Vaca tremolosa
Torpedo marmorata  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | vulnerable |
| Dades | |
| Edat màxima | 20 anys |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Chondrichthyes |
| Ordre | Torpediniformes |
| Família | Torpedinidae |
| Gènere | Torpedo |
| Espècie | Torpedo marmorata Risso, 1810 Torpedo marmorata |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
La vaca tremolosa (Torpedo marmorata) és un peix de la família dels torpedínids(torpedinidae)[1] present a l'Atlàntic oriental des de les illes Britàniques[2][3] i la mar del Nord fins a Sud-àfrica.[4] Viu a tota la Mediterrània,[5] però és absent a la mar Negra.[6]
Es podria confondre amb la vaca comuna (Torpedo torpedo), però aquest darrer té unes taques blaves molt característiques a l'esquena, les quals són absents a la vaca tremolosa.[7] No té valor comercial, tot i que és pescada de manera accidental mitjançant bous d'arrossegament, tresmalls i soltes.[8] Disposa d'un curiós sistema per a orientar-se: pot emetre petits polsos elèctrics, els quals reboten al relleu del fons o als obstacles del voltant. Llavors, rep el rebot de l'estímul elèctric que havia fet i així sap el que l'envolta. Aquest sistema és com una mena d'autèntic radar i això els permet nedar en aigües molt tèrboles o de nit, i detectar les seves preses.[7]
Noms comuns
[modifica]Torpedo marmorata rep nombrosos noms comuns en català: àngel, gallina, peix elèctric, rajada tremolosa, torpede, tremolenca, tremolina, tremoló, tremoloia, tremolosa, tremolosa marbrada, vaca, vaca comuna, vaca enrampadora, vaca morena, vaca tremoladora, vaca tremolera, vaca tremolina, vaca tremolosa, vaqueta, baca tremoladora, baca tremolina, peix electrich, tremolor, tremuló, tremuloia.[9]
Morfologia
[modifica]Els exemplars més vells solen fer uns 60 cm de llargada en total (encara que en alguns casos poden arribar als 100) i 3 kg de pes.[10] Té el cos aplanat dorsiventralment. Les aletes pectorals, el cap i el tronc formen un disc pla i gairebé arrodonit. A falta d'escates, el cos és recobert per una abundant mucositat. La cara ventral és blanquinosa, mentre que la dorsal és tacada de diferents tons ocres i marronosos. No té un morro definit i se li uneix amb les aletes laterals. Té entre 104 i 108 vèrtebres. Els mascles presenten un parell d'òrgans copuladors externs. Té la capacitat de produir descàrregues elèctriques d'entre 45 i 220 volts gràcies a uns òrgans electrògens que són, en realitat, un conjunt de plaques motores muntades en sèrie que actuen com una pila elèctrica. Es localitzen darrere els ulls, a la zona central del disc. Els fa servir per matar o paralitzar les seves preses, però també com a sistema de defensa.[6]
Ecologia
[modifica]És un peix d'aigua marina i salabrosa, nocturn, associat als esculls, el qual viu molt a prop del fons o colgada a la sorra, fina o gruixuda, fins als 370 m de fondària. Evita les temperatures per damunt dels 20 °C.[6]
Es nodreix a la nit, a base de petits mol·luscs, crustacis i peixos bentònics (Trachurus, Mugil, Mullus, Dicentrarchus, Spondyliosoma, Boops, Labrus, Dascyllus i Pomacentrus) que captura sobre la sorra del fons del mar, fang o roques on viu.[8]
És ovovivípar i la fecundació interna succeeix durant els mesos de novembre i desembre. Després d'uns deu mesos de gestació, les femelles donen a llum de 5 a 32 exemplars joves, d'uns 10–14 cm de longitud, i molt semblants als adults.[8]
Exemplar de Còrsega
Exemplar de Turquia
Exemplar de Portugal
Il·lustració de l'any 1810
Exemplar en actitud defensiva fotografiat a Còrsega.
Referències
[modifica]- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ Hayward, P.J.; Ryland, J.S. (Ed.), 1990. The marine fauna of the British Isles and North-West Europe: 1. Introduction and protozoans to arthropods. Clarendon Press: Oxford, la Gran Bretanya. ISBN 0198573561. 627 pàgines.
- ↑ Howson, C.M. & Picton, B.E. (ed.), 1997. The species directory of the marine fauna and flora of the British Isles and surrounding seas. Belfast: Ulster Museum.
- ↑ Fricke R., 1999. Annotated checklist of the marine and estuarine fishes of Germany, with remarks of their taxonomic identity. Revue française d'Aquariologie et Herpetologie, núm. 587: 1-67.
- ↑ Aldebert, Y., 1997. Demersal resources of the Gulf of Lions (NW Mediterranean). Impact of exploitation on fish diversity. Vie et Millieu 47: 275-284.
- 1 2 3 FishBase (anglès)
- 1 2 Club d'immersió biologia (català)
- 1 2 3 Mercader i Bravo, Lluís, 2008. Del mar a la llotja. Peixos del litoral català. Pòrtic Editorial. Col·lecció Pòrtic Natura, núm. 21. Barcelona. Pàgina 46-47. ISBN 9788498090505
- ↑ «Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 20 octubre 2026].
- ↑ Reiner, F., 1996. Catálogo dos peixes do Arquipélago de Cabo Verde. Publicações avulsas do IPIMAR Núm. 2. 339 p.
Enllaços externs
[modifica]
- AsturNatura (castellà)
- AQUATAB (anglès)
- ION (anglès)
- Immune Epitope Database and Analysis Resource (anglès)
