Pàmpol vairó
 |
Per a altres significats, vegeu «Phoxinus phoxinus». |
Naucrates ductor  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Carangiformes |
| Família | Carangidae |
| Gènere | Naucrates |
| Espècie | Naucrates ductor (Linnaeus, 1758) Naucrates ductor |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
| Protònim | Gasterosteus ductor |
.svg){kind=icon}
El pàmpol, vairó, pàmpol feixat, pàmpol rascàs, pàmpol ratllat o peix pilot (Naucrates ductor)[2] és un peix teleosti de la família dels caràngids. N. ductor és l'única espècie del gènere Naucrates.[3] Es pensava que conduïen els taurons cap a les preses, d'ací ve el nom de peix pilot. És inofensiu per a l'ésser humà.[4]
Morfologia
[modifica]
- Pot arribar als 60 cm de llargària total.
- Cos cilíndric i poc comprimit.
- Dors blau i flancs argentats, solcats per 5-7 amples bandes transversals de color blau fosc o negres i que també apareixen a la segona dorsal i a l'anal.
- Ventre de color gris clar.
- Presenta una quilla en el peduncle caudal.
- La línia lateral té una carena longitudinal a l'eix de la cua.
- El cap és allargat amb un perfil oval.
- La boca és ampla i quasi horitzontal.
- Té dues dorsals: la primera té 4-5 radis espinosos lliures i la segona és llarga amb un radi espinós i comença a la part més alta del cos i arriba fins al peduncle caudal.
- Les pectorals són curtes i similars a les pelvianes.
- L'anal té dues espines anteriors i és similar a la segona dorsal, però més petita.
- La caudal és convexa i té la vora blanca.[5][6][7]
Ecologia
[modifica]
És una espècie pelàgica que acompanya els taurons, tortugues i altres peixos pelàgics, dels quals és comensal. Això li proporciona protecció davant dels depredadors, i els seus hostes es veuen lliures de paràsits.[8][9]
Apareix a mars càlids i temperats. És present a tot el Mediterrani i a l'atlàntic se'l pot trobar des de la Mar Cantàbrica (esporàdicament també a les illes Britàniques) fins a Angola.
Els alevins formen bancs davall la umbel·la dels grumers, algues que suren o qualsevol altre objecte que els proporcioni ombra.[10] Acompanya tota mena de taurons però sent una especial predilecció pel tauró de mans llargues (Carcharhinus longimanus).[11] La seua alimentació és variada: inclou petits peixos planctònics, cirrípedes ectoparàsits de peixos i les restes del menjar dels taurons i altres espècies.[12]
La maduresa sexual arriba quan fan 25 cm. La reproducció ocorre durant la tardor i l'hivern. Els ous i les larves són constituents del plàncton. Presenta diversos estadis larvaris.
Pesca
[modifica]La seua pesca no està regulada ni té talla mínima legal. Tot i així, es captura davall objectes a alta mar i a capcers col·locats per a la pesca de pelàgics on es pot pescar amb volantí sense esca.[13]
Referències
[modifica]
- ↑ Asturnatura (castellà)
- ↑ «vairó». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ ITIS
- ↑ Naucrates ductor (TSN 168742) al web del Sistema Integrat d'Informació Taxonòmica. [Consultat el 24 de juny del 2008]. (anglès)
- ↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Planes 154-155.
- ↑ Randall, John; Allen, Gerald; Steen, Roger. Fishes of the Great Barrier Reef and Coral Sea. University of Hawaii Press, 1997, p. 164. ISBN 0824818954.
- ↑ Jennings, Gerald. The Sea and Freshwater Fishes of Australia and New Guinea. Calypso Publications, 1997, p. 163. ISBN 0906301629.
- ↑ Webster, Stephen. Thinking about Biology. Cambridge University Press, 2003, p. 24. ISBN 0521590590.
- ↑ Webster, Stephen. Thinking about Biology. Cambridge University Press, 2003, p. 24. ISBN 0521590590.
- ↑ Eschmeyer, William N.; Herald, Earl Stannard. A Field Guide to Pacific Coast Fishes. Houghton Mifflin Books, 1999, p. 208. ISBN 0395268737.
- ↑ Stafford-Deitsch, Jeremy. Sharks of Florida, the Bahamas, the Caribbean and the Gulf of Mexico. Trident Press, 2000, p. 32. ISBN 1900724456.
- ↑ McEachran, John D.; Fechhelm, Janice D.. Fishes of the Gulf of Mexico: Myxiniformes to Gasterosteiformes. University of Texas Press, 1998, p. 287. ISBN 0292706340.
- ↑ Museu de la Pesca (català)
