Vés al contingut

Peixos cartilaginosos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuPeixos cartilaginosos
Chondrichthyes Modifica el valor a Wikidata
Image
Modifica el valor a Wikidata
Període
Silurià inferior - present
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
SubregneBilateria
FílumChordata
SubfílumVertebrata
InfrafílumGnathostomata
ClasseChondrichthyes Modifica el valor a Wikidata
Huxley, 1880 Chondrichthyes Modifica el valor a Wikidata

Els peixos cartilaginosos, condrictis[1] o condroïctis[2] (Chondrichthyes) són una classe de peixos que presenten un esquelet de cartílag, la mateixa substància flexible que cobreix les articulacions i dona forma a les orelles i el nas de l'ésser humà. Aquesta classe inclou les subclasses dels elasmobranquis (taurons i rajades) i dels holocèfals (quimeres).

El cos dels peixos cartilaginosos està recobert per una pell aspra, i tenen aletes rígides que no es poden plegar. La majoria són depredadors, però les espècies més grosses s'alimenten de zooplàncton que van atrapant mentre neden, deixant la seva boca oberta tot filtrant l'aigua; els holocèfals són omnívors. Des del Mesozoic els taurons han estat a dalt de tot les xarxes tròfiques marines.

Característiques

[modifica]

Els condrictis difereixen dels peixos ossis en posseir un esquelet format principalment per cartílag i no per os. No tenen opercle que cobreixi les brànquies, ni bufeta natatòria. La manca d'aquesta última els obliga a nedar constantment o posar-se en el fons (com fan algunes rajades i taurons), sense poder mantenir una posició estàtica a la columna d'aigua.

Els condrictis presenten un mosaic de caràcters evolucionats i primitius. Entre els trets primitius destaca la seva anatomia bàsica. Entre els trets evolucionats destaquen dos, la suspensió i estructura de les aletes i l'estructura i composició de les mandíbules i dentició. Això últim en diferents espècies apareix amb formes més evolucionades o més primitives. Un altre tret molt avançat és el seu sistema immunitari. Hi ha en aquest grup una característica tendència al gegantisme, com a mesura per evitar la depredació. El tauró típic té una longitud de dos metres, i una rajada típica d'un metre. Aquestes proporcions resulten molt grans per a l'estàndard dels vertebrats.

Les dents no estan fusionades a la mandíbula i les van reemplaçant dents noves de forma contínua, ràpida i en sèrie gràcies a una cavitat que tenen al llarg de la vora de la mandíbula. Això els permet tenir sempre dents noves davant de les que es van trencant, desgastant i desprenent. Hi ha dents serrades, amb funció talladora; dents afilades, amb funció prensora i dents planes (en moltes rajades) per moldre l'aliment.[3]

Respiren mitjanant brànquies que estan exposades a l'exterior directament a través de 5 o 7 fenedures branquials en el cas de les rajades i els taurons, i només una en les quimeres.

Sentits

[modifica]

Tenen un agut sentit de l'olfacte. Són capaços de detectar sang i seguir el seu rastre fins a trobar-la. La vista és menys aguda; poden detectar llums i ombres en l'aigua. Els òrgans que posseeixen en les línies laterals (sistema ambulacral de Lorenzini) i el musell els permeten captar els estímuls elèctrics de les contraccions musculars dels peixos ossis.

Anatomia

[modifica]

Anatomia externa

[modifica]
Image
Anatomia externa d'un condricti elasmobranqui.

Els elasmobranquis estan comprimits lateralment i presenten aspecte fusiforme amb aletes paris i imparelles. Les aletes imparelles són la dorsal (o dorsals), el cabal (que és heterocerca) i l'anal. Les aletes pareixes són les pectorals i les pelvianes inserint-se aquestes sempre per darrere de les pectorals.

Presenten diversos orificis al llarg del cos, com ara els orificis nasals, la boca, les esquerdes branquials, la fosseta cloacal, l'espiracle (que és la resta de la primera esquerda branquial) i les conques orbitals dels ulls.

El tegument té escates placoides (també dites denticles dèrmics) que es formen en la dermis i emergeixen travessant l'epidermis. Les capes de les escates placoides de fora a dins, igual que les capes de les dents de les quals són homòlogues, són: esmalt, dentina i polpa. Al llarg de l'evolució, aquestes escates s'han anat alleugerint i simplificant. Estan orientades cap enrere, i posseeixen diverses funcions com ara aconseguir que la pell sigui flexible i alhora molt resistent i minimitzar el fregament i viscositat del medi aquàtic degut a la reducció de les turbulències generades per la locomoció.

Taxonomia

[modifica]

Els condrictis vivents es classifiquen en dues subclasses i diversos ordres; cal remarcar la gran diversitat de formes fòssils, fruit d'una llarga història evolutiva que es remunta al Silurià (fa més de 400 milions d'anys).

Espècies

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «condrictis | enciclopedia.cat». [Consulta: 20 setembre 2026].
  2. ↑ «peixos cartilaginosos | enciclopedia.cat». [Consulta: 20 setembre 2026].
  3. ↑ Varios autores. «Peces cartilaginosos». A: Animal. La definitiva e impactante guía visual de la vida salvaje en nuestro planeta. Madrid: Pearson Educación, S.A., 2005. ISBN 84-205-3616-4.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Peixos_cartilaginosos&oldid=38968383»