Vés al contingut

Triora

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaTriora
Image
Imatge
Tipusmunicipi d'Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Image Modifica el valor a Wikidata Map
 43° 59′ 33″ N, 7° 45′ 59″ E / 43.99244°N,7.76636°E / 43.99244; 7.76636
PaísItàlia
RegióLigúria
ProvínciaProvíncia d'Imperia Modifica el valor a Wikidata
CapitalTriora Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població389 Habitantsos (2024) Modifica el valor a Wikidata (5,75 hab./km²)
Geografia
Superfície67,61 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud780 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
La Briga Auta
Pigna
Castel Vittorio
La Briga
Montegrosso Pian Latte
Mendatica
Molini di Triora
Saorj Modifica el valor a Wikidata
PatróAssumpció de Maria Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Membre de
Identificadors descriptius
Codi postal18010 Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic0184 Modifica el valor a Wikidata
Identificador ISTAT008061 Modifica el valor a Wikidata
Codi del cadastre d'ItàliaL430 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webcomune.triora.im.it Modifica el valor a Wikidata

Triora (lígur Triêua) és un municipi italià de la Vall Argentina, a la regió de la Ligúria. Al final de l'any 2024 tenia 389 habitants, mentre que l'1 de gener del 2026 s'estimava una població de 419 habitants.[1][2]

Compta amb diversos agregats i llogaretsː Bregalla, Cetta, Creppo, Lago di Tenarda, Loreto, Monesi di Triora. Les fraccions de Reaud i Verdeja estan situades a la Val Ròia, dins de les Valls Occitanes.[3] Limita amb els municipis de la Briga Auta (Cuneo), Castelvittorio, la Briga (Alps Marítims), Mendatica, Molini di Triora, Montegrosso Pian Latte, Pigna i Saorge (Alps Marítims).[2]

Forma part del grup de poblacions amb la denominació d'«Els pobles més bonics d'Itàlia».[4]

Administració

[modifica]

En les eleccions municipals de maig de 2023 va sortir escollit com a alcalde Massimo Di Fazio, de la llista «Triora viva», que repetia legislatura.[5]

Bruixeria a Triora

[modifica]

Entre els anys 1587 i 1589 van tenir lloc a Triora diversos judicis sobre trenta-cinc dones a qui s'acusava d'haver provocat la fam que afectava la població. La localitat, que és coneguda també per aquestes acusacions del segle XVI, celebra un festival dedicat a la bruixeria que anomena Strigora, i que se celebra el primer diumenge després del 15 d'agost als carrers de la vila.[6][7]

El Museu Regional d'Etnografia i Bruixeria, creat a finals del segle XX i ubicat a l'antic Palazzo Stella, mostra les eines i oficis de la vida rural, de pastoreig, ramaderia i caça, i una secció dedicada a la bruixeria i a les dones que van ser objecte de persecució, judici i tortura a la comarca.[8][9]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Popolazione Triora 2001-2024» (en italià). Tuttitalia.it. [Consulta: 5 setembre 2026].
  2. 1 2 «Triora» (en italià). Tuttitalia.it. [Consulta: 5 setembre 2026].
  3. ↑ Ferraris, Roberta. «Lo País: l'Occitània» (en italià i occità). Portal d’Occitània. Occitania e lingua occitana. [Consulta: setembre 2026].
  4. ↑ «I Borghi più Belli d'Italia - Comuni associati in Liguria» (en italià). [Consulta: 6 setembre 2026].
  5. ↑ «Triora (IM) - Sindaco e Amministrazione Comunale» (en italià). Tuttitalia. [Consulta: 6 setembre 2026].
  6. ↑ «Triora – Il Borgo delle Streghe: Memoria, Mistero e Fascinazione nella Liguria Occulta» (en italià). valledelleradici, 28-10-2025. [Consulta: 6 setembre 2026].
  7. ↑ «Strigora 2026» (en italià). Comune di Triora, 01-08-2026. [Consulta: 6 setembre 2026].
  8. ↑ «Museo Triora» (en italià). Museu Regional d'Etnografia i Bruixeria. Museo de Triora. [Consulta: 6 setembre 2026].
  9. ↑ «Les bruixes de Triora». Liguria.info. [Consulta: 6 setembre 2026].
Image
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Triora
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Triora&oldid=38361002»