Vés al contingut

Aliança Catalana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióAliança Catalana
Image
Image
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtAliança, AC Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític català Modifica el valor a Wikidata
Ideologiaindependentisme català
feminacionalisme
antiespanyolisme
homonacionalisme
sionisme
nacionalpopulisme
catalanisme
oposició a la immigració
nacionalisme econòmic
identitarisme
contragihad Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticaextrema dreta Modifica el valor a Wikidata
Història
Separat deFront Nacional de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Creació20 juliol 2020, Ripoll Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membres2.000 (2025) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
  • Plaça de l'Ajuntament, 11
  • Ripoll
PresidènciaSílvia Orriols i Serra (2020–) Modifica el valor a Wikidata
Parlament de Catalunya
2 / 135 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Lloc webhttp://aliancacatalana.cat/
Facebook: CatalunyaAC X: CatalunyaAC Instagram: catalunyaac Telegram: catalunyaac Youtube (canal): UCeduonJCGsWpOyhnj3onYEg Modifica el valor a Wikidata

Aliança Catalana és un partit independentista català d'extrema dreta[1][2][3] fundat a Ripoll el 2020. El partit, liderat per Sílvia Orriols, disposa de dos diputats al Parlament de Catalunya[4] i 14 regidors en ajuntaments de Catalunya.[5]

Ideologia

El partit és independentista català d'extrema dreta[1][2][3] i advoca per la cultura i els valors occidentals, la defensa de la llengua catalana i els drets dels catalans independentment de la seva orientació sexual,[6] i es posiciona en contra del bilingüisme a Catalunya. Promou una moratòria pel que fa a la immigració i tancar les fronteres als immigrants econòmics, deportar els immigrants delinqüents, repatriar els immigrants il·legals i que els menors estrangers no acompanyats hagin de tornar als seus països d'origen amb les seves famílies.[7] Se'l considera islamòfob,[8][9] i introdueix conceptes com el gran reemplaçament i el xoc de civilitzacions.[10]

El partit defensa l'economia de mercat i el proteccionisme envers la indústria i empreses catalanes,[11] a fi de recuperar un teixit industrial fort per a revertir la precarització del model econòmic basat en el turisme i la hostaleria.[12]

La seva base electoral la conformen homes de mitjana edat nascuts a Catalunya que resideixen a municipis petits i ciutats mitjanes i que desconfien del funcionament de les institucions i dels seus gestors, independentistes desencantats amb els partits tradicionals, la part més identitària del nacionalisme català, i sectors crítics amb la correcció política.[12]

El partit té com a ideòleg l'historiador Jordi Aragonès.[13] L'any 2022, durant l'acte de presentació de l'organització a Barcelona,[14] Sílvia Orriols va defensar la independència unilateral proposant expulsar Espanya i França de Catalunya,[15] a més d'afirmar públicament que l'islam és incompatible amb els valors d'Occident.[16]

Sílvia Orriols s'ha mostrat solidària amb Israel en el marc de la Guerra de Gaza[17] dient sobre Palestina que: «Una nació històrica com la nostra no pot blanquejar un territori que qüestiona, ataca i celebra atemptats terroristes contra estats democràtics».[18] En ocasions ha mostrat la bandera d'Israel al Parlament de Catalunya[19] i es declara admiradora de Binyamín Netanyahu.[20]

Història

Antecedents, fundació i registre

Sílvia Orriols fou una de les oradores habituals en les concentracions de Ripoll prèvies al referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017, i l'estiu de 2019 en el camí a la manifestació Omplim Estrasburg amb Margarita Cabello, amb qui va compartir desplaçament, insatisfetes amb la gestió dels partits amb el procés independentista català es comencen a organitzar per presentar una nova formació a les eleccions municipals de 2019,[21] però sense capacitat per formar una llista amb disset veïns de Ripoll i sense les firmes necessàries per poder presentar-se, la majoria dels candidats són d'altres poblacions i es posen en contacte amb Jordi Casacuberta, que té tres partits registrats, escollint com a cobertura el Front Nacional de Catalunya (FNC), d'estructura inexistent.[21] La llista, a la que s'hi afegí Fina Guix com a número dos, qui havia estat la segona de l'alcalde Jordi Munell de Convergència i Unió, aconseguí mig miler de vots i l'acta de regidora per a Orriols.[21]

El 31 de març de 2020, Orriols i tots els membres del partit a Ripoll van abandonar l'FNC a causa de diferències sobre el fenomen de la immigració magribina[22] i el malestar social arran dels atemptats de Catalunya de 2017.[23] Orriols, el grup local de l'FNC i alguns antic dirigents de Solidaritat Catalana per la Independència[24] van decidir inscriure el 29 de juliol de 2020 un nou partit polític ambiciós que aspirés a un nínxol de votants més ampli.[11]

Eleccions municipals de 2023

El maig de 2023, Aliança Catalana guanyà les eleccions municipals a Ripoll obtenint sis regidors.[25][26] Als altres dos municipis on es va presentar va treure un regidor a Manlleu i un altre a la Ribera d'Ondara.[27] El 12 de juny de 2023 la resta de forces polítiques de l'Ajuntament de Ripoll van intentar fer un pacte a fi d'evitar que Aliança Catalana governés el municipi,[28] tot i que finalment Orriols fou investida alcaldessa el 17 de juny de 2023.[29] Des de les eleccions municipals de 2023, el partit va expulsar el seu regidor a Ribera d'Ondara per comentaris homòfobs,[6] i regidors de petits partits municipalistes i no adscrits es van anar incorporant a la formació, que el juliol de 2025 sumava ja 14 regidors.[5]

Eleccions al Parlament de Catalunya de 2024

Image
Parada d'AC a la plaça de Molina de Barcelona

L'11 de juliol de 2023, Sílvia Orriols va confirmar que Aliança Catalana es presentaria a les següents eleccions al Parlament de Catalunya,[30] i Orriols va ser posteriorment seleccionada com a candidata per a les eleccions un cop foren convocades. Ho va fer públic el març d'aquell any en un vídeo amb l'eslògan «Salvem Catalunya».[31] PSC, ERC, Junts, la CUP i els Comuns van comprometre's el maig de 2024 a no pactar-hi.[32]

El 12 de maig de 2024 a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2024, a les que Aliança Catalana es va presentar per primer cop, va obtenir 117.877 vots, el 3,79% del total, i dos escons, un per Girona (Sílvia Orriols) i un altre per Lleida (Ramón Abad,[33] que a causa de problemes de salut seria substituït a l'octubre de l'any següent per Rosa Maria Soberana).[34]

Quinzena legislatura del Parlament de Catalunya

El primer Congrés Nacional de l'organització es va celebrar a Ripoll el 6 de juliol de 2024, i va escollir el seu comitè de Govern, format per la presidenta Sílvia Orriols, amb l'empresari Lluís Areny, l'advocada Aurora Fornos, l'economista Oriol Gès, l'historiador Jordi Aragonès i l'enginyer Franc Massaneda.[35]

El 8 d'agost de 2024, dia de la investidura de Salvador Illa com a President de la Generalitat, Aliança va passar formalment i oficial a l'oposició i al Grup Mixt del Parlament de Catalunya,[36] essent-ne l'únic partit de la quinzena legislatura ja que la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) va aconseguir un diputat més del necessari per a poder formar el seu grup propi.[37]

El maig de 2025 el partit va decidir establir una organització juvenil associada al partit.[38] El 22 d'agost de 2025 va presentar el periodista Eduard Berraondo com a cap de premsa.[39] Més endavant, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural van excloure Aliança Catalana de la manifestació convocada amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya perquè consideraren que pregona un discurs contrari als drets humans.[40] Tanmateix el dia anterior a la manifestació, quan ja era coneguda l'assistència d'AC, Lluís Llach va afirmar que no es convidava a cap partit polític i que tota persona independentista hi era benvinguda i podia assistir als actes de l'ANC a títol individual.[41]

Assetjament de l'extrema esquerra

En diverses ocasions membres del partit han patit assetjaments[42] durant la celebració d'actes i parades informatives.[43][44][45] En una parada informativa a Barcelona en el 25 de gener de 2025 l'assetjament va acabar amb una persona agredida i inconscient, provocant la detenció de tres membres propers a l'Esquerra Independentista i l'acusació a deu de delictes de robatori amb violència, danys, lesions i coaccions.[46]

Resultats electorals

Eleccions al Parlament de Catalunya

Any Vots % Diputats Resultats desglossats Govern
2024 118.302 3,78
2 / 135
Per circumscripcions
Cirumscripció Cap de llista Vots % Diputats
Barcelona Lluís Areny 67.405 2,87
0 / 85
Tarragona Aurora Fornos 11.074 3,51
0 / 18
Girona Sílvia Orriols 26.857 9,03
1 / 17
Lleida Ramón Abad Gimeno 12.966 7,78
1 / 15
 Oposició

Eleccions municipals

Any Vots % Regidors Resultats desglossats
2023 1.806 0,06
8 / 9.139
Per municipis
Municipi Comarca Alcaldable Vots % Regidors Govern
Ripoll Ripollès Sílvia Orriols Serra 1.401 30,8
6 / 17
 Govern
Ribera d'Ondara Segarra Albert Puig Bernaus (expulsat del partit) 48 14,9
1 / 7
 Extraparlamentari[a]
Manlleu Osona Roger Saborit Verdaguer 357 5,8
1 / 21
 Oposició

Notes

  1. ↑ Moció de censura el 13 de març del 2024 entre Acord Municipal i Aliança Catalana.[47] A finals de juny del mateix any, Puig va ser expulsat del partit pels seus comentaris homòfobs.[48]

Referències

  1. 1 2 «L'extrema dreta de Sílvia Orriols governarà Ripoll pel desacord entre Junts, ERC, el PSC i la CUP». 324cat, 17-06-2023. [Consulta: 29 juliol 2023].
  2. 1 2 «Aliança Catalana aconsegueix els avals necessaris per presentar-se a les eleccions del 12-M». El Nacional, 07-04-2024. [Consulta: 7 abril 2024].
  3. 1 2 «L'extrema dreta governarà a Ripoll després que Junts hagi deixat via lliure a l'alcaldia d'Orriols». Público, 17 juny 2023. [Consulta: 9 juliol 2023].
  4. ↑ «Resultats electorals al Parlament de Catalunya». Generalitat de Catalunya, 2024. [Consulta: 11 setembre 2025].
  5. 1 2 «Aliança Catalana es fa gran: 14 regidors i ja mira les municipals de 2027». e-Notícies, 31 juliol 2025. [Consulta: 17 agost 2025].
  6. 1 2 «Aliança Catalana expulsa l'alcalde accidental de Ribera d'Ondara per comentaris LGTB-fòbics». RAC1, 25 juny 2024. [Consulta: 26 agost 2025].
  7. ↑ «Què proposa el programa electoral d'Aliança Catalana per a les eleccions catalanes?». Vilaweb, 5 maig 2024. [Consulta: 31 març 2025].
  8. ↑ «L'extrema dreta arrasa el cordó sanitari a Ripoll: Sílvia Orriols és nova alcaldessa». El Nacional, 17-06-2023. [Consulta: 7 abril 2024].
  9. ↑ Partal, Vicent. «Doncs, va, parlem de l'extrema dreta i de periodisme». Vilaweb, 07-06-2023. [Consulta: 19 març 2024].
  10. ↑ Rodríguez, Jesús; Garcia, Gemma; Bou, David. «L'exclusió electoral afavoreix la irrupció de l'extrema dreta de Vox i Aliança Catalana». Directa, 31-05-2023. [Consulta: 31 maig 2023].
  11. 1 2 «Aliança Catalana». GEC. [Consulta: 9 març 2025].
  12. 1 2 Ríos Fernández, Mario. «Radiografía del lepenismo catalán: causas y votantes detrás del crecimiento de Aliança Catalana» (en castellà). Agenda pública, 8 abril 2025. [Consulta: 23 novembre 2025].
  13. ↑ «Jordi, el primo (más) ultra de Pere Aragonès» (en castellà). ABC, 29-06-2023. [Consulta: 14 març 2024].
  14. ↑ «Aliança Catalana, la ultraderecha separatista que carga contra la inmigración y el bilingüismo» (en castellà), 15-02-2022. [Consulta: 14 març 2024].
  15. ↑ Fàbregas, Laura. «Una concejal de Ripoll relanza un partido para «expulsar a España» y a los «inmigrantes» de Cataluña» (en castellà), 21-02-2022. [Consulta: 14 març 2024].
  16. ↑ «El Govern multa Sílvia Orriols amb 10.000 euros per unes declaracions sobre la immigració». RAC1, 12-03-2024. [Consulta: 14 març 2024].
  17. ↑ «Sílvia Orriols equipara el relato de la ONU sobre Gaza al de Hamas e insiste en apoyar a Netanyahu» (en castellà). La Vanguardia, 22-09-2025. [Consulta: 1r gener 2026].
  18. ↑ «Silvia Orriols, sobre el partido Cataluña-Palestina: "Una nación histórica como la nuestra no puede blanquear un territorio que ataca y celebra atentados contra Israel"» (en castellà). Onda Cero, 19-11-2025. [Consulta: 1r gener 2026].
  19. ↑ «"La victoria de Israel es la victoria de Cataluña": Así defiende Aliança Catalana Israel ante la militancia» (en castellà). Ara, 13-10-2025. [Consulta: 1r gener 2026].
  20. ↑ «Orriols, sobre el conflicto entre Israel y Palestina: "Admiro a Netanyahu"» (en castellà). Crónica Global, 10-08-2025. [Consulta: 1r gener 2026].
  21. 1 2 3 Teixidor Colomer, Anna. «La cartografia d'Aliança Catalana». 324, 15 agost 2024. [Consulta: 27 març 2025].
  22. ↑ «Tots els membres de Ripoll del FNC deixen les sigles del partit», 28-05-2023. [Consulta: 28 maig 2023].
  23. ↑ Bou, David; Fayos, Ester. «Vox aconsegueix 395 regidors en municipis d'arreu dels Països Catalans». La Directa, 29-05-2023. [Consulta: 29 maig 2023].
  24. ↑ Joan Serra Carné, Martí Oliver i Pere Fontanals. «La història no explicada d'Aliança Catalana: Eduard Llaguno, poder a l'ombra i mecenes». Nació, 02-02-2025. [Consulta: 9 març 2025].
  25. ↑ «En Ripoll (Girona), con el 100% escrutado, gana Sílvia Orriols (Aliança Catalana)». Europa Press, 28 maig 2023 [Consulta: 28 maig 2023].
  26. ↑ «Telenotícies comarques - Victòria d'Aliança catalana a Ripoll amb sis regidors.». TV3, 29-05-2023. [Consulta: 29 maig 2023].
  27. ↑ «L'extrema dreta catalana es fa forta al nord i a l'interior de Catalunya». El Periódico de Catalunya, 28 maig 2023 [Consulta: 29 maig 2023].
  28. ↑ «Pacte a Ripoll perquè no governi l'Aliança Catalana de Sílvia Orriols, d'extrema dreta». 324cat, 12-06-2023. [Consulta: 12 juny 2023].
  29. ↑ «L'extrema dreta de Sílvia Orriols governarà Ripoll pel desacord entre Junts, ERC, el PSC i la CUP». 324cat, 17-06-2023. [Consulta: 19 juny 2023].
  30. ↑ Cumplido, Jordi. «Sílvia Orriols confirma que Aliança Catalana es presentarà al Parlament», 11-07-2023. [Consulta: 18 juliol 2023].
  31. ↑ «Sílvia Orriols anuncia que es presenta a les eleccions del 12-M». Ara, 24 març 2024. [Consulta: 7 abril 2024].
  32. ↑ Etxearte, Odei A. «Els independentistes aïllen Aliança Catalana dels pactes». Vilaweb, 8 juny 2024. [Consulta: 8 juliol 2024].
  33. ↑ «Resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del 12-M». Generalitat de Catalunya, 12 maig 2024. [Consulta: 13 maig 2024].
  34. ↑ «La vinaixenca Rosa Maria Soberana serà la nova diputada al Parlament per Aliança Catalana | Notícies». Som Garrigues, 01-10-2024. [Consulta: 23 novembre 2025].
  35. ↑ Izcovich, Gabriel. «Orriols, triada presidenta d'Aliança Catalana al primer congrés del partit». Catalunya Press, 06-07-2024. [Consulta: 8 juliol 2024].
  36. ↑ «Salvador Illa, investit 133è president de la Generalitat en un ple amb incertesa sobre Puigdemont». 324, 9 agost 2024. [Consulta: 15 agost 2024].
  37. ↑ «Salvador Illa se convierte en president de Cataluña» (en castellà). [Consulta: 15 agost 2024].
  38. ↑ Giol, Miquel. «Aliança Catalana crearà una organització juvenil». Diari de Girona, 19 maig 2025. [Consulta: 21 juliol 2025].
  39. ↑ Tedó, Xavi. «Aliança Catalana fitxa Eduard Berraondo com a cap de premsa». Ara, 22 agost 2025. [Consulta: 17 setembre 2025].
  40. ↑ Boada, Gisela. «L'ANC i Òmnium exclouen Aliança Catalana de la manifestació de la Diada pel seu discurs "contra els drets humans"». Regió 7, 17 juliol 2025. [Consulta: 7 setembre 2025].
  41. ↑ Suy, Mar. «Lluís Llach: "No vull un Vox català; Aliança Catalana no compleix amb tota la moral democràtica"». RAC1, 10 setembre 2025. [Consulta: 13 setembre 2025].
  42. ↑ «Continua l'assetjament de l'extrema esquerra a Aliança Catalana, ahir a Manresa». Estat, 24 abril 2025. [Consulta: 17 setembre 2025].
  43. ↑ «Aliança Catalana presenta denúncia per «un acte d'assetjament» per Sant Jordi, a Manresa». Regió 7, 23 abril 2025. [Consulta: 17 setembre 2025].
  44. ↑ Meneses Montserrat, J.C. «Aliança Catalana denuncia agressions a Sabadell i Cardedeu». Catalunya Press, 8 setembre 2025. [Consulta: 17 setembre 2025].
  45. ↑ «Greu agressió de membres de l'extrema esquerra contra una conferència d'Aliança Catalana a Vilafranca del Penedès». Estat, 28 setembre 2024. [Consulta: 17 setembre 2025].
  46. ↑ Alexandre, Albert. «Declaren deu encausades pels enfrontaments a la parada d'Aliança Catalana de les Corts». La Directa. [Consulta: 17 setembre 2025].
  47. ↑ «La moció de censura a Ribera d'Ondara dona el segon govern local a Aliança Catalana». Nació Digital, 13 març 2024. [Consulta: 14 març 2024].
  48. ↑ «Sílvia Orriols expulsa el seu alcalde a Ribera d'Ondara per titllar de "càncer" el moviment LGTBI». Ara.cat, 25-06-2024. [Consulta: 3 juliol 2024].

Bibliografia complementària

  • Torrens, Xavier. Salvar Catalunya: La gestació del nacionalpopulisme català. Pòrtic Edicions, 10 setembre 2024. ISBN 978-84-9809-560-9. 
Image
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aliança Catalana
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Aliança_Catalana&oldid=38314814»