Negret (tauró)
Aparença
(S'ha redirigit des de: Etmopterus spinax)
| Per a altres significats, vegeu «negret xato». |
| Etmopterus spinax | |
|---|---|
| Estat de conservació | |
| UICN | vulnerable |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Chondrichthyes |
| Ordre | Squaliformes |
| Família | Etmopteridae |
| Gènere | Etmopterus |
| Espècie | Etmopterus spinax (Linnaeus, 1758) Etmopterus spinax |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Squalus spinax |
| Distribució | |
L'agullat negre, negre o negret (Etmopterus spinax) és una espècie de tauró que es troba a l'Atlàntic oriental des d'Islàndia fins a Sud-àfrica, incloent-hi la Mediterrània.[1] Espècie sense cap tipus d'importància comercial, tret del port de Sant Carles de la Ràpita.
Morfologia
[modifica]- És el tauró més petit de les costes catalanes, ja que rarament ultrapassa els 45 cm de longitud.[2][3]
- Cos llarg amb el musell ample i la boca petita.
- Presenta dues espines predorsals ben desenvolupades.
- Als ulls no hi ha membrana nictitant.
- Tampoc té aleta anal.
- La coloració general és de bru a negre amb algunes zones més fosques al ventre i a les aletes pelvianes.
- Maduren quan tenen de 33 a 36 cm de longitud.[4]
Ecologia
[modifica]Ocupa una ampla franja batimètrica que va des dels 70 als 1.200 m, però és més comú als fons de 200 a 500 m. A la nit s'apropa a la superfície per alimentar-se.
Menja petits peixos, calamars i gambes.
És ovovivípar aplacentari. A l'estiu les femelles pareixen de 6 a 20 cries, que fan, en el moment de néixer, al voltant de 12 o 14 cm de longitud.
Referències
[modifica]- ↑ Belluscio, A., U. Scacco, F. Colloca, P. Carpentiere i G.D. Ardizzone, 2000. Feeding strategies of two species of demersal Chondrichthyans, Galeus melastomus (Rafinesque, 1810) and Etmopterus spinax (Linnaeus, 1758), in the Central Tyrrhenian Sea. Biol. Mar. Mediterr. 7(1):417-426.
- ↑ Mercader L., D. Lloris i J. Rucabado, 2003. Tots els peixos del Mar Català. Diagnosi i claus d'identificació. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona.350p.
- ↑ Merella, P., A. Quetglas, F. Alemany i A. Carbonell, 1997. Length-weight relationship of fishes and cephalopods from the Balearic Islands (western Mediterranean). Naga ICLARM Q. 20(3/4):66-68.
- ↑ Barrull, Joan i Mate, Isabel: Els taurons dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col. Conèixer la natura, núm. 14. Barcelona, març del 1996. ISBN 84-7306-920-X. Plana 89.

