L'emperador romà d'Orient derrota el Primer Imperi Búlgar[4] i al sud d'Itàlia venç als revoltats normands.[5] Pau entre el Sacre Imperi i Polònia i Hongria. Aquests dos països acorden la seva frontera als cims dels Càrpats.[6] El Regne de Borgonya es sotmet al Sacre Imperi Romanogermànic.[7] Teodoric III de Frisia Occiental obté el dret a dominar i a cobrar impostos de Frísia Occidental després de guanyar la Batalla de Vlaardingen.[8]
L'islam s'expandeix cap a l'Índia quan Mahmud de Ghazna conquereix fins la riba oriental del Ganges i finalitza l'imperi dels Pratihara, que es fragmenta en molts regnes.[9]
L'emir de Dénia, Mujàhid reconeix com a califa a Abd-ar-Rahman IV, germà d'Hixam al-Muàyyad bi-L·lah, però el seu regnat va durar només 20 dies abans que l'assessinessin quan anava a prendre el poder a Còrdova.[12][3]
Guillem II de Provença mor en el siti del castell de Fòs l'any 1018Març: A Provença esclata una revolta encapçalada per Ponç de Fos contra Guillem II de Provença-Arle, que és mort en el setge del castell de Fòs. Inici d'una guerra civil entre diferents faccions de nobles que s'enfronten al poder comtal.[13]
22 de març - Al Califat de Còrdova el califa hammudi Alí Hammud al-Nasir és assassinat al seu palau pels seus esclaus i és succeït per l'omeia Abd-ar-Rahman IV, germà d'Hixam al-Muàyyad bi-L·lah. Aquest estava a València quan fou proclamat califa amb el suport dels emirs de Saragossa, Dènia, València i Tortosa. Quan Abd-ar-Rahman IV acudeix a Còrdova per prendre el poder efectiu és traït i assassinat a Guadix. Llavors, Al-Qàssim ibn Hammud al-Mamun, germà de l'antic califa Alí ibn Hammud an-Nàssir pren el poder i castiga els nobles que havien participat en la mort del seu germà.[16][3]
1 d'octubre: Els normands dirigits pels germans Drengot són derrotats pels romans d'Orient a Cannes (Pulla).[20] El general romà d'Orient Basili Bojannès redueix la revolta de Melus de Bari al sud d'Itàlia i sotmet els principats lombards de la Pullai construeix una línia de fortaleses contra els atacs de l'emperador germànic. Tot i això, el sud d'Itàlia guanyarà autonomia per les dificultats dels romans d'Orient als Balcans i a Àsia.[5]
Canut II de Dinamarca s'embarca a Dinamarca per assegurar el seu regnat després de la mort del seu pare.[21]
20 de desembre - saqueig de Kanauj, a Índia. Es deporten 53.000 ciutadans cap el Khorassan, on resten durant diversos decennis en captivitat abans de ser enviats a l'Imperi Romà d'Orient i els Balcans.[26]
Moneda amb l'efígie de Bagrat IV de Geòrgia, nascut l'any 1018Batalla de Kuju (actual Kusong). Una tercera temptativa d'invasió de Goryeo (Corea) pels khitan (mongols) és frenada a la frontera.[27]
El papa Víctor II néix l'any 1018Constantinoble: Miquel Psel·los, poeta, metge, historiador, polític, astrònom, escritor i filòsof neoplatònic de l'Imperi Romà d'Orient, deixeble de Joan d'Eucaita. Fou l'escriptor més prolífic del seu temps.[30]
El 1018 mor el rei de Dinamarca Harald II mentre el seu germà Canut conquereix Anglaterra.Harald II de Dinamarca. Regeix a Dinamarca mentre el seu germà conquereix Anglaterra.[45]
↑Nodar Assatiani et Alexandre Bendianachvili, Histoire de la Géorgie , Paris, l'Harmattan, 1997, 335 p. [détail des éditions] (ISBN 2-7384-6186-7) p. 113.
↑Bowen, H.; Bosworth, C.E.. "Niẓām al-Mulk". Encyclopaedia of Islam, segona edició. Editada per: P. Bearman, Th. Bianquis, C.E. Bosworth, E. van Donzel, W.P. Heinrichs. Brill Online, 2016. 7 de juny de 2016 <{{format ref}} http://referenceworks.brillonline.com/entries/encyclopaedia-of-islam-2/nizam-al-mulk-SIM_5942>
↑Sastri, K. A. Nilakanta. The History Of South India. Geoffrey Cumberlege Oxford University Press, London,1955,p.173-177.
↑W. Braune, Abd al-Kadir al-Djilani, The Encyclopaedia of Islam, Vol. I, ed. H.A.R Gibb, J.H.Kramers, E. Levi-Provencal, J. Schacht, (Brill, 1986), 69.
↑Lewald, Ursula, 'Die Ezzonen. Das Schicksal eines rheinischen Fürstengeschlechts', Rheinische Vierteljahrsblätter 43 (1979) S.120-168
↑(en) Mike Ashley The Mammoth Book of British Kings & Queens Robinson (London 1998) (ISBN 978-1-84119-096-9) dans l'article «Llewelyn ap Seisyll» p. 350-351.
.jpg)
.png)
,1646,Albert-Haelwegh.jpg)
