Vés al contingut

Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióOrganització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa
(en) Organization for Security and Co-operation in Europe Modifica el valor a Wikidata
Image Image
Image
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtOSCE, OSCE, ОБСЕ, OSZE, OSCE, OSCE, OSCE, OBWE, ОБСЄ, AGİT, OVSE, OSCE, OESS, ОЕБС, OEBS, АИХО, ETYJ, 欧安组织, 歐安組織, ESBO, EDSO, ОБСЕ, ЕАБХАБ, EBESZ, ԵԱՀԿ, ЕККУ, OSCE, OBSE, OESS, ΟΑΣΕ, OSKE, ЕҚЫҰ, EQIU, ەقىۇ, ეუთო, ÖSE, OSCE, אבש״א, OTSE, OSSE, OSCE, OSBE, OSSE, OSCE, YXHT, ЙХҲТ, ОБСЕ, OBSE, OVSE, ეუწო, ESLA, АБСЕ, ОССЕ, OVSE, OSCE, ATƏT i OSCE Modifica el valor a Wikidata
Tipusorganització intergovernamental Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialrus, francès, alemany, anglès, italià i castellà Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1975
Governança corporativa
Seu
Gerent/directorIvica Dačić (2015–)
Helga Schmid (2020–) Modifica el valor a Wikidata
Format per
Alt Comissionat per a les Minories Nacionals
representant de l'OSCE per la llibertat dels mitjans
Office for Democratic Institutions and Human Rights (en) Tradueix
Assemblea Parlamentària de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa
Grup de Minsk de l'OSCE (1992–2025) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Premis
Lloc webosce.org Modifica el valor a Wikidata
Soundcloud: osce
Facebook: osce.org X: OSCE Instagram: osceorg LinkedIn (empresa): osce Youtube (canal): UCubFTvPe-ScfgiM6Zmtp5vg Flickr: 42351663@N05 Modifica el valor a Wikidata
Seu social
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Hofburg
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom en la llengua original(de) Hofburg Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusCastell, château, palau, residència oficial, destí turístic i museu Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteFiliberto Lucchese Modifica el valor a Wikidata
Construcció1279 Modifica el valor a Wikidata
Obertura1913 Modifica el valor a Wikidata
Úsresidència oficial Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
27 novembre 1992 incendi Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura del Renaixement Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
LlocBallhausplatz, 1
Josefsplatz, 3, 4 Modifica el valor a Wikidata
Map
 48° 12′ 23″ N, 16° 21′ 55″ E / 48.2064°N,16.3653°E / 48.2064; 16.3653
Format perAmalienburg (en) Tradueix
Schweizertrakt (en) Tradueix
Reichshofkanzlei
Paradeisgartl, Vienna (en) Tradueix
Zeremoniensaaltrakt (en) Tradueix
Neue Burg (en) Tradueix
Stallburg (en) Tradueix
Corps de Logis (en) Tradueix
Michaelertrakt (en) Tradueix
Josefsplatz
Redoutensaaltrakt (en) Tradueix
Leopoldinischer Trakt (en) Tradueix
Äußeres Burgtor (en) Tradueix
Burggarten (en) Tradueix
Hofbibliothek (en) Tradueix
Festsaaltrakt (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc webhofburg-wien.at Modifica el valor a Wikidata
X: hofburg_vienna Modifica el valor a Wikidata

L'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), és l'organització intergovernamental de seguretat més gran del món amb estatus d'observador a les Nacions Unides.[1] Té per finalitat garantir la pau, la democràcia i l'estabilitat. Aborda el tema de la seguretat de manera integral des dels eixos politicomilitar, econòmic, mediambiental i humà. Els seus assumptes d'interès són el control d'armaments, el foment de la seguretat i la confiança, els drets humans, les minories nacionals, la democratització, les estratègies policials, l'antiterrorisme, les activitats econòmiques i mediambientals, la bona governança, la seguretat energètica, la llibertat dels mitjans informatius i els drets de les minories.[2]

La majoria dels seus 57 països participats són a Europa, però hi ha uns quants membres d'Àsia i Nord-amèrica. Els països participants comprenen la major part del territori de l'hemisferi nord terrestre. Va ser creada durant la Guerra freda com un fòrum Orient-Occident.[2] L'OSCE és una continuïtat de la Conferència sobre la Seguretat i la Cooperació a Europa (CSCE), oberta el 1973 a Hèlsinki per afavorir el diàleg est-oest en temps de la Guerra Freda. En el marc del Dret internacional, aquesta organització és creada com un organisme regional (capítol VIII de la Carta de les Nacions Unides).

Història

[modifica]

L'Organització té les seves arrels en la Conferència sobre Seguretat i Cooperació a Europa (CSCE) del 1973. Des dels anys 50 s'havia parlat d'una agrupació europea de seguretat, però la Guerra Freda va impedir qualsevol avenç substancial fins que es van iniciar les converses de Dipoli, a Espoo, el novembre de 1972. Aquestes converses es van celebrar a proposta de la Unió Soviètica, que desitjava utilitzar-les per mantenir el seu control sobre els països comunistes d'Europa de l'Est, i el president de Finlàndia, Urho Kekkonen, les va acollir per reforçar la seva política de neutralitat. Tot i això, Europa Occidental va veure en aquestes converses una manera de reduir la tensió a la regió, fomentant la cooperació econòmica i obtenint millores humanitàries per a les poblacions del bloc comunista.

Les conclusions de les converses, en forma de "Llibre Blau", van asseure les bases pràctiques d'una conferència en tres fases anomenada "procés de Hèlsinki".[3] La CSCE es va inaugurar a Hèlsinki el 3 de juliol de 1973 amb l'enviament de representants de 35 estats. La primera fase només va durar cinc dies per acordar el seguiment del Llibre Blau. L'Etapa II va ser la principal fase de treball i es va desenvolupar a Ginebra des del 18 de setembre del 1973 fins al 21 de juliol del 1975. El resultat de l'Etapa II va ser l'Acta Final de Hèlsinki, que va ser signada pels 35 estats participants durant l'etapa III, que va tenir lloc al Finlàndia Hall durant els dies 30 de juliol i 1 d'agost de 1975. Va ser inaugurada pel diplomàtic de la Santa Seu, el cardenal Agostino Casaroli, que va presidir la conferència.

Els conceptes de millora de les relacions i l'aplicació de l'acta es van desenvolupar en una sèrie de reunions de seguiment, amb trobades importants a Belgrad (4 d'octubre de 1977 - 8 de març de 1978), Madrid (11 de novembre de 1980 - 9 de setembre de 1983) i Viena (4 de novembre de 1986 – 19 de gener de 1989).

La caiguda de la Unió Soviètica va exigir un canvi de paper per a la CSCE. La Carta de París per a una Nova Europa, signada el 21 de novembre del 1990, va marcar l'inici d'aquest canvi. El procés va culminar amb el canvi de nom de la CSCE a l'OSCE l'1 de gener del 1995, d'acord amb els resultats d'una conferència celebrada a Budapest el 1994. L'OSCE comptava ara amb una secretaria oficial, un Consell Superior, una Assemblea Parlamentària, un Centre de Prevenció de Conflictes i una Oficina per a les Eleccions Lliures, que més tard es va convertir a l'Oficina d'Institucions Democràtiques i Drets Humans.

El desembre de 1996, la "Declaració de Lisboa sobre un model comú i global de seguretat per a Europa en el segle XXI" va afirmar el caràcter universal i indivisible de la seguretat al continent europeu.

A Istanbul, el 19 de novembre del 1999, l'OSCE va finalitzar una cimera de dos dies demanant un acord polític a Txetxènia i adoptant una Carta per a la Seguretat Europea.

A través de la seva Oficina d'Institucions Democràtiques i Drets Humans (OIDDH), l'OSCE observa i avalua les eleccions als seus Estats membres, a fi de donar suport a processos democràtics justos i transparents, d'acord amb les normes mútues a què s'ha compromès l'organització;[4] entre el 1994 i el 2004 l'OSCE va enviar equips d'observadors per supervisar més de 150 eleccions, centrant-se normalment en les eleccions de les democràcies emergents.[5] El 2004, per invitació del Govern dels Estats Units, l'OIDDH va enviar una missió d'avaluació, formada per participants de sis Estats membres de l'OSCE, que va observar les eleccions presidencials nord-americanes d'aquell any i va elaborar un informe.[6] Va ser la primera vegada que unes eleccions presidencials als Estats Units van ser objecte de supervisió per part de l'OSCE, encara que l'organització ja havia supervisat anteriorment les eleccions nord-americanes a nivell estatal a Florida i Califòrnia, el 2002 i 2003.[5] L'avaluació del 2004 va tenir lloc amb el teló de fons del controvertit recompte de les eleccions presidencials de 2000,[5] i es va produir en gran manera gràcies a la iniciativa de 13 membres demòcrates de la Cambra de Representants dels Estats Units. Aquest grup, que incloïa Barbara Lee, de Califòrnia, i Eddie Bernice Johnson, de Texas, va dirigir inicialment una petició d'observadors electorals a les Nacions Unides, en una carta adreçada a Kofi Annan, el secretari general de l'ONU, però la petició va ser rebutjada.[4] Posteriorment, l'administració del president George W. Bush, a través del Departament d'Estat, dirigit pel secretari d'Estat Colin Powell, va respondre a les preocupacions dels legisladors convidant a la missió de supervisió electoral de l'OSCE.[4]

Països participants

[modifica]

Les sis llengües oficials de l'OSCE són l'anglès, el francès, l'alemany, l'italià, el castellà i el rus.[7]

Image
Països participants a l'OSCE a data 2012
Estat Admissió Adherit a l'Acta Final de Hèlsinki Adherit a la
Carta de París
Albània Albània19 juny 199116 setembre 199117 setembre 1991
Andorra Andorra25 abril 199610 novembre 199917 febrer 1998
Armènia Armènia30 gener 19928 juliol 199217 abril 1992
Àustria Àustria25 juny 19731 agost 197521 novembre 1990
Azerbaidjan Azerbaidjan30 gener 19928 juliol 199220 desembre 1993
Belarús Belarús30 gener 199226 febrer 19928 abril 1993
Bèlgica Bèlgica25 juny 19731 agost 197521 novembre 1990
Bòsnia i Herzegovina Bòsnia i Hercegovina30 abril 19928 juliol 1992
Bulgària Bulgària25 juny 19731 agost 197521 novembre 1990
Canadà Canadà25 juny 19731 agost 197521 novembre 1990
Croàcia Croàcia24 març 19928 juliol 1992
Cyprus Xipre25 juny 19731 agost 197521 novembre 1990
Txèquia Txèquia1 gener 1993[Note 1][Note 1]
Dinamarca Dinamarca25 juny 19731 agost 197521 novembre 1990
Estònia Estònia10 setembre 199114 octubre 19916 desembre 1991
Finlàndia Finlàndia25 juny 19731 agost 197521 novembre 1990
França França25 juny 19731 agost 197521 novembre 1990
Geòrgia Geòrgia24 març 19928 juliol 199221 gener 1994
Alemanya Alemanya
- com RFA RFA
- com República Democràtica Alemanya RDA		25 juny 19731 agost 197521 novembre 1990
Grècia Grècia25 juny 19731 agost 197521 novembre 1990
Image Holy See25 juny 19731 agost 197521 novembre 1990
Hongria Hongria25 juny 19731 agost 197521 novembre 1990
Islàndia Islàndia25 juny 19731 agost 197521 novembre 1990
Irlanda Irlanda25 juny 19731 agost 197521 novembre 1990
Itàlia Itàlia25 juny 19731 agost 197521 novembre 1990
Kazakhstan Kazakhstan30 gener 19928 juliol 199223 setembre 1992
Kirguizstan Kirguizstan30 gener 19928 juliol 19923 juny 1994
Letònia Letònia10 setembre 199114 octubre 19916 desembre 1991
Liechtenstein Liechtenstein25 juny 19731 agost 197521 novembre 1990
Lituània Lituània10 setembre 199114 octubre 19916 desembre 1991
Luxemburg Luxemburg25 juny 19731 agost 197521 novembre 1990
Malta Malta25 juny 19731 agost 197521 novembre 1990
Moldàvia Moldàvia30 gener 199226 febrer 199229 gener 1993
Mònaco Mònaco25 juny 19731 agost 197521 novembre 1990
Mongòlia Mongòlia21 novembre 2012[Note 2]
Montenegro Montenegro22 juny 20061 setembre 2006
Països Baixos Països Baixos25 juny 19731 agost 197521 novembre 1990
Image Macedònia[Note 3][8]12 octubre 19958 juliol 1992
Noruega Noruega25 juny 19731 agost 197521 novembre 1990
Polònia Polònia25 juny 19731 agost 197521 novembre 1990
Portugal Portugal25 juny 19731 agost 197521 novembre 1990
Romania Romania25 juny 19731 agost 197521 novembre 1990
Rússia Rússia (com Image USSR)25 juny 19731 agost 197521 novembre 1990
San Marino San Marino25 juny 19731 agost 197521 novembre 1990
Sèrbia Sèrbia (com Image Yugoslavia)10 novembre 200027 novembre 2000[cal citació]27 novembre 2000[cal citació]
Eslovàquia Eslovàquia1 gener 1993[Note 1][Note 1]
Eslovènia Eslovènia24 març 19928 juliol 19928 març 1993
Espanya Espanya25 juny 19731 agost 197521 novembre 1990
Suècia Suècia25 juny 19731 agost 197521 novembre 1990
Image Suïssa25 juny 19731 agost 197521 novembre 1990
Tadjikistan Tadjikistan30 gener 199226 febrer 1992
Turquia Turquia25 juny 19731 agost 197521 novembre 1990
Turkmenistan Turkmenistan30 gener 19928 juliol 1992
Image Ucraïna30 gener 199226 febrer 199216 juny 1992
Regne Unit Regne Unit25 juny 19731 agost 197521 novembre 1990
Estats Units Estats Units25 juny 19731 agost 197521 novembre 1990
Uzbekistan Uzbekistan30 gener 199226 febrer 199227 octubre 1993
Image
Helmut Schmidt, Erich Honecker, Gerald Ford i Bruno Kreisky a la cimera de la CSCE de 1975 a Hèlsinki, Finlàndia

Prioritats bilaterals amb Estats Participants

[modifica]
Estat Prioritats bilaterals Contextos/Declaracions
Kirguizstan KirguizstanElections, Rule of Law, Democracy[9]
Estats Units Estats UnitsElectionsEl secretari general de l'AP de l'OSCE, Roberto Montella, va afirmar que la tasca de supervisió de les eleccions presidencials, al Congrés i als comicis del 2020 als Estats Units, és una de les més importants de la història de l'assemblea de l'OSCE.[10]

Secretari general

[modifica]

Tot i que el president en exercici és el funcionari més alt de l'OSCE, en el dia a dia el secretari general és el responsable administratiu principal de l'OSCE i, quan ho sol·liciti la Presidència, pot actuar com a representant del president en exercici. Des de la creació de l'oficina l'any 1992, els secretaris generals han estat:

  1. Alemanya Wilhelm Höynck (1993–1996)[11]
  2. Itàlia Giancarlo Aragona (1996–1999)[12]
  3. Eslovàquia Ján Kubiš (1999–2005)[13]
  4. França Marc Perrin de Brichambaut (2005–2011)[14]
  5. Itàlia Lamberto Zannier (2011–2017)[15]
  6. Suïssa Thomas Greminger (2017–2020)[16]
  7. Alemanya Helga Schmid (2020–)[17]

Notes

[modifica]
  1. 1 2 3 4 Txecoslovàquia en va ser membre original
  2. ↑ Asia Partners for co-operation
  3. ↑ Anteriorment referida per l'OSCE com a "Antiga República Iugoslava de Macedònia"

Referències

[modifica]
  1. ↑ «United Nations» (en anglès).
  2. 1 2 Galbreath, David J. The Organization for Security and Co-operation in Europe (OSCE). New York, NY: Routledge, 2007. ISBN 9780203960943.
  3. ↑ «Final Recommendations of the Helsinki Consultations» (en anglès). Organization for Security and Co-operation in Europe, 03-07-1973. Arxivat de l'original el 18 maig 2015.
  4. 1 2 3 Hammond, Roch. «International Monitoring of US Election Called 'Frightening'». Cybercast News Service, 09-08-2004. Arxivat de l'original el 3 febrer 2008.
  5. 1 2 3 «U.S. invites international observers to Nov. election». USA Today. usatoday.com, 10-08-2004. Arxivat de l'original el 15 maig 2008.
  6. ↑ "Presidential Election, 2 November 2004, United States of America Arxivat 30 December 2016[Date mismatch] a Wayback Machine.". OSCE Office for Democratic Institutions and Human Rights. Retrieved 2016-12-30.
  7. ↑ «OSCE website now available in six official languages». OSCE Secretariat, 30-06-2017.
  8. ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 9 juliol 2009.
  9. ↑ «OSCE Mission Head Cites Lack Of Public Discussion, 'Strong Links' In Kyrgyz Votes». rferl.
  10. ↑ «National Security International election observers in the U.S. consider this year the most challenging ever». The Washington Post.
  11. ↑ Freire, Maria Raquel. Conflict and Security in the Former Soviet Union: The Role of the OSCE (en anglès). Routledge, 2018-01-17. ISBN 978-1-351-77385-0.
  12. ↑ Scherrer, Christian P. Ethnicity, Nationalism and Violence: Conflict Management, Human Rights, and Multilateral Regimes (en anglès). Routledge, 2017-11-22. ISBN 978-1-351-75917-5.
  13. ↑ Armakolas, Ioannis; Ker-Lindsay, James. The Politics of Recognition and Engagement: EU Member State Relations with Kosovo (en anglès). Springer, 2019-07-05, p. 153. ISBN 978-3-030-17945-8.
  14. ↑ Galbreath, David J. The Organization for Security and Co-operation in Europe (OSCE) (en anglès). Routledge, 2007-05-03, p. 46. ISBN 978-1-134-13353-6.
  15. ↑ Dessì, Andrea; Greco, Ettore. The Search for Stability in Libya: OSCE's Role between Internal Obstacles and External Challenges (en anglès). Edizioni Nuova Cultura, 2018-05-31, p. 28. ISBN 978-88-3365-060-9.
  16. ↑ Dessì, Andrea; Greco, Ettore. The Search for Stability in Libya: OSCE's Role between Internal Obstacles and External Challenges (en anglès). Edizioni Nuova Cultura, 2018-05-31, p. 105. ISBN 978-88-3365-060-9.
  17. ↑ Publications, Europa. The Europa Directory of International Organizations 2022 (en anglès). Taylor & Francis, 2022-07-28. ISBN 978-1-000-77863-2.

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Organització_per_a_la_Seguretat_i_la_Cooperació_a_Europa&oldid=37151179»