Vés al contingut

Iñigo Martínez Berridi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaIñigo Martínez
Imatge
Martínez amb la selecció espanyola el 2019
Biografia
NaixementIñigo Martínez Berridi
17 de maig de 1991 (1991-05-17) (35 anys)
Ondarroa, País Basc
Alçada1,81 m
Pes78 kg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista Modifica el valor a Wikidata
Activitat2009 Modifica el valor a Wikidata -
Nacionalitat esportivaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDefensa central Modifica el valor a Wikidata
Club actualAl-Nassr
Núm. esportiu26
Clubs juvenils
Anys Equip
2003–2006 CD Aurrerá
2006–2009 Reial Societat
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
2009–2011 Reial Societat B 54 (2)
2011–2018 Reial Societat 205 (16)
2018–2023 Athletic Club 152 (6)
2023–2025 FC Barcelona 48 (0)
2025– Al-Nassr 25 (3)
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
2011 Espanya sub-20 1 (0)
2011–2013 Espanya Espanya sub-21 15 (0)
2012 Espanya sub-23 4 (0)
2013–2023 Espanya Espanya 21 (1)
2011–2019 País Basc País Basc 8 (0)
Participà en
2012Jocs Olímpics d'Estiu de 2012 Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm5308490 TMDB (persona): 5398756
Instagram: inigomartinez FIFA: 339904 UEFA: 250040471 BDFutbol: 201038 ESPNFC: 165562 As: inigo_martinez/19398 Modifica el valor a Wikidata
Llista
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
2009–2011 Reial Societat B 54(2)
2011–2018 Reial Societat (defensa)205(16)
2018–2023 Athletic Club 152(6)
2023–2025 FC Barcelona 48(0)
2025– Al-Nassr Al-Riyad 0(0)
  Selecció nacional Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
2011–2019 Image  País Basc 8(0)
2011–2011 Image  Espanya sub-20 1(0)
2011–2013 Image  Espanya sub-21 15(0)
2012–2012 Image  Espanya sub-23 4(0)
2013–2023 Image  Espanya 21(1)
Medaller
Futbol
Representa: Espanya Espanya
Lliga de les Nacions de la UEFA
Argent 2021

Iñigo Martínez Berridi (Ondarroa, 17 de maig de 1991) és un futbolista professional basc que juga en la posició de defensa central a l'Al-Nassr saudita.

Ha passat la major part de la seva carrera professional amb la Reial Societat, jugant-hi 238 partits (17 gols marcats) en totes les competicions després de debutar-hi als 20 anys. El gener de 2018, va fitxar per l'Athletic Club, amb qui va guanyar la Supercopa d'Espanya 2020-21 i va arribar a dues finals de la Copa del Rei.

És internacional amb la selecció espanyola, amb la qual va debutar el 2013.

Carrera de club

[modifica]

Natural de la localitat d'Ondarroa, va començar a jugar a l'equip de la seva localitat, l'Aurrerá d'Ondarroa. El 2006 va fitxar per la Reial Societat quan estava a la categoria cadet i es va formar a les categories inferiors del club des de llavors.[1]

Reial Societat

[modifica]

Ja des de la categoria juvenil es movia en la posició de defensa central, alternant amb el centre del camp, i el 2009 va ascendir al filial de l'equip, la Reial Societat B, amb la qual va jugar la Tercera Divisió espanyola. Va ser un dels jugadors revelació del filial aquella temporada, que a més va ser la de l'ascens de l'equip a la Segona Divisió B del futbol espanyol, aconseguint a més a més convertir-se en el defensa central titular. La temporada 2010-11 va consolidar-se a l'equip i va desmarcar-se com una de les promeses més destacades dels canterans de l'equip. Les seves actuacions van provocar que durant aquesta temporada debutés amb la selecció espanyola de futbol sub-20.

El juny del 2011 la Reial Societat va renovar-lo fins al 30 de juny del 2015.[2] Aquell mateix estiu va realitzar la pretemporada amb el primer equip de la Reial, convertint-se, a més a més, en el jugador revelació del moment. L'entrenador txuri urdin, Philippe Montanier, va decidir prendre en consideració la possibilitat de pujar Martínez a la primera plantilla, però se li va mantenir la fitxa del filial.[3]

El 27 d'agost del 2011 va debutar a la Lliga BBVA a l'estadi d'El Molinón en la primera jornada, l'Sporting de Gijón 1 - Reial Societat 2. Va marcar el seu primer gol amb el primer equip de la Reial el 2 d'octubre de 2011 a Anoeta en el derbi basc contra l'Athletic Club des del seu propi camp.[4] El 27 de novembre va marcar un altre gol des del mig del camp al Betis.

Durant la primera volta d'aquell any va jugar habitualment com a defensa central titular, fet que va conduir a la Reial a donar-li fitxa del primer equip durant el mercat d'hivern de la temporada 2011 - 2012. Íñigo Martínez abandonava, doncs, el dorsal del filial i passava a jugar amb el número 6 a l'esquena.[5] Titular indiscutible la resta de temporada, l'1 d'abril va patir un esquinç al genoll i la fractura del menisc en xocar amb Diego Costa, jugador del Rayo Vallecano. Es va estimar que estaria de baixa entre 3 i 4 mesos, de manera que acabava per a ell la seva primera temporada a l'elit.[6]

Aquest debut tan espectacular li va ser reconegut en ser inclòs en l'onze d'or del Futbol Draft 2011, que entrega la Reial Federació Espanyola de Futbol.[7]

El 26 d'abril de 2016, Martínez va signar un nou contracte per cinc anys amb la Reial Societat.[8]

Athletic Club

[modifica]

El 30 de gener de 2018, Martínez va fitxar per l'Athletic Club, que va pagar els 32 milions d'euros de la seva clàusula de rescissió, amb un contracte fins al 2023.[9][10] Els 32 milions eren més o menys la meitat de la quantitat rebuda el mateix dia del Manchester City FC, que havia fitxat el central del l'Athletic Aymeric Laporte.[11][12] Va debutar el 4 de febrer, jugant el partit sencer de lliga en una derrota per 0-2 a fora contra el Girona FC.[13]

Durant l'octubre de 2018, Martínez va cometre dues faltes castigades amb penal en dos derbis bascos en lliga, ambdós concedits pel VAR – el primer en una derrota per 3–1 contra la Real Sociedad[14] i el segon en un empat 1–1 a fora contra la SD Eibar.[15]

Martínez va marcar el seu primer gol per l'Athletic (en el seu partit número 85) en partit de lliga contra el Betis el 20 de juny de 2020. Més tard va cometre un penal, però l'equip rival el va fallar.[16]

Jugant contra el seu antic club, la Real Sociedad, a la Final de la Copa del Rei de futbol 2020, Martínez hi va tenir un paper destacat,[17] va estar a punt de marcar amb un xut de llarga distància a la primera part, va cometre unes mans a la vora de l'àrea que van estar a punt de ser penal – la revisió del VAR va establir que van ser fora de l'àrea – i més tard va cometre penal sobre Portu. Fou expulsat per l'àrbitre, però una altra revisió del VAR va establir que no havia evitat una ocasió de gol deliberadament, i la targeta vermella es va canviar per una groga. El penal va acabar en gol, i la Real va guanyar la copa per 1–0.[17] Després del partit, va felicitar els seus excompanys, i fou destacat als mitjans per la seva esportivitat.[17]

FC Barcelona

[modifica]

El 5 de juliol del 2023, el FC Barcelona va anunciar el fitxatge de Martínez en qualitat de lliure traspàs, amb un contracte de dos anys i una clàusula de recissió de 400 milions d'euros.[18] El seu inici es va veure obstaculitzat per una lesió al peu que va requerir cirurgia poc després de la seva arribada, cosa que va retardar el seu debut i el va relegar a la cinquena opció al central darrere de Ronald Araújo, Andreas Christensen, Eric García i Jules Koundé.[19] Va debutar finalment entrant com a suplent per Christensen a la segona part en partit de lliga, el 3 de setembre de 2023, a fora contra el CA Osasuna.[20][21] El seu primer partit com a titular va tenir lloc 23 dies després en un empat 2-2 fora de casa contra el RCD Mallorca,[22] i va acabar la seva campanya de debut amb 25 aparicions en totes les competicions.[23]

Martínez va esdevenir titular habitual a l'inici de la temporada 2024–25 amb el nou entrenador Hansi Flick, després de les lesions d'Araújo i Christensen.[24][25] Va marcar el seu primer gol tant amb el club com en competicions europees l'1 d'octubre de 2024, en una victòria per 5-0 contra el Young Boys a la fase de lligueta de la Lliga de Campions de la UEFA 2024-25.[26]

El 13 de març de 2025, Martínez va acordar un nou contracte fins al 30 de juny de 2026,[27] després d'haver assolit la titularitat indiscutible al centre de la defensa, fent parella amb Pau Cubarsí.[28] Seria posteriorment titular en la final de la Copa del Rei 2024-25 que el Barça va guanyar al Madrid per 3-2, a l'Estadi de La Cartuja de Sevilla.[29][30]

Carrera internacional

[modifica]

Selecció espanyola

[modifica]

El juliol del 2012 va ser convocat per la selecció espanyola de futbol per representar Espanya als Jocs Olímpics de Londres 2012,[31][32][33] una competició en què el combinat espanyol va caure eliminat en la primera lligueta, essent Martínez expulsat en el primer partit, a més a més. Va formar part de l'equip sub-21 espanyol que va guanyar el Campionat d'Europa sub-21 el 2013[34]

Martínez va debutar amb la selecció absoluta el 14 d'agost del 2013, substituint a la segona part Sergio Ramos en un amistós contra l'Equador (2-0).[35] Entre setembre de 2018 i març de 2021 fou convocat en onze ocasions, set d'elles com a titular;[36][37] no obstant, no va ser inclòs en la llista de 24 convocats per Luis Enrique per a l'Eurocopa 2020 (endarrerida un any per la pandèmia de COVID-19 a Europa) quan es va anunciar el 24 de maig,[38] declarant el jugador que no estava del tot content amb la seva situació física en haver-se perdut diversos partits amb el seu club durant la temporada i que s'havia arribat a un acord entre ell, l'organisme nacional i l'Athletic perquè no participés.[39]

Selecció del País Basc

[modifica]

Ha estat internacional en vuit ocasions amb la selecció del País Basc, debutant el desembre de 2011 davant Tunísia.[40] L'octubre del 2018 es va veure immers en una polèmica en jugar un amistós davant Veneçuela, amb la selecció tricolor, després d'haver estat descartat per problemes físics per a la concentració de la selecció espanyola.[41][42]

Estil de joc

[modifica]

Martínez ha estat comparat amb Carles Puyol, i destaca per la seva habilitat jugant amb el cap, malgrat la seva relativa poca alçada d'1,82 m. També és conegut per la seva capacitat d'interceptar, liderar, i habilitat per llegir els partits.[43]

Palmarès

[modifica]
Athletic Club
FC Barcelona
Al-Nassr
Selecció espanyola

Referències

[modifica]
  1. ↑ ««No cambié la camiseta con nadie del Barça. ¿Qué son, más que nosotros?» - Real Sociedad de Fútbol, S.A.D.». Arxivat de l'original el 2023-06-11. [Consulta: 5 juliol 2023].
  2. ↑ El Mundo Deportivo (22-6-2011): Iñigo Martínez renueva hasta 2015
  3. ↑ «Diario Vasco (3-8-11): La revelación del verano pide paso en la Real». Arxivat de l'original el 2015-02-02. [Consulta: 19 gener 2013].
  4. ↑ Mundo Deportivo (2-10-2011): El millor gol de la història d'Anoeta?
  5. ↑ «Diario Vasco (31-1-12): Iñigo Martínez hereda el 6 de Labaka». Arxivat de l'original el 2014-09-10. [Consulta: 19 gener 2013].
  6. ↑ As (2-4-12): Íñigo Martínez se rompe el menisco y será baja 5 meses
  7. ↑ [enllaç sense format] http://www.realsociedad.com/document/view/spa/169/155497/i-igo-martinez-y-ruben-pardo-premiados-en-la-gala-de-futbol-draft-2012
  8. ↑ «"Dudé, pero la Real me demostró ver que estaba equivocado"» (en castellà). Diario AS, 26 abril 2016 [Consulta: 26 abril 2016].
  9. ↑ «Iñigo Martínez signing». Athletic Club, 30 gener 2018 [Consulta: 30 gener 2018]. Arxivat 19 de juny 2018 a Wayback Machine.
  10. ↑ «Athletic Club sign Inigo Martinez to replace Aymeric Laporte». Goal.com, 30 gener 2018. Arxivat de l'original el 19 de juny 2018. [Consulta: 30 gener 2018].
  11. ↑ «Aymeric Laporte: Manchester City sign French defender for club-record £57m». BBC Sport, 30 gener 2018. [Consulta: 30 gener 2018].
  12. ↑ «Iñigo Martínez canvia la Reial Societat per l'Athletic». 324.cat, 30-01-2018 [Consulta: 31 gener 2018].
  13. ↑ «Stuani castiga al Athletic y el Girona ya aspira a Europa» (en castellà). Diario AS, 4 febrer 2018 [Consulta: 4 febrer 2018].
  14. ↑ «Football news – Two penalties give Real Sociedad derby win at Athletic Club». Eurosport, 5 octubre 2018. [Consulta: 22 octubre 2018].
  15. ↑ «Eibar 1–1 Athletic Club: Drastic form continues for Basque visitors». La Liga News, 21 octubre 2018. [Consulta: 22 octubre 2018].[Enllaç no actiu]
  16. ↑ Herrán, Alfonso «Estocada a Rubi en Bilbao» (en castellà). Diario AS, 20 juny 2020 [Consulta: 21 juny 2020].
  17. 1 2 3 «El bonito gesto de Iñigo Martínez con sus excompañeros de la Real» (en castellà). El Correo, 5 abril 2021 [Consulta: 12 abril 2021].
  18. ↑ «El Barça fitxa Iñigo Martínez». FC Barcelona, 05-07-2023. [Consulta: 5 juliol 2023].
  19. ↑ Ballús, Pol «Inigo Martinez: From Barcelona's fifth-choice centre-back to El Clasico contender». , 26 octubre 2023.
  20. ↑ «Iñigo Martínez: "Podemos ganar la Champions, hay equipo para lograrlo"». Marca, 06-09-2023 [Consulta: 6 setembre 2023].
  21. ↑ «João Cancelo, João Félix and Iñigo Martínez make FC Barcelona debuts». FC Barcelona, 3 setembre 2023. Arxivat de l'original el 8 setembre 2023. [Consulta: 23 setembre 2024].
  22. ↑ «Íñigo Martínez acabó 'tocado' tras su estreno como titular en Mallorca» (en castellà). , 28 setembre 2023.
  23. ↑ Ríos, Mario «Iñigo Martínez, de prescindible a Káiser con Flick» (en castellà). , 16 setembre 2024.
  24. ↑ Rojo, Luis F. «Íñigo Martínez, inscrito para Valencia; Dani Olmo, no» (en castellà). , 16 agost 2024.
  25. ↑ «How Barcelona's 33-year-old veteran became the club's most unlikely hero under Hansi Flick». Yahoo Sports, 2 setembre 2024. Arxivat de l'original el 9 setembre 2024. [Consulta: 23 setembre 2024].
  26. ↑ Páez de Roque, Diego. «Iñigo Martínez se une a la fiesta contra el Young Boys y anota su primer gol con el Barça» (en castellà). El Desmarque, 1 octubre 2024. [Consulta: 14 octubre 2024].
  27. ↑ «Iñigo Martinez contract extended to 2026». FC Barcelona, 13 març 2025. [Consulta: 14 març 2025].
  28. ↑ «El renascut Iñigo Martínez reconeix a 3Cat quin ha estat el seu pitjor moment al Barça». Esport 3, 30-10-2024 [Consulta: 2 maig 2025].
  29. 1 2 «El Barça guanya la Copa del Rei contra tot i contra tots (3-2)». Esport 3, 27-04-2025 [Consulta: 27 abril 2025].
  30. 1 2 «FC Barcelona crowned Cup Kings in classic encounter» (en anglès). Reial Federació Espanyola de Futbol, 26-04-2025. [Consulta: 26 abril 2025].
  31. ↑ EFE. «Jordi Alba entra en la lista oficial de la selección olímpica española» (en castellà). Google News, 13-07-2012. Arxivat de l'original el 2012-12-05. [Consulta: 5 agost 2012].
  32. ↑ «Lista oficial de la selección de fútbol para Londres 2012: Jordi Alba, Mata y Javi Martínez, convocados» (en castellà). juegoslondres2012.com, 03-07-2012. [Consulta: 19 maig 2013].
  33. ↑ «Llista de convocats per la preparació pels Jocs Olímpics de 2012» (en castellà). Federació Espanyola de Futbol, 01-07-2012. Arxivat de l'original el 2013-06-19. [Consulta: 19 maig 2013].
  34. 1 2 «Thiago treble helps Spain retain Under-21 crown». UEFA, 18 juny 2013. [Consulta: 6 maig 2014].
  35. ↑ «Ecuador-España: resumen, goles y resultado - MARCA.com». [Consulta: 5 juliol 2023].
  36. ↑ Cotorro, Ander. «Iñigo Martínez, un fijo en las listas de la selección» (en castellà), 04-10-2019. [Consulta: 5 juliol 2023].
  37. ↑ Basic, Robert. «La inquebrantable fe de Luis Enrique en Iñigo Martínez» (en castellà), 15-09-2022. [Consulta: 5 juliol 2023].
  38. ↑ «Trent Alexander-Arnold to miss Euro 2020 due to injury» (en anglès), 03-06-2021. [Consulta: 5 juliol 2023].
  39. ↑ «Iñigo Martínez, sobre su ausencia con la Selección Española: "No me siento al 100% para competir"» (en castellà), 24-05-2021. [Consulta: 5 juliol 2023].
  40. ↑ «Túnez vence a Euskadi y San Mamés vuelve a pitar a Xabi Alonso». [Consulta: 5 juliol 2023].
  41. ↑ As.com. «Iñigo Martínez, titular con Euskadi en el amistoso ante Venezuela» (en castellà), 12-10-2018. [Consulta: 5 juliol 2023].
  42. ↑ «Luis Enrique, Iñigo Martínez y la "descoordinación" entre los médicos» (en castellà), 11-10-2018. [Consulta: 5 juliol 2023].
  43. ↑ «World Cup Squad Selector: I. Martinez». Football España, 11 abril 2014. [Consulta: 16 maig 2020].
  44. ↑ Aguilar, Bernat. «L'Athletic deixa el Barça sense la Supercopa d'Espanya a la pròrroga (2-3)». El Nacional, 17-01-2021. [Consulta: 17 gener 2021].
  45. ↑ «Un Barça sublim suma el primer títol de l'era Flick (5-2)». Esport 3, 12-01-2025 [Consulta: 13 gener 2025].

Enllaços externs

[modifica]
Image
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Iñigo Martínez Berridi
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Iñigo_Martínez_Berridi&oldid=38876745»