Sí, ja sé que l’últim que ens ve de gust ara és recordar que tenim gent a les files que va 'hackejar' l’estat i que la fiscalia no ha pogut esbrinar mai on enviar-los els escrits d’acusació
I el públic de la política que ve, si ens atenim a les enquestes, és el que ha pujat mirant vídeos de reaccions i de pentinades amb ratlla a les xarxes
Els qui van voler encomanar la revolució catalana a l’Espanya fraternal ara miren de convertir les "revolucions" de l’Espanya fraternal en les nostres
Aquests anys d’experiments no tothom hi ha sortit perdent, i és que una escola de llapis i paper no hauria pogut moure tants de dinerets
Ningú no gosa aixecar cap dit als senyors dels porcs, que viuen la pau d’una síndrome col·lectiva d’Estocolm
D'on ve aquesta mania de pressuposar que tota màquina intel·ligent ha de tindre interès a liquidar-nos?
Ja no és només la quota espanyolista que castellanitza la pronúncia de la toponímia, sinó que la submissió fonètica s’estén fins a parlants que afinen en tota la resta
La repressió patriarcal els ha convertit en una olla de pressió amb potes, i el patró es repeteix en qualsevol ocasió que hi pugui obrir forat
Abans del Procés, no hauríem vist mai la torre de la plaça de les Glòries Catalanes il·luminada amb l’estanquera, una imponent erecció patriòtica sobre una capital captiva i desarmada. Perquè si en una cosa és bona Espanya és en la venjança
Hi siguem més o menys reticents, això ja no ho atura ni Déu: aquests humans de plàstic que avui se'ns presenten com la gran novetat, algun dia ens semblaran tan antics com els autòmats de les fires
La lògica que condueix a la màquina que finalment es desperta, el motor que ja funciona, l’aigua que ja circula per una anatomia construïda, el flux d’electrons que tot ho origina: faci’s la llum, faci’s la vida
Som allà on ens pensàvem que ja s’ho trobarien els terrestres que ja no coneixeríem. Naltros no hem complert la nostra part, però el futur sí
Ara mateix, aquesta porció dels Països Catalans des d’on us escric prepara les seues forces operatives com qui espera una invasió bàrbara
Mentre no aprenguem com ensenyar a les generacions de l'era de la IA, passarà el que veiem ara: que les notes de la feina feta "a casa" pugen mentre les de les proves fetes a l'aula baixen
L’any 43 després de la primera llei de normalització lingüística, l’any 47 després de Najat El Hachmi, l’any 36 després de Son Goku, un nano nascut i escolaritzat a Catalunya encara s’ha de sentir observar que parla català
Si hi ha una unitat bàsica en allò que s’espera d’una xiqueta, una noia, una dona que es vulgui acceptada, és que somrigui per als altres
El castellà se'ns fa passar per neutre igual com la mirada de l'home se'ns fa passar per neutral i universal, mentre que la de les dones, com la llengua catalana, és marcada i de part
Ara digueu-me si els catalans, a l’hora del cafè amb llet, els talls de Rodalia i l’embús a la AP-7, no tenim dret a esperar el millor servei dels nostres programes de bandera
Quan els hòmens se senten insegurs, correm-hi tots. Quan s'hi senten les dones, bé: quina és la novetat?
L’únic límit que té la IA és el de la nostra pròpia capacitat d'imaginar què pot fer. I els catalans hem d’adquirir la capacitat d’imaginar-nos lliures en aquests nous territoris on no ens demanen què diu al teu DNI
Doncs té: casabatlló.es, la pedrera.com, sagradafamilia.org. Ni amb un miserable punt cat ens hem sabut fer dignes del seu llegat
El capitalisme santjordià n’és un reflex en la mesura que també s’alimenta del flaix, del ‘reel’, dels títols pensats per al lector dispers i apantallat
Més enllà de si el pedòfil neix o es fa, em demano si és el capellà que es fa pederasta, o si és el pederasta que es fa capellà
Com a dona de nació oprimida, la imposició d’identitats contràries a la pròpia no m’és una qüestió aliena, i sento un rebuig natural a la filosofia del què-diu-al-teu-DNI aplicada a l’esport
Molts d’aquests nanos ximplificats, que d'aquí a dos dies votaran, també esdevindran els ximples útils de l’estat que ens combat
Fer servir el Pacte Nacional per la Llengua com a subterfugi per a frenar l’impuls de la llengua no ho havia vist venir
Deixats a la intempèrie per les institucions, la mania de sobreviure ens obliga a un activisme individual que a internet esdevé sobtadament col·lectiu
Ens han fet creure que la guerra és necessària perquè abasta totes les ambicions de la masculinitat tradicional
Una brigada ha rebut una trucada i s’ha posat a recórrer la via amb nocturnitat i espanyoleria per arrencar l’accent dissident
Quan a l’etiqueta has de buscar massa, mau. Si en un gira-gira no has pogut trobar l’origen de l'aliment, és que la marca no té gens d’interès que sàpigues d’on l’ha tret
Davant del caramel·let d’una fallida de país total, amb l'independentisme a mata-degolla, ningú no és capaç de prendre-li el relleu del carrer ni regalat
Perquè l’assaig i error també és una base de la ciència, i no voldrem pas privar de l’experiència els ratolinets del nostre particular laboratori educatiu
Vau triar això, i teniu això; quan ens combatíeu, també lluitàveu per això; per sobre dels problemes reals de la gent, vau triar Espanya
Denunciat pel que ja sabeu a la Fiscalia de l’Audiència Nacional, es fa defensar ben oportunament per un ex-jutge de la mateixa Audiència, perquè qui té un amic té un tresor
Totes aquestes vides desgraciades, com les alleugem del nostre domini sabent que, per a fer-los bé, no podem deixar de dominar-les?
Els xèrifs del comtat estan d’enhorabona: els seus numerets són ideals per a aquest moment de la història en què el públic no vol complicacions: les coses clares; els culpables, identificables; les solucions immediates
Si considerem l’una fluixesa i l’altra de tants homenets de poder, els capricis de la bragueta tenen un impacte social molt més profund que les ambicions pecuniàries
No cal tenir gaire pesquis: els degollaments, la sang, els crits, els intents de resistència o els brams de les mares separades dels fills són, com la música, un idioma universal
En un sentit semblant han rebut crítiques la Rosalía i l’Escolania, o els Márquez i la mare que els va parir quan s’adreçaven en la llengua de Repsol als cerverins
El grau d’anonimat que permet internet ha donat l’oportunitat a molts hòmens que se n’estaven, de donar curs a la seua cara fosca
