José Alencar
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 17 octubre 1931  Muriaé (Brasil) | ||
| Mort | 29 març 2011 (79 anys) São Paulo (Brasil) | ||
| Causa de mort | càncer d'estómac | ||
| 26è Vicepresident del Brasil | |||
| 1r gener 2007 – 31 desembre 2010 ← José Alencar – Michel Temer → | |||
| Ministre de Defensa de Brasil | |||
| 8 novembre 2004 – 31 març 2006 ← José Viegas Filho – Waldir Pires → | |||
| 25è Vicepresident del Brasil | |||
| 1r gener 2003 – 31 desembre 2006 ← Marco Maciel – José Alencar → | |||
| Senador per Minas Gerais | |||
| 1r febrer 1999 – 31 desembre 2002 | |||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Brasília | ||
| Ocupació | polític, emprenedor | ||
| Partit | Republicans Moviment Democràtic Brasiler Partit Liberal | ||
Signatura _signature.jpg) | |||
 | |||
José Alencar Gomes da Silva (Muriaé, 17 d'octubre de 1931 - São Paulo, 29 de març de 2011), també conegut com a José Alencar, el Resistent és un empresari i polític brasiler. Va ser senador per l'estat de Mines Gerais i vicepresident del Brasil.
Biografia
[modifica]Essent un dels majors empresaris de l'estat de Mines Gerais, va construir un imperi en el ram tèxtil, essent Coteminas la seva principal empresa.[1][2] Gràcies a la seva fortuna, va fer el salt a la política. L'any 1994 va ser candidat al govern de Minas Gerais pel PMDB, però va quedar en 3a posició.[3] Quatre anys més tard, es presentaria al Senat. Va iniciar la campanya electoral amb només un 2% d'intenció de vot, però va acabar per guanyar l'escó en joc.[4] Va optar a la Presidència del Senat, però no va rebre el suport del PMDB ——que va recolzar a Ramez Tebet— i va decidir deixar el partit.[5]
L'any 2002, Luiz Inácio Lula da Silva optava novament a la presidència del país pel Partido dos Trabalhadores, i va proposar Alencar com el seu candidat a la vicepresidència. La intenció era allunyar-se de les crítiques al suposat radicalisme d'esquerres del PT.[6][7] Alencar es trobava aleshores sense adscripció a cap partit, i va optar per afiliar-se al Partit Liberal. El tàndem Lula-Alencar va obtenir una victòria abrumadora en les eleccions presidencials.[8] L'any 2005 va canviar novament de partit, incorporant-se al PRB. Lula va oferir-li de nou acompanyar-lo en la lluita per a la reelecció, que van aconseguir el 2006.[9]
Va ser, a l'inici, un vicepresident polèmic, havent estat una veu discordant dintre del govern contra la política econòmica defensada per l'ex-Ministre de la Hisenda Antonio Palocci, que mantenia els interessos alts en la temptativa de contenir la inflació i mantenir l'economia sota control.[10][11] Entre 2004 i 2006, Alencar va passar a acumular la vicepresidència amb el càrrec de ministre de Defensa. En diverses oportunitats, es va demostrar reticent quant al seu nomenament, per trobar-se en un càrrec molt allunyat dels seus coneixements empresarials.[12] A petició expressa del president Lula, va mantenir la cartera fins al març de 2006, quan va haver de renunciar per poder participar en les eleccions de 2006.[13]
José Alencar va lluitar contra el càncer d'estómac des dels anys 90.[14] A finals de 2010, poc abans del final del seu segon mandat al govern brasiler, el quadre clínic va empitjorar i van retirar-li el tractament.[15] Va morir 3 mesos després de deixar la vicepresidència.[16][17]
Referències
[modifica]- ↑ Cantanhêde, 2010, p. 120-137.
- ↑ Mira, Cristian. «El vicepresidente de Brasil compró una fábrica en Santiago del Estero» (en castellà). La Nación, 07-07-2004. [Consulta: 16 febrer 2025].
- ↑ Cantanhêde, 2010, p. 158-164.
- ↑ Cantanhêde, 2010, p. 165-168.
- ↑ Cantanhêde, 2010, p. 170-180.
- ↑ Arias, Juan «El izquierdista Lula elige a un magnate liberal de Brasil como vicepresidente» (en castellà). El País [Madrid], 21-06-2002. Arxivat de l'original el 2022-10-30. ISSN: 1134-6582 [Consulta: 20 febrer 2025].
- ↑ Gutiérrez, Bernardo. «Lula como reconciliador nacional» (en castellà). Open Democracy. [Consulta: 16 febrer 2025].
- ↑ «Lula vence em todos os Estados, menos em Alagoas» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo, 28-10-2002. Arxivat de l'original el 2022-10-04. [Consulta: 4 octubre 2022].
- ↑ Cantanhêde, 2010, p. 250-254.
- ↑ «Líder tucano no Senado diz que vice-presidente é "abilolado"» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo, 02-06-2003. Arxivat de l'original el 2023-07-29. [Consulta: 16 febrer 2025].
- ↑ Cantanhêde, 2010, p. 235-245.
- ↑ «José Alencar projeta reestruturação» (en portuguès brasiler). Todo Dia, 09-11-2004. Arxivat de l'original el 2015-01-04. [Consulta: 16 febrer 2025].
- ↑ Cantanhêde, 2010, p. 246-249.
- ↑ Cantanhêde, 2010, p. 181-192.
- ↑ «José Alencar passa por momento mais difícil, diz médico» (en portuguès brasiler). Grupo Globo, 22-12-2010. Arxivat de l'original el 2024-12-03. [Consulta: 16 febrer 2025].
- ↑ «Morre o ex-vice-presidente José Alencar» (en portuguès brasiler). Jornal do Brasil, 17-05-2023. Arxivat de l'original el 2011-12-22. [Consulta: 16 febrer 2025].
- ↑ «José Alencar não resiste e morre em SP» (en portuguès brasiler). O Globo, 29-03-2011. Arxivat de l'original el 2025-01-23. [Consulta: 16 febrer 2025].
Bibliografia
[modifica]- Cantanhêde, Eliane. José Alencar - Amor à vida. A saga de um brasileiro. Rio de Janeiro: Sextante, 2010. ISBN 9788575426241. Arxivat 2011-08-19 a Wayback Machine.
Enllaços externs
[modifica]
