Vés al contingut

Irene Solà Sàez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaIrene Solà Sàez
Imatge
(2019) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 agost 1990 Modifica el valor a Wikidata (35 anys)
Malla (Osona) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona
Universitat de Sussex Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLiteratura catalana, poesia i arts visuals Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoetessa, escriptora, artista visual Modifica el valor a Wikidata
Participà en
28 març 2022Defensem l'escola en català Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis
Lloc webhttp://irenesola.hotglue.me/
Goodreads (autor): 17252961
Instagram: irene.sola.saez Modifica el valor a Wikidata

Irene Solà Sàez (Malla, 17 d'agost de 1990) és una poeta, escriptora i artista catalana.[1]

Biografia

[modifica]

Va estudiar belles arts a la Universitat de Barcelona i va cursar un màster en literatura, cinema i cultura visual a la Universitat de Sussex.[2] Ha viscut a Barcelona, Reykjavík (Islàndia), Brighton (Anglaterra) i Londres.[3]

Obra literària

[modifica]

S'inicia en la literatura escrivint narrativa breu i poesia. L'any 2012 surt a la llum el seu poemari Bèstia, guanyador del 48è Premi Amadeu Oller per a poetes inèdits i publicat per l'editorial Galerada. El jurat del guardó en va destacar la poesia «suaument violenta, colpidora i tènue», plena d'idees i amb «incorporacions d'objectes aparentment impoètics», en un «univers surrealista molt suggerent i ben sostingut». Aquest poemari ha estat traduït a l'anglès, l'italià i el castellà.[4][5]

L'any 2018 publica Els dics, una novel·la en què es teixeixen múltiples relats ideats per la seva protagonista sobre les seves relacions i el seu entorn. L'any següent guanya el Premi Anagrama de novel·la en català amb l'obra Canto jo i la muntanya balla,[6] que també li mereixerà, entre d'altres guardons, el Premi de Literatura de la Unió Europea.[7][8][9] L'obra ha venut més de quaranta-sis mil exemplars en català i s'ha traduït a una vintena d'idiomes, incloent-hi l'alemany, l'anglès, el basc, el danès, el francès, l'hongarès, l'italià, el lituà, el polonès o el castellà, en què ha venut més de dotze mil exemplars.[10][11]

La seva última novel·la és Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres, una obra que ressegueix les històries d'un llinatge femení i maleït de les Guilleries on apareixen caçadors de llops, bandolers, emboscats, carlins, bruixes, maquis, fantasmes i dimonis.[12]

La crítica ha acollit molt positivament l'obra literària de Solà, sobretot les seves dues últimes novel·les, destacant-ne aspectes com ara la coralitat, el protagonisme de la naturalesa i el món rural, l'interès pel fet narratiu mateix o un estil proper al realisme màgic.[4][13][14] La seva figura és considerada de manera unànime una de les veus de referència de la literatura catalana actual.[12]

Obra artística

[modifica]

A més de l'activitat literària, ha conreat les arts visuals. Entre les galeries i les mostres on ha exposat la seva obra, de manera individual o col·lectiva, figuren el centre d'art ACVic de Vic, el Museu de l'Empordà, la Biennal d'Art Contemporani Català, el centre d'arts visuals Can Felipa, la Sala d'Art Jove, la Fundació Tàpies, el Festival Loop, el CCCB, el Museu de l'Art de la Pell, el Centre d'Art la Panera de Lleida, el Bòlit de Girona o el MAC de Mataró.[15][16][17][18] En el pla internacional, ha exposat a la Galeria José de la Fuente (Santander), a la Galeria Whitechapel (Londres), a Jerwood Arts (Londres) i a la Biennal d'Art Contemporani JCE.[19][20]

Col·laboració amb mitjans de comunicació

[modifica]

Solà també ha estat col·laboradora assídua en diversos mitjans de comunicació, com ara La Llança, la revista Time Out Barcelona o La Vanguardia, on publica una columna quinzenal.[21][22]

Obra publicada

[modifica]

Poesia

[modifica]
  • Bèstia (Barcelona: Galerada, 2012)

Narrativa

[modifica]

Recepció crítica

[modifica]

Diversos comentaris crítics han subratllat que Canto jo i la muntanya balla, mitjançant una gran diversitat de veus narratives, invita a reflexionar sobre la història de les dones acusades de bruixeria i sobre les continuïtats de l’opressió femenina al llarg del temps. Aquest enfocament, així com l’èmfasi en la riquesa del llenguatge i la musicalitat del text, s’ha destacat en un episodi del pòdcast Lectures resistents, un projecte de la Universitat Oberta de Catalunya dedicat a interpretacions literàries amb perspectiva de gènere.[23]

Segons Teresa Iribarren (UOC), a Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres (2023) Irene Solà combina elements literaris i religiosos per construir un aquelarre feminista que celebra el plaer sexual de les dones i condemna la violència patriarcal contra les bruixes. Iribarren destaca, a més, les correspondències entre la novel·la i el Sàbat de bruixes de Goya, i les referències a diverses obres —entre elles Mrs Dalloway de Virginia Woolf i textos de Jaume Roig, Goethe, Víctor Català, Mercè Rodoreda i Pep Coll— per crear una narrativa intertextual i crítica centrada en una transposició blasfema de Bernadette Soubirous.[24]

Premis

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Irene Solà. Canto jo i la muntanya balla». La bellesa, 02-08-2019. [Consulta: 24 juny 2020].
  2. ↑ «Irene Solà». Lletra: La literatura catalana a Internet.
  3. ↑ Piera, Marc Farràs. «Irene Solà, set tota la vida», 04-09-2018. [Consulta: 10 febrer 2024].
  4. 1 2 «Irene Solà». Lletra: La literatura catalana a Internet.
  5. ↑ «Shearsman Books 2017 Titles | Alphabetical by Author», 15-08-2020. Arxivat de l'original el 2020-08-15. [Consulta: 10 febrer 2024].
  6. ↑ Geli, Carles «Irene Solà guanya el Llibres Anagrama de novel·la amb una fantasia rural». El País [Madrid], 21-01-2019. ISSN: 1134-6582.
  7. ↑ «European Union Prize for Literature announces 2020 laureates | EU Prize for Literature». [Consulta: 10 febrer 2024].
  8. ↑ «Irene Solà, Premi de Literatura de la Unió Europea 2020». [Consulta: 10 febrer 2024].
  9. ↑ «Sento jo i la muntanya parla». [Consulta: 10 febrer 2024].
  10. ↑ «Cerca d'obres d'Irene Solà al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya». [Consulta: 10 febrer 2024].
  11. ↑ «Irene Solà: “Se puede ser contemporáneo desde tu pueblo” - Ultime Notizie», 11-04-2021. Arxivat de l'original el 2021-04-11. [Consulta: 10 febrer 2024].
  12. 1 2 «Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres - Solà, Irene - 978-84-339-0513-0». [Consulta: 10 febrer 2024].
  13. ↑ «Irene Solà». Lletra: La literatura catalana a Internet.
  14. ↑ «Faberllull». [Consulta: 10 febrer 2024].
  15. ↑ «Irene Solà: CV», 24-06-2021. Arxivat de l'original el 2021-06-24. [Consulta: 10 febrer 2024].
  16. ↑ «A=A, B=B». [Consulta: 10 febrer 2024].
  17. ↑ «Pantalla CCCB, un mes un artista. Irene Solà. Videocreació online y presencial | Vídeos | CCCB». [Consulta: 10 febrer 2024].
  18. ↑ «SIRENA.», 14-05-2022. [Consulta: 10 febrer 2024].
  19. ↑ «Autores: Irene Solà Sáez» (en castellà). [Consulta: 10 febrer 2024].
  20. ↑ «Jerwood Staging Series, Slant - for the Unsettling» (en anglès britànic). Arxivat de l'original el 2024-04-25. [Consulta: 10 febrer 2024].
  21. ↑ Piera, Marc Farràs. «Irene Solà, set tota la vida», 04-09-2018. [Consulta: 10 febrer 2024].
  22. ↑ «Autores: Irene Solà Sáez» (en castellà). [Consulta: 10 febrer 2024].
  23. ↑ IRIBARREN, Teresa: NICOLAU, Adriana. «Irene Solà: Canto jo i la muntanya balla». Pòdcast de Lectures resistents. Universitat Oberta de Catalunya, 2025. [Consulta: 22 desembre 2025].
  24. ↑ IRIBARREN, Teresa. «Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres d’Irene Solà: afinitat goiesca i intertextualitat amb Woolf, Rodoreda, Coll et al.». Studia Romanica Posnaniensia, 52(4), 117–130., 2025. [Consulta: 22 desembre 2025].
  25. ↑ «Sento jo i la muntanya parla». Núvol, 15-07-2020. [Consulta: 6 juny 2020].
  26. ↑ «Irene Solà, Premi de Literatura de la Unió Europea 2020». Núvol, 19-05-2020. [Consulta: 6 juny 2020].
  27. ↑ «Irene Solà guanya el 2020 European Union Prize for Literature per 'Jo canto i la muntanya balla'». Diari Ara, 19-05-2020. [Consulta: 19 maig 2020].[Enllaç no actiu]
  28. ↑ «Solà wins Nota Bene Prize for 'paean to Catalan culture'» (en anglès). [Consulta: 10 febrer 2024].
  29. ↑ «Irene Solà triomfa als Països Baixos amb el Premi de Literatura Europea». VilaWeb. [Consulta: 5 setembre 2025].
  30. ↑ «Europese Literatuurprijs 2025 naar Irene Solà en Adri Boon» (en neerlandès). Letterenfonds. [Consulta: 5 setembre 2025].

Enllaços externs

[modifica]
  • Irene Solà Sàez - Lloc web oficial (català)
  • Entrevista de David Guzman a Irene Solà, poetessa i escriptora - Terrícoles | betevé
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Irene_Solà_Sàez&oldid=36636726»