Balbina González, monja i infermera, va exercir la seva vocació, durant més de 50 anys, a l’Hospital de Sant Andreu de Manresa. Va arribar a ser una dona molt coneguda perquè bona part dels manresans i manresanes de l' època van néixer a la planta de maternitat on ella exercí.
Va néixer el 31 de març de 1910 a Valdestillas (Valladolid). El pare va morir jove, però el matrimoni tingué cinc fills, dels quals tres foren religiosos. El germà gran és va fer jesuïta i dues filles, l’Emília i la Balbina, van ingressar a l’ordre de les Filles de la Caritat. Fou ordenada monja, previ pas pel col·legi d’aspirants i el noviciat.
L’any 1932, quan en tenia 22, va ser destinada a l’Hospital de Sant Andreu i s’hi va estar fins a la seva mort, als 79 anys.
Assegudes d´esquerra a dreta Sor Balbina i la germana Maria Martinez, dretes les germanes Concepció Escreche i Eugènia Elordi, 1960- Arxiu Filles de la Caritat de Manresa
La comunitat religiosa de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül - conegudes com a paüles - van arribar a Manresa el 17 de febrer de 1844 i es van instal·lar a l’Hospital de Sant Andreu. Fa més de 160 anys que aquesta comunitat és a la nostra ciutat .
Dotze germanes paüles i un infermer eren els responsables de les feines d’infermeria abans de l’arribada de sor Balbina. Aquesta situació es mantingué fins l’esclat de la guerra civil. El 2 de novembre de 1936, les monges van ser substituïdes per infermeres, a excepció de Maria Carbonell Petit i Isabel Martínez Ferrer que van seguir treballant a la farmàcia de l’hospital durant tota la guerra.
Placa històrica que es conserva a l´entrada de la residència de les monges, Hospital de St. Andreu de Manresa (2011)
L’Hospital de Sant Andreu fou hospital militar base fins el 19 de gener de 1939 que recupera la seva funció de centre sanitari per a malalts civils. Va quedar una sala de 20 llits per a militars, on ingressaven els soldats que feien el servei militar i els militar amb càrrec de la caserna de Manresa.
Acabada la guerra, les germanes van tornar, i d’acord amb el reglament aprovat el 21 d’octubre de 1941, les Filles de la Caritat havien de tenir cura de l’atenció als malalts, així com dels serveis de cuina, rebost, neteja de la roba i de les instal·lacions. Aquestes tasques les van dur a terme fins els anys 70-80 de segle XX, moment en què progressivament van ser substituïdes per infermeres i infermers d’acord amb les noves normatives. Actualment, les germanes Filles de la Caritat són cinc. Tenen cura de l’església de Sant Andreu i fan tasques de voluntariat i suport espiritual als malalts que ho demanen.
L’ofici de tocar campanes
Entrevistem a la germana Carmen Romero Nieto, de 82 anys, nascuda a Moclin, província de Granada. Fa 60 anys que forma part de la comunitat de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül. A l’Hospital de Sant Andreu hi arribà l’any 1951. Des de fa 16 anys és l’encarregada de l’església. La germana Carmen és la única persona a Manresa que toca les campanes manualment i conserva aquest ofici. Fa sonar una de les campanes que foren inaugurades el 1953, que es van beneir amb els noms d’Andreu la major i Miraculosa la menor. L’ofici li va ensenyar una germana sagristana que també les va tocar molts anys, sor Maria Pujol.
50 Anys de vida religiosa de la germana Teresa Gual- D´esquerra a dreta Sor Balbina, les germanes Teresa Gual, Carmen Romero i al darrera Maria Roca, 1970- Arxiu Filles de la Caritat de Manresa
Quan la germana Carmen va arribar a la comunitat de Manresa es va sentir protegida per la germana Balbina i sempre van estar molt unides. Van ser gairebé quaranta anys de convivència plegades, fins els últims dies de la seva malaltia i mort.
Recorda que, quan va arribar, l’any 1951, eren divuit monges. Més endavant van arribar a ser vint-i-tres. Les monges paüles portaven tota la infermeria de l’Hospital, ajudades per noies que feien les funcions d’auxiliars. La germana Carmen s’emociona molt quan ho recorda..
Serveis on va treballar
Sor Balbina, era infermera titulada. Va realitzar els estudis ja destinada a Catalunya.
Va treballar sempre al segon pis, a maternitat, amb les dones que donaven a llum.
També portava la sala de Sant Josep, de traumatologia, on ingressaven els accidentats, la majoria miners. I la sala de Santa Elena, de dones accidentades que s’havien trencat una cama, el braç, etc.... Totes aquestes sales eren al segons pis.
Quan es va fer la fusió amb Sant Joan de Déu, la van retirar, i la van destinar a medicina interna, però ja va coincidir amb la seva jubilació.
D´esquerra a dreta Sor Balbina, la germana Maria Pujol durant la visita deL pare William M. Slattery, superior general de la C.M. de les Filles de la Caritat i el Pares Paüls, al costat Conxa Milán que va fer de traductora, a continuació les germanes Aurora i González, 1966- Arxiu Filles de la Caritat de ManresaLlits i matalassos per beneficència
A la sala de Nostra Senyora del Carme, la de beneficència d’homes, els llits i matalassos tocaven a terra, estaven en molt mal estat. Fent una recapta de diners, cadascú li donava el que podia, l’any 1953 va reunir la quantitat necessària per comprar vint llits i matalassos i renovar tota la sala.
La germana Carmen recorda que totes dues, van anar a una fusteria molt gran a prop del carrer del Bruc tocant al passeig del Riu per demanar donatius pels llits que necessitaven. Sor Balbina, amb els anys, havia fet amistat amb gent benestant de la ciutat. Era convincent i la gent responia.
No li feia vergonya demanar
Amparo Alonso González, l’actual superiora, explica que un dia van anar totes dues a Radio Escalé, una botiga d’electrodomèstics de la carretera de Vic, amb l’objectiu de d’aconseguir neveres, per cada planta, per guardar els medicaments dels malalts. No només van obtenir les neveres, també els hi van proporcionar una olla a pressió de 16 litres i una fregidora.
La germana Balbina va rebre molts donatius, i va repartir molt menjar, roba i diners.
Al fons la germana Carmen Romero i al davant la germana Josefina Martínez, 1972 - Arxiu Filles de la Caritat de ManresaDona amb personalitat
La germana Carmen la descriu com una dona activa, enèrgica i valenta que no tenia por de res i s’enfrontava a tothom, practicants, metges, a qui fos. “En la intimitat de la comunitat abans d’anar a dormir et demanava perdó, per si t’havia ofès al llarg del dia, però potser a l’endemà tornava a fer el mateix”.
Quan volia fer una cosa i havia de demanar permís a la superiora, no hi era a temps. Era tan impulsiva que ja ho havia fet i no havia demanat permís a ningú. Durant molts anys, van tenir de superiora a la Pilar Sala. La germana Carmen recorda que li deia : “Sor Balbina no sigui tan espontània filleta, no corri tant, no vagi tan de pressa dona, pensi les coses ...”
Els metges i les llevadores
La germana Carmen ens comenta que tenia molta amistat i relació amb el Dr. Badal dels laboratoris clínics. També amb els doctors Isern pare i fill, el Dr. Puig Vilajoana, amb el Dr. Fernández que treballava amb el Dr. Albertí, amb el Dr. Llatjós, el Dr. Selga pediatra i metge de beneficència.... Va tractar amb totes les llevadores de l’època, la Caterina Cullell, l'Assumpció Almuzara (mare del Dr Pesarrodona), amb la Rosita Claret, la Joana Castellà i la Mercè Sanahuja.
Testimoni d’una mare
Per la seva popularitat a la ciutat ens ha semblat oportú recollir el testimoni d´una de les moltes mares que van passar pel servei de la Maternitat: Marcel·lina Vilà i Arnau, de 78 anys, mare de set fills i tots van néixer i foren atesos a l’Hospital per la llevadora Assumpció Almuzara, el doctor Pesarrodona i també Sor Balbina.
Marcel.lina Vilà Arnau, 1953- Arxiu família Espinalt VilàAprendre a posar injeccions
La Marcel·lina i la germana Balbina es van conèixer l´any 1953. Amb una amiga volien aprendre a posar injeccions i els diumenges al matí anàvem a fer llits a la sala de Sant Ramon. Era un treball de voluntariat que a l’hospital els hi anava bé perquè tenien molta feina i poc personal llogat. Quan es van posar a festejar ja no hi anaven tant.
Va ser l’any 1955 amb el naixement del seu primer fill quan es van retrobar. I part rere part, fins al 1970 que va néixer la seva filla més petita. El més habitual era que les parteres estiguessin en una sala gran totes juntes. La Marcel.lina sempre va donar a llum en una habitació individual, tot i que “hi anava pel seguro”. Sor Balbina se'n cuidava de facilitar-li
L´hospital d'aquells anys
La Marcel·lina recorda quan la germana Pilar Sala era superiora de la Comunitat i quan les monges paüles portaven el comandament de tot l’hospital. Cuidaven molt bé de la infermeria. Ella opina que allà on hi ha monges es va més bé......
Fer el Servei Social
Els anys del franquisme, les noies havien de fer el Servei Social per tramitar temes com l’obtenció del carnet de conduir. La Secció Femenina organitzava aquesta activitat que es podia fer de diverses maneres. Una de les modalitats consistia en fer més d’un centenar d’hores de voluntariat en algun centre o institució de la ciutat. L’Hospital de Sant Andreu era un dels més triats. A part de l’ajut que feien, les noies aprenien a posar injeccions.
El caldo per les mares
La germana Carmen recorda com la Balbina vetllava per la nutrició de les mares que havien de donar de mamar al seus fills. Els hi feia un caldo amb verdures i pollastre o gallina que aromatitzava tota la planta i l’escala. Quan els metges passaven visita a les parteres comentaven “es nota l’olor del caldo de sor Balbina”. Marcel.lina recorda que amb ella també li havia portat d' aquest caldo.
HomenatgeEl 25 d’octubre de 1981, un diumenge, a la sala gòtica de l’Hospital de Sant Andreu es va retre un emotiu homenatge a sor Balbina amb motiu dels seus 50 anys de vida religiosa. L’alcalde Joan Cornet li lliurà una placa commemorativa per la seva trajectòria dins de l´hospital. Va ser un acte senzill que va aplegar familiars, amics, personal mèdic i representació ciutadana.
Va morir d’un càncer de pit el 12 de febrer de 1989. No va patir una malaltia llarga. Se li va aguditzar els darrers deu dies. Ella que havia cuidat tanta gent durant tants anys, va tenir un desenllaç força ràpid.
Reconeixement de la ciutat, Sor Balbina amb l´alcalde Joan Cornet 25-10-81- Foto Jordi Pascual de Regió7Notes finals
La germana Carmen la valora com una bona mestra: “sempre s’ocupava personalment dels malalts més greus i ens ensenyava a nosaltres, les joves, com s’havia de fer”
La Marcel.lina i altre gent que la van conèixer, destaquen un caràcter amb molts contrastos. A la maternitat, se li havien presentat dones en situacions molt complicades. La seva actitud era estricta i poc flexible, d’acord amb la seves conviccions religioses. Marcel.lina diu: “a mi sempre em va tractar molt bé i em va estimar molt i jo a ella”.
La Balbina González, en primer lloc va ser religiosa i, després va ser infermera, dedicant-se als malalts i especialment a les dones embarassades. Cal concloure que va ser una dona molt influent a l’Hospital de Sant Andreu. Sense haver ocupat mai cap càrrec a la comunitat, aconseguí moltes millores per la institució en una època d’escassetat econòmica. La llarga activitat religiosa i professional, el seu caràcter desimbolt, les amistats fetes durant anys a la ciutat de Manresa, li donaren popularitat.
De dreta a esquerra Sor Balbina, i les germanes Maria Roca, Eugènia Elordi i Pilar Sala la superiora, Nadal 1986- Arxiu Filles de la Caritat de ManresaLluïsa Font i Garcia
Entrevistes realitzades a les germanes Carmen Romero Nieto i Amparo Alonso González, el novembre de l´any 2011
Bibliografia
Torras Serra, Marc- Un Hospital de 750 anys, Hospital de Sant Andreu de Manresa (1260-2010)
Font, Ingrid- Regió 7, 6-10-2010- Un So cada cop menys present.......
.jpg)
