Eleccions presidencials dels Estats Units de 1796
| Eleccions presidencials dels Estats Units de 1796 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
← 1792   1800
→ | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Data | 21 juny 1796 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Tipus | eleccions presidencials dels Estats Units | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Càrrec a elegir | president dels Estats Units. Durada del mandat: 4 anys | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Resultat de la votació
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
(cropped).jpg){kind=small}
Les eleccions presidencials dels Estats Units de 1796 es van celebrar entre el 4 de novembre i el 7 de desembre, període durant el qual l'electorat estatunidenc exercí el seu dret a vot. Van ser les primeres eleccions presidencials estatunidenques amb una competició real, les primeres en què els partits polítics tingueren un rol dominant, i l'única elecció en què el president i el vicepresident es triaren de candidatures diferents. El vicepresident eixint John Adams, del Partit Federalista, va guanyar l'antic secretari d'estat Thomas Jefferson, del Partit Demòcrata-Republicà.
A causa de la negativa de George Washington a presentar-se una tercera vegada per a presidir el país, les eleccions de 1796 van esdevindre la primera elecció presidencial dels Estats Units en què els partits polítics competien obertament per la presidència. Els federalistes s'agruparen al voltant d'Adams mentre que els demòcrates-republicans donaren suport a Jefferson, tot i que ambdós partits presentaren diferents candidats.
Abans de la 12a esmena, els membres del Col·legi Electoral tenien dos vots, sense cap distinció entre el vot a president i el vot a vicepresident. Aleshores, el candidat amb majoria absoluta era elegit president i el segon candidat amb més vots vicepresident. Si hi havia un empat o cap candidat obtenia la majoria absoluta dels vots, la Cambra de Representants elegia el president. Igualment, si hi havia un empat en la segona posició, el Senat celebrava una sessió per a trencar l'empat.
La campanya es va desenvolupar amb els federalistes intentant identificar els demòcrates-republicans amb la violència de la Revolució Francesa[1] i els demòcrates-republicans acusant els primers d'afavorir la monarquia i l'aristocràcia.
En aquest sentit, els de Jefferson van fer per associar Adams a les polítiques del federalista Alexander Hamilton durant el govern de Washington, que, segons ells, afavorien en gran manera la Gran Bretanya i la centralització del govern. A més a més, criticaven el Tractat de Jay, el tractat de pau entre la Gran Bretanya i els Estats Units després de la Guerra de la Independència.
Per una altra banda, els federalistes ataquen el caràcter moral de Jefferson i argumentaven que era ateu i que havia sigut un covard durant la Guerra de la Independència. També l'acusaven d'afavorir els interessos francesos, acusació que es reforçà quan l'ambaixador francés va donar suport públic a Jefferson i va criticar els federalistes poc abans de les eleccions.[2]
Malgrat l'hostilitat entre ambdues organitzacions, ni Adams ni Jefferson van fer campanya activa per la presidència.[2][3]
Adams va ser elegit president amb 71 compromissaris, un més dels necessaris per a la majoria absoluta. Ho va aconseguir guanyant els vots de Nova Anglaterra, així com d'altres estats "oscil·lants", sobretot de la zona de l'Atlàntic Mitjà. Jefferson va aconseguir-ne 68 i va ser elegit vicepresident. L'antic governador de Carolina del Sud, el federalista Thomas Pickney, n'aconseguí 59, mentre que el senador demòcrata-republicà de Nova York, Aaron Burr, n'aconseguí 30, i la resta de 48 compromissaris es repartiren entre altres 9 candidats. Diversos compromissaris votaren per un federalista i per un demòcrata-republicà.
L'elecció va marcar la formació del primer sistema de partits dels Estats Units, i va establir una rivalitat entre la Nova Anglaterra federalista i el sud demòcrata-republicà, amb els estats del mig en el paper de decantar la balança de poder, com ara, Nova York i Maryland, que eren els estats "oscil·lants" crucials i només votaren per un perdedor entre el 1789 i el 1820.[4]
Candidats
[modifica]La retirada de Washington després de legislatures va significar que els partits primerencs dels Estats Units havien de competir per la presidència per primera vegada. A més a més, abans de la ratificació de la 12a esmena l'any 1804, cada compromissari havia de fer dos vots, sense indicar quin feia per a president i quin per a vicepresident, aleshores, el president era qui rebia la majoria absoluta de vots i el vicepresident el segon.
Candidats federalistes
[modifica]El nominat federalista era John Adams, de Massachusetts, el vicepresident eixint i un líder destacat durant el període revolucionari. La majoria de líders federalistes el veien com a hereu natural de Washington, ja que havia sigut elegit vicepresident del general durant les dues primeres legislatures de la història dels Estats Units. El seu company de candidatura va ser Thomas Pinckney, l'antic governador de Carolina del Sud, que havia negociat el Tractat de Madrid amb Espanya, que va acceptar després que la primera opció al partit, l'antic governador de Virgínia Patrick Henry, rebutjara presentar-s'hi.[5]
Candidats demòcrates-republicans
[modifica]El Partit Demòcrata-Republicà es va agrupar darrere del lideratge de Thomas Jefferson, que havia cofundat el partit amb, entre altres, James Madison, en oposició a les polítiques de Hamilton. Tenint en compte la forta popularitat de Jefferson al sud, membres del partit advocaven per triar un candidat a vicepresident del nord. D'entre les diferents opcions que s'hi debateren, al final es va elegir el senador Aaron Burr, de l'estat de Nova York.[5][6]
Resultats
[modifica]La campanya es va centrar en els estats "oscil·lants" de Nova York i Pennsilvània.[7] Adams i Jefferson guanyaren una suma de 139 vots de 138 membres del Col·legi Electoral. Els federalistes guanyaren tots els estats al nord de la línia Mason-Dixon llevat de Pennsilvània, malgrat que un compromissari d'aquest estat votà per Adams. Els demòcrates-republicans guanyaren la majoria de compromissaris del sud, a excepció de Maryland i Delaware, i de dos compromissaris, un a Carolina del Nord i un a Virgínia, que votaren a favor dels federalistes.
La majoria de compromissaris votaren per Adams i un segon federalista, o per Jefferson i per un segon demòcrata-republicà, encara que hi hagueren excepcions. Per exemple, un compromissari de Maryland va votar per Adams i Jefferson i altres dos compromissaris votaren per Washington. Pinckney va ser el segon més votat entre els compromissaris que havien votat Adams, encara que 21 compromissaris de Nova Anglaterra i Maryland votaren com a vicepresidents a altres homes destacats del partit. La unitat de qui va votar a Jefferson fou menor i Burr no va arribar més de la meitat dels vots que havia obtingut Jefferson.[8]
El Congrés va comptar els resultats electorals el 8 de febrer de 1797, de mà de John Adams, que obria els sobres i llegia els vots per ser el President del Senat.[9] Malgrat que alguns diaris posaren en dubte la validesa legal dels vots de Vermont,[10] no s'hi van presentar objeccions en el Congrés.[9] El resultat va ser que Adams aconseguia 71 compromissaris, un més que la majoria absoluta necessària per a ser elegit president. Si dos dels 3 compromissaris de Pennsilvània, Virgínia i Carolina del Nord hagueren votat amb la resta dels seus estats, el resultat hauria sigut molt diferent. Jefferson va rebre 68 vots, nou més que Pinckney, i va ser elegit vicepresident. Burr va acabar quart a certa distància amb 30 vots.
| Candidat | Partit | Estat d'origen | Compromissaris |
|---|---|---|---|
| John Adams | Federalista | Massachusetts | 71 |
| Thomas Jefferson | Demòcrata-Republicà | Virgínia | 68 |
| Thomas Pinckney | Federalista | Carolina del Sud | 59 |
| Aaron Burr | Demòcrata-Republicà | Nova York | 30 |
| Samuel Adams | Demòcrata-Republicà | Massachusetts | 15 |
| Oliver Ellsworth | Federalista | Connecticut | 11 |
| George Clinton | Demòcrata-Republicà | Nova York | 7 |
| John Jay | Federalista | Nova York | 5 |
| James Iredell | Federalista | Carolina del Nord | 3 |
| George Washington | Independent | Virgínia | 2 |
| John Henry | Federalista | Maryland | 2 |
| Samuel Johnston | Federalista | Carolina del Nord | 2 |
| Charles Cotesworth Pinckney | Federalista | Carolina del Sud | 1 |
| Total | 138 | ||
| Majoria Absoluta | 70 | ||
| Font: [11] | |||
Resultats per estat
[modifica]
| Estat | Compromissaris | Vots totals | J.A. | T.J. | T.P. | A.B. | S.A. | O.E. | G.C. | J.J. | J.I. | G.W. | J.H. | S.J. | C.C.P. |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Connecticut | 9 | 18 | 9 | - | 4 | - | - | - | - | 5 | - | - | - | - | - |
| Delaware | 3 | 6 | 3 | - | 3 | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - |
| Georgia | 4 | 8 | - | 4 | - | - | - | - | 4 | - | - | - | - | - | - |
| Kentucky | 4 | 8 | - | 4 | - | 4 | - | - | - | - | - | - | - | - | - |
| Maryland | 10 | 20 | 7 | 4 | 4 | 3 | - | - | - | - | - | - | 2 | - | - |
| Massachusetts | 16 | 32 | 16 | - | 13 | - | - | 1 | - | - | - | - | - | 2 | - |
| Nou Hampshire | 6 | 12 | 6 | - | - | - | - | 6 | - | - | - | - | - | - | - |
| Nova Jersey | 7 | 14 | 7 | - | 7 | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - |
| Nova York | 12 | 24 | 12 | - | 12 | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - |
| Carolina del Nord | 12 | 24 | 1 | 11 | 1 | 6 | - | - | - | - | 3 | 1 | - | - | 1 |
| Pennsilvània | 15 | 30 | 1 | 14 | 2 | 13 | - | - | - | - | - | - | - | - | - |
| Rhode Island | 4 | 8 | 4 | - | - | - | - | 4 | - | - | - | - | - | - | - |
| Carolina del Sud | 8 | 16 | - | 8 | 8 | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - |
| Tennessee | 3 | 6 | - | 3 | - | 3 | - | - | - | - | - | - | - | - | - |
| Vermont | 4 | 8 | 4 | - | 4 | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - |
| Virgínia | 21 | 42 | 1 | 20 | 1 | 1 | 15 | - | 3 | - | - | 1 | - | - | - |
| Total | 138 | 276 | 71 | 68 | 59 | 30 | 15 | 11 | 7 | 5 | 3 | 2 | 2 | 2 | 1 |
| Font:[12] | |||||||||||||||
Vot popular
[modifica]Aconseguir dades fiables de les eleccions d'aquest període suposa tot un repte per als historiadors. Els processos electorals de finals del segle XVIII difereixen en gran manera de les campanyes posteriors: més que votar per un candidat presidencial, l'electorat elegia entre candidats que es presentaves per a representar l'estat en el Col·legi Electoral. Els candidats no sempre feien pública quin partit preferien o a quin candidat anaven a donar suport. En alguns districtes, es poden trobar candidats d'un mateix partit competint, mentre que en uns altres, hi ha un suport inconsistent per a tots els candidats que duu a la divisió dels compromissaris. Aquestes condicions fan difícil o impossible determinar la intenció del votant en alguns casos. A més a més, alguns resultats no han sobreviscut fins hui.[12]
Mètode de tria dels compromissaris
[modifica]L'article II, secció 1, de la Constitució dels Estats Units indica que les assemblees dels estats han de decidir la manera d'elecció dels compromissaris que els representen en el Col·legi Electoral.
| Mètode d'elecció dels compromissaris | Estats |
|---|---|
| L'assemblea de l'estat elegeix cada compromissari | Connecticut
Delaware Nova Jersey Nova York Rhode Island Carolina del Sud Vermont |
| L'estat es divideix en districtes electorals i els votants de cada districte elegeixen els compromissaris | Kentucky
Maryland Carolina del Nord Virgínia |
| Els compromissaris s'elegeixen en eleccions a l'àmbit de tot l'estat | Geòrgia
Pennsilvània |
| Dos compromissaris s'elegeixen per l'assemblea de l'estat
La resta de compromissaris s'elegeix per l'assemblea de l'estat dels dos candidats amb més vots de cada districte de la Cambra de Representants |
Massachusetts |
| Cada compromissari s'elegeix en eleccions a l'àmbit de tot l'estat, però si cap candidat aconsegueix la majoria absolluta, l'assemblea de l'estat elegeix compromissaris dels dos primers candidats | Nou Hampshire |
| Es divideix l'estat en tres districtes electorals i nomena tres persones de cada comptat en cada districte per a elegir un compromissari per cada un dels tres districtes[12] | Tennessee |
Referències
[modifica]- ↑ «1796 Election Results». [Consulta: 15 abril 2026].
- 1 2 «John Adams: Campaigns and Elections | Miller Center» (en anglès), 04-10-2016. [Consulta: 15 abril 2026].
- ↑ «Inside America’s first dirty presidential campaign, 1796 style» (en anglès). Arxivat de l'original el 2017-02-14. [Consulta: 15 abril 2026].
- ↑ Jeffrey L. Pasley, The First Presidential Contest: 1796 and the Founding of American Democracy (2013)
- 1 2 Sharp, James Roger. American politics in the early republic: the new nation in crisis. New Haven: Yale University Press, 1993. ISBN 978-0-300-05530-6.
- ↑ The (Oxford) guide to the United States government. New York Oxford: Oxford Univ. Press, 2001. ISBN 978-0-19-514273-0.
- ↑ Waldstreicher, David (2013). A Companion to John Adams and John Quincy Adams. John Wiley & Sons. p. 150–151
- ↑ «A New Nation Votes». Arxivat de l'original el 2021-01-28. [Consulta: 16 abril 2026].
- 1 2 Seligman, Matthew «The Vice President's Non-Existent Unilateral Power to Reject Electoral Votes» (en anglès). SSRN Electronic Journal, 2021. DOI: 10.2139/ssrn.3939020. ISSN: 1556-5068.
- ↑ Ackerman, Bruce; Fontana, David «Thomas Jefferson Counts Himself into the Presidency». Virginia Law Review, 90, 2, 4-2004, p. 551. DOI: 10.2307/3202441. ISSN: 0042-6601.
- ↑ «1796 Electoral College Results» (en anglès), 29-10-2019. [Consulta: 16 abril 2026].
- 1 2 3 «A New Nation Votes». [Consulta: 16 abril 2026].
1788-1789 · 1792 · 1796 · 1800 · 1804 · 1808 · 1812 · 1816 · 1820 · 1824 · 1828 · 1832 · 1836 · 1840 · 1844 · 1848 · 1852 · 1856 · 1860 · 1864 · 1868 · 1872 · 1876 · 1880 · 1884 · 1888 · 1892 · 1896 · 1900 · 1904 · 1908 · 1912 · 1916 · 1920 · 1924 · 1928 · 1932 · 1936 · 1940 · 1944 · 1948 · 1952 · 1956 · 1960 · 1964 · 1968 · 1972 · 1976 · 1980 · 1984 · 1988 · 1992 · 1996 · 2000 · 2004 · 2008 · 2012 · 2016 · 2020 · 2024 |  | |
