Esteban Maroto
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Esteban Maroto Torres 3 març 1942 Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | autor de còmic, guionista de còmics |
| Membre de | |
| Premis | |
| |
Esteban Maroto (Madrid, 3 de març de 1942), nom artístic d'Esteban Maroto Torres, és un dibuixant de còmics espanyol integrant del Grup de La Floresta.[1] La seva obra adquirir una gran projecció internacional els anys 1960 i 1970, publicant a revistes britràniques o nord-americanes com Creepy, Conan, Vampirella o Aquaman. La sèrie 5 por infinito (1967) és probablement la seva obra més coneguda. Al mercat espanyol, els seu treball ha estat publicat per editorials com Toutain, Norma, Editores de Tebeos o Planeta Cómic.[2]
El 2026 la seva llarga trajectòria artística fou reconeguda amb el Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona, que l'acreditava com un dels pioners en la projecció internacional del còmic autòcton.[2]
Biografia
[modifica]Inicis professionals
[modifica]Esteban Maroto va començar la seva carrera cap a 1955 a l'estudi de Manuel López Blanco, abocetant a llapis la sèrie Aventuras del F.B.I. de l'Editorial Rollán, durant quatre anys. Allí va entaular amistat amb Carlos Giménez, que dibuixava els fons.[3]
Instal·lats en un estudi propi, Maroto i Giménez van produir junts Buck John i El príncipe de Rodas.[3][4] Alhora, va acabar Magisteri Industrial i va començar la carrera d'Ajudant d'Obres Públiques.[3]
El 1963 va col·laborar amb García Pizarro.[3]
Maduresa
[modifica]Va signar un contracte amb Selecciones Ilustradas i, després de realitzar el servei militar, va marxar a Barcelona.[3] Des d'allà, va dibuixar historietes bèl·liques i romàntiques per al mercat anglès, a més de col·laborar amb Giménez a la sèrie Gringo.[3]
El 1967 va començar el còmic Cinco por infinito, al qual seguiria La tumba de los dioses i Wolff. Fou amb aquestes dues sèries començaria a adquirir fama als Estats Units.
Als anys 1970, Maroto va dibuixar historietes de terror per a les revistes de còmics de Warren Publishing Creepy, Eerie i Vampirella. Maroto és també el responsable del disseny del biquini de metall de Red Sonja.
El 1972 la seva obra Alma de Dragón va començar a ser publicada a la revista Trinca.
Va ser Hoste d'Honor de la 9a edició del Saló Internacional del Còmic de Lucca i també va rebre el premi Foreign Comic Award (Academy of Comic Book Arts) i, com explica el seu company Josep María Beà, «arran d'aquest guardó, la crítica especialitzada va iniciar una injusta campanya de desprestigi cap a Maroto en què es va emprar un acarnissament ratllant a la crueltat».[5]
Últims anys
[modifica]Després de dedicar-se a la il·lustració, va realitzar còmic-books com Zatanna i Aquaman, sempre per a DC Comics. Entre el 2004 i el 2005 va dibuixar un parell d'històries de Brendon per a l'editorial italiana Sergio Bonelli Editore.
Valoració crítica
[modifica]Manel Domínguez Navarro afirma que, partint de les mateixes arrels que altres dibuixants madrilenys, com Blanco, Víctor de la Fuente, Huete, José Laffond i Luis Vigil, «assimila l'estupenda tècnica de l'escola catalana, amb tots els seus recursos».[6] La teòrica Francesca Lladó, en la seva classificació de dibuixants i guionistes del denominat boom del còmic adulto a Espanya, adscriu Maroto al Grup de La Floresta, juntament amb Carlos Giménez, Jesús Peña i Adolfo Usero.[1]
Obra
[modifica]| Anys | Títol | Guionista | Tipus | Editorial |
|---|---|---|---|---|
| 1961 | El Príncipe de Rodas, abans El Coloso | Juan Antonio de Laiglesia | Sèrie | Editorial Maga.[4] |
| 1969/2011 | 5 por infinito | Esteban Maroto | Sèrie | Diverses |
| 12/02/ a 16/07/1971 | Wolff | Sadko | Sèrie de la revista Drácula | Buru Lan |
| 1972/1978 | Alma de Dragón | Esteban Maroto | Sèrie de la "Trinca"/Bumerang nº 7 | Doncel/Editorial Nueva Frontera |
| 1976 | Cuando el comic es arte. Esteban Maroto | Diversos | Recopilatori pel mercat espanyol | Toutain Editor |
| 1978 | Dossier Negro. Número especial Esteban Maroto | Diversos | Recopilatori pel mercat espanyol | Ibero Mundial de Ediciones |
| 1979/1994 | Dax el guerrero | Esteban Maroto | Sèrie de la revista Dossier Negro nºs 94 al 99, 101 al 103, 105 i 106
i recopilatori |
Toutain Editor/Planeta DeAgostini |
| 1979 | La esfinge | Esteban Maroto | Serie de 1984 nºs 5, 6 i 7 | Toutain Editor |
| 1980 | Korsar | Esteban Maroto | Sèrie de Cimoc i recopilat en grapa | Riego Ediciones |
| 1986 | Mujeres fantásticas | Enrique Sánchez Abulí i Estaban Maroto | Recopilatori pel mercat espanyol | Toutain Editor |
| 1981-1982/2017 | Nave prisión | Bruce Jones | Sèrie de 1984 nºs del 30 fins al 41 i llibre cartoné | Toutain Editor/Planeta DeAgostini |
| 1982-1983 | Zodiaco | Enrique Sánchez Abulí | Sèrie de 1984 nºs del 42 fins al 53 | Toutain Editor |
| 1990 | Crónica de Atlantis | Peter David | Sèrie (7 números Comic book) | Ediciones Zinco |
| 1991/2003 | En el nombre del diablo | Esteban Maroto | Histories breus | Toutain Editor/Norma Editorial |
| 2002 | Wonders | Artbook | Norma Editorial | |
| 2002 | Urania | Artbook | Norma Editorial | |
| 2009 | Conan el mercenario | Roy Thomas | llibre cartoné | Planeta DeAgostini |
| 2012 | Simón Bolívar, El libertador | Esteban Maroto | llibre cartoné | EDT |
| 2012 | Espadas y brujas (Wolf, Dax y Korsar) | Esteban Maroto | llibre cartoné | EDT |
| 2015 | Les Llegendes de Sant Jordi | llibre cartoné | Planeta DeAgostini | |
| 2016 | Los mitos de Cthulhu de Lovecraft | llibre cartoné | Planeta DeAgostini | |
| 2017 | Nave prisión | Bruce Jones | llibre cartoné | Planeta DeAgostini |
Referències
[modifica]- 1 2 Lladó Pol, Francesca (2001), p. 100-104.
- 1 2 G., J. «Esteban Maroto i Teresa Valero, principals guanyadors de la 44a edició del Còmic Barcelona ». El Punt Avui, 15-05-2026. [Consulta: 16 maig 2026].
- 1 2 3 4 5 6 Redacció. Maroto a la revista ¡Bang! Hora actual de la historieta en España nº 2, p. 13. Madrid: Pedeca, 2n trimestre de 1969.
- 1 2 Porcel (2002), p. 286.
- ↑ Beà, Josep Maria a l'entrevista titulada "Cosiendo olas con tonsura descentrada" realizada per Manuel Barrero per Tebeosfera 030131, 2003.
- ↑ Petita ressenya biogràfica de Víctor de la Fuente al número 2 de l'edició espanyola de Creepy, pàg. 41.
Bibliografia
[modifica]- Jesus Cuadrado. De la Historieta y su uso, 1873-2000. Ediciones Sinsentido, 2000. Pag. 788-789. ISBN 84-89384-23-1.(castellà)
- Lladó Pol, Francesca. Los cómics de la transición: el boom del cómic adulto 1975-1984 (en castellà). Barcelona: Glénat Editions, 2001 (Col·lecció Viñetas nº 3). ISBN 9788484491088.
- Porcel Torrens, Pedro. Clásicos en Jauja. La historia del tebeo valenciano (en castellà). Alacant: Edicions de Ponent, 2002. ISBN 9788489929388.