Vés al contingut

Nafusi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaNafusi
Tanfusit, ⵜⴰⵏⴼⵓⵙⵉⵜ
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants186.000 (2016)[1]
140.000 (2006)[2]
Parlants nadius140.000 Modifica el valor a Wikidata (2006 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deDjadu, Nalut i Yafran.
EstatLíbia Líbia
Classificació lingüística
llengua humana
llengües afroasiàtiques
amazic
llengües amazigues orientals Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí i tifinag Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat4 en perill sever Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3jbn Modifica el valor a Wikidata
SILjbn
Glottolognafu1238 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuejbn Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1970 Modifica el valor a Wikidata
IETFjbn Modifica el valor a Wikidata

El nafusi (també nefusi; en amazic Maziɣ o Tanfusit, ⵜⴰⵏⴼⵓⵙⵉⵜ) és una llengua amaziga parlada al Jabal Nafusa (Drar n infusen), una gran àrea al nord-oest de Líbia. Els seus principals parlants són les comunitats ibadites al voltant de Djadu, Nalut (Lalut) i Yafran.

El dialecte de Yefren a l'est difereix una mica dels de Nalut i Djadu a l'oest.[3] Un nombre de frases en nafusi antic apareixen en manuscrits ibadites ja en el segle xii.[4] L'entrada a Ethnologue inclou les varietats zuwara, matmata, i djerbi sota la rúbrica "nafusi", que no correspon ni a l'ús local ni acadèmic.

El dialecte de Jadu és descrit en alguns detalls per Beguinot (1931).[5] Motylinski (1898) descriu el dialecte de Jadu i Nalut parlat per un estudiant de Yefren.[6]

El nafusi comparteix nombroses innovacions amb les llengües zenetes, però a diferència d'aquestes, manté els prefixos vocàlics abans de les síl·labes obertes; per exemple, ufəs "mà" < * afus,en lloc del zenati fus; sembla properament relacionat amb el sokni i siwi a l'est.[7]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Nafusis a The Joshua Project
  2. ↑ E. K. Brown, R. E. Asher & J. M. Y. Simpson, Encyclopedia of language & linguistics, Volume 1, p.155 (Elsevier, 2006, ISBN 9780080442990)
  3. ↑ Beguinot 1931:VIII
  4. ↑ Tadeusz Lewicki, "De quelques textes inédits en vieux berbère provenant d'une chronique ibāḍite anonyme" and André Basset, "Note additionnelle", Revue des études islamiques VIII, 1934, p. 277, 298
  5. ↑ Francesco Beguinot, Il berbero nefûsi di Fassâṭo: grammatica, testi raccolti dalla viva voce, vocabolarietti. Roma: Istituto per l'Oriente 1931
  6. ↑ p. 1, A. de Calassanti-Motylinski, Le Djebel Nefousa: transcription, traduction française et notes, avec une étude grammaticale, Paris: Ernest Leroux, 1898.
  7. ↑ Maarten Kossmann, 1999, Essai sur la phonologie du proto-berbère, Köln: Rüdiger Köppe, p. 29-33