9 de febrer
| << | Febrer 2026 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | |
| Tots els dies | ||||||
El 9 de febrer és el quarantè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 325 dies per finalitzar l'any i 326 en els anys de traspàs.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
Acte d'inauguració del Palau de la Música Catalana el 2 de febrer de 1908 - 1937 - València: El Consell Provincial de València aprova el decret de creació de l'Institut d'Estudis Valencians, organisme superior d'estudis i investigació.[2]
- 1946 - Barcelona: el règim franquista, amb el pretext de l'explosió d'un petard a la Universitat de Barcelona, emprèn una dura repressió contra els estudiants catalanistes.
- 1986 - Sant Joan Despí: estrena a TV3 de la comèdia de situació Els joves[3]
- 2005 - València: l'Acadèmia Valenciana de la Llengua reconeix la unitat de la llengua catalana tot i que en recomana la denominació de valencià.
- Resta del món
Bohemon d'Antioquia a la batalla del llac d'Antioquia que passà el 9 de febrer de 1097. Pintura de Gustave Doré. - 1003 - Ducat de Bohèmia: Boleslau III de Bohèmia és restaurat com a sobirà amb el soport de Boleslau I de Polònia.[5]
- 1098 - Antioquia, Setge d'Antioquia, Primera Croada: els croats liderats per Bohemon I d'Antioquia guanyen la seva primera batalla important contra els seljúcides liderats per l'emir Ridwan d'Alep.[6]
- 1539 - Chester, Anglaterra: s'hi celebra la primera cursa de cavalls a circuit de curses de Chester. És considerada la cursa de cavalls més antiga que encara es celebra.[7]
- 1621 - Roma: comença el pontificat del papa Gregori XV, l'últim papa elegit per acclamatio.[8]
- 1654 - Fort de Rocher, Illa de la Tortuga (actual Haití): Captura de Fort Rocher, com a part de la Guerra franco-espanyola per part de l'exèrcit hispà.[9]
- 1775 - Guerra de la Independència dels Estats Units: el Parlament del Regne Unit declara que Massachusetts està en rebel·lia.[10]
- 1778 - Estats Units d'Amèrica: Rhode Island esdevé el quart estat del país al ratificar els Articles de la Confederació.[11]
- 1822 - Haití envaeix la República Dominicana.
- 1895 - Holyoke (Massachusetts, EUA) - William G. Morgan crea el voleibol.
- 1918 - Primera guerra mundial: l'imperi alemany signa la pau amb Ucraïna.
- 1996 - Londres: l'IRA Provisional dona per finalitzada una treva de 18 mesos i du a terme l'atemptat de Canary Wharf.[12]
- 2014 - A Tòquio i altres regions del Japó una forta tempestat de neu té com a resultat 11 morts i més de 1200 ferits.
Naixements
[modifica]
L'escriptor Josep Carner i Puig-oriol neix el 8 de febrer de 1884 a Barcelona
.jpg)
- 1625 - Benigànim: Agnès de Benigànim, monja valenciana venerada com a beata per l'Església catòlica (m. 1696).[13]
- 1884 - Barcelona: Josep Carner, escriptor català (m. 1970).
- 1902 - Sabadell: Joan Llonch i Salas, empresari tèxtil català.
- 1904 - Barcelona: Elisabeth Mulder, escriptora, poeta i narradora, traductora, periodista i crítica literària catalana en castellà (m. 1987).[14]
- 1925 - Barcelona: Ermengol Passola i Badia, empresari i promotor cultural català (m. 2009).
- 1926 - Barcelona: Manuel Cabero, director coral català (m. 2022).
- 1939 - Johannesburg: Janet Suzman, actriu i directora sud-africana.[15]
- 1931 - Barcelona: Xavier Benguerel i Godó, fou un compositor català.[16]
- 1950 - València: Xavier Mariscal, dissenyador i artista valencià.
Maria de Portugal, reina consort de Castella neix el 8 de febrer de 1313 a Évora
- 1060 - Fiagnano, Estats Pontificis: el papa Honori II del 1124 al 1130. va reconéixer l'Orde del Temple i va combatre el catarisme (m. 1130).[17]
- 1274 - Brinhòla, Occitània: sant Lluís de Nàpols, príncep napolità de la Casa Capetiana d'Anjou i un bisbe catòlic. Fill de Carles II d'Anjou i arquebisbe de Tolosa des del 29 de desembre de 1296 fins a la seva mort. És venerat com a sant.[18]
- 1313 - Évora, Regne de Portugal: Maria de Portugal i de Castella, infanta de Portugal i reina consort de Castella (1328-1350) (m. 1357).[19]
- 1344 - Castell de Tirol: Meinard III de Gorízia-Tirol, duc nominal de l'Alta Baviera i l'últim comte del Tirol, primer i únic de la casa de Wittelsbach successora dels Meinardins o Gorízia-Tirol (m. 1363).[20]
- 1441 - Herat, Imperi Timúrida: Ali-Shir Nava'i, poeta timúrida, escriptor, estadista, lingüista, místic Hanafi Maturidi i pintor que va ser el màxim representant de la literatura txagatai (m. 1501).[21]
- 1533 - Hioki, Japó: Shimazu Yoshihisa, dàimio, setzè cap del clan Shimazu, nombrat Gran General (m. 1611).[22]
El pintor Frederico de Madrazo i Kunz neix el 8 de febrer de 1815 a Roma - 1651 - Palerm, Sicília: Francesco Procopio dei Coltelli, cuiner i empresari sicilià, reconegut com el pare del gelat. A més, va fundar el 1686 la que és la cafeteria més antiga de París, el Café Procope (m. 1727).[24]
- 1666 - South Lanarkshire, Regne d'Escòcia: George Hamilton de Orkney, mariscal de camp i comandant de l'armada britànica, nombrat el primer earl d'Orkney. Va participar a la Guerra de Successió Espanyola (m. 1737).[25]
- 1711 - Noja, Cantàbria: Luis Vicente de Velasco oficial de l'Armada Espanyola que va participar en la Guerra anglo-espanyola (1762-1763) (m. a L'Havana, 1762).[26]
- 1737 -
_Autoportrait_de_Frederico_de_Madrazo_y_Kunz_-_Mus%C3%A9e_Goya.jpg)
- 1773 - Comtat de Charles City, Virgínia (EUA): William Henry Harrison, militar, 9è president dels Estats Units (m. 1841).
- 1815 - Roma (Itàlia): Federico de Madrazo, pintor espanyol (m. 1894).
- 1817 - Madrid (Espanya): Eugenio Lucas Velázquez, pintor romàntic espanyol (m. 1870).
- 1854 - Sappemeer, Països Baixos: Aletta Jacobs, metgessa, activista pel sufragi femení i inventora neerlandesa (m. 1929).[27]
L'escriptor austríac Thomas Bernhard neix el 8 de febrer de 1931 a Heerleen, als Països Baixos - 1885 - Viena, Àustria: Alban Berg, compositor austríac (m. 1935).[28]
- 1909 - Marco de Canaveses (Portugal): Carmen Miranda, cantant de samba i actriu brasilera nascuda a Portugal (m. 1955).[29]
- 1910 -
- París (França): Jacques Monod, químic i bioquímic francès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1965 (m. 1976).
- Hartford, Connecticut: Anna Sokolow, va ser una ballarina i coreògrafa nord-americana (m. 2000).[30]
- 1931 - Heerlen (Països Baixos): Thomas Bernhard, poeta, novel·lista i dramaturg en llengua alemanya (m. 1989).[31]
- 1937 - Varel: Hildegard Behrens, soprano dramàtica alemanya, coneguda pel seu extens repertori (m. 2009).[32]
L'escriptora i activista afroamericana estatunidenca Alice Walker neix el 8 de febrer de 1944 a Eatonton, a l'estat de Geòrgia - 1942:
- Brooklyn: Carole King, compositora i cantautora estatunidenca, guanyadora de quatre premis Grammy.
- Tientsin, (Xina): Feng Jicai (en xinès tradicional: 馮驥才; en xinès simplificat: 冯骥才; en pinyin: Féng Jìcái) artista i escriptor xinès, un dels representants de la "literatura de les cicatrius"[33]
- 1943:
- - Newark, Nova Jersey, Estats Units: Joe Pesci, actor estatunidenc.
- - Gary, Indiana (EUA): Joseph Eugene Stiglitz, economista nord-americà, Premi Nobel d'Economia de l'any 2001.
- 1944:
- Eatonton, Geòrgia (EUA): Alice Walker, escriptora afroamericana i feminista que va rebre el Premi Pulitzer a l'obra de ficció el 1983 per la novel·la El color porpra.[34]
- Madrid: Manuela Carmena, jurista espanyola, jutgessa emèrita, ha estat alcaldessa de Madrid.[35]
- 1945:
L'actriu estatunidenca Mia Farrow neix el 9 de febrer de 1945 a Los Angeles - - Fukuoka (Japó): Yoshinori Ohsumi, biòleg japonès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 2016.
- 1947 - Lugano, Suïssa: Carla Del Ponte, jurista, va ser cap de la fiscalia del Tribunal de Dret penal internacional de les Nacions Unides.[37]
- 1960 - Mount Ayr, Iowa, Estats Units: Peggy Whitson, científica bioquímica, astronauta i Cap d'Astronautes de la NASA.[38]
- 1967 - Sant Sebastià: Ana Ruiz Mitxelena, futbolista, primera portera basca a jugar en la selecció espanyola de futbol (m. 1993).[39]
- 1974 - Pamplona: Helena Resano, periodista i presentadora espanyola.[40]
.jpg)
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
El samurai, daimyo i shogun japonès Minamoto no Yoritomo mor el 8 de febrer de l'any 1199 al caure d'un cavall - 1993 - Barcelona: Albert Viladot i Presas, periodista català.
- 2003 - Sant Cugat del Vallès: Miquel Batllori, historiador i jesuïta català.
- 2005 - Barcelona: Carlota Soldevila, actriu i directora de teatre, fundadora d'Els Joglars i del Teatre Lliure.[41]
- 2019 - Palma: Aina Moll Marquès, filòloga menorquina, figura central de la normalització del català a les Balears i Catalunya (n.1930).[42]
- Resta del món
- 966 - Japó: Ono no Michikaze, cal·lígraf faponès del Període Heian (n. 894).[43]
- 967 - Alep, Califat Abbàssida: Sayf-ad-Dawla, el primer emir hamdànida d'Alep (945-967). Fou també emir de la Jazira o Síria del nord, de Mayyafarikin, i de la Jazira occidental (Diyar Bakr i Diyar Mudar) (n. 916).[44]
- 978: Luitgarda de Vermandois, noble francesa. Era comtessa de Vermandois per naixement i duquessa consort de Normandia del seu primer matrimoni, i comtessa consort de Blois pel seu segon enllaç (n. 914).[45]
- 1011 - Abadia de Corvey, Sacre Imperi Romanogermànic: Bernat I de Saxònia, el segon duc de Saxònia de la dinastia Billung entre els anys 973 i 1011 (n. vers 950).[46]
El filòsof, metge lliurepensador del Renaixement Giulio Cesare Vanini fou executat a la foguera per la inquisició a Tolosa de Llanguedoc el 9 de febrer de 1619 - 1135 - Imperi Jin, Xina: Taizong de Jin, segon emperador jurtxet de la dinastia Jin, que va capturar la capital de l'imperi Song (n. 1075).[48]
- 1199 - Japó: Minamoto no Yoritomo, shogun del clan Minamoto, fundador del shogunat Kamakura o bakufu. Morí degut a les ferides quan va caure d'un cavall (n. 1147).[49]
- 1251 - Mateu II de Lorena, duc de Lorena des del 1220 fins a la seva mort. Era fill del duc Frederic II de Lorena i d'Agnès de Bar (n. vers 1193).[50]
- 1407 - Grimma, Sacre Imperi Romanogermànic: Guillem I de Meissen, marquès de Meissen des del 1382 fins a la seva mort (n. 1343).[51]
_-_Foto_Giovanni_Dall'Orto,_6-Apr-2008.jpg)
- 1450 - Le Mesnil-sous-Jumièges, Normandia: Agnès Sorel, amant del rei Carles VII de França, model pictòrica de l'obra de Jean Fouquet La verge amb el nen (n. 1422).[52]
- 1555 - Gloucester, Anglaterra: John Hooper, bisbe anglicà de Worcester i de Gloucester va ser mort a la foguera, acusat d'heretgia.[53]
El rei Frederic III de Dinamarca i Noruega mor el 9 de febrer de 1670 a Copanhagen - 1588 - Lisboa: Álvaro de Bazán y Guzmán, primer marqués de Santa Cruz, en referència a la localitat manxega de Santa Cruz de Mudela, fou un militar i almirall espanyol, cavaller de l'Orde de Santiago.[55]
- 1600 - Wolfgast, Ducat de Pomerània: John Frederick de Pomerània, duc de Pomerània des del 1560 fins a la seva mort i bisbe de Cammin del 1556 al 1574.[56]
- 1619 - Tolosa de Llenguadoc: Giulio Cesare Vanini, filòsof, astròleg, metge, escriptor i lliurepensador italià del Renaixement que morí executat a la foguera, declarat culpable per la inquisició de blasfèmia, impietat, ateisme, bruixeria i corrupció de costums (n. 1585).[57]
- 1670 - Copenhaguen, Dinamarca: Frederic III de Dinamarca, rei de Dinamarca i de Noruega de 1648 a 1670. Era fill de Cristià IV i d'Anna Caterina de Brandenburg. Durant el seu regnat, Dinamarca va cedir definitivament el paper de potència escandinava a Suècia (n. 1609).[58]
El pintor neerlandès d'estil barroc Gerrit Dou mor el 9 de febrer de 1675 - 1765 - Londres, Anglaterra: Elisabetta de Gambarini, compositora anglesa, cantant, organista, clavecinista, pianista (n. 1731).[60]
- 1881 - Sant Petersburg, Rússia: Fiódor Dostoievski, escriptor rus (n. 1821).
- 1891 - La Côte-Saint-André, França: Johan Jongkind, pintor i gravador neerlandès considerat com un dels precursors de l'impressionisme (n. 1819).[61]
- 1963 - Bagdad (Iraq: Abd al-Karim Qasim, dictador derrocat, executat.[62]
- 1979 - Londres (Anglaterra): Dennis Gabor, físic hongarès, Premi Nobel de Física de l'any 1971 (n. 1900).
- 1981 - Harlingen, Texas (EUA): Bill Haley, pioner del rock and roll, conegut per "Rock Around the Clock", entre d'altres (n. 1925).[63]
- 1994 - Madison, Wisconsin (EUA): Howard Martin Temin, biòleg estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1975 (n. 1934).
- 2020 - Mòdena, Itàlia: Mirella Freni, soprano operística italiana (n. 1935).[64]
- 2021 - Tampa (Florida)ː Chick Corea, pianista de jazz i jazz-rock estatunidenc (n. 1941).[65]
- 2023 - Marcos Alonso Peña, futbolista càntabre (n. 1959).
Festes i commemoracions
[modifica]
- Sants al Martirologi romà (2011): Apol·lònia d'Alexandria, verge i màrtir (249); Prim i Donat de Lamaleffa, màrtirs (362); Maró del Líban, eremita (423); Màrtirs d'Alexandria (s. IV); Teilo de Llandaff, monjo gal·lès (560); Sabí de Canosa, bisbe (566); Ansbert de Rouen, bisbe (625); Altó de Baviera, abat (760); Reinald de Nocera, monjo (1222); Miguel Febres Cordero (1910).
- Beats al Martirologi romà: Anna Katharina Emmerick, monja i mística (1824); Luis Magana Servin, laic màrtir (1928); Leopold d'Alpandeire, caputxí (1956).
- Sants que no figuren al Martirologi romà: Alexandre de Roma i 38 companys màrtirs; Ammó, Emilià, Lassa i 41 companys màrtirs de Membressa; Ammoni i Alexandre de Soli, màrtirs; Nicèfor d'Antioquia, màrtir; Simeó de Jerusalem, màrtir; Nebridi d'Ègara, bisbe (527); Sabí d'Avellino, bisbe (s. VI); Eumaqui de Perigús, asceta (s. VI); Emilià, Braquió i Bravi de Pionsat, monjos (590); Eingan de Llanengan, príncep i eremita (ca. 590); Aldebert de Senlis, bisbe (685); Cronan el Savi, bisbe (700); Sisebut de Cardeña, abat (1086); Erizzo de Vallombrosa, abat (1094).
- Beats que no figuren al Martirologi romà: Lambert de Neuwerk, prior (1144); Bernardino Caimi, franciscà (1500).
- Venerables: Gottschalk de Siloë, abat (1184); Julià d'Espira, franciscà (1250); Edmund Pontiller, prevere màrtir (1945).
- A l'Orde del Cister: Conrad de Baviera, monjo (1154).
Església Copta
[modifica]- 2 Meixir: Longí, prior del monestir de Cristall (s. V); Pau de Tebes, eremita.
Església Apostòlica Armènia
[modifica]- 20 Arac': Ananies, Pere i set soldats màrtirs de Fenícia (304); Joan Crisòstom, patriarca de Constantinoble.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
[modifica]- Se celebren els corresponents al 22 de febrer del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
[modifica]Corresponen als sants del 27 de gener del calendari julià.
- Sants: Policroni, Bardanes i Hermògenes, màrtirs; Julià de Le Mans, bisbe (348); Pere d'Egipte (ca. 400); Joan Crisòstom, patriarca de Constantinoble (407); Germans del monestir de Xhilendaria de l'Atos; Titus el Soldat, monjo de les Coves de Kíev; Claudí, monjo; Demetri de Constantinoble, màrtir (1784); Neonil·la de Davidov; Piotr Zverev, màrtir (1929); Piotr de Kruticij, metropolità i màrtir (1937); Leontij de Tarnopol, prevere màrtir (1972).
Església Ortodoxa de Grècia
[modifica]- Marciana la reina.
Església Evangèlica d'Alemanya
[modifica]- John Hooper, bisbe de Gloucester, màrtir (1555).
Referències
[modifica]- ↑ «Cronologia dels Països Catalans i del món». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 12 febrer 2020].
- ↑ Juan Cabanilles, Joaquim. El SIP i l'Institut d'Estudis Valencians (1937-1939). Diputació de València, 2006, p. 177-182.
- ↑ «Avui. 9/2/1986.». [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ «Zeno» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 8 febrer 2026].
- ↑ Biographie, Deutsche. «Boleslav III. - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 8 febrer 2026].
- ↑ Runciman, Steven. The History of the Crusades Volume I: The First Crusade and the Foundation of the Kingdom of Jerusalem (en anglès). Cambridge University Press, 1951, p. 225-226.
- ↑ Cawthorne, George James (et alii). Royal Ascot, Its History and Its Associations (pdf). Londres: A Treherne & Co, 1902, p. 3.
- ↑ «The Cardinals of the Holy Roman Church - Biographical Dictionary - Consistory of September 19, 1616». [Consulta: 8 febrer 2026].
- ↑ Marley, David. Wars of the Americas: a chronology of armed conflict in the New World, 1492 to the present. Santa Barbara, Calif: ABC-CLIO, 1998, p. 147. ISBN 978-0-87436-837-6.
- ↑ Cogliano, Francis D. Revolutionary America, 1763-1815. Nova York: Routledge, 1999, p. 47. ISBN 978-1-003-24354-0.
- ↑ Hough, Franklin B. (Franklin Benjamin). American constitutions : comprising the constitution of each state in the Union, and of the United States, with the Declaration of independence and Articles of confederation; each accompanied by a historical introduction and notes, together with a classified analysis of the constitutions, according to their subjects, showing, by comparative arrangement, every constitutional provision now in force in the several states; with references to judicial decisions, and an analytical index. Albany : Weed, Parsons & Company, 1871, p. 10.
- ↑ Sierra, Luis Antonio. Irlanda del Norte: historia del conflicto (en castellà). Luis Antonio Sierra, 1999, p. 247. ISBN Luis Antonio Sierra.
- ↑ Guinot Ferri, Laura. Santidad femenina, curación milagrosa y religiosidad popular en la Valencia moderna (tesi) (en castellà). Valencia - Facultat de Geografia i Història, 2018.
- ↑ Mañas Martínez, María del Mar. «Elisabeth Mulder Pierluisi». Real Academia de la Historia. [Consulta: 17 desembre 2023].
- ↑ «Janet Suzman». IMDb. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Xavier Benguerel i Godó | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 juny 2020].
- ↑ «Honori II | enciclopedia.cat». [Consulta: 8 febrer 2026].
- ↑ «Ludovico vescovo di Tolosa, santo - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 8 febrer 2026].
- ↑ Borrero, Mercedes. El Real Monasterio de San Clemente: un monasterio cisterciense en la Sevilla medieval. Sevilla: Comisaría de la Ciudad de Sevilla para 1992, 1991, p. 69. ISBN 978-84-7952-013-7.
- ↑ Huber, Alfons. Geschichte der vereinigung Tirols mit Oesterreich und der vorbereitendere ereignisse. Innsbruck, Wagner, 1864, p. 66.
- ↑ Subtelny, Maria Eva. «Mīr 'Alī Shīr Nawā'ī». A: C. E. Bosworth. Enciclopèdia de l'Islam. VII. Leiden—Nova York: E. J. Brill, 1993, pàgs. 90-93
- ↑ Turnbull, Stephen Richard. The Samurai sourcebook. London: Cassell, 2002, p. 272-275. ISBN 978-1-85409-523-7.
- ↑ Biographie, Deutsche. «Meursius, Johann - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 8 febrer 2026].
- ↑ «History of Gelato». Arxivat de l'original el 2011-07-11. [Consulta: 8 febrer 2026].
- ↑ Heathcote, T. A.. The British field marshals, 1763-1997: a biographical dictionary. London: Leo Cooper, 1999, p. 166. ISBN 978-0-85052-696-7.
- ↑ Ruiz de Velasco y Martínez de Ercilla, Jaime (2008). «Luis de Velasco e Isla, ¡antes un mundo rindieras que a un soldado como aquel!». Historia de Ibería Vieja (Madrid: HRH Editores, SL) (27): 62-66. ISSN 1699-7913
- ↑ «Aletta Henriëtte Jacobs». Jewish Women's Archive. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Carmen Miranda». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Anna Sokolow, la bailarina y coreógrafa que revolucionó la danza moderna» (en castellà). Gobierno de Mèxico. Secretaria de Cultura. [Consulta: 29 març 2020].
- ↑ «Thomas Bernhard». Munzinger-Archiv. [Consulta: 20 gener 2021].
- ↑ «Hildegard Behrens». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «China Vitae : Biography of Feng Jicai». Arxivat de l'original el 2021-07-09. [Consulta: 6 juliol 2021].
- ↑ «Alice Walker». Biography. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Manuela Carmena acerca a Ahora Madrid a la alcaldía» (en castellà). La Vanguardia, 24-05-2015. [Consulta: 2 gener 2024].
- ↑ «Mia Farrow | enciclopedia.cat». [Consulta: 6 gener 2025].
- ↑ «Carla Del Ponte». ANUE. Asociación para las Naciones Unidas en España. [Consulta: 12 desembre 2021].
- ↑ Lekuona, Izaskun; San Martín, Javier. «Peggy Whitson: “No hay nada que no se pueda arreglar con alambre y unos alicates, ni siquiera en la Estación Espacial”» (en castellà). Mujeres con ciencia, 19-10-2016. [Consulta: 1r gener 2025].
- ↑ «"Guantes para volar"». Liga de Fútbol Profesional, 15-12-2015. [Consulta: desembre 2021].
- ↑ Pereda, Aida M. «“En las redes actúo como espectadora. Me da bastante pudor grabarme en vídeo”» (en castellà). Noticias de Navarra, 12-09-2023. [Consulta: 5 gener 2024].
- ↑ Julio, Teresa. «Carlota Soldevila Escandon». Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. Institut del Teatre. [Consulta: 18 desembre 2024].
- ↑ Redacció. «Mor Aina Moll, primera directora general de Política Lingüística de la Generalitat», 10-02-2019. [Consulta: 12 novembre 2020].
- ↑ Louis-Frédéric. Japan Encyclopedia (en anglès). Harvard University Press, 2002, p. 756. ISBN 978-0-674-01753-5.
- ↑ The encyclopaedia of Islam. 7: Mif - Naz. New edition. Leiden: Brill, 1993, p. 107. ISBN 978-90-04-09419-2.
- ↑ Fanning, Steven; Bachrach, Bernard S., eds. (2011). The Annals of Flodoard of Reims, 916–966. University of Toronto Press, p. 21
- ↑ Biographie, Deutsche. «Bernhard I. - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 8 febrer 2026].
- ↑ «宋史/卷272 - 维基文库，自由的图书馆» (en xinès). [Consulta: 8 febrer 2026].
- ↑ «金史/卷3 - 维基文库，自由的图书馆» (en xinès). [Consulta: 8 febrer 2026].
- ↑ «Minamoto no Yoritomo | enciclopedia.cat». [Consulta: 8 febrer 2026].
- ↑ Biographical Index of the Middle Ages (en anglès). Walter de Gruyter, 2011-03-01, p. 762. ISBN 978-3-11-091416-0.
- ↑ Biographie, Deutsche. «Wilhelm I. - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 8 febrer 2026].
- ↑ «Agnès Sorel | enciclopedia.cat». [Consulta: 30 desembre 2024].
- ↑ «1911 Encyclopædia Britannica/Hooper, John - Wikisource, the free online library» (en anglès). [Consulta: 8 febrer 2026].
- ↑ «Dictionary of National Biography, 1885-1900/Taylor, Rowland - Wikisource, the free online library» (en anglès). [Consulta: 8 febrer 2026].
- ↑ «Álvaro de Bazán | enciclopedia.cat». [Consulta: 8 febrer 2026].
- ↑ Inachin, Kyra T. Die Geschichte Pommerns. 1. Aufl. Rostock: Hinstorff, 2008, p. 63. ISBN 978-3-356-01044-2.
- ↑ «Giulio Cesare Vanini | enciclopedia.cat». [Consulta: 8 febrer 2026].
- ↑ «Frederic III de Dinamarca | enciclopedia.cat». [Consulta: 8 febrer 2026].
- ↑ «Gerard Dou (1613 - 1675) - Dutch Golden Age painter, first pupil of Rembrandt and one of the Leiden fijnschilders» (en anglès). [Consulta: 8 febrer 2026].
- ↑ «Elisabetta de Gambarini» (en anglès). A Modern Reveal: Songs and Stories of Women Composers. [Consulta: 19 juliol 2021].
- ↑ «9 de febrer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Davis, Eric. Memories of State: Politics, History, and Collective Identity in Modern Iraq (en anglès). University of California Press, 2005, p. 325. ISBN 0520235460.
- ↑ «9 de febrer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Mirella Freni | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 febrer 2020].
- ↑ «Chick Corea, Jazz Pianist Who Expanded the Possibilities of the Genre, Dead at 79» (en anglès). Rolling Stone, 11-02-2021. [Consulta: 13 febrer 2021].
- ↑ Schäfer, Joachim. «Kalender - 9. Februar» (en alemany). Ökumenisches Heiligenlexikon, 2014. [Consulta: 7 gener 2014]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:9 de febrer.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 9 de febrer
