Vés al contingut

Portada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Viquipèdia
L'enciclopèdia lliure que tothom pot editar.
792.253 articles
2.208 participants actius

Col·labora-hi
Image

Viquipèdia
L'enciclopèdia lliure que tothom pot editar

Image
Article del dia
El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) és un museu d'art a la ciutat de Barcelona que agrupa totes les arts amb la missió de conservar i exhibir la col·lecció d'art català més important del món, mostrant-lo en la seva totalitat, des del romànic fins al segle xx.

El MNAC és un consorci amb personalitat jurídica pròpia constituït per la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i l'Administració General de l'Estat. Al patronat del museu hi estan representades, a més de les administracions públiques, els particulars i les entitats privades que hi col·laboren.

La seu principal és al Palau Nacional de Montjuïc, inaugurat el 1929 amb motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona. També formen part del conjunt del museu tres institucions més: la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, el Museu de la Garrotxa a Olot i el museu Cau Ferrat de Sitges, la gestió dels quals és independent i la seva titularitat recau en els respectius ajuntaments. - Vegeu informació sobre la imatge
Image

El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) és un museu d'art a la ciutat de Barcelona que agrupa totes les arts amb la missió de conservar i exhibir la col·lecció d'art català més important del món, mostrant-lo en la seva totalitat, des del romànic fins al segle xx.

El MNAC és un consorci amb personalitat jurídica pròpia constituït per la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i l'Administració General de l'Estat. Al patronat del museu hi estan representades, a més de les administracions públiques, els particulars i les entitats privades que hi col·laboren.

La seu principal és al Palau Nacional de Montjuïc, inaugurat el 1929 amb motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona. També formen part del conjunt del museu tres institucions més: la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, el Museu de la Garrotxa a Olot i el museu Cau Ferrat de Sitges, la gestió dels quals és independent i la seva titularitat recau en els respectius ajuntaments.



Image
Imatge del dia
Radiografia de la mà esquerra d'un pacient de 10 anys presentant polidactília - Vegeu informació sobre la imatge

Imatge del dia

Image

Radiografia de la mà esquerra d'un pacient de 10 anys presentant polidactília


Image
Projecte destacat
El Mes de la Diplomàcia Cultural d'Ucraïna és un repte d'edició per millorar la cobertura de la cultura ucraïnesa a la Viquipèdia!
(Informació de la imatge)

Projecte destacat: Els 10 000

Image

El Mes de la Diplomàcia Cultural d'Ucraïna és un repte d'edició per millorar la cobertura de la cultura ucraïnesa a la Viquipèdia!
(Informació de la imatge)



19 d'abril

Prada viu la primera etapa del Correllengua Agermanat de 2026.


18 d'abril

Arrenca a Benidorm la 10a edició de l'Skyline Film Festival, que homenatja l'alacantí Fele Martínez.


18 d'abril

La primera entrenadora de la història en les cinc grans lligues de futbol masculí d'Europa, Marie-Louise Eta, debuta a la banqueta de l'Union Berlin.


16 d'abril

El conglomerat japonès Marubeni, a través de la seva filial SmartestEnergy, adquireix per 204 milions d'euros el 85% de la catalana Factorenergia.


Image

Image

Fele Martínez


Tendències


Avui fa 20 anys
Mor Kathleen McNulty Mauchly Antonelli, matemàtica, programadora de la computadora ENIAC (n. 1921).
Avui fa 75 anys
Mor Ivanoe Bonomi, polític italià, que va ser president del consell de ministres de 1921 a 1922 i de 1944 a 1945 (n. 1873).
Avui fa 80 anys
Neix Sabine Bergmann-Pohl, política democratacristiana, l'última a ocupar el càrrec de cap d'estat de l'RDA.
Avui fa 160 anys
Neix Teresa Vives i Missé, monja de la congregació de les Adoratrius Esclaves del Santíssim Sagrament i de la Caritat, màrtir (m. 1936), el mateix dia que mor Antonio Remón Zarco del Valle y Huet, militar, enginyer i escriptor espanyol (n. 1785).

Image

Kay McNulty, pionera de la informàtica.