Mediterraneo
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Gabriele Salvatores |
| Protagonistes | |
| Producció | Gianni Minervini, Silvio Berlusconi, Mario Cecchi Gori i Vittorio Cecchi Gori |
| Guió | Enzo Monteleone |
| Música | Giancarlo Bigazzi |
| Fotografia | Italo Petriccione |
| Muntatge | Nino Baragli |
| Productora | Medusa Film i Silvio Berlusconi Communications |
| Distribuïdor | Miramax Films i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Itàlia |
| Estrena | 1991 |
| Durada | 96 min |
| Idioma original | italià |
| Versió en català | |
| Rodatge | Grècia i Castellroig |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | drama, comèdia, cinema bèl·lic i cinema LGBT |
| Tema | Segona Guerra Mundial |
| Lloc de la narració | Grècia i Castellroig |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
| Premis | |
Mediterraneo és una pel·lícula italiana dirigida per Gabriele Salvatores el 1991. Aquest film ha rebut tres Premis David di Donatello el 1991 (millor film, millor muntatge i millor presa de so) així com l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa l'any 1992. Ha estat doblada al català.[1]
Argument
[modifica]El 1941, durant la Segona Guerra mundial, vuit soldats italians reservistes han desembarcat en « territori enemic » a Megísti, petita illa grega del Mar Mediterrani, encarregats d'una missió « d'observació i de connexió », sota el comandament del tinent Montini. Es troben aviat lliurats a ells mateixos, privats de ràdio i de vaixell i, a poc a poc, teixeixen relacions d'amistat, fins i tot d'amor, amb la població local; aquesta és composta únicament de dones, d'ancians, de nens, i d'un pope italianofon, els homes van ser deportats fa un temps per endavant, en un raid alemany sobre l'illa.[2]
Repartiment
[modifica]- Diego Abatantuono: El sergent Nicola Lorusso
- Claudio Bigagli: El tinent Raffaele Montin
- Giuseppe Cederna: L'ordenança Antonio Farina
- Claudio Bisio: Corrado Noventa
- Gigio Alberti: El muler Eliseo Strazzabosco
- Ugo Conti: El ràdio Luciano Colasanti
- Memo Dini: Libero Munaron
- Vasco Mirandola: Felice Munaron
- Vanna Barba: Vassilissa
- Luigi Montini: El pope
- Irene Grazioli: La pastora
- Antonio Catania: Carmelo LaRosa
Premis
[modifica]- Tres Premis David di Donatello atorgats el 1991, al millor film, millor muntatge i de la millor presa de so ;
- Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa l'any 1992, atorgat en la 64a cerimònia dels Oscars.
Al voltant de la pel·lícula
[modifica]- El navili italià anomenat Garibaldi que es veu al començament del film, és de fet el navili de desembarcament Ypoploiarchos Roussen (L-164) de la Marina grega (exUSN USS LSM-541, cedit pels Estats Units el 1958).
Referències
[modifica]- ↑ «Mediterraneo». esadir.cat.
- ↑ «Mediterraneo». The New York Times.
- Pel·lícules d'Itàlia del 1991
- Pel·lícules de comèdia d'Itàlia
- Pel·lícules del 1991 doblades al català
- Pel·lícules en anglès
- Pel·lícules en grec
- Pel·lícules en italià
- Pel·lícules guanyadores de l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa
- Pel·lícules sobre la Segona Guerra Mundial
- Pel·lícules de temàtica LGBT d'Itàlia
- Pel·lícules ambientades a la mar Mediterrània
- Pel·lícules rodades a Grècia