13 de febrer
| << | Febrer 2026 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | |
| Tots els dies | ||||||
El 13 de febrer és el quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 321 dies per a finalitzar l'any i 322 en els anys de traspàs.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1352, Bòsfor: La flota catalana derrota els genovesos en la batalla del Bòsfor.
- 1976, Sabadell: Manifestació multitudinària i familiar on la policia va carregar i nens van resultar ferits. La ciutat es va paralitzar i els obrers es van proclamar amos de la ciutat.[1]
- 2006, Barcelona: Comença el congrés mundial de telefonia mòbil 3GSM, que se celebra per primer cop a la ciutat.
- Resta del món
- 962, Sacre Imperi Romanogermànic: l'emperador Otó I promulga el Privilegium Othonis que confirma els privilegis dels carolingis.[2]
- 1021 - el Caire, Califat Fatimita: el controvertit califa Al-Hàkim desapareix en el curs d'una passejada nocturna als cims d'Al-Muqattam, al Caire.[3]
- 1390 - Pamplona, Regne de Navarra: s'hi corona el rei Carles III de Navarra.[4]
- 1503, Trani, Pulla: succeeix desafiament de Barletta, un torneig de cavalleria entre 13 cavallers italians i francesos degut a que Charles de la Motte havia negat el valor dels italians en el context de les Guerres d'Itàlia. Els italians vencen el desafiament. El desafiament fou adaptat en un film de comèdia francoitalià de 1976 titulat La Grande Bagarre.[5]
- 1575 - Reims: s'hi corona el rei Enric III de França.[6]
- 1639 - Sisteron, Regne de França: Armand Jean du Plessis de Richelieu ordena que el príncep i futur rei de Polònia Joan II Casimir Vasa sigui tancat a la ciutadella de Sisteron.[7]
- 1660, Regne de Suècia: Carles XI de Suècia esdevé rei de Suècia.[8]
- o1668: Tractat de Lisboa mitjançant el que Espanya reconeix la independència del Regne de Portugal, posant punt final a la unió formal d'ambdós països des del 1580 i a la guerra encetada l'any 1640.
- 1689, Anglaterra: la coronació de Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia i de Maria II posa inicia un llarg període de protestes al país, hi haurà aixecament dels jacobites a Irlanda i Escòcia.[9]
- 1692 - vall de Glen Coe, Escòcia: hi ha la Massacre de Glencoe durant la Segona Revolució Anglesa i el jacobitisme. 38 homes del clan Donald de Glencoe foren massacrats per els que els havien proporcionat hospitalitat a diversos indrets de la vall de Glen Coe i quaranta dones i nens moriren de fred degut a l'incendi de les seves cases. Els assassins foren 120 homes de l'exèrcit anglès.[10]
- 1755, Java: es signa el tractat de Giyanti que posa fí a la tercera guerra de successió javanesa sota els auspicis de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals.[11]
- 1782, Antilles: fi del setge de Brimstone Hill: els francesos encapçalats pel marquè sde Bouillé ataquen i ocupen l'illa de Saint Kitts en una acció militar contra la Royal Navy.[12]
- 1790, Regne de França: la França sota monarquia parlamentària en revolució suprimeix i prohibeix els vots religiosos i suprimeix les ordes religioses, exceptuant les que es dediquen a l'educació pública i a les cases de caritat.[13]
- 1791, Vannes, combat de Vannes entre els pagesos insurgents i els patriotes de Vannes i Lorient. És el primer enfrontament sagnant precursos de la Chouannerie (guerra civil que oposa republicans i reialistes a l'oest de França durant la Revolució Francesa.[14]
- 1801, Aranjuez: s'hi celebra la convenció d'Aranjuez que signa el Tractat d'Aranjuez entre Lucien Bonaparte i Manuel Godoy que estableix les condicions de la Unió d'armes i flotes entre el Regne d'Espanya i França durant la Segona Coalició per atacar conjuntament Anglaterra.[15]
- 1821, Àustria accedeix a una demanda de Ferran I de les Dues Sicílies que envii un exercit per a reprimir un aixecament a Nàpols.
- 1861, Gaeta, Itàlia: Francesc II de les Dues Sicílies es rendeix a les tropes del Regne de Sardenya-Piemont liderades per Enrico Cialdini durant el setge de Gaeta.[16]
- 1889, Mirandola Itàlia: atemptat de Mirandola, els anarquistes il·legalistes del grup dels Intransigents, entre els quals hi ha Vittorio Pini, apunyalen el diputat socialista italià Celso Ceretti a Mirandola després dels insults que aquest els havia fet a la premsa.[17]
- 1917, París, França: El servei d'espionatge francès deté Mata-Hari en un hotel de la ciutat.
- 1918, Bad Hombourg, Alemanya: els principals dirigents alemanys es reuneixen a la ciutat per fer un consell de la corona imperial que decideix no renovar l'armistici amb el govern bolxevic i reprendre les operacions militars.
- 1934, Madrid, Espanya: Falange Española i les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista es fusionen en la FE de las JONS.
- 1945, Budapest, Hongria: els exèrcits aliats prenen la ciutat durant el Setge de Budapest.[18]
- Dresden: la ciutat és bombardejada durant deu dies per 1500 avions britànics i canadencs durant el Bombardeig de Dresden que provoca la mort de 35.000 civils.[19]
- , 1947: el Consell de Seguretat de les Nacions Unides signa la Resolució 18 sobre la reducció i reglamentació de l'armament.[20]
- 1951, Corea: comença la batalla de Jipyeong-ri de la Guerra de Corea.[21]
- 1960:
- Reggane, Tanezrouft, Algèria: s'hi efectua el primer assaig nuclear francès amb el nom en codi de Gerboise bleue.[22]
- Nashville, Estats Units d'Amèrica: comencen els sit-ins de Nashville (fins el 10 de maig), que formen part de les accions directes no violentes que perseguien la fi de la Segregació racial als Estats Units seguint el mètode de la no-violència en el marc del Moviment afroamericà pels drets civils.[23]
- 1961, República Democràtica del Congo: el Consell de Seguretat de les Nacions Unides adopta la Resolució 161 per evitar una guerra civil al país després de la mort del Primer ministre Patrice Lumumba durant el 17 de gener.[24]
- 1962, Cambodja: Nhiek Tioulong és nombrat primer ministre del país i president del Consell.[25]
- 1986, Txad: comença un contraatac estatal que els permet reconquerir Kalait a la Guerra dels Toyota i comença l'operació Épervier, a iniciativa de França després del franquejaent del paral·lel nº 16 per les forces armades líbies que havien entrat al país per donar suport a Goukoni Oueddei.[26]
- 1990, Alemanya: s'arriba a un acord per a unir les dues alemayes en el marc de la Unificació alemanya.[27]
Art, cultura i religió
[modifica]- 1867 - Viena: el vals Al bell Danubi blau de Richard Strauss s'interpreta per primera vegada en públic.[28]
- Madrid: a la Biblioteca Nacional d'Espanya s'hi descobreix un volum amb gairebé 700 pàgines amb dibuixos i anotacions de Leonardo da Vinci.[27]
- 1895, França: els Germans Lumière presenten la patent del cinematògraf.[29]
- 1940, Santa Barbara (Califòrnia): s'hi estrena la primera pel·lícula estatunidenca d'Alfred Hitchcock.[27]
- 1972: el conjunt musical Led Zeppelin ha d'anular un concert que havia de fer a Singapur perquè els oficials locals no els van deixar sortir de l'avió perquè tenien els cabells massa llargs.[30]
- 1974, Unió Soviètica: li treuen la nacionalitat i exilien a l'escriptor Alexandre Soljenitsin contrari al règim degut a que l'any anterior havia editat a París l'obria que denunciava la Repressió política a la Unió Soviètica, Arxipèlag Gulag.[31]
- 2017 - Amsterdam: el fotoperiodista turc Burha Özbilici guanya el premi World Press Photo of the Year per una foto sobre l'assassí de l'ambaixador rus a Turquia.[32]
Ciència i tecnologia
[modifica]- 2018: La NASA confirma la pèrdua del rover Opportunity quinze anys després del seu aterratge a Mart.[33]
- 2023: l'asteroide 2023 CX1 es desintegra a l'atmosfera terrestre sobre el canal de la Mànega. Aquest esdevé el quart asteroide descobert abans del seu impacte a la terra. Pocs dies després es troba un meteorit a Saint-Pierre-le-Viger, a Normandia.[34]
Economia i societat
[modifica]- 1880, Espanya: el rei Alfons XII signa la llei d'abolició de l'esclavitud.[27]
- 1937, Xina: l'incedi del teatre d'Antong provoca 700 morts.[35]
- 1983, Torí: l'incendi del cinema Statuto provoca 64 morts.[36]
- 1992, Quebec: morí per eutanàsia a l'Hospital de Quebec la pacient tetraplègica Nancy B, de vint-i-cinc anys, diagnosticada de síndrome de Guillain-Barré després d'una lluita de 10 anys.
- 2001, San Pedro Nonualco, El Salvador: un terratrèmol de magnigut 66 (MW) amb epicentre a aquesta localitat provoca 315 morts, 3399 ferits, 252.622 damnificats i 37 desapareguts un mes després que el país n'hagués patit un altre.[37]
- 2004, Unió Europea: hi ha el primer llançament del joc Euro Milions amb la unió de les loteries nacionals francesa, espanyola i britànica.[38]
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1778, Barcelona: Ferran Sor i Muntades, guitarrista i compositor català, el 1988 hom va batejar l'asteroide (4865) Sor en el seu honor.[39]
- 1845, Tortosa, Baix Ebre: Carlota de Mena i Zamora, actriu catalana de la segona meitat del segle xix (m. 1902).[40]
- 1879, Manresaː Montserrat Bobé i Marsal, primera metgessa manresana (m. 1930).[41]
- 1894, Castelló de la Plana: Àngel Sánchez Gozalbo, escriptor valencià (m. 1987).
- 1908, Castelló de la Plana: Lluís Sales Boli, pintor, folklorista i escriptor valencià (m. 1981).
- 1934, Barcelona: Josep Maria Carandell i Robusté, escriptor català (m. 2003).
- 1946, Barcelona: Pilar Bayer i Isant, matemàtica catalana.[42]
- 1949, València: Anna Lluch, científica i investigadora en oncologia, una de les especialistes en càncer de mama més rellevants de l'estat.[43]
- 1971, Barcelona: Begonya Via-Dufresne, regatista catalana.[44]
- 1973, Badalona: Miguel Poveda, cantaor de flamenc.
- 1980, Barcelona: Miquel Fernández, actor i cantant català.
- Resta del món
- 1457, Brussel·les: Maria de Borgonya, , duquessa de Borgonya, Brabant i Limburg; Comtessa de Flandes, d'Hainaut i d'Holanda (1477-1482), l'última de la dinastia Valois en regnar a Borgonya (m. 1482).[45]
- 1599, Siena: Alexandre VII, nascut com Fabio Chigi, Papa de l'Església catòlica entre 1655 i 1667 (m. 1667).[46]
- 1612, Neuville-sur-Vanne, Regne de França: Paul de Chomedey de Maisonneuve, noble i oficial francès, fou un dels fundadors de la ciutat de Montreal, de la qual va esdevenir el seu primer governador (m. 1676)[47]
- 1664, Moscou, Tsarat Rus: Teodor Andrzej Potocki, noble i eclesiàstic polonès, que fou bisbe de Chelmno, bisbe de Warmie, arquebisbe de Giezno i primat de Polònia el 1722 (m. 1738).[48]
- 1672, París: Étienne François Geoffroy, químic i metge francès que destacà per l'elaboració d'una taula d'afinitats (m. 1731).[49]
- 1683, Venècia: Giovanni Battista Piazzetta, pintor, il·lustrador, dissenyador, dibuixant de l'estil rococó italià (m. 1754).[50]
- 1701, Florènciaː Vittoria Tesi, gran cantant d'òpera del segle xviii (m. 1775).[51]
- 1734, Landudal, Bretanya: Yves Joseph de Kerguelen de Trémarec, oficial de marina, explorador i navegant bretó conegut per haver descobert el 1772 les illes Kerguelen, un arxipèlag localitzat a l'oceà Índic (m. 1797).[52]
- 1740, París: Sophie Arnould, soprano dramàtica francesa, la més famosa de la seva època (m. 1802).[53]
- 1743, Londres: Joseph Banks, naturalista, explorador i botànic anglès que va viatjar junt amb James Cook al seu primer gran viatge (1768- 1771). Unes 75 espècies porten el nom de Banks entre les quals es troba el gènere Banksia L.F.. Va ser el primer a introduir a occident Eucalyptus, acàcies i mimoses (m. 1820).[54]
- 1756, Castell de Le Falgar, Occitània: Louis Marie Maximilien de Caffarelli du Falga, militar, general de brigada de la Revolució Francesa i del Primer Imperi Francès (m. 1799).[55]
- 1766, Dorking, Anglaterra: Thomas Malthus, economista i demògraf anglès conegut principalment per les seves teories pessimistes, com la Catàstrofe malthusiana però altament influents, pel que fa a l'evolució de la població mundial (m. 1834).[56]
- 1769, Moscou, Ivan Krilov, comediògraf, faulista i poeta rus que satiritza la burocràcia incompetent del seu temps (m. 1844).[57]
- 1805, Düren: Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet, matemàtic (m. 1859).
- 1845, Pàdua: Matilde de Fassi, amazona, acròbata equestre i directora de circ italianoespanyola que va fundar i dirigir el Circ Price de Madrid.[58]
- 1855, Schaerbeek, Brussel·les, Bèlgica: Paul Deschanel, advocat, President de la República Francesa (m. 1922).
- 1859, Hèlsinki: Ida Moberg, compositora i directora d'orquestra finlandesa (m. 1947).[59]
- 1872, Cork (Irlanda): Kate Price, actriu irlandesa de vodevil i cinema mut, també guionista (m. 1943).[60]
- 1879, Hyderabad: Sarojini Naidu, activista per la independència de l'Índia i poeta (m.1949)[61]
- 1881, Londres: Eleanor Farjeon, escriptora anglesa (m. 1965).[62]
- 1888, Patres, Grècia: Georgios Papandreu, economista i polític grec.
- 1889,
- 1903, Lieja, Bèlgica: Georges Simenon, escriptor.[64]
- 1909, Vilafranca do Bierzo: Blanca Negri, artista de varietats i actriu (m. 1988).[65]
- 1910, Londres, Anglaterra: William Shockley, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de 1956 (m. 1989).
- París: Elsa Barraine, compositora francesa que va desenvolupar la seva carrera professional temps després del moviment neoclassicista del Grup dels Sis, Ravel i Stravinsky (m. 1999).[66][66]
- 1912, Milà: Antonia Pozzi, poeta italiana (m. 1938).[67]
- 1915, Nat Mauk, Raj britànic: Aung San, militar i polític nacionalista birmà que lluità per la independència de Birmània (m. 1947).[68]
- 1920, Willimantic, Connecticut, (EUA): Eileen Farrell, cantant d'òpera estatunidenca (m. 2002).[69]
- 1921,
- Perpinyà (Pirineus Orientals): Renée Doria, soprano de coloratura francesa.[70]
- Montpeller: Jeanne Demessieux, organista, pianista, compositora i pedagoga francesa (m. 1968).[71]
- 1923, Myra, Virgínia de l'Oest, (EUA): Charles Elwood "Chuck" Yeager, as de l'aviació i primera persona a trencar la barrera del so.
- 1930, Viena, Àustria: Ernst Fuchs, pintor i escultor austríac.
- 1932, Nova York: Susan Oliver, aviadora i actriu estatunidenca (m. 1990).[72]
- Londres: Barbara Shelley, actriu anglesa de cinema i televisió (m. 2021).[73]
- Montevideo: Estela Medina, actriu de teatre uruguayana coneguda com "la dama del teatre", deixeble de Margarida Xirgu i Subirà.[74]
- 1933, Chicago, Illinois (EUA): Kim Novak, actriu estatunidenca, una de les estrelles del cinema més populars en la dècada del 1950.[75]
- Mvomeka'a, Camerun Francès: Paul Biya, polític camerunès que és President del Camerun des del 6 de novembre de 1982. Abans, des del 1975, fou Primer Ministre. Entre el 1996 i 1997 fou president de la Unió Africana.[76]
- 1934, Nova York: George Segal, actor estatunidenc guanyador del Globus d'Or (m. 2021).[77]
- 1938, Chicago: Johanna Meier, soprano estatunidenca associada al repertori de Wagner i Strauss.[78]
- Wimblendon, Anglaterra: Oliver Reed, actor anglès (m. 1999).[79]
- 1939, Berlín, Alemanya: Beate Klarsfeld, periodista francoalemanya dedicada a la cacera de criminals nazis.[80]
- Bordeus, Occitània: Évelyne Dandry, actiu de cinema, teatre i televisió francesa.[81]
- Berlín: Beate Klarsfeld, periodista francoalemanya que s'ha fet famosa per la seua dedicació a la cacera de criminals nazis juntament amb el seu marit l'escriptor, historiador i advocat Serge Klarsfeld.[82]
- 1942, Yan'an, Shaanxi (Xina): Ling Li (xinès simplificat: 凌力; pinyin: Líng Lì) escriptora, cineasta i historiadora xinesa, guanyadora del Premi Mao Dun de Literatura de l'any 1991 (m. 2018).[83]
- 1944, Nova York: Stockard Channing, actriu estatunidenca nominada als premis Oscar i Globus d'Or; guanyadora de tres premis Emmy i un Premi Tony.[84]
- 1945, Hereford (Anglaterra): Marian Dawkins, biòloga, catedràtica en comportament animal.[85]
- 1950, Chobham, Surrey (Anglaterra): Peter Gabriel, compositor, músic i activista anglès, membre de Genesis, que també va triomfar en la seva carrera en solitari.
- 1954, Tànger: Bibiana Fernández, actriu de cinema, cantant i presentadora de televisió espanyola.
- 1958, Estocolm: Pernilla August, actriu de teatre, cinema i directora de curtmetratges sueca.[86]
- 1960, Bolonya: Pierluigi Collina, exàrbitre de futbol italià.
- 1966, Canadà: Jeff Waters, guitarrista.
- 1969, Prairie Village, Kansas: Joyce DiDonato, mezzosoprano de coloratura estatunidenca especialitzada en Mozart, Händel i Rossini.[87]
- 1970, Palmerston North: Metiria Turei, política neozelandesa.[88]
- 1971, Santiago de Compostel·la: Carolina Bescansa, sociòloga i politòloga espanyola.[89]
- 1974, Stoke-on-Trent, Anglaterra: Robbie Williams, cantant.
- 1976, Canadà: Dave Padden, cantant i guitarrista.
- 1979, Zamora, Estat de Michoacán, Mèxic: Rafael Márquez, futbolista del Futbol Club Barcelona.
- 1988, Madrid: Irene María Montero Gil, política i psicòloga espanyola.[90]
- 2002, Nova York: Sophia Lillis, actriu estatunidenca.[91]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1468 - Tarragona: Joana Enríquez i Fernández de Córdoba, reina de Navarra i de Catalunya-Aragó (n. 1425).[92]
- 1828 - 12 de juliol, Barcelona: Francesc Salvà i Campillo, metge, físic i meteoròleg català.
- 1955 - Barcelona: Carmen Tórtola Valencia, ballarina i coreògrafa (n. 1882).[93]
- 1999 - Vilafranca del Penedès (l'Alt Penedès): Carles Sabater, cantant de Sau i actor.
- 2000 - Barcelona: Rosa Barba Casanovas, arquitecta, paisatgista i professora barcelonina (n. 1948).[94]
- 2009 - Sabadell: Antoni Farrés i Sabater, advocat i polític català, alcalde de Sabadell del 1979 al 1999.
- 2011 - Sant Sebastià, País Basc: Roser Llop Florí, jugadora de basquetbol catalana (n. 1961).[95]
- Resta del món
- 990 - Æthelgar, bisbe de Selsey des del 980 al 988 i Arquebisbe de Canterbury des del 988 fins a la seva mort.[96]
- 1130: Honori II, papa de Roma del 1124 al 1130, havia estat cardenal-bisbe d'Òstia del 1117 al 1124. El 1120 va participar en el concordat de Worms com a legat papal.[97]
- 1219 - Tsurugaoka Hachimangu, Japó: Minamoto no Sanetomo, tercer shogun del shogunat Kamakura i l'últim líder del clan Minamoto del Japó. Morí assassinat pel seu cosí Minamoto Kugyō.[98]
- 1332 - Constantinoble: Andrònic II Paleòleg, emperador romà d'Orient entre el 1282 i el 1328 com a segon emperador de la dinastia dels Paleòlegs.[99]
- 1539 - Màntua: Isabel d'Este, princesa del ducat de Ferrara i Mòdena i mecenes del Renaixement (n. 1474).[100]
- 1542, Torre de Londres: Caterina Howard, reina consort d'Anglaterra, cinquena esposa d'Enric VIII d'Anglaterra, morí executada per decapitació (n. 1521).[101]
- 1571 - Florència: Benvenuto Cellini, orfebre, pintor, escultor, soldat i músic florentí del Renaixement (n. 1500).[102]
- 1585 - Nàpols, Regne de Nàpols: Alfonso Salmerón, un dels primers jesuïtes, teòleg i un erudit de la Bíblia espanyols (n. 1515).[103]
- 1592 - Bassano del Grappa: Jacopo Bassano, pintor manierista de l'escola veneciana italià (n. 1515).[104]
- 1660 - Göteborg: Carles X Gustau de Suècia, rei de Suècia entre 1654 i 1660, Duc de Bremen i Príncep de Verden i comte del Palatinat-Kleeburg (n. 1622).[105]
- 1728 - Boston: Cotton Mather, ministre purità, escriptor prolífic i pamfletista de Nova Anglaterra. Se'l recorda avui en dia sobretot per la seva implicació en el judici a les Bruixes de Salem. (n. 1663).[106]
- 1732 - París: Charles René d'Hozier, genealogista, historiador i conseller del rei de França (n. 1640).[107]
- 1787:
- Milà: Ruđer Josip Bošković, físic, astrònom, matemàtic, filòsof, poeta i jesuïta de la República de Ragusa (avui Dubrovnik a Croàcia) (n. 1711).[108]
- Dijon, França: Charles Gravier de Vergennes, diplomàtic i ministre francès. Fou Secretari d'Estat d'Afers Extrangers del rei Lluís XVI de França (n. 1719).[109]
- 1837 - Madrid: Mariano José de Larra, escriptor i periodista espanyol (n. 1809).
- 1845 - Berlín, Regne de Prússia: Heinrich Steffens, filòsof, naturalista i escriptor romàntic prussià d'origen noruec.[110]
- 1880 - Port-au-Prince, Haití: Eugène de Mirecourt, periodista i escriptor francès (n. 1812).[111]
- 1883 - Venècia (el Vèneto, Itàlia): Richard Wagner, músic alemany, autor d'òperes (n. 1813).[112]
- 1906 - Frederiksberg, Dinamarca: Albert Gottschalk, pintor paisatgista danès.[113]
- 1934 - Pau, Pirineus Atlàntics: Ellen Ridgway, jugadora de golf i filantropa estatunidenca (n. 1866).[114]
- 1935 - San Gervasio Brescianoː Vernon Lee, escriptora britànica d'assaig, novel·la, contes de fantasmes, viatges i poesia (n. 1856).[115]
- 1947 - Sussex: Beatrice Tomasson, alpinista anglesa a les Dolomites (n. 1859).[116]
- 1958 - París: Georges Rouault, pintor francès fauvista i expressionista, a més a més de litògraf (n. 1871).[117]
- 1966 - París, Illa de França: Marguerite Long, pianista francesa (n.1874).[118]
- 1968 - Roma (Itàlia): Ildebrando Pizzetti, compositor, director d'orquestra i professor de música italià (n. 1880).
- Hermosa Beach, Califòrnia: Mae Marsh, actriu estatunidenca, ha estat considerada com una de les grans actrius del cinema mut (n. 1894).[119]
- 1975 - París: Joaquín Peinado, pintor cubista espanyol, un dels representants més importants de l'escola de París (n. 1898).[120]
- 1976 - Dallas, EUA: Lily Pons, soprano de coloratura francesa, nacionalitzada estatunidenca (n. 1898).[121]
- 1996 - Roma, Itàlia: Martin Balsam, actor estatunidenc de teatre, cinema i televisió.
- 2005 - Coïmbra: Lúcia de Jesus dos Santos, una dels tres vidents de Fàtima, monja carmelita descalça (n. 1907).[123]
- 2006 - Pequín (Xina): Wang Xuan, científic i empresari xinès (n. 1936).[124]
- 2007 - Perth, Austràlia: Elizabeth Jolley, novel·lista anglesa que visqué a Austràlia Occidental des dels anys 1950 (n. 1923).[125]
- 2018 - Hesselager, Dinamarca: Nini Arlette Theilade, ballarina de ballet i coreògrafa danesa (n. 1915).
- 2019 - Romaː Marisa Solinas, actriu i cantant italiana (n. 1941).[126]
Festes i commemoracions
[modifica]- Sants al Martirologi romà (2011):
- Benigne de Todi, prevere i màrtir (segle iv);
- Martinià d'Atenes, eremita (398);
- Càstor de Karden, prevere (400);
- Esteve de Lió, bisbe (ca. 515):
- Esteve de Rieti, abat (s. VI);
- Gosbert d'Osnabrück, bisbe (874);
- Gimer de Carcassona, bisbe (931);
- Fulcrà de Lodeva, bisbe (1006);
- Gilbert de Meaux, bisbe (1009);
- Pau Liu Hanzuo, prevere màrtir (1818);
- Pau Le-Van-Loc, prevere màrtir (1859).
- Beat Jordà de Saxònia, prevere dominicà (1237);
- Beata Cristina de Spoleto, verge agustina (1458);
- Beata Lucrezia Bellini, monja benedictina a Pàdua (1469).
- Sants: Àgab, un dels Setanta deixebles (s. I);
- Fosca i Maura de Ravenna, màrtirs (250);
- Polieucte de Melitene, màrtir (255);
- Juliana d'Ivrea, laica;
- Leoni, prevere i deixeble d'Hilari de Poitiers (ca. 368);
- Domní de Digne (ca. 370);
- Geronci i Sever de Tarbes, màrtirs (s. V);
- Passivus de Sees, bisbe (549);
- Modomnoc O'Neil d'Ossory, bisbe (ca. 550);
- Leubaci de Sennevières (s. VI);
- Licini d'Anjou, eremita i bisbe d'Angers (ca. 618);
- Gilberta de Jouarre, abadessa (ca. 660);
- Dyfnog (s. VII);
- Huna d'Ely, monjo i prevere (ca. 690);
- Aimoni i Veremon de Meda, monjos (ca. 790);
- translació de les relíquies d'Edmund el Màrtir;
- Pere I de Vercelli, bisbe (997).
- Beats:
- Ekkehard d'Oldenburg, bisbe (1026);
- Angelo Tancredi de Rieti, franciscà (ca. 1250);
- Irmengilda de Pfullingen, monja (1251);
- Beatriu d'Ornacieux, monja (1309);
- Joan Lantrua, monjo màrtir a la Xina (1816).
- Venerables:
- Hermenegilda de Kent, abadessa (700);
- Gisela de Veltheim (1277);
- Lúcia de Jesus dos Santos, visionària de Fàtima (2005).
- A l'Orde del Cister i al bisbat d'Osnabrück: sant Adolf d'Osnabrück, bisbe (1224);
- a Osnabrück: Wiho d'Osnabrück (804).
- A l'Orde de la Mercè: beat Berenguer d'Assís.
- Església Copta (6 Meixir)
- : Cir el Pobre, Joan el Pobre, Atanàsia, Teodòsi, Teoctista i Eudòxia, màrtirs (340); Climent I, papa de Roma, màrtir i pare apostòlic..
- Església Apostòlica Armènia (24. Arac)
- Ananies, prevere màrtir, i els seus companys, màrtirs sota Dioclecià
- Cir el Pobre i Joan el Pobre, màrtirs (340);
- Sergi i el seu fill, màrtirs sota Sapor.
- Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
- Se celebren els corresponents al 26 de febrer del calendari gregorià.
- Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
Corresponen als sants del 31 de gener del calendari julià.
- Santa Marcel·la de Roma, màrtir;
- Trifena de Cízic, màrtir (s. I);
- Victorí, Víctor, Nicèfor, Claudi, Diòdor, Serapió i Pàpies d'Egipte, màrtirs (251);
- Cir el Pobre, Joan el Pobre, Atanàsia, Teodosi, Teoctista i Eudòxia, màrtirs (340);
- Atanasi de Metoneia, bisbe (segle ix); Nikita de Petxersk, bisbe de Novgorod (1109);
- Pacomi de Keno, abat (1525); Codrat de Karakallou de l'Atos, monjo;
- Elies d'Ardenísia, monjo atonita màrtir (1686);
- Arseni de Paros (1877);
- Sinaxi dels Màrtirs i Confessors de Rússia.
- Església Ortodoxa de Geòrgia
- Tamara de Geòrgia, reina (1213).
- Esglésies luteranes
- Àquila, Prisca i Apol·lo de Roma, màrtirs (60) (Lutheran Church Missouri Synod);
- Christian Friedrich Schwartz, missioner (1798) (Església Evangèlica d'Alemanya)
Referències
[modifica]- ↑ «Sabadell va trencar amb el règim franquista». Sàpiens [Barcelona], núm. 122, 11-2012, p.69. ISSN: 1695-2014.
- ↑ Ullmann, Walter «The Origins of the Ottonianum». The Cambridge Historical Journal, 11, 1, 1953, p. 114–128. ISSN: 1474-6913.
- ↑ «al-Ḥākim Bi-amr Allāh - Brill Reference». [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ «Carles III de Navarra | enciclopedia.cat». [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ Procacci, Giuliano. La disfida di Barletta: tra storia e romanzo. Milan, Italy: B. Mondadori, 2001. ISBN 978-88-424-9773-8.
- ↑ «Enric III de França | enciclopedia.cat». [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ «Joan II Casimir de Polònia | enciclopedia.cat». [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ «Carles XI de Suècia | enciclopedia.cat». [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ «The Jacobite Heritage». [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ «The Massacre of Glencoe / They came in a blizzard, we offered them heat / Ballad of Glencoe / Glen Coe MacIan mp3 midi free download beach motel Sechelt bed breakfast». Arxivat de l'original el 2025-12-31. [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ «Gianti Agreement | Dutch East Indies, Colonialism, Decolonization | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-12-31.
- ↑ Marley, David. Wars of the Americas: A Chronology of Armed Conflict in the New World, 1492 to the Present (en anglès). ABC-CLIO, 1998, p. 341. ISBN 978-0-87436-837-6.
- ↑ «Assemblée constituante de 1789» (en francès). [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ Cadic, François. Oeuvres de François Cadic. 1: Histoire populaire de la chouannerie en Bretagne / François Cadic. Réunies et présentées par Fañch Postic. Rennes: Terre de Brume Ed. [u.a.], 2003, p. 198-200. ISBN 978-2-84362-206-9.
- ↑ «la convention d'Aranjuez».
- ↑ Carandini, Federico; Carandini, marchese Federico. L'assedio di Gaeta nel 1860-61: Studio storico-militare (en italià). stab. tip. V. Bona, 1874.
- ↑ Jourdain, Édouard. L'anarchisme (en francès). París: La Découverte, 2013, p. 13-15. ISBN 978-2-7071-9091-8.
- ↑ Lopez, Jean. Berlin: les offensives géantes de l'Armée Rouge, Vistule-Oder-Elbe, 12 janvier-9 mai 1945. Paris: Économica, 2009, p. 17-19. ISBN 978-2-7178-5783-2.
- ↑ Canada, Office national du film du. «Retour à Dresden» (en francès). [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ «Résolution 18 du Conseil de sécurité des Nations unies - Wikisource» (en francès). [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ «Remembering the Battle at Chipyong-ni - 2nd Infantry Division Story» (en anglès). Arxivat de l'original el 2012-05-10. [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ Billaud, Pierre. La grande aventure du nucléaire militaire français: des acteurs témoignent (en francès). L'Harmattan, 2016, p. 48-54. ISBN 978-2-343-09502-8.
- ↑ Hogan, Wesley C. Many Minds, One Heart: SNCC's Dream for a New America (en anglès). Univ of North Carolina Press, 2007, p. 28. ISBN 978-0-8078-3074-1.
- ↑ «Résolution 161 du Conseil de sécurité des Nations unies - Wikisource» (en francès). [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ «CNRP’s Plans in Opposition Break With the Past - The Cambodia Daily» (en anglès). The Cambodia Daily, 07-08-2014. Arxivat de l'original el 2020-06-05.
- ↑ Delalande, Arnaud. «AeroHisto - Aviation History: De Manta à Epervier : opérations aériennes au-dessus du Tchad», 13-12-2013. [Consulta: 11 febrer 2026].
- 1 2 3 4 «Efemérides del 13 de febrero de 2020: ¿Qué pasó el 13 de febrero?» (en castellà), 13-02-2020. [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ «Le Beau Danube Bleu» (en francès). [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ «Liste des Trésors | INPI». [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ Rivarola, Maximiliano. «Led Zeppelin: La razón por la que no pudieron entrar a Singapur en 1972» (en castellà), 04-03-2022. [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ Caroline. «Publication de L'Archipel du goulag, imprimé à Paris» (en francès), 22-12-2023. [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ «L’image de l’assassin de l’ambassadeur russe en Turquie primée au World Press Photo» (en francès). Le Monde, 13-02-2017.
- ↑ «La NASA confirma la ‘muerte’ del rover Opportunity en Marte» (en castellà). [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ «Un astéroïde détecté seulement 7h avant sa chute raconte son histoire» (en francès), 30-09-2025. [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ «L'entre-deux-guerres : La modernisation des structures (1926 – 1950)» (en francès). [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ «A blaze engulfed a crowded movie theater Sunday killing... - UPI Archives» (en anglès). [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ «Terremoto del 13 de febrero de 2001 en El Salvador». [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ C, E. «Combinación ganadora en el sorteo del Euromillones de hoy viernes, 6 de febrero de 2026» (en castellà), 06-02-2026. [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ «Fernando Sor». Revista de la Fundació Juan March, 399, 2011. Arxivat de l'original el 2022-01-24. [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ Vila Fernández, Anna. «Carlota de Mena Zamora». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 22 desembre 2020].
- ↑ Bruguera i Cortada, Miquel. «Montserrat Bové i Marsal». Galeria de Metges Catalans. [Consulta: 16 octubre 2017].
- ↑ Bayer, Pilar; Guàrdia, Jordi; Travesa, Artur. Arrels germàniques de la matemàtica contemporània: amb una antologia de textos matemàtics de 1850 a 1950. Institut d'Estudis Catalans, 18 de maig 2012, 18 de maig 2012, p. 689. ISBN 9788499651194.
- ↑ Ariza, Luís Miguel «Son mis pacientes las que me han enseñado a vivir». El Pais semanal., 21-03-2010.
- ↑ «Begonya Via-Dufresne i Pereña». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Maria I de Borgonya | enciclopedia.cat». [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ «Alexandre VII | enciclopedia.cat». [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ «CHOMEDEY DE MAISONNEUVE, PAUL DE». Dictionaire biographique du Canada. [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ Biographie, Deutsche. «Potocki, Theodor - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ «Étienne-François Geoffroy». Britannica.com.
- ↑ «Giambattista Piazzetta | enciclopedia.cat». [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ «Vittoria Tesi-Tramontini | enciclopedia.cat». [Consulta: 3 gener 2026].
- ↑ «Yves-Joseph de Kerguélen-Trémarec». Britannica.com. [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ «Lettre de Sophie Arnould, adressée à un de ses amants François-Joseph Bélanger, architecte, 1793-1801» (en francès). Paris Musées. [Consulta: 6 gener 2025].
- ↑ «Joseph Bart Banks | enciclopedia.cat». [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ «Dictionnaire universel d’histoire et de géographie (Bouillet et Chassang, 1878) - Wikisource» (en francès). [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ «Thomas Robert Malthus | enciclopedia.cat». [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ «Ivan Andreyevich Krylov». britannica.com. [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ Biblioteca Nacional de España. «William Parish y el Circo Price», 28-12-2017. [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ Välimäki, Susanna. «Kansallisbiografia. Ida Moberg» (en finès). SKS. Suomalaisen Kirjallisuuden Seuran. Henkilöhistoria, 30-03-2021. [Consulta: 21 desembre 2023].
- ↑ «Kate Duffy Price (1872-1943)» (en anglès). Find A Grave. [Consulta: 23 desembre 2021].
- ↑ «Sarojini Naidu» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 20 desembre 2023].
- ↑ «Eleanor Farjeon | Victorian Poet, Children’s Author | Britannica» (en anglès), 09-11-2023. [Consulta: 3 desembre 2023].
- ↑ «Leontine Sagan» (en alemany). Fembio Frauen-Biographieforschung eV. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ «Blanca Negri (1909-1988)». Find a Grave Memorial. [Consulta: 29 maig 2023].
- 1 2 Briscoe, James R. New Historical Anthology of Music by Women (en anglès). Bloomington: Indiana University Press, 2004, p. 365.
- ↑ West, Rebecca. Rinaldina Russell. Italian Women Writers: A Bio-Bibliographical Sourcebook. Greenwood Press, 1994, p. 333–343. ISBN 978-0313283475.
- ↑ «Aung San, U - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ «Eileen Farrell». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Mattei, Cornelius. «Renee Doria: Iron Woman». Great Opera Singers, 26-04-2015. [Consulta: 27 desembre 2020].
- ↑ Frazier, James E. Maurice Duruflé: The Man and His Music (en anglès). University Rochester Press, 2007, pàg. 300, nota 13. ISBN 978-1-58046-227-3.
- ↑ «Susan Oliver - Trivia» (en espanyol de Mèxic). [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ «Barbara Shelley | Actriz» (en espanyol de Mèxic). [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ «Estela Medina» (en castellà), 05-09-2013. [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ «Kim Novak». IMDb. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Paul Biya | enciclopedia.cat». [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ «George Segal | Actor, Productor, Banda sonora» (en espanyol de Mèxic). [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ «Johanna Meier». IMDb. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Oliver Reed | Actor, Banda sonora» (en espanyol de Mèxic). [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ «Beate and Serge Klarsfeld». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Evelyne DANDRY - Biographie, spectacles, films, théâtre et photos» (en francès). [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ «Beate Kunzel Klarsfeld». Britannica.
- ↑ Leung, Laifong. Contemporary Chinese fiction writers : biography, bibliography, and critical assessment, 2016. ISBN 978-1-317-51619-4.
- ↑ «Stockard Channing - Biografía de Stockard Channing». [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ «Ellina Dawkins». Who's who & Who was who. Oxford University Press, 01-12-2015. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Pernilla August». Ingmar Bergman. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Joyce DiDonato (Mezzo-soprano)». Bach Cantatas Website. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Metiria Turei». People Pill. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «XI Legislatura (2016-2016) Bescansa Hernández, Carolina». Congreso de los Diputados. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Irene María Montero Gil». La Moncloa. Gobierno de España. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Sophia Lillis | Actriz» (en espanyol de Mèxic). [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ «Joana Enríquez». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Queralt del Hierro, María Pilar. «Carmen Tórtola Valencia | Real Academia de la Historia» (en castellà). Real Academia de la historia. [Consulta: 18 desembre 2024].
- ↑ «Rosa Barba i Casanovas | enciclopedia.cat». [Consulta: 29 desembre 2024].
- ↑ «Roser Llop Florí | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 desembre 2020].
- ↑ «Archbishop Æthelgar [Catholic-Hierarchy]». [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ Larousse, Éditions. «Honorius II - LAROUSSE» (en francès). [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ Azumakagami (en xinès). Yoshikawa Kōbunkan, 1978.
- ↑ «Andrònic II Paleòleg | enciclopedia.cat». [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ «Isabella d'Este (1474-1539) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 5 gener 2024].
- ↑ «Caterina Howard | enciclopedia.cat». [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ «Benvenuto Cellini | enciclopedia.cat». [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ «Alfonso Salmerón | enciclopedia.cat». [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ «Jacopo Bassano (The J. Paul Getty Museum Collection)» (en anglès). [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ «Carles X de Suècia | enciclopedia.cat». [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ «Mather, Cotton - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ Biographie, Deutsche. «Hozier, Charles d' - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ «Ruggero Giuseppe Boscovich | enciclopedia.cat». [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ Biographie, Deutsche. «Vergennes, Charles Gravier de - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ «Henrik Steffens | enciclopedia.cat». [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ Biographie, Deutsche. «Mirecourt, Eugène de - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ Andersen, Troels «Gottschalk, Albert». Den Store Danske Encyklopaedi. Oxford University Press, 2003.
- ↑ «Ellen Richards Munroe Ridgway (1866-1934)» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 20 març 2021].
- ↑ «Vernon Lee | English essayist» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 7 setembre 2021].
- ↑ «Beatrice Tomasson e la parete sud della Marmolada» (en italià). Donne di Montagna, 23-06-2023. [Consulta: 22 febrer 2024].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Georges Rouault | enciclopedia.cat». [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ «Marguerite Long». Pristine Classical. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Mae Marsh | Actriz» (en espanyol de Mèxic). [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ Proyectos, HI Iberia Ingeniería y. «Real Academia de la Historia | Historia Hispánica» (en castellà). [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ «Lily Pons | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 desembre 2020].
- ↑ «Murtala Ramat Mohammed». Britannica. [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ «Mor sor Lucia, la darrera pastoreta que presencià la Verge de Fàtima». dBalears, 14-02-2005. [Consulta: 28 desembre 2024].
- ↑ Biographical dictionary of new Chinese entrepreneurs and business leaders = Zhongguo jing ji feng yun ren wu. Cheltenham, UK: Edward Elgar, 2009. ISBN 978-1-84720-636-7.
- ↑ «Elizabeth Jolley» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 7 gener 2022].
- ↑ «Addio all'attrice Marisa Solinas» (en italià). [Consulta: 19 febrer 2019].
- ↑ Schäfer, Joachim. «Kalender - 13. Februar» (en alemany). Ökumenisches Heiligenlexikon, 2014. [Consulta: 7 gener 2014]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ «Santi, beati e testimoni» (en italià). [Consulta: 7 desembre 2020].
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: [[n:|]].
