Vés al contingut

Guerra del Líban de 2026

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentGuerra del Líban de 2026
Map
 33° 20′ N, 35° 49′ E / 33.34°N,35.81°E / 33.34; 35.81
Tipusatac amb míssils
guerra amb drons Modifica el valor a Wikidata
Part deconflicte Israel–Hezbol·là (2023-actualitat) i guerra de l'Iran de 2026 Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps2 març 2026 Modifica el valor a Wikidata - 
Llocfrontera entre Israel i el Líban Modifica el valor a Wikidata
EstatLíban i Israel Modifica el valor a Wikidata
Participant

La Guerra del Líban de 2026 entre Israel i el grup militant xiïta libanès Hezbol·là és una represa dels combats en el conflicte que va començar a finals de 2023 i forma part del conflicte més ampli a l'Orient Mitjà.[1]

Antecedents

[modifica el codi]

L'estiu de 1982, en el punt àlgid de la invasió israeliana del Líban, Amal inicià la lluita de guerrilles al sud del país. Ruhol·lah Khomeini va demanar xiïtes de tot el mon de fer actes d'autosacrifici per assegurar l'exportació de la revolució islàmica[2] com a rival de l'antic moviment Amal. La incipient República Islàmica de l'Iran va enviar una força expedicionària a Síria per lluitar al Líban, però quan va arribar a Damasc les Forces de Defensa d'Israel (IDF) havien envaït tot el sud del Líban i estava assetjant a Beirut Iàsser Arafat i els combatents de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP).[3] L'ambaixador iranià a Damasc, Ali Akbar Mohtashamipur va proposar formar un moviment guerriller xiïta al Líban per acabar amb l'ocupació israeliana del sud del Líban i l'eliminació del govern dominat pels cristians per qualsevol mitjà,[3] incloent el martiri, que considera la forma més elevada de mort, exigint als creients cometre actes de martiri i abnegació.[2] Entre 200 i 300 joves xiïtes i religiosos van ser entrenats en l'ús d'armes a la vall de la Bekaa sota la supervisió secreta de l'Exèrcit dels guàrdies de la revolució islàmica.[3]

A la dècada de 1990, Hezbol·là va passar d'un grup revolucionari a un de polític, en un procés que s'ha descrit com la libanització de Hezbol·là. A diferència de la seva posició revolucionària intransigent a la dècada de 1980, Hezbol·là va transmetre una posició contemporitzadora cap a l'estat libanès, dins el qual començà a participar mantenint el seu propi entramat d'estructures socials, econòmiques, comunicatives i militars.[4] També a partir dels anys 1990 canvià la seva relació amb Síria, que en acostar-se a l'Iran esdevindria el seu aliat i li permeté mantenir la seva infraestructura militar mentre controlava el Líban.

Les hostilitats entre Hezbol·là i Israel van tornar a esclatar en 2023 poc després dels atacs del 7 d'octubre a Israel, quan Hezbol·là es va unir al conflicte en suport de Hamàs, llançant coets al nord d'Israel i als Alts del Golan ocupats per Israel. Els atacs transfronterers van provocar un gran nombre de persones desplaçades a banda i banda de la frontera. Abans de les incursions, Israel havia dut a terme importants atacs al Líban, inclòs un atac a cercapersones i dispositius electrònics,[5] i l'assassinat del líder de Hezbol·là, Hassan Nasral·là.[6] El 26 de novembre de 2024 es va acordar un alto-el-foc en condicions favorables a Israel[7] amb ànim d'implantar la Resolució 1701 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides després de la mort dels principals comandants de Hezbol·là i més de 3.000 persones i un milió de desplaçats,[8] donant temps per a la retirada israeliana fins a final de gener de 2025, que posteriorment es va allargar fins al 28 de febrer per fer efectiva la retirada, però l'exèrcit israelià va romandre en cinc turons estratègics per manca d'implementació completa de l'acord per l'exèrcit libanès.[9]

La guerra

[modifica el codi]

L'1 de març, el moviment islamista xiïta Hezbol·là va atacar des del sud del Líban una base militar al nord d'Israel amb míssils i drons com a resposta a l'assassinat d'Ali Khamenei.[10] Les Forces de Defensa d'Israel van resposter amb atacs aeris a Beirut.[11] Hezbol·là va afirmar més tard que l'atac era un "acte defensiu" després de més d'un any d'atacs israelians malgrat una treva. Un portaveu de les FDI va emetre una declaració d'emergència afirmant que l'atac ha de ser considerat "una declaració oficial de guerra per Hezbol·là", prometent "neutralitzar" l'amenaça.[12] Israel va atacar el sud del Líban,[13] Beirut i la Vall de la Bekaa.[12] L'exèrcit israelià va dir que va matar el cap de la seu d'intel·ligència de Hezbol·là, Hussein Makled, en els atacs.[14] Al Líban, les FDI van matar Adham Adnan al-Othman, el cap de l'ala armada del Gihad Islàmic Palestí, les Brigades Al-Quds, al Líban.[15]

El 3 de març, Israel Katz va autoritzar una invasió terrestre del Líban.[16] Més tard van ser seguits per una incursió terrestre al sud del Líban amb forces de la 91a Divisió amb l'objectiu d'establir una "capa de seguretat" per als residents israelians dels assentaments del nord contra Hezbollah, esperant destruir la seva infraestructura a la frontera entre Israel i el Líban. El govern libanès va informar que aquests atacs preventius israelians van arribar a Kfarkela i Qouzah, provocant que l'exèrcit libanès fes un redesplegament dels llocs fronterers recentment establerts enmig de l'escalada de l'activitat israeliana en violació de l'acord d'alto el foc entre Israel i el Líban de 2024.[17] Israel també va informar que va matar Daoud Alizadeh, el comandant de la branca del Líban de la Força Quds, a Teheran.[18]

Les FDI van matar el 5 de març el funcionari de Hamàs Wassim Attallah al-Ali a Beddawi, Líban.[19]

El 8 de març de 2026, un atac israelià amb drons contra l'Hotel Ramada Plaza de Beirut va abatre diversos dirigents iranians de la Força Quds de l'Exèrcit dels guàrdies de la revolució islàmica (EGRI).[20]

Després del suport de la Presidència siriana al desarmament de Hezbol·là i una campanya de mobilització de l'exèrcit sirià a la frontera amb el Líban,[21] l'11 de març els projectils del Líban van atacar a la ciutat de Serghaya, a 20 km de Damasc, on presidien les forces armades sirianes.[22] Els atacs van ser confirmats per l'Autoritat d'Operacions de l'Exèrcit sirià. Més tard, Israel va emetre un avís d'evacuació urgent als suburbis del sud de Beirut.[23] Les diverses onades de míssils i drons llançats des de diferents zones del sud del Líban van arribar als 200 coets disparats l'11 de març, tanmateix la majoria foren interceptats, causant la resta alguns desperfectes i ferits.[24] Avions de guerra israelians van començar a bombardejar el Líban gairebé immediatament després dels atacs de Hezbol·là, impactant les seves llançadores de míssils.

L'11 de març el ramatcal Eyal Zamir, va ordenar reforços a la seva frontera nord amb el Líban, tornant a desplegar la Brigada Golani de les Forces de Defensa d'Israel (FDI), especialitzada en operacions terrestres ofensives, de Gaza al nord, i en paral·lel el govern libanès va demanar a Hezbol·là que deixés de disparar contra Israel insistint que l'estat hauria de tenir el monopoli de la violència al país, tot i que l'exèrcit, amb poc personal i equipament, no ha pogut enfrontar-se directament al grup armat.[25][26] El 13 de març el pont de Zrarieh sobre el Litani va patir danys en un atac israelià, el 17 de març, Israel va llançar una invasió terrestre del sud del Líban.[27] i el 18 de març els atacs aeris israelians van destruir dos ponts sobre el riu Litani que connecten el sud del Líban amb la resta del país. L'1 d'abril fou abatut Hajj Yusuf Ismail Hashem, comandant de les forces al front sud.[28]

Atac del 9 d'abril

[modifica el codi]

El 9 d'abril Israel va dur a terme el seu atac més gran contra Hezbol·là des de l'inici de la guerra, matant almenys 254 persones i ferint-ne 837, destruint diversos edificis al centre de Beirut, i més de 100 bases militars de Hezbol·là a tot el Líban.[29]

Setge de Bint Jbeil

[modifica el codi]

El 9 d'abril es va posar setge a Bint Jbeil, coneguda com la "capital de la Resistència", que va jugar un paper central en conflictes en 2000 i en 2006.[30]

Negociacions entre Israel i el Líban

[modifica el codi]

Per primera vegada des del fracàs de l'acord israelo-libanès del 17 de maig de 1983, els governs israelià i libanès van anunciar l'obertura de negociacions directes amb l'objectiu d'arribar a un acord de pau i desarmar Hezbol·là. El 14 d'abril de 2026, el secretari d'estat Marco Rubio va organitzar a Washington la primera reunió de les converses de pau en què van participar els ambaixadors israelià, libanès i nord-americà, juntament amb Michael Needham i l'ambaixador a l'ONU Mike Waltz.[31]

El 16 d'abril Israel va malmetre el darrer pont que romania en peu sobre el riu Litani.[32]

Alto-el foc

[modifica el codi]

El president dels Estats Units, Donald Trump, després de conversar amb el president del Líban Joseph Aoun, i el primer ministre d'Israel Binyamín Netanyahu, va anunciar el 16 d'abril un acord d'alto el foc de deu dies entre Israel i el Líban que entrà en vigor la mitjanit del mateix 16 d'abril.[33]

El 19 d'abril les Les Forces de Defensa d'Israel (FDI) van establir una Línia de Defensa Avançada o línia groga al sud del Líban per delimitar les zones que ocupa, emprant els mateixos termes que per la línia que divideix la Franja de Gaza en dues parts. El ministre de Defensa israelià, Israel Katz va donar ordres d'actuar amb tota la força des de terra i des de l'aire, i que continuà el pla d'arrasar la zona ocupada, on operen 5 divisions per desmantellar la infraestructura de Hezbol·là i prevenir amenaces directes a les comunitats del nord d'Israel.[34]

En el primer atac a Beirut des de l'alto el foc de l'abril, el 6 de maig de 2026 fou abatut Ahmed Ali Balout, comandant de la força Radwan, i també foren abatuts Muhammad Ali Bazi, cap del departament d'intel·ligència de la unitat Nasser, responsable de les operacions de Hezbol·là a la zona oriental del sud del Líban, i Hussein Hassan Romani, responsable de la defensa aèria de Hezbol·là.[35]

Mentre Hezbol·là va continuar atacant bases israelianes tant al sud del Líban com al nord d'Israel, Israel va ampliar la seva ofensiva contra Hezbol·là i a finals de maig les FDI van travessar el Litani avançant cap a posicions estratègiques al centre del país i emetent ordres d'evacuació de Tir, Sidó i Nabatieh, i operant a Beirut i a la vall de la Bekaa.[36]

Referències

[modifica el codi]
  1. ↑ Ravid, Barak. «Hezbollah launches missiles at Israel from Lebanon» (en anglès). Axios, 01-03-2026. [Consulta: 14 abril 2026].
  2. 1 2 Helmer, Daniel «Hezbolla's employment of suicide bombing during the 1980's» (en anglès). Military Review, juliol-agost 2006, p. 76.
  3. 1 2 3 Ayad, Christophe. «Hezbollah's four decades of war with Israel» (en anglès). Le Monde, 01-10-2024. [Consulta: 25 agost 2025].
  4. ↑ Ranstorp, Magnus «"The strategy and tactics of Hizballah's current Lebanonization process".». Mediterranean Politics, 1, 3, Estiu 1998, p. 103-34. DOI: doi:10.1080/13629399808414643..
  5. ↑ «Lebanese authorities raise death toll in pager blasts to 11, say 4,000 injured» (en anglès). Times of Israel. Arxivat de l'original el 18 de setembre 2024. [Consulta: 19 setembre 2024].
  6. ↑ «Israel hits Beirut suburbs with heavy airstrikes» (en anglès). Reuters, 28-09-2024. [Consulta: 28 setembre 2024].
  7. ↑ McKernan, Bethan. «Hezbollah's war with Israel left the Assad regime fatally exposed» (en anglès). The Guardian, 08-12-2024. [Consulta: 8 desembre 2024].
  8. ↑ Jeremy Diamond, Christian Edwards, Tamara Qiblawi, Eugenia Yosef. «Israeli security cabinet approves Lebanon ceasefire deal, official says, after 11th-hour strikes on central Beirut» (en anglès). CNN, 26-11-2024. [Consulta: 26 novembre 2024].
  9. ↑ Hugo Bachega, Raffi Berg. «Israeli troops stay inside south Lebanon after withdrawal deadline» (en anglès), 19-02-2025. [Consulta: 24 febrer 2025].
  10. ↑ BERNAMA. «Hezbollah Claims Rocket, Drone Strike On Israeli Missile Defence Site Near Haifa» (en anglès), 03-02-2026. [Consulta: 1r abril 2026].
  11. ↑ Liebermann, Oren. «Hezbollah just restarted the fight that Israel was waiting to finish» (en anglès). CNN, 01-03-2026. [Consulta: 2 març 2026].
  12. 1 2 Kleinbaum, Yair. «BREAKING: Hezbollah Officially Declared War on Israel» (en anglès), 01-03-2026. [Consulta: 1r abril 2026].
  13. ↑ Kraus, Yair; Kraus, Yair; Glikman, Eitan; Shashua, Itamar «Israel hits senior Hezbollah figures after rockets on Haifa» (en anglès). Ynetglobal, 01-03-2026.
  14. ↑ Fabian, Emanuel «IDF says it killed Hezbollah intelligence chief in overnight strike» (en anglès). The Times of Israel, 02-03-2026. ISSN: 0040-7909.
  15. ↑ «Palestinian Islamic Jihad armed wing says Lebanon commander killed in Israeli strikes» (en anglès), 02-03-2026. [Consulta: 1r abril 2026].
  16. ↑ McShane, Asher. «Israel launches ground invasion of Lebanon and Trump warns 'hardest hits were yet to come'» (en anglès), 03-03-2026. [Consulta: 1r abril 2026].
  17. ↑ «Israel Launches Ground Incursion in Lebanon as Hezbollah Targets Military Bases» (en anglès). [Consulta: 1abril 2026].
  18. ↑ Fabian, Emanuel «Top IRGC commander, responsible for Lebanon, killed in Tehran strike — IDF» (en anglès). The Times of Israel, 03-03-2026. ISSN: 0040-7909.
  19. ↑ «Israel strikes Beirut, Hamas official reportedly killed» (en anglès), 05-03-2026. [Consulta: 7 abril 2026].
  20. ↑ Dom, Evelyn Ann-Marie. «Lista de muertes confirmadas de altos cargos y mandos iraníes en los últimos 9 meses» (en castellà). Euronews, 21-03-2026. [Consulta: 28 març 2026].
  21. ↑ Chbaro, Asrar. «What’s Going on the Lebanon–Syria Border?» (en anglès americà), 06-03-2026. [Consulta: 11 abril 2026].
  22. ↑ Iwaza, Dayana; Beirut, Ephrat LivniDayana Iwaza reported from; Lebanon «Shells Fired From Lebanon Land West of Syrian Capital, Country’s Military Says» (en anglès). The New York Times, 10-03-2026. ISSN: 0362-4331.
  23. ↑ «Urgent Israeli warning for residents of southern suburbs of Beirut: Evacuate immediately» (en anglès). [Consulta: 11 abril 2026].
  24. ↑ Emanuel Fabian, Lazar Berman. «Hezbollah fires 200 rockets at north, Iran launches missiles in ‘integrated operation’» (en anglès). The Times of Israel, 12-03-2026. [Consulta: 12 març 2026].
  25. ↑ Christou, William. «Israel bombards Beirut suburbs and southern Lebanon as conflict with Hezbollah escalates» (en anglès). The Guardian, 12-03-2025. [Consulta: 12 març 2026].
  26. ↑ Wyre Davies, Samantha Granville, Jessica Rawnsley. «Israel destroys river bridges in southern Lebanon» (en anglès). BBC, 18-03-2026. [Consulta: 17 abril 2026].
  27. ↑ London, Anat Peled in Jerusalem and Omar Abdel-Baqui in. «Israel Invades Lebanon, Opening New Front Against Iran» (en anglès americà), 16-03-2026. [Consulta: 12 abril 2026].
  28. ↑ «Las FDI abatieron Hajj Yusuf Ismail Hashem, comandante clave del grupo terrorista Hezbollah en Beirut» (en castellà). Infobae, 01-04-2026. [Consulta: 2 abril 2026].
  29. ↑ Dan Sabbagh, William Christou. «At least 254 killed after Israel hits Lebanon with massive wave of airstrikes» (en anglès). The Guardian, 09-04-2026. [Consulta: 10 abril 2026].
  30. ↑ «Bint Jbeil Ambush: ‘Capital of Resistance’ Holds as 80-Year-Old Amal Fighter Falls in Battle» (en anglès). Palestine Chronicle, 15-04-2026. [Consulta: 17 abril 2026].
  31. ↑ Simon Lewis, Humeyra Pamuk, Laila Bassam, Alexander Cornwell. «Rubio says 'historic' Israel-Lebanon talks should agree framework for peace» (en anglès). Reuters, 14-04-2026. [Consulta: 14 abril 2026].
  32. ↑ «Israeli strike destroys last bridge over Litani River as intense fighting continues in south Lebanon» (en anglès). CBC, 16-04-2026. [Consulta: 17 abril 2026].
  33. ↑ Tomàs, Lluís. «Trump anuncia un acord d’alto el foc de 10 dies entre Israel i el Líban». El Nacional, 16-04-2026. [Consulta: 17 abril 2026].
  34. ↑ Asbert, Adrià. «Israel estableix una ‘línia groga’ al sud del Líban, on utilitzarà “tota la força” tot i l’alto el foc». El Nacional, 19-04-2026. [Consulta: 20 abril 2026].
  35. ↑ López-Tomàs, Andrea. «Israel diu haver matat un líder de Hezbol·là». Regió 7, 08-05-2026. [Consulta: 9 maig 2026].
  36. ↑ Asbert, Adrià. «Les tropes israelianes travessen el riu Litani al sud del Líban i amplien l'ofensiva contra Hezbol·là». El Nacional, 29-05-2026. [Consulta: 30 maig 2026].
Image
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guerra del Líban de 2026
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Guerra_del_Líban_de_2026&oldid=37343418»