Sílvia Orriols i Serra
Sílvia Orriols i Serra (Vic, 9 d'octubre de 1984)[1] és una política catalana, presidenta del partit polític Aliança Catalana, candidata a l'alcaldia de Ripoll a les eleccions municipals de 2019 i 2023[2] i batllessa de Ripoll d'ençà del 17 de juny de 2023.[3]
Trajectòria
[modifica]És diplomada en Biblioteconomia i Documentació per la Universitat de Vic. Des del 2006 va treballar com a administrativa en una empresa privada. Com a política, ha sigut militant de diverses organitzacions polítiques, com ara L'Intransigent de Catalunya, el Jovent Republicà i el partit Estat Català. De fet, el 2004 va ocupar la 7a posició en la llista del partit per a les eleccions al Parlament Europeu.[4][5][6] A partir de certes divergències renuncia a la militància dins Estat Català, en aquest moment, publica en uns quants números de la revista L’Intransigent que apareix l’estiu de 2004, promoguda per un grup de joves de Ripoll. Poc després de la publicació creen l’agrupació catalanista Els Intransigents de Catalunya.[7] Després del referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017, va començar a participar activament en les protestes a Ripoll contra l'aplicació de l'article 155, i progressivament va anar agafant protagonisme en aquest tipus d'actes.[4]
Més endavant, es va afiliar al Front Nacional de Catalunya, partit amb el qual es va presentar a les eleccions municipals de 2019 a Ripoll, i va obtenir 503 vots i un regidor. La resta de partits del consistori van pactar fer un cordó sanitari, comprometent-se a no pactar-hi ni a participar en cap debat electoral amb ella.[8] El març del 2020 va abandonar el partit (on col·laborava com a independent) i va continuar al consistori com a regidora no adscrita.[4] El juliol de 2020, compareix davant la justícia denunciada per delictes d'odi per part de la comunitat musulmana.[9]
Mig any després va fundar un nou partit polític, Aliança Catalana, des d'on defensa la independència de Catalunya a partir de posicions antisalafistes i islamòfobes, considerant que la immigració és en realitat una invasió prenent com a fonament les teories conspiratives del gran reemplaçament.[4][10] El partit és sovint considerat d'extrema dreta.[11][12][13]
Es va presentar com a alcaldable a les eleccions municipals de 2023, en les quals el seu partit va aconseguir ser la força més popular amb més del 30% dels vots, així que va obtenir 6 regidors. Al cap de pocs dies, la major part de la resta de partits polítics municipals van intentar fer un pacte per a evitar que Orriols esdevingués alcaldessa de Ripoll.[14] Aquest pla no va reeixir perquè Junts per Ripoll, la segona força més votada, es va desmarcar del «cordó sanitari» que proposava com a batllessa entrant la candidata d'Esquerra Republicana de Catalunya, decisió no compartida per l'executiva nacional de Junts per Catalunya. Al capdavall, Orriols va atènyer la vara d'alcaldessa.[3]
El maig del mateix any, malgrat que havia assegurat el juliol de 2023 en una entrevista que no es presentaria al Parlament de Catalunya,[15] va ser la cap de llista d'Aliança Catalana a les eleccions al Parlament de Catalunya, cosa que va anunciar el març d'aquell any en un vídeo amb l'eslògan «Salvem Catalunya».[16] Com que el partit hi va obtenir 118.032 vots i dos escons,[17] Orriols va accedir a la cambra en qualitat de diputada.[18] El mateix juliol de 2023 va retirar l'estelada independentista de Ripoll per requeriment de la Junta Electoral.[19] El novembre de 2023, Orriols fa penjar la bandera espanyola a l'Ajuntament de Ripoll seguint la instrucció del jutjat de Girona.[20]
El 2024, l'Oficina d'Igualtat de Tracte i No-Discriminació, davant d'una denúncia ciutadana en base a la Llei d'igualtat de tracte i no-discriminació, li va imposar una multa de 10.000 € pels seus comentaris xenòfobs i racistes en una entrevista del 2022 a 8TV, en què havia caracteritzat una hipotètica Catalunya islàmica amb violacions en grup, mutilacions genitals, matrimonis forçats, misogínia i homofòbia i havia sostingut que «els musulmans es regeixen per una llei religiosa i la xaria és incompatible amb els valors d'Occident».[21] El maig de 2026 reafirma les seves acusacions islamòfobes davant la justícia espanyola.[22]
Sílvia Orriols s'ha mostrat solidària amb Israel en el marc de la Guerra de Gaza[23] dient sobre Palestina que: «Una nació històrica com la nostra no pot blanquejar un territori que qüestiona, ataca i celebra atemptats terroristes contra estats democràtics».[24] De vegades ha mostrat la bandera d'Israel al Parlament de Catalunya[25] i es declara admiradora de Binyamín Netanyahu.[26]
El febrer de 2025, Orriols tornà a protagonitzar una nova polèmica relacionada amb les traves a l'empadronament de nouvinguts sense papers a Ripoll.[27]
El juliol de 2026, el Parlament de Catalunya la va sancionar juntament amb el company a la cambra, el diputat de Vox Juan de la Cruz Garriga, per vulnerar el Codi de Conducta del Parlament.[28]
Imatge pública
[modifica]Des de la seva irrupció mediàtica a la política catalana, Sílvia Orriols ha polaritzat tant a l'independentisme català com a l'unionisme espanyol per les seves declaracions antiespanyoles, islamofòbiques, racistes i extremadament catalanistes. Tot i les diferències polítiques, la seva oratòria ha estat elogiada per molts periodistes catalans. Al Parlament de Catalunya, malgrat criticar rigorosament el govern socialista, de Salvador Illa, i enfrontar-se a partits ideològicament oposats, també ha mantingut una posició frontal i completament contrària amb l'altre partit d'extrema dreta, Vox.[29][30][31][32][33][34][35][36] Progressivament, i molt especialment a partir de 2025, Orriols defensà obertament els postulats de Vox[37] i de l'extrema dreta europea i americana i passà a copiar-ne les campanyes de comunicació,[38][39][40] passant així a ocupar la primera posició pel que fa als partits d'extrema dreta a Catalunya.[40][41]
El juliol de 2025, el Centre d'Estudis d'Opinió va publicar que Orriols era la segona política preferida per a ser la pròxima presidenta de la Generalitat després de Salvador Illa i superant Carles Puigdemont; aquesta també era la política que més creixia en popularitat entre els joves residents a Catalunya entre els 18 i els 25 anys.[42] En l'informe del Centre d'Estudis d'Opinió publicat un any més tard, el juliol de 2026, Orriols va baixar en popularitat fins a la cinquena posició,[43] darrera de la política de la CUP Pilar Castillejo.
Vida personal
[modifica]Orriols és mare de cinc fills,[44] de noms Guinedell, Queralt, Violant, Peronella i Fortià, que va tenir amb el fuster David Subirana durant la relació de parella que van mantenir durant 23 anys, fins que es van separar el 2024. La contractació de Guinedell com a policia municipal per part de l'Ajuntament de Ripoll durant el mandat d'alcaldessa de Sílvia Orriols,[45] qui en nomenà el tribunal del procés de selecció, fou motiu d'obertura d'una investigació per part de l'Oficina Antifrau de Catalunya.[46][47] Es considera cristiana però no d'una adhesió estricta a l'Església Catòlica.[48] És membre de la Colla Gegantera de Ripoll.[1]
Referències
[modifica]- 1 2 «Fitxa de regidora». Ajuntament de Ripoll. [Consulta: 12 juny 2023].
- ↑ «Sìlvia Orriols serà candidata a l'alcaldia de Ripoll». Ripollès Digital, 12-06-2023. [Consulta: 12 juny 2023].
- 1 2 «L'extrema dreta de Sílvia Orriols governarà Ripoll pel desacord entre Junts, ERC, el PSC i la CUP». 324cat, 17-06-2023. [Consulta: 17 juny 2023].
- 1 2 3 4 «Sílvia Orriols a Ripoll: d'Estat Català a guanyar amb islamofòbia». Nació Digital, 03-06-2023. Arxivat de l'original el 4-6-2023. [Consulta: 12 juny 2023].
- ↑ Barnils, Andreu. «Aliança Catalana al Parlament (II) - Article d'opinió d'Andreu Barnils». VilaWeb, 13 abril 2024. [Consulta: 14 abril 2024].
- ↑ Castaño, Pablo. «Els orígens de Sílvia Orriols, la líder de l’extrema dreta independentista». El Crític, 19-02-2025. [Consulta: 16 juliol 2026].
- ↑ «La cartografia d'Aliança Catalana.».
- ↑ NacióDigital. «Front Nacional de Catalunya i Som Catalans, aïllats per la resta de partits a Ripoll». Arxivat de l'original el 2023-06-12. [Consulta: 12 juny 2023].
- ↑ «Sílvia Orriols compareix per la denúncia de la comunitat Annour per presumptes delictes d'odi» (en catalan), 11-10-2026. [Consulta: 11 octubre 2026].
- ↑ «Sílvia Orriols: un discurs processista a més de xenòfob», 08-06-2023. [Consulta: 12 juny 2023].
- ↑ «L'extrema dreta de Sílvia Orriols governarà Ripoll pel desacord entre Junts, ERC, el PSC i la CUP». 324cat, 17-06-2023. [Consulta: 29 juliol 2023].
- ↑ «Aliança Catalana aconsegueix els avals necessaris per presentar-se a les eleccions del 12-M». El Nacional, 07-04-2024. [Consulta: 7 abril 2024].
- ↑ «L'extrema dreta governarà a Ripoll després que Junts hagi deixat via lliure a l'alcaldia d'Orriols». Público, 17-06-2023. [Consulta: 29 juliol 2023].
- ↑ 324cat. «Pacte perquè no governi a Ripoll l'Aliança Catalana de Sílvia Orriols, d'extrema dreta», 12-06-2023. [Consulta: 12 juny 2023].
- ↑ Remolins, Jordi. «Sílvia Orriols: “Amb el cordó sanitari, l'oposició em va fer la campanya”». El 9 Nou, 8 juliol 2023. [Consulta: 25 agost 2024].
- ↑ «Sílvia Orriols anuncia que es presenta a les eleccions del 12-M». Ara, 24 març 2024. [Consulta: 7 abril 2024].
- ↑ «#12M: Aliança Catalana irromp al Parlament a remolc de conspiracions de les extremes dretes europees, segons els experts». ebredigital.cat, 19-05-2024. [Consulta: 10 juny 2024].
- ↑ «XV Legislatura». Parlament de Catalunya. [Consulta: 10 juny 2024].
- ↑ «Sílvia Orriols acata la Junta Electoral i retira l'estelada de l'Ajuntament de Ripoll». [Consulta: 11 octubre 2026].
- ↑ «Orriols acata i torna a penjar la bandera espanyola a l'Ajuntament de Ripoll». [Consulta: 11 octubre 2026].
- ↑ «Sílvia Orriols haurà de pagar una multa de deu mil euros per unes declaracions racistes». VilaWeb, 23 agost 2024. [Consulta: 25 agost 2024].
- ↑ Rodríguez, Marta. «Orriols reafirma ante la jueza que “en una Cataluña islámica, habría violaciones masivas”» (en castellà), 14-05-2026. [Consulta: 11 octubre 2026].
- ↑ «Sílvia Orriols equipara el relato de la ONU sobre Gaza al de Hamas e insiste en apoyar a Netanyahu» (en castellà). La Vanguardia, 22-09-2025. [Consulta: 1r gener 2026].
- ↑ «Silvia Orriols, sobre el partido Cataluña-Palestina: "Una nación histórica como la nuestra no puede blanquear un territorio que ataca y celebra atentados contra Israel"» (en castellà). Onda Cero, 19-11-2025. [Consulta: 1r gener 2026].
- ↑ «"La victoria de Israel es la victoria de Cataluña": Así defiende Aliança Catalana Israel ante la militancia» (en castellà). Ara, 13-10-2025. [Consulta: 1r gener 2026].
- ↑ «Orriols, sobre el conflicto entre Israel y Palestina: "Admiro a Netanyahu"» (en castellà). Crónica Global, 10-08-2025. [Consulta: 1r gener 2026].
- ↑ 3CatInfo. «Dos anys d'un mandat amb polèmiques de Sílvia Orriols i Aliança Catalana a Ripoll», 19-02-2025. [Consulta: 11 octubre 2026].
- ↑ «La Mesa del Parlament sanciona Sílvia Orriols i Joan Garriga per infringir el codi de conducta», 28-07-2026. [Consulta: 11 octubre 2026].
- ↑ «The day Silvia Orriols was born West Observer» (en anglès americà), 07-05-2024. [Consulta: 16 maig 2024].
- ↑ «Quién es Sílvia Orriols, la alcaldesa ultra de Ripoll abiertamente "islamófoba" y con ideas racistas». laSexta.com, 18-01-2024.
- ↑ Ríos Fernández, Mario. «Radiografía del lepenismo catalán: causas y votantes detrás del crecimiento de Aliança Catalana» (en castellà). agendapublica.es, 08-04-2025. [Consulta: 24 juny 2025].
- ↑ «El discurso de Sílvia Orriols en el Parlament» (en espanyol europeu). El Periódico de Cataluña, 09-10-2024. [Consulta: 6 agost 2025].
- ↑ «Sílvia Orriols, líder de Aliança Catalana, endurece su discurso contra el Islam y propone prohibir el velo en las escuelas de Ripoll» (en espanyol europeu). El Mundo, 26-02-2025. [Consulta: 6 agost 2025].
- ↑ Masdeu, Joan. «Sílvia Orriols (AC) nega que el castellà sigui llengua natural de Catalunya» (en català). estat.cat, 15-02-2025. [Consulta: 6 maig 2025].
- ↑ Carreño, Ángel. «Diagnóstico común, distinto manual: qué es la xenófoba Aliança Catalana y por qué no es compatible con Vox» (en castellà). El Independiente, 27-04-2024. [Consulta: 14 maig 2024].
- ↑ «Sílvia Orriols: el discurso extremista que dinamita la convivencia y desafía la ley» (en espanyol europeu). Iniciativa2028, 17-05-2025. [Consulta: 6 agost 2025].
- ↑ Palós, Roger. «Sílvia Orriols surt al rescat de Vox», 05-09-2025. [Consulta: 11 octubre 2026].
- ↑ Pujol, Guillem. «Aliança Catalana i Vox: diferències visibles, coincidències de fons», 19-01-2026. [Consulta: 11 octubre 2026].
- ↑ 3CatInfo. «Aliança Catalana copia les campanyes de Vox i l'extrema dreta alemanya contra la immigració», 11-04-2025. [Consulta: 11 octubre 2026].
- 1 2 Carné, Joan Serra. «Matemáticas del ascenso ultra» (en castellà), 15-09-2026. [Consulta: 11 octubre 2026].
- ↑ Molina, Estefanía. «El dardo de Feijóo a Puigdemont» (en castellà), 04-06-2026. [Consulta: 11 octubre 2026].
- ↑ «El CEO dispara a Orriols y Aliança Catalana» (en espanyol europeu). elliberal.cat, 16-07-2025. [Consulta: 16 juliol 2025].
- ↑ «Aliança no fa por a Vox i Sánchez ho té fet a Catalunya: la lletra petita del CEO». [Consulta: 11 octubre 2026].
- ↑ «Mare de cinc fills», 27 novembre 2025.
- ↑ «Ripoll contracta una filla de Sílvia Orriols com a policia local». [Consulta: 11 octubre 2026].
- ↑ 3CatInfo. «Antifrau investigarà la contractació de la filla d'Orriols com a policia local de Ripoll», 06-08-2026. [Consulta: 11 octubre 2026].
- ↑ «Sílvia Orriols pot haver vulnerat el règim jurídic del sector públic amb la contractació de la seva filla». [Consulta: 11 octubre 2026].
- ↑ Castaño, Pablo. «Los orígenes de Sílvia Orriols, la líder de la extrema derecha independentista» (en castellà). El Crític, 19-03-2025. [Consulta: 27 novembre 2025].
Bibliografia
[modifica]- Torrens, Xavier. Salvar Catalunya: la gestació del nacionalpopulisme català. Barcelona: Pòrtic, 2024. ISBN 978-84-9809-560-9.
- Rius Sant, Xavier. Aliança Catalana: els nostres ultres. Icària Editorial, 2025. ISBN 9788410328549.
- Nascuts el 1984
- Persones vives
- Alumnes de la Universitat de Vic
- Polítics vigatans
- Militants d'Estat Català
- Alcaldes de Ripoll
- Polítics d'extrema dreta espanyols
- Diputats de la quinzena legislatura del Parlament de Catalunya
- Alcaldes osonencs
- Militants de les Joventuts d'Esquerra Republicana
- Aliança Catalana
- Sionistes espanyols
- Activistes catalans del sud contemporanis
- Activistes del segle XX
- Polítics catalans del sud nascuts al segle XX