Economia de Moçambic

Economia de Moçambic

Moneda	Metical
Organitzacions comercials	OMC, SADC, Unió Africana i altres
Estadístiques
PIB nominal	12.333.859.926,277 $ (2017)
PIB (en PPP)	28.15 miliards (2013)
Rànquing PIB	117è (2013)
Taxa del PIB	7% (2013)
PIB per càpita	(2013)
PIB (PPP) per càpita	1.250,243 dòlars Geary-Khamis (2017)
PIB per sector	agricultura 28,7%, indústria 24,9%, serveis 46,4% (2013)
Inflació	4,4% (2013)
Taxa de creixement real	3,4 % (2016)
Població sota el llindar de pobresa	52% (200)
Força laboral	10.550.000 (2013)
Ocupació laboral per sector	agricultura 81%, indústria 6%, serveis 13% (1997)
Taxa d'atur	17% (2007)
Indústries principals	alumini, productes de petroli, productes químiques (fertilitzants, sabó, pintures), tèxtil, ciment, vidre, amiant, aliments, begudes, tabac
Socis comercials
Exportacions 3 920 milions (2013) Productes d'exportació alumini, carideus, castanya d'anacard, cotó, sucre, cítrics, fusta, electricitat Socis principals Sud-àfrica 31,3%, Bèlgica 12,8%, República Popular de la Xina 9%, Itàlia 7,9%, Espanya 6,2%, Índia 5,8% (2012)
Importacions 7 068 milions (2013) Productes d'importació màquines i equips, veículos, combustibles, productes químiques, productes de metall, aliments, tèxtil Socis principals Sud-àfrica 30,5%, República Popular de la Xina 12,3%, Índia 11,6%, Estats Units 5,1%, Portugal 4,8%, Austràlia 4,5% (2012)
Finances públiques
Deute extern	6 276 milions (2013)
Ingressos	4 808 milions (2013)
Despeses	6 101 milions (2013)
Reserves totals	3.361.066.044 $ (2017)
Nota: dades monetàries en dòlars (US$)

Extracció de carbó a Moçambic.

El 1975, any de la seva independència, Moçambic era un dels països més pobres del món. Problemes de gestió d'una economia socialista i una guerra civil entre el 1977 i el 1992 van empitjorar la situació.

El 1987 el govern va començar una sèrie de reformes macroeconòmiques amb finalitats d'estabilitzar l'economia. Aquestes reformes, adoptades amb ajuda internacional i combinades amb eleccions lliures el 1994, van resultar en la millora de les taxes de creixement. Reformes monetàries van reduir la inflació. Reformes fiscals van conduir a una millora de la recaptació.

No obstant això, el país segueix dependent d'assistència internacional per a gairebé la meitat del seu pressupost anual, i la majoria de la població segueix sota el nivell de la pobresa. L'agricultura de subsistència encara és la principal font de renda de la majoria de la població.