipnosophists, 646b» (en anglès). Perseus Digital Library.
  25. ↑ Dalby, Andrew. Food in the Ancient World from A to Z (en anglès). Routledge, 2003, p. 71. ISBN 0415232597.
  26. ↑ Ateneu de Nàucratis; S. Douglas Olson The Learned Banqueters, Volume VII: Books 13.594b–14 (en anglès), 2011, p. 277–278 (Loeb Classical Library). ISBN 0674996739.
  27. ↑ Albala, Ken. Hunting for Breakfast in Medieval and Early Modern Europe (en anglès), 2002, p. 20.
  28. ↑ Riley, H. T.. The Comedies of Plautus (en anglès). Londres: Henry G. Bohn, 1852.
  29. ↑ Becker, B. A.. Roman Scenes of the Time of Augustus; With Notes and Excursus Illustrative of the Manners and Customs of the Romans (en anglès). Londres: John W. Parker, 1844, p. 357.
  30. ↑ Solomon H. Katz; William Woys Weaver Encyclopedia of Food and Culture (en anglès). 1. Charles Scribner's Sons, 2002, p. 244. ISBN 0684805685.
  31. ↑ Hammond, P. W.. Food & Feast in Medieval England (en anglès). Phoenix Mill: Alan Sutton, 1993.
  32. ↑ Hicks, M. A.. Revolution and Consumption in Late Medieval England (en anglès). Woodbridge: Boydell Press, 2001.
  33. ↑ Anderson, Heather Arndt. Breakfast: A History (en anglès). AltaMira Press, 2013, p. 11. ISBN 978-0-7591-2165-2.
  34. ↑ Anderson, Heather Arndt. Breakfast: A History (en anglès). AltaMira Press, 2013, p. 12. ISBN 978-0-7591-2165-2.
  35. ↑ «Com és un esmorzar equilibrat?». Eroski consumer. [Consulta: 14 gener 2012].
  36. ↑ Fàbrega i Colom, Jaume. Esmorzars de forquilla (i entrepans). Els àpats de la felicitat. Úrsula Llibres, 2024. ISBN 978-84-127548-7-2.
  37. ↑ Freixinet, Laia. Esmorzars de forquilla: El tresor més suculent de la nostra cuina. Rosa dels Vents, 2024. ISBN 978-84-18062-83-4.
  38. ↑ «Los desayunos más típicos de los países europeos | Comer» (en castellà), 30-05-2018. [Consulta: 30 març 2021].
  39. 1 2 «Desayunos de 10 países del mundo». [Consulta: 30 març 2021].
  40. ↑ «Los desayunos más populares de Europa» (en castellà), 02-10-2017. [Consulta: 30 març 2021].
  41. ↑ Odyssée, Livre XVI, v. 1, 2.
  42. ↑ François Sabbathier, Dictionnaire pour l'intelligence des auteurs classiques, grecs et latins, tant sacrés que profanes, t. XIII, Delalain, Paris, 1773, p.309-310.
  43. ↑ «Las curiosas diferencias entre 25 desayunos alrededor del mundo - LA NACION» (en castellà). La Nación [Buenos Aires]. ISSN: 0325-0946.
  44. 1 2 «Breakfast: a good habit, not a repetitive custom» (en anglès). Journal of International Medical Research, 36, 4, 2008, p. 613–624. DOI: 10.1177/147323000803600401. PMID: 18652755.
  45. ↑ «Breakfast is 'most important meal'» (en anglès). BBC News, 7 març 2003 [Consulta: 3 juny 2009].
  46. ↑ Carroll, Aaron E. «Sorry, There's Nothing Magical About Breakfast» (en anglès). The New York Times, 23 maig 2016 [Consulta: 23 maig 2016].
  47. ↑ Pifferi, Fabien; Aujard, Fabienne «109702» (en anglès). Progress in Neuro-Psychopharmacology and Biological Psychiatry, 95, 12-2019. DOI: 10.1016/j.pnpbp.2019.109702. PMID: 31325469.
  48. ↑ «The Effects of Breakfast Consumption and Composition on Metabolic Wellness with a Focus on Carbohydrate Metabolism» (en anglès). Advances in Nutrition, 7, 3, 2016, p. 613S–621S. DOI: 10.3945/an.115.010314. PMC: 4863265. PMID: 27184288.
  49. ↑ Benton, D.; Parker, P. Y. «Breakfast, blood glucose, and cognition» (en anglès). The American Journal of Clinical Nutrition, 67, 4, 01-04-1998, p. 772S–778S. DOI: 10.1093/ajcn/67.4.772S. PMID: 9537627.
  50. ↑ Pivik, R. T.; Tennal, Kevin B.; Chapman, Stephen D.; Gu, Yuyuan «Eating breakfast enhances the efficiency of neural networks engaged during mental arithmetic in school-aged children» (en anglès). Physiology & Behavior, 106, 4, 6-2012, p. 548–555. DOI: 10.1016/j.physbeh.2012.03.034. PMID: 22504496.
  51. ↑ Rampersaud, Gail C.; Pereira, Mark A.; Girard, Beverly L.; Adams, Judi; Metzl, Jordan D. «Breakfast Habits, Nutritional Status, Body Weight, and Academic Performance in Children and Adolescents» (en anglès). Journal of the American Dietetic Association, 105, 5, 5-2005, p. 743–760. DOI: 10.1016/j.jada.2005.02.007. PMID: 15883552.
  52. ↑ «Evaluating the Intervention-Based Evidence Surrounding the Causal Role of Breakfast on Markers of Weight Management, with Specific Focus on Breakfast Composition and Size» (en anglès). Advances in Nutrition, 7, 3, 2016, p. 563S–575S. DOI: 10.3945/an.115.010223. PMC: 4863262. PMID: 27184285.
  53. ↑ «l42» (en anglès). BMJ, 364, 1-2019. DOI: 10.1136/bmj.l42. PMC: 6352874. PMID: 30700403.
  54. ↑ «El almuerzo | artehistoria.com». Arxivat de l'original el 2021-01-16. [Consulta: 30 març 2021].
  55. ↑ «L'esmorzar | Museu Nacional d'Art de Catalunya». [Consulta: 30 març 2021].
  56. ↑ «Frukost under stora björken. Ur Ett hem (26 akvareller)» (en anglès). [Consulta: 30 març 2021].
  57. ↑ «Juan Gris. Breakfast (Le Petit déjeuner). 1914 | MoMA» (en anglès). [Consulta: 31 març 2021].
  58. ↑ «Philadelphia Museum of Art - Collections Object : Breakfast». [Consulta: 31 març 2021].
  59. ↑ «ShieldSquare Captcha» (en anglès). [Consulta: 31 març 2021].
  60. ↑ «Hombres G - Desayuno Continental» (en castellà). [Consulta: 31 març 2021].
  61. ↑ «IMDb: Ratings, Reviews, and Where to Watch the Best Movies & TV Shows» (en anglès). [Consulta: 30 març 2021].
  62. ↑ «Breakfast of Champions, Or Goodbye Blue Monday» (en anglès). The New York Times, 03-05-1973. ISSN: 0362-4331.

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Esmorzar&oldid=38921152»