Ignàsia Salvans i Casas (1906-1970). Metgessa i farmacèutica

Ignàsia Salvans va ser una dona polifacètica amb una trajectòria professional brillant. Es va dedicar sobretot a la ginecologia i va ser de les poques metgesses de la seva època que exercí la cirurgia. Fou autora de publicacions sobre medicina i també es dedicà al dibuix i la pintura. Forma part de la quarantena de dones que es van llicenciar en Medicina a Catalunya, entre 1906 i l'inici de la guerra civil.

Va néixer el 18 de juny de 1906 a Manresa. Va estudiar batxillerat a Lleida. Es va llicenciar en Medicina a la Universitat de Barcelona l’any 1928 amb la qualificació d’excel·lent. En aquella promoció només hi hagué dues dones, ella i Teresa Barcons.  

Als anys 30, ja fou ajudant de les classes d'Histologia i Anatomia Patològica de la Facultat de Medicina de Barcelona i col·laborà en la càtedra d’Histologia, de la qual el seu marit, Diego Ferrer de la Riva, era professor adjunt. Publiquen conjuntament algunes obres (*) sobre medicina i van col·laborar tota la vida quan els ho permetien les seves obligacions assistencials.

Com a ginecòloga va treballar a la Seguretat Social a Manresa. L’any 1956 guanya per oposició la plaça de cap clínica del Servei de Ginecologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron.

És una de les poques metgesses de la seva època que exerceix la cirurgia fins al final de la seva vida. També es llicencia en Farmàcia l’any 1964.

Dona inquieta i polifacètica; té temps per dedicar-se al dibuix i la pintura. Durant cinc anys cursa estudis a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Participa en exposicions amb altres metges artistes i el 1965 obté la medalla de bronze en un concurs internacional per a metges artistes a Torí (Itàlia).

Mor el 23 d’abril de 1970 a causa d’una leucèmia.

(*) Obres principals

Ferrer, Diego; Salvans i Casas, Ignàsia (1934). Acerca del origen de la microglía. Revista Médica de Barcelona (Febrer): 3-21.

Ferrer, Diego; Salvans i Casas, Ignàsia (1940). Esquemas de histología. Barcelona: Bosch (se’s van fer unes quantes edicions).
Ferrer, Diego; Salvans i Casas, Ignàsia (1951). Neuroma simpático en la craurosis vulvar. Actas Dermo-Sifilográficas 5: 1-3.
Salvans, Ignàsia (1963). Estudio de las alteraciones histopatológicas del sistema nervioso periférico en la craurosis vulvar. Trabajos del Instituto Cajal de Investigaciones Biológicas; 55: 13-62.

Conxita Parcerisas Estruch 
(biografia publicada l'any 2008 i revisada el 2017)



Fotografia: Família Ferrer-Salvans

Bibliografia
Galeria de científics catalans. Secció de Ciències Biològiques de l'Institut d'Estudis Catalans.

Metgesses de Catalunya. Col·legi Oficial de Metges de Barcelona
Galeria de metges catalans. Col·legi Oficial de Metges de Barcelona
Viquipèdia: Ignàsia Salvans Casas

Més informació:

Martínez, Lluís (2004). Metgesses de Catalunya. Barcelona: Pòrtic.
Garcia, Betsabé (2010). Juguen dames: les primeres universitàries: Helena Maseras, Dolors Aleu i Martina Castells. Barcelona: Ara Llibres. 

Montserrat Bobé i Marsal (1879-1930) Metgessa

Montserrat Bobé i Marsal fou la primera metgessa manresana i una de les deu primeres metgesses titulades a Catalunya

Montserrat Bobé va néixer a Manresa el 13 de febrer de 1879; filla de Joan Bobé, de Barcelona, i de Maria Marsal, d’Igualada. El pare era manyà i es van traslladar a viure a Manresa perquè hi havia Institut d’Ensenyament Mitjà, fet que permetria al fill o filla que havia de néixer tenir una bona formació.  

Després de cursar el batxillerat a l’Institut de Manresa començà medicina a la vella Universitat de Barcelona l’octubre de 1896. Va finalitzar els estudis a l’Hospital de la Santa Creu el 30 de juny de 1904. Amb la seva companya Trinitat Sais Plaja es van presentar per obtenir el Grau de Llicenciat en Medicina. El 1882 s’havia aprovat la llei que permetia a les dones fer l’examen de llicenciatura i el doctorat.

Al costat de Pere Nubiola i Espinós, més endavant catedràtic de la Universitat de Barcelona, va començar a exercir la medicina. Es va dedicar a la ginecologia i a la pediatria.

A Barcelona va visitar al seu domicili, al número 5 del carrer de la Llibreteria, i va tenir consulta a la ronda de Sant Pere, 26.

L’any 1905 va obrir consulta a Manresa, a la ctra. de Cardona, 37. Més endavant, es traslladà al núm. 1 del Passeig, on també visitava el seu marit. Hi va tenir consulta oberta fins al 1928.

El 3 de febrer de 1909 es casà amb l’oftalmòleg Wenceslao Marín i Simón (Verges, 1874 - Barcelona, 1965). Van tenir un fill, Ramon Marín Bobé, de professió artista pintor. 

Va morir als 51 anys, el 7 d’octubre de 1930, al seu domicili de Barcelona, a causa d’una pulmonia.

Revista Mujer Moderna. Manresa, 01-01-1905

Lluïsa Font / Conxita Parcerisas
(biografia publicada l'any 2008 i revisada el 2017)

FOTO: 
Extreta de l'Orla de la Facultat de Medecina de la Universitat de Barcelona del Curs 1903-1904. 

BIBLIOGRAFIA

Metgesses de Catalunya, web del COMB (Col·legi Oficial de Metges de Barcelona)

Fundació C.E. Manresa. Història de la ciutat de Manresa, 1900-1950, volum III. 1991.

Corbella, J. i Domènech, E. Metgesses a l’antiga Facultat de Medicina de Barcelona del carrer del Carme. Gimbernat, 2000.

Bruguera Cortada, Miquel. Galeria de metges catalans

Simón-Tor, Josep M.;  Simón-Castellví , Josep M.; Simón-Castellví, Sara Isabel; Simón-Castellví, Guillermo; Simón-Castellví, Cristina. Joaquim Hugas i Wenceslao Marín, oftalmòlegs catalans (i la ginecòloga Montserrat Bobé), vol. 58. Gimbernat,  2012.