Paqui Borjas i Reyes (Súria, 1963)

PREMI MARIA CASAJUANA 2018

Biografia publicada per l'organització del Premi Maria Casajuana 2018 

Va néixer a Súria el 1963 i és mare de dos fills que es dediquen també a l'art, la Gemma i el Mateu. Artista, Arterapeuta, Educadora Emocional i Clown, es forma en dansa i expressió teatral, educació infantil i arteràpia.

Inicia la seva vida professional en el món de l'educació i amb el temps la vincula a l'art, creant el seu propi projecte d'art i educació emocional.

Dedica gran part de la seva vida professional a Manresa i la comarca del Bages, en centres educatius i instituts. És una dona molt sensibilitzada amb la infància desfavorida i la violència de gènere que utilitza el clown com a eina per expressar i posar de manifest les injustícies socials. És la creadora del projecte Expressa't. Educació emocional i arts escèniques que utilitza el teatre i la dansa com una via per resoldre conflictes emocionals. Utilitza també la teràpia del moviment i la consciència corporal, com una via per a l'expressió i la comunicació. 

A banda, des de fa anys col·labora desinteressadament i de forma altruista amb diferents associacions i entitats de caire social i cultural organitzant tallers, projectes i festivals de caire solidari. En destaquem la col·laboració amb la Fundació Ampans en el projecte Parelles Artístiques, amb Creu Roja Manresa acompanyant dones africanes dins el projecte Innana i fent tallers culturals i artístics amb Dianova, També amb Creu Roja ha acompanyat persones grans a través de l'humor. 

Ha participat al Festival solidari i ha creat la caravana solidària per la pau de Pallassos sense Fronteres en benefici a la infància refugiada, amb el Festival en benefici de l'Associació TEA (síndrome de l'Espectre Autista) de la Catalunya Central i amb la plataforma Casa nostra casa vostra del Bages. Fa cursos de tango com a teràpia de creixement personal a dones víctimes de la violència masclista amb l'associació LILIUM i el SIAD i el taller "la dona que habita dins teu" en l'àmbit del 8 de març a diferents Ajuntaments de la comarca. 

En la seva vessant cultural, col·labora en les fires Embarrats de Sant Joan de Vilatorrada, a la Fira de l'Aixada de Manresa i fa visites teatralitzades a la Colònia Vidal de Berga. Recentment ha col·laborat amb el Festival CLAM com a clown "El Dictador" de Charlie Claplin 2017. 

Text: Premi Maria Casajuana 2018 

Maria Matilde Almendros i Carcasona (1922-1995)

                                Foto: Institut Català de les Dones

Actriu i locutora de ràdio, va ser una de les primeres dones que va recuperar el català en el teatre i en la ràdio. Va néixer a Manresa el 10 d'octubre de 1922. El pare, Pedro Almendros Mateo, era un paleta que havia nascut a Villatoya (Albacete), i la mare, Carme Carcasona, una manresana que feia de teixidora.

Als tretze anys, en esclatar la guerra, va voler anar a treballar i va trobar feina en una fàbrica de sabates. Alhora, seguia els estudis de dibuix a l’Escola d’Arts i Oficis, i a l'estiu, a l'institut. En aquesta època va començar a fer teatre a l'Elenc Juvenil Primavera, de l'Ateneu Manresà.

El 1940 ja s’inicià com a locutora a Radio Club Manresa i simultàniament debutà com a primera actriu al Teatre Apolo de Manresa. El 1948, amb l'actor Domènec Ferrer, també manresà, crea la Companyia Almendros-Ferrer, un grup de teatre estable i professional, format a base d'actors amateurs.

L’any 1952 va actuar al Teatre Romea de Barcelona amb L’amor viu a dispesa, de Josep Maria de Sagarra, amb Maria Vila i Emília Baró, i l’any següent ja formava part de la companyia estable del teatre. Anys més tard, va crear una companyia pròpia que es dedicava al repertori tradicional català. Participà en la sèrie televisiva Doctor Caparrós, de Joan Capri, que va emetre TVE de Catalunya i més endavant TV3.

Pel que fa a la ràdio, des de 1954 fou locutora de Radio Nacional de España a Catalunya. Hi va fer ràdio-teatre, programes com Fantasía, amb Maruja Fernández. Però el que la va fer famosa internacionalment va ser España para los españoles, un programa adreçat a l’emigració europea que es va emetre del 1964 al 1972. Participà en les primeres emissions de programes radiofònics en català: Paraula i pensament, La veu de la sardana i Novel·la. El 1977 s'incorporà a Ràdio 4, on va fer el programa Temps obert. Els darrers anys va col·laborar amb Ràdio Salut.

El 1967 rep el premi Ondas com a millor locutora. El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi i el Premio Nacional de Interpretación. El 1977 es presentà a les eleccions generals espanyoles en les llistes del Pacte Democràtic per Catalunya.

Mor el 15 de desembre de 1995 a Barcelona, ciutat que l’ha immortalitzada amb els jardins Maria Matilde Almendros i també al carrer de la Ràdio, on és l’única dona dels dotze radiofonistes que s’hi homenatgen i que van ser triats per votació popular.

A Manresa es va inaugurar, el 16 de gener de 1999, la plaça que duu el seu nom, a la cruïlla dels carrers de Sant Joan d'en Coll i Arquitecte Gaudí. Però aquesta manresana tan popular i coneguda es mereixia més aviat una avinguda, o un carrer més significatiu.

                                Fotos: Manresanes que han fet història



Lluïsa Font 
Conxita Parcerisas
(biografia publicada l'any 2009 i revisada el 2013) 

Més informació
Revista El Pou de la Gallina, Setembre 1993 .
Maria Matilde Almendros. Wikipedia
100 anys del naixement de Maria Matilde Almendros i Carcasona (2022) 

Margarida Elias i Casals (1923-1980) Soprano

                             L'Erol (Revista cultural del Bergadà) número 128, estiu 2016 publica                                                                la biografia d'aquesta Manresana nascuda al Bergadà

                                        Margarida Elias Casals. Foto: Fons Quintana i Torres- Arxiu Comarcal del Bages

Natural de Sant Julià de Cerdanyola, vingué a viure a Manresa a l´edat de tres anys. Féu els primers estudis al Conservatori del Liceu de Barcelona, el curs 1940-1941. En acabar el curs, oferí un recital íntim al Casino de Manresa  el 25 de juliol de 1942.

                                   
                                           Autorització recital, 25-7-1942- Arxiu Ajuntament de Manresa

Fou a partir d'aleshores que la professora Maria Cinta González -vídua Muntaner- n'assumí la formació. Abans havia tingut com a professora Rosa Guitart. Passats dos anys, es traslladà a Barcelona, on féu uns cursos d'italià amb el mestre de cant Annovazzi, director de l'orquestra del Liceu.

Debutà a Sevilla amb l'òpera Faust, el 10 d´abril de 1944. Després efectuà una gira a Lisboa i Porto, on la crítica es va fer ressò de la qualitat de les seves actuacions.

PRIMERA ACTUACIÓ A MANRESA

Margarida Elias va actuar al Teatre Kursaal el 10 d´octubre de 1944 amb l'òpera Il Trovatore, de Verdi , acompanyada pel seu mestre Annovazzi

            Dues fotos de l'actuació al Kursaal, 10-10-1944.  A la segona, el  Sr. Josep Mira lliurant-li un ram de flors. 

                                                                        Fotos: Arxiu Josep Mira Pons   

                                                                          

                                        Programa primera actuació al Kursaal, 10-10-1944 - Arxiu Comarcal del Bages

El 5 de desembre de 1947 marxà amb vaixell a Itàlia. S'establí a Milà gràcies a una beca de l' Ajuntament de Manresa i de la Caixa d'Estalvis de Manresa, sota el patronat de Lluís Argemí i Joaquim Gomis, per ampliar i perfeccionar estudis.

El debut en terres italianes, fou el desembre de 1948 al teatre Verdi de Pàdua, amb la interpretació de l'òpera Mefistofele. A Milà, el 30 de juny de 1950 fou guardonada amb el primer premi de l´entitat professional Aslico per a sopranos, d'entre tres mil concursants de tot el món.

Lluís Argemí, president de la Diputació de Barcelona, organitzà una recepció íntima per donar a conèixer la Margarida Elias. Hi fou convidat el periodista manresà Pere Ausió, que féu aquest reportatge, en què lloava les qualitats de la soprano.

                                             Reportatge de Pere Ausió i Rovira 28-7-1944- Arxiu Comarcal del Bages

Margarida es casà amb Ivo Mantovani, tenor i actor, el 7 d'octubre de 1950. El 1955 ambdós feren estada a Manresa, arran del naixement del seu fill Ramon, el 3 de febrer de 1955. Canvià el nom artístic per Margarita Casals de Mantovani. Li aconsellaren que prencindís del cognom Elias, amb l'argument que era d'origen jueu.

ACTUACIONS A LA SCALA

Per a un estranger és difícil actuar a la Scala de Milà. Tanmateix, Margarida Elias hi debutà el 17 de març de 1960, amb Turandot, de Puccini, juntament amb el tenor Franco Corelli. A partir d'aleshores, hi actuà un cop cada any al llarg de setze anys .

ACTUACIÓ A MANRESA

Amb motiu dels Jocs Florals, l'11 de juny de 1955 les germanes Elias, Aurora i Margarida, interpretaren al Teatre Kursaal les òperes la Cavalleria Rusticana, de Mascagni, i  I Pagliacci, de Ruggero Leoncavallo.

LICEU DE BARCELONA

Fou al desembre de 1961, quan ja havia assolit molta fama a Itàlia, que Elias féu un debut tardà, a Barcelona, al Gran Teatre del Liceu, amb tres funcions de Cavallería Rusticana

L´any 1978 la Margarida Elias, malalta, deixà els escenaris. Al cap de dos anys, el 17 de desembre de 1980, moria de càncer a Milà, a l´edat de 57 anys. Era tia de dos famosos pilots manresans de motociclisme: els germans Toni i Jordi Elias.

                                           Programa concert homenatge 27-12-1984- Arxiu Comarcal del Bages


HOMENATGE 

El marit, Ivo Mantovani, contactà amb l´Ajuntament de Manresa, a través del regidor de cultura Onofre Boqué, perquè se li fes un concert d'homenatge a la ciutat on va créixer la Margarida i on va néixer el seu fill Ramon. El 27 de desembre de 1984 es va fer un concert al teatre Conservatori, amb destacades figures de la lírica catalana, com Montserrat Caballé i Josep Carreras.

LLUÏSA FONT GARCIA
(biografia realitzada l'any 2008)  


BIBLIOGRAFIA 

Personatges, Margarita Elias Casals- Arxiu Comarcal del Bages
Quintana Torrres, Antoni "El Personaje del Dia", Manresa, 02-6-1955
Quintana Torres, Antoni "Entrevista" Manresa ,19-5-1970
D. Vila Serra "Entrevista", Manresa, 16-4-1960
Comas, Vicenç "Entrevista" Manresa, 1-10-1966
Pintó, Josep Mª, Homenatge pòstum a Margarida Elias, Regió7, 22-12-1984

Pilar Planas i Martí (1912-1967). Pintora

Va néixer a Manresa, al carrer de la Canal, 26, tot i que la seva família era originària de Les Planes, de Sant Mateu de Bages. Germana del reconegut escriptor i periodista Josep Maria Planes, assassinat a Barcelona el 1936, va ser l'única noia de la família Planas-Martí.

Fou professora de dibuix a l'Institut Lluís de Peguera el curs 1943-44, i del 1945 al 1949. També va ser funcionària de la Diputació de Barcelona, però la seva activitat més rellevant fou l'artística.

Pilar Planas va ser una pintora moderna i avançada, per això d'entrada no la van comprendre. Sobretot els manresans, tot i que la respectaven. El seu punt fort va ser el color, per mitjà del qual s’expressava. De fet, la mateixa Pilar va dir que el dibuix esdevé per a ella «una mera disciplina». Era una dona tímida, però observadora, qualitat que la portà a treballar el retrat, en què obtingué resultats excel·lents.


Pilar Planas (centre) després d'inaugurar la seva exposició de pintura a les Galeries Syra de Barcelona. A la dreta, Montserrat Isern Rabascall, propietària de la galeria. Foto: Puig Farra. Març de 1934.


Carles Sindreu, periodista i crític d'art, escriu a La Publicitat sobre la primera exposició de Pilar Planas a Barcelona. Article reproduït al Pla de Bages (07/03/1934).

Article complet. 

Eugènia Vilaró ens descriu les seves activitats: «Va practicar durant molts anys el dibuix al natural amb model, i la pintura a l'oli al Cercle de Sant Lluc de Barcelona, sota el mestratge del pintor i crític d'art Rafael Benet. Estudià sobre el terreny les pintures del museu del Prado, del Louvre i les obres del Renaixement italià, sobretot el florentí i venecià. La seva primera exposició la va fer a Barcelona l'any 1934, a la galeria Syra, i després va exposar assíduament, cada dos o tres anys, en diferents galeries d'art –Argos, Rovira, Sala d'Art Modern– retrats que va fer de Josep M. de Segarra, Gaziel, Rafael Benet, Àngel Marsà, C. Rodríguez-Aguilera, Dalí, Juan Cortés i Sempronio. També pintà interiors amb figures, paisatges al pastel a l'estil de Bonnard o Vuillard. Va participar en diferents exposicions col·lectives a Manresa i Barcelona –salons d'Octubre i de Maig, Cercle Maillol– i en la primera i tercera Biennal Hispano-americana. Una de les seves obres fou escollida per un jurat de crítics d'art de Barcelona per a la exposició de la Crítica de Madrid.»

Va morir a Barcelona el 8 de maig de 1967.

Retrat de Gaziel. Autora: Pilar Planas

Retrat de Josep Vila Closes. Oli sobre tela.
Autora: Pilar Planas, 1946
Col·lecció Josep Vila Closes

Esbossos de Josep Vila Closes
Autora: Pilar Planas, 1946
Col·lecció Josep Vila Closes

Pilar Planas (tercera començant per l'esquerra) amb Joan Vilaró, Estanislau Vilajosana, Josep M. Manubens, Josep Vila Closes, Teresa Roca, Àngel Gutiérrez, Antoni Sivillà, Àngel Millan, Gregori García i Joan Vilanova, entre altres. Manresa, 1955.
Fotògraf: M. Lladó. Arxiu: Família Vila Closes

Pilar Planas, asseguda i somrient al fotògraf, celebra amb uns amics el premi que rep a Sant Pol. Foto: Revista Destino. Novembre de 1964 .

Poema de Gabriel Mora i Arana, in memoriam.


Conxita Parcerisas Estruch 
(publicada l'any 2008, ampliada l'any 2019)

Es va dir d'ella. Retalls de crítiques
3 portades de Bages. Revista de temas culturales y ciudadanos (1954-55 i 56), il·lustrades per Pilar Planas

Primera foto i exemplars revista Bages: Arxiu familiar d'Olga Planas

Bibliografia
Planas i Martí, Joan . Les Planes de Sant Mateu. Una casa pairal.
Fundació C.E. Manresa. Història de la Ciutat de Manresa, 1900-1950, volum III, 1991.

Rosalina Camps i Compaño (1931-2025 ) Fotògrafa

Fotografia: Maria Carme Vila

                                                            
Va néixer el 15 de desembre de 1931 a la casa cal Trumfo de Bagà. El pare era encarregat de les mines i la mare treballava a la fàbrica. Van tenir cinc fills.
Als 7 anys la portaren a una escola de Mataró que recorda com un col·legi de gent benestant, on li ensenyaren piano. Allà va enyorar el seu entorn natal i va tornar a casa per viure amb uns parents a pagès.

                                                              
                                                                  La Rosalina quan tenia 17 anys, 1948

Als 14 anys guardava vaques a Massanés i als 15 anys vingué a Manresa per aprendre l’ofici de perruquera  a cal Subirana, al carrer de Sant Miquel, una experiència de la qual guarda molt bon record. La Rosalina acaba l’aprenentatge i s’estableix amb la seva germana Teresina a Bagà, que ja té una perruqueria a la població amb el nom de Germanes Camps.

                                                Casament de la Rosalina i el Manel 11-10-1954  

L’any 1954 es casa amb Manel Cisa i Artigas i es trasllada a viure a Manresa. Primer s’instal·len a la zona de la Reforma i després al barri de la plaça de Catalunya, on fa més de trenta anys que hi viu. Mare de sis fills, Pius, Francesc, Oriol, Manel, Agustí i Rosalina, i àvia de dotze néts. El seu marit va ser un dels fundadors i gerents de l’empresa Darsa, un home de lletres a qui li agradava la poesia.

                                                                    Familia Cisa Camps, 1968

Els inicis a la fotografia 

Recorda que al seu poble veia alguns estiuejants que portaven càmeres fotogràfiques. Als 15 anys el seu germà Ramon i ella es compren una càmera Kodak que compartien i que els va costar 150 ptes.

La Rosalina ens explica: “Vaig començar a fer fotos quan anava a esquiar”, esport que li agradava molt. Autodidacta de formació, feia les fotos amb l’automàtic. No sabia què era el diafragma ni les velocitats; tot ho feia per pura  intuïció. Més endavant, als anys 80, el marit li regalà un laboratori per casa que li va costar 3.000 ptes.  

La primera fotografia premiada és de l’any 1958, 

 Retrata un escolanet que era el seu fill Francesc quan tenia un any, amb el fons del campanar de la Seu. Va ser premiada per TVE amb 500 pessetes. Com que estava molt lligada a la canalla, feia molts retrats artístics dels seus fills que presentava a concursos, una mica tot d’amagat, ja que tenia por de fer el ridícul.

Premi TVE amb el títol "Mis hombres y yo", 1970

Continua presentant-se a concursos de fotografia. Recorda amb molta estima els cinc premis de Televisió Espanyola, els sis de Televisió Espanyola a Catalunya i el premi de fotografia femenina convocat pel reporter gràfic Carlos Pérez de Rozas. El va guanyar tres anys seguits, del 1974 al 1976.

Premi TVE del programa "Cesta y Puntos", 1970

El sr. Pérez de Rozas lliurant-li el diploma i el trofeu, 1974

També va ser guardonada amb els premis Mundo Social d’àmbit estatal que van consistir a viatjar a Cuba, Cancún i  les Canàries.

A l´esquerra la Rosalina en un museu de l´Havana i a la dreta amb la càmera a Mèxic

Dones fotògrafes

Als concursos de fotografia s’hi presentaven poques dones per competir. Recorda, a nivell de Catalunya, fotògrafes conegudes com Carmen Garcia de Ferrando i Glòria Sala , totes dues de Barcelona.

De Manresa recorda afeccionades a la fotografia Carme Serra (esposa del fotògraf Modest) i  Mª Dolors Guillaumet (esposa de l’alcalde Ramon Roqueta)

Visita a Salvador Dalí  

Composició fotogràfica feta després de la visita a en Dalí. Abaix s´observa l´abric signat   

L’any 1974 el Cercle Artístic de Manresa organitza una excursió a Port Lligat  per visitar el pintor empordanès. La Rosalina va aconseguir que Dalí li signés a tota l’amplada de l’esquena de l’abric que portava, un valuós record que va guardar durant anys. Més tard li van fer una oferta econòmica molt bona i se’l va vendre, i ara es pot veure a les sales dedicades a Dalí en el museu del Reial Cercle Artístic de Barcelona, juntament amb fotos que va fer durant la visita.

Visites al Vaticà

El matrimoni tenia fortes conviccions religioses i els hauria agradat que algun dels seus fills fos sacerdot, tres d’ells van anar al seminari.

La Rosalina ha estat al Vaticà en diverses ocasions. La primera visita, el 1975, on es va fer passar per reportera gràfica amb un exemplar  del diari Manresa. Volia retratar de prop Pau VI, notícia de la qual es va fer ressó el diari (Manresa,31-5-1975). Anys després, va tornar durant el pontificat de Joan Pau II, foto que té en un lloc preferencial del menjador-museu de casa

Va col·laborar amb fotografies a números especials del diari Gazeta Manresa com aquesta contraportada del Nadal de 1976. Com a curiositat la nena de la fotografia és la seva filla Rosalina









Relació amb el pintor De Soto

Amb Rafael de Soto, nascut a Bagà com la Rosalina, eren família. Les mares eren cosines i la Rosalina li va fer de marxant durant deu anys.   

En Rafael era molt bon pintor i a més a més, cotitzat. El seu pare era molt amic de Picasso i van compartir estudi a Barcelona. Durant la guerra civil, la mare de Rafael va cremar un bagul de dibuixos de Picasso per por a les represàlies.

                                                               Objectes, records i fotos del pintor De Soto 

Va ser una relació que els va aportar molt enriquiment personal, tant a ella com a tota la seva família. Una anècdota amb de Soto: “Pel seu aniversari, li vaig fer un pastis amb una patata, amb espelmes negres….. que al pintor li va fer molta il·lusió, per l’originalitat de la idea”.

A l´esquerra la Carmeta Camps, al mig el pintor De Soto i a la dreta la Rosalina en una estada a Gòsol 

                                               Composició feta per De Soto descrivint la Rosalina


Personatges Coneguts 

          Pintor Fuentetaja




Professor Lluís Miravitlles

                                         El pintor i escultor Lorenzo Quinn

Exposicions

Sòcia fundadora de Foto Art Manresa (1976)

S’ha especialitzat en el retrat en blanc i negre.

Ha fet moltes exposicions al llarg de la seva carrera professional, a tot  Catalunya i a Andorra. Ha recollit més d’un centenar de premis, les dotacions dels quals –la majoria– eren en metàl·lic. Com a curiositat explica que li agraden els trofeus, i que se’ls confeccionava amb etiquetes d’espetec i roba de vellut.

Anunci exposició a Bagà, revista Tiribeli nº2 -2005

Una de les últimes exposicions-homenatge del barri de la plaça de Catalunya va ser al centre Cívic Selves I Carner, el març del 2010, amb una cinquantena de fotos. El seu amic Joan Segon i Comellas definia l’obra de la Rosalina: “La seva fotografia simple, fresca, sense estridències innecessàries és un compendi de tendresa, d’anècdota i de quotidianitat captada en el moment precís”.

Exposició-Homenatge, març 2010 al barri de la plaça Catalunya de Manresa- Foto díptic de Juli Bover  

                                  La Rosalina amb els néts, març 2010- Centre cívic Selves i Carner

Exposició  “Vintage”

L’any 2013 dues manresanes, Pepita Subirana i Rosalina Camps, participen en la campanya estatal que impulsa la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia amb l’eslògan “L’envelliment s’ha de viure amb optimisme i d’una manera activa”. Van ser escollides pel seu 
caràcter i actitud davant la tercera edat. Comparteixen protagonisme amb altres persones seleccionades a Gandia, Getafe, Madrid, Santiago de Compostel.la, Jaén i Cocentania, que representen àmbits i realitats socials diverses.

Inauguració exposicio "Vintage"al Casino de Manresa. A l´esquerra la Rosalina, al centre la regidora de la  gent gran Àuria Caus i a la dreta la Pepita Subirana, 18-12-2013 - Foto Sussi Garcia i Soldevila 

Aquesta exposició va ser inaugurada a Manresa el 18 de desembre de
2013 a la Biblioteca del Casino. La mostra va consistir en dotze fotografies de gran format, que de forma nítida i transparent mostren els rostres de gent gran amb una història existencial al darrere i un projecte de futur per fer.

Què és i ha estat per a tu la fotografia

Ens diu que encara a la seva edat, amb tota una vida viscuda, la fotografia “és com un conte de fades que de petita m’agradava llegir i em feia somiar fantasies i realitats. Ara l’ampliadora és com la fada bona que amb la vareta màgica em permet convertir els meus somnis en realitat”. 

Caricatura feta per un pintor rus, 1996

És una dona afable, sensible, que quan la coneixes desprèn imaginació, ingenuïtat i vivències. Ha tingut habilitat i talent natural per poder fer realitat la seva gran afecció, la fotografia. Encara ara es considera una fotografa amateur. La trena històrica que fa anys que porta per no ser esclava de l´estètica, la seva forma de vestir, les corbates signades per artistes coneguts, formen un univers personal i únic d´aquesta artista.                                                                                                                                                              

                                               La Rosalina amb el pintor i amic Ignasi Corrons

                           
                     Fotografia favorita de la Rosalina, a l' escala del seu pis-museu amb                                                                        una fotografia de la família a la mà.
 

Als inicis de l' any 2017 la Rosalina  continua ben activa, participant en projectes de Foto Art Manresa i el calendari de l' Ajuntament de Manresa del 2017 dedicat a la Dona. Fotografia de Foto Art Manresa 



Totes les fotografies publicades, pertanyen a l´arxiu personal de la Rosalina Camps i Compaño, llevat de les fotografies que consta l´autor/a 

Entrevistes realitzades, desembre del 2013 i 

de gener a març del 2014. 

La Rosalina, ens va deixar el cinc de gener de l'any 2025, amb una vida plena de vivències i fotografies

 
Lluïsa Font  Garcia