Paqui Borjas i Reyes (Súria, 1963)

PREMI MARIA CASAJUANA 2018

Biografia publicada per l'organització del Premi Maria Casajuana 2018 

Va néixer a Súria el 1963 i és mare de dos fills que es dediquen també a l'art, la Gemma i el Mateu. Artista, Arterapeuta, Educadora Emocional i Clown, es forma en dansa i expressió teatral, educació infantil i arteràpia.

Inicia la seva vida professional en el món de l'educació i amb el temps la vincula a l'art, creant el seu propi projecte d'art i educació emocional.

Dedica gran part de la seva vida professional a Manresa i la comarca del Bages, en centres educatius i instituts. És una dona molt sensibilitzada amb la infància desfavorida i la violència de gènere que utilitza el clown com a eina per expressar i posar de manifest les injustícies socials. És la creadora del projecte Expressa't. Educació emocional i arts escèniques que utilitza el teatre i la dansa com una via per resoldre conflictes emocionals. Utilitza també la teràpia del moviment i la consciència corporal, com una via per a l'expressió i la comunicació. 

A banda, des de fa anys col·labora desinteressadament i de forma altruista amb diferents associacions i entitats de caire social i cultural organitzant tallers, projectes i festivals de caire solidari. En destaquem la col·laboració amb la Fundació Ampans en el projecte Parelles Artístiques, amb Creu Roja Manresa acompanyant dones africanes dins el projecte Innana i fent tallers culturals i artístics amb Dianova, També amb Creu Roja ha acompanyat persones grans a través de l'humor. 

Ha participat al Festival solidari i ha creat la caravana solidària per la pau de Pallassos sense Fronteres en benefici a la infància refugiada, amb el Festival en benefici de l'Associació TEA (síndrome de l'Espectre Autista) de la Catalunya Central i amb la plataforma Casa nostra casa vostra del Bages. Fa cursos de tango com a teràpia de creixement personal a dones víctimes de la violència masclista amb l'associació LILIUM i el SIAD i el taller "la dona que habita dins teu" en l'àmbit del 8 de març a diferents Ajuntaments de la comarca. 

En la seva vessant cultural, col·labora en les fires Embarrats de Sant Joan de Vilatorrada, a la Fira de l'Aixada de Manresa i fa visites teatralitzades a la Colònia Vidal de Berga. Recentment ha col·laborat amb el Festival CLAM com a clown "El Dictador" de Charlie Claplin 2017. 

Text: Premi Maria Casajuana 2018 

Rosa Serrano Centelles (Sabadell, 1960)

PREMI MARIA CASAJUANA 2016

Foto cedida per Regió7

Biografia publicada per l'organizació del Premi Maria Casajuana

Va néixer a Sabadell, al Vallès occidental, el 1960. És la mitjana de cinc germans. Amb 9 anys va perdre la mare i amb 21 el pare. Dues pèrdues que la van marcar i la van fer una dona forta.

Va fer el batxillerat a l'institut Pau Vila de Sabadell, nom d'un gran geògraf, com una premonició del que després voldria ser ella. Es va doctorar en Geografia a la Universitat de Barcelona i va fer la tesi doctoral sobre la Cerdanya, lloc on va viure set anys.

A Puigcerdà va treballar de locutora a Ràdio Pirineus i fent classes de català per a adults. Va ser ña directora del Servei de Català de l'Ajuntament de Puigcerdà i va dirigir la revista comarcal Rufaca. També va fer de professora de reciclatge de mestres i de l'esola d'Administració Pública de Catalunya.

El 1989 va canviar el llac de Puigcerdà pel de Navarcles per treballar a l'escola Joviat, primer, i després a l'escola Santa Maria de Navarcles. Compaginarà la seva feina amb la de professora a la Universitat Ramon Llull i la de tutora d'Humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya.

L'any 2002 neix la seva filla Alícia i dos anys més tard rep el diagnòstic d'autisme. És aleshores quan la vida de la Rosa i la de tota la família fa el canvi definitiu. Ella entra a l'associació AFATD de Manresa per treballar a favor dels infants amb TEA i el 2012 crea el CR TEA CC (Centre de Recursos en Trastorn de l'Espectre Autista de la Catalunya Central) juntament amb la psicòloga Queralt Burgaya. El centre va obrir portes al barri de la Parada el maç de 2013.

Actualment continua essent professora de La Salle Manresa, tutora d'Humanitats a la Universitat de Oberta de Catalunya, examinadora de català d'adults, i especialment voluntària al CR TEA CC del qual n'és la presidenta. Al gener d'aquest any va ser escollida també presidenta de la FECA, la nova Federació Catalana d'Autisme que aglutina 10 entitats que treballen per millorar la vida de les persones amb TEA.

Premi Maria Casajuana, 8 de març de 2016

Roda de premsa. Serrano amb Alba Baltiérrez.

Alba Baltiérrez i Alier

PREMI MARIA CASAJUANA 2014

Biografia publicada per l'organització del Premi Maria Casajuana 2014

Va néixer a Manresa l’11 de setembre de 1948, en una família emprenedora i aleshores força acomodada. Va estudiar de petita al col·legi de la Companyia de Maria ( “Sant Francisco”), escola que marcarà per sempre la seva vida. Allà és conscient de les desigualtats de les nenes de casa bona i les nenes pobres, veu unes injustícies que no pot suportar. A tretze anys és expulsada de l’escola per no acatar-ne les normes. D’allà passa a l’Institut Lluís de Peguera on estudia fins la revàlida.

Va formar part de l’Agrupament del Carme, fent de “noia guia”, on els valors de compromís, responsabilitat i solidaritat van estar presents en la seva formació.

Amb 15 anys entra en contacte amb el món educatiu a l’Escola Badia Solé, on ajuda a les classes de parvulari i descobreix la seva gran passió. Se’n va a Barcelona a estudiar per ser “jardinera educadora” en el centre CICF ( escola catalana i progressista) on es treu el títol en tres anys. El seu pare mor de forma sobtada i el trasbals a la família és important també des del punt de vista econòmic. Això comporta que  comenci a treballar els matins fent pràctiques  en un parvulari, els migdies fent menjador escolar a l’escola THAU i segueixi estudiant a les tardes.

Acabats els estudis torna a Manresa on l’any 1968 s’incorpora a la guarderia ALBA vinculada a Càritas Manresa.

L’any 1970, amb algunes de les companyes de Càritas i amb l’Associació per a la Promoció Educativa (grup de pares i mestres) que volien una profunda renovació pedagògica de les institucions existents a Manresa, funden l’escola FLAMA. Va formar part de l’equip fundacional i també de l’equip pedagògic. L’Escola Flama va ser una escola creada en règim cooperatiu de pares i mestres, sense cap afany de lucre. Una escola activa, pluralista, democràtica i catalana, amb mestres i pares treballant en equip.

Simultàniament forma part de la Coordinadora de Guarderies, comissió formada per membres  de diferents barris, que tenia com a objectiu aconseguir 3 terrenys municipals per poder-hi construir 3 guarderies públiques. Això va ser possible gràcies a aquesta coordinadora i la bona entesa que hi va haver amb l’alcalde Sr. Ramon Roqueta i el regidor d’ensenyament Sr. Pere Sala. Per això Manresa té 3 guarderies publiques, La Picarol, L’Espurna i La Ginesta.

Del 1973 al 1976 demana una excedència per tenir i criar els seus fills, però està en contacte permanent amb l’escola i el projecte, reincorporant-se com a mestra l’any 1977.

En els següents anys convalida el seu títol com a mestra de llar d’infants que aleshores no existia i l’any 1979 obté el títol  de Diplomatura en Professorat d’EGB (especialitzada en preescolar)

L’any 1982 passa a ser la directora de l’escola, i es posa com a fita aconseguir que el centre entri a formar part de la xarxa d’escoles públiques de la Generalitat de Catalunya. Aquest  procés, que pares i mestres havien aprovat, va ser costerut però entre tots ho van aconseguir l’any 1988. Va continuar fent de mestra i directora fins a l’any 2000, que va considerar que era necessari el relleu i va passar a exercir només de mestra de primària fins a l’any 2005, quan finalment va deixar la docència activa per motius de salut.

Ja jubilada, comença a col·laborar amb Càritas, amb activitats de reforç escolar i també en l’acompanyament de famílies. Sempre en equip, com ella diu, amb la Montse Perramon, l’Agnès Torras i la Dolors Llobet i inspirades en el projecte educatiu que en Jaume Badia portava a terme a Reus i Cambrils, tiren endavant el projecte PUNTAL (Caminem Junts). Consisteix a donar suport escolar a aquells alumnes de primària i els dos primers cursos d’ESO que mostren problemes d’aprenentatge i adaptació  a la realitat que els toca viure i necessiten un suport (Puntal) i un estímul en l'àmbit personal per tirar endavant la seva escolaritat. El Projecte Puntal s’inicia a Manresa amb el suport de l’Ajuntament,el curs 2008-2009 en dos centres: IES Lacetània i CEIP Renaixença. Actualment, i després de sis anys, el projecte arriba a quatre escoles de primària i a quatre Instituts de secundària. El nombre d’alumnes que reben l’ajut del projecte actualment és de 114.

A banda de la seva faceta profesional, l’Alba ha participat activament en organitzacions que defensen els drets socials i nacionals, primer a Nacionalistes d’Esquerres, després a Esquerra Republicana de Catalunya. Sempre s’ha involucrat en tot allò que ha calgut. Va ser membre actiu de Manresa Decideix i ara ho és igualment de l’Assemblea Nacional de Catalunya.

Està casada amb en Ton Valentí. Té dos fills, en Jordi i la Marta LLansó i tres néts, el Roc, La Bruna i la Gal·la.

Es pot considerar que ha portat una vida poc convencional, responsable i compromesa. En aquests moments procura gaudir dels néts i de les aficions que té, caminar, nedar, esquiar, anar a ballar danses del món a la barriada Mion... Procura anar tant com pot al cinema, teatre i no es deixa perdre cap espectacle d’òpera i ballet al cinema.

 

 

 

Dibuix original de Maria Picassó. Publicat a El Pou de la gallina. Octubre 2013

Més informació:
Alba Baltiérrez, Premi Maria Casajuana 2014. ManresaInfo. 1/03/2014
Web Premi Maria Casajuana
Entrevista Regió7. 23/03/2014. Feta per Xavier Domènech

Betty Marris i Prat (Grimsby 1921-Manresa 2011). Professora d'anglès i testimoni de la II Guerra Mundial

Betty Marris amb uniforme de sergent- Foto Maria Vila

Amb aquesta biografia iniciem la col•laboració d’altres historiadors/es al nostre bloc. En aquesta ocasió és el Jaume Serra i Carné, que l’any 2001 va publicar Testimonis manresans de les guerres del segle XX, on recollia el testimoni viu de la Betty Duran, entre d’altres. Per a la nostra publicació, ha ampliat la biografia amb informació oral d’antigues alumnes, amistats i família, un cop la Betty ens va deixar el gener del 2011.

Va néixer a Grimsby (Regne Unit) el 2 de novembre de l’any 1921. Era filla de pare anglès i de mare francesa. Els pares s’havien conegut a França durant la Primera Guerra Mundial, quan el pare hi lluitava com a soldat.

La familia Marris, al poble anglès de Leeds, agost de 1944- Foto Ferran Costa i Duran

 El seu pare, comptable, va perdre la feina en la vaga general de 1926 i va trobar feina en una empresa sueca situada a París. La Betty es va formar a París, en la cultura francesa, però alhora sempre va cultivar la cultura anglesa.

Presonera dels nazis
L’any 1940, quan els alemanys avançaven cap a París, la família Marris va voler marxar a Anglaterra, però ja no va poder. La vida sota l’ocupació nazi era difícil: por, escassetat d’aliments, controls, etc. L’octubre de 1940 els alemanys detenen el pare i el porten a la caserna de Saint Denis, a París. El febrer de 1941 van detenir la mare i la filla i les internen en una caserna de Besançon. Eren unes dues mil dones, nens i vells en unes condicions horroroses. La Betty va fer amistat amb altres noies també presoneres, formaven una colla que es van dir Les 9 B.

Betty Marris estirada a terra, amb  la colla de presoneres que es van dir les 9B, 1942- Foto Maria Vila

 La seva amistat va durar per sempre més. El març de 1941 van ser traslladades al balneari de Vittel, vora Nancy, on les condicions eren millors. Malgrat tot, era un camp de presoners, el Front Stalag 194. El 20 de juny de 1942 els homes de Saint Denis els van traslladar a Vittel. El captiveri va durar tres anys i mig fins al 9 de juliol de 1944, quan els van deixar marxar. La fugida va ser “la gran aventura” amb el “tren fantasma” carregat de britànics que travessava la França en guerra i l’Espanya feixista. El destí era Lisboa. Allà van ser bescanviats per soldats alemanys presoners dels aliats. Un vaixell els va portar a Liverpool (9 d’agost de 1944) i d’aquí a Leeds, on tenien familiars.

Soldada britànica
Un cop lliure, la Betty va explicar per l’emissora de ràdio BB les penalitats del captiveri. Tot seguit es va allistar a l’exèrcit britànic. Va viure la por dels bombardeigs de Londres. Va presentar-se voluntària per a les forces d’ocupació d’Alemanya dins la Comissió de Control. Parlar tres idiomes li va permetre ser enviada a Berlín per fer d’intèrpret de la delegació britànica de la Conferència Quatripartita.

Joana Prat i Betty Marris, mare i filla  22-2-1946 - Foto Mª Rosa Jou             

                                                                                                 

El gener de 1946 arribà a Berlín, ciutat devastada que començava la reconstrucció sota control aliat. Traslladada a Hannover, va participar en judicis contra criminals nazis. Va ser desmobilitzada la primavera de 1947 i llavors va ser reclutada pel Foreign Office i enviada de nou a Berlín com a intèrpret a les conferències quatripartites com a funcionària civil i estatus de capità. Quan el març de 1948 la URSS bloquejà Berlín, va sortir-ne en un autobús. Després d’uns mesos a París treballant per l’OECE va retornar a Leeds.

Lingua Club Manresa

Quan fa la primera estada a Manresa, la Betty va fer turisme per Catalunya, Poblet 1950- Foto Ferran Costa i Duran

L’any 1950, després d’uns contactes per carta, va acceptar la invitació de Lingua Club de Manresa per ensenyar l’anglès als seus socis i donar classes particulars. El 6 de juny de 1950 va arribar a Manresa, on es va estar fins a l´octubre.
En la curta estada havia pogut conèixer el país i fet moltes amistats. La presència d’una noia anglesa a la Manresa grisa d’aquells anys significava una gran novetat. Era una dona valenta, molt tenaç, llesta i culta. Tenia un aspecte anglès, però un geni mediterrani. Reia molt. La seva estada a Manresa va ser un esdeveniment destacat. Lingua Club li va fer un sopar de comiat. La mort del pare el 1954 va fer decidir mare i filla a instal•lar-se a París, on la Betty va treballar a l’empresa Max Factory Hollywood. També va treballar d’intèrpret de l’OTAN i per la UEO
per poc temps a Paris.

Sopar  de comiat de Lingua Club, octubre de 1950- Foto Maria Vila

S’instal•la a Manresa

Però després la Betty va decidir tornar a Manresa, on havia fet amistats en la seva estada de 1950. De manera especial va fer amistat amb el manresà Manuel Duran Gómez, destacat pintor, gran caricaturista.

La Betty amb el seu marit Manel Duran Gómez, conegut caricaturista i pintor manresà- Foto Ferran Costa i Duran

El Manel era una persona educada, culta, amb molt sentit de l’humor; als ulls de la Betty era el més semblant a un gentleman anglès. La Beatriu i el Manel es van casar l’any 1958 al santuari de Joncadella. Van fer el viatge de nuvis a Calella. De primer viatjaven amb moto, però després es van comprar un Seat 600. Van anar a viure a la carretera de Cardona, en un pis del pare del Manel, que era notari.

Professora d’anglès
Molts amics coneguts del Duran van preguntar a la Betty si voldria donar classes d’anglès. De mica en mica van ser molts els manresans i manresanes que van començar a aprendre anglès gràcies a la Betty. Primer eren grups de cinc o sis persones, després de deu o quinze per classe. A la classe era una professora exigent, més endavant es va suavitzar. Al principi bàsicament feien lectura i escriptura, després van introduir la conversa. Les classes es feien al gran pis de la carretera de Cardona.
 La mare de la Betty, que es deia Joana, va venir a viure a Manresa, a casa de la Betty i el Manel. La mare també feia classes de francès. Va morir a Manresa l’any 1971.

Grup d´alumnes d´anglès, curs 1968- D´esquerra a dreta asseguts  Jaume Vives, Josep Catot, Ramon Meix, dretes Pilar Catot i Betty Duran - Foto Maria Vila

 Abans de venir a Manresa la vida de la Betty va ser trepidant, molt agitada, però a Manresa va passar a ser tranquil•la. La Betty era una gran esportista, practicava la natació i el tennis. Llegia molt i feia anotacions de les lectures. Li interessaven les biografies, la filosofia, la història sobre la guerra mundial i sobre Anglaterra, també li interessava molt la política. Tenia una gran curiositat intel•lectual. Però la seva activitat principal eren les classes.

La Betty davant el seu domicili a la carretera de Cardona de Manresa, nevada de 1962- Foto Ferran Costa i Duran

Va ser la primera professora d’anglès a Manresa. “Estic orgullosa d’haver ajudat a saber una mica d’anglès a dues generacions de manresans. He disfrutat molt durant tot aquest temps i ara que estic jubilada enyoro els meus anys d’ensenyança, la presència dels joves alumnes, el bullici de les classes, els riures...”. Va quedar viuda el 1983. Va fer diversos viatges, li va agradar molt el d’Egipte. De tant en tant anava a París o a Londres per trobar-se amb els parents i les nou amigues que havia fet al camp de presoneres. També tenia una fillola a Suïssa.

Els darrers anys
A causa de qüestions immobiliàries va haver de deixar el pis de la carretera de Cardona, on havia viscut sempre. La marxa del seu pis va ser dramàtica. “M’han tret de casa!”, deia. Llavors anava amb crosses, convalescent d’una operació. Als darrers anys va viure en un pis del Passeig.

Caricatura d´en Manel Duran, la Betty practicant  tennis, un dels seus esports favorits- Foto Maria Vila 

Era una dona ben disposada a col•laborar. Va fer de professora d’anglès al Casal d’Avis de la Generalitat de Manresa, on feia classes de conversa d’anglès els anys 2008 i 2009. També va anar a l’Hospital de Sant Andreu a ajudar a donar menjar els malalts. Llegia molt i sempre va tenir inquietud per aprendre. Fins als darrers mesos encara estudiava alemany.

Va participar en un programa de TV3, on els participants explicaven la seva història. La Beatriu Marris Prat hi va participar amb les seves memòries. D’aquestes memòries en va fer diverses còpies. L’any 2001 aquestes memòries, amb el títol de “Yo lo viví”, van ser publicades dins l’obra col•lectiva Testimonis manresans de les guerres del segle XX. En aquestes memòries explica bàsicament la seves vivències del període de la Segona Guerra Mundial i també com va venir a Manresa. La Betty va morir a Manresa el 21 de gener de 2011, als 89 anys. A vegades deia que no se sentia de cap lloc en concret. Segurament se sentia ciutadana europea.

Jaume Serra i Carné

Fonts d’informació:
Beatriu Marris, vídua de M. Duran. “Yo lo viví”. Dins Testimonis manresans de les guerres del segle XX. Edició a cura de Jaume Serra i Carné. Centre d’Estudis del Bages. Manresa, 2001. Col•lecció Memòria, 5. Pàgines 181-214.

Informació oral proporcionada pel seu nebot Ferran Costa Duran i també per Mª Rosa Jou i Maria Vila, amigues i antigues alumnes.
Les fotografies han estat cedides per Ferran Costa Duran i per Maria Vila.

Josefina Bonvehí i Planell

PREMI MARIA CASAJUANA 2013 

Biografia publicada per l'organització del Premi Maria Casajuana 

Josefina Bonvehí i Planell neix a Sant Vicenç de Castellet el 9 de desembre de 1944. És filla de Conrad Bonvehí i Enric, pèrit mecànic, i de Camil·la Planell i Moré, teixidora, i és mare de cinc fills i àvia de 12 néts. Viu a Manresa des del 1999.

Va estudiar a les Dominiques de Sant Vicenç i, a partir dels 13 anys, va compaginar estudis i feina en entrar a treballar a l'empresa familiar: el petit taller del seu pare on feien matrius, que amb el temps es va transformar en una de les tres empreses de tota la Península que feien platinos per a motos i cotxes.

De ben jove es va interessar per l'ensenyament del català. Així, després de fer diferents cursos de català per correspondència, va començar a fer-ne classes al jovent de la JOC de la seva parròquia. Més endavant va impartir cursos de català a la Biblioteca de la Diputació de Sant Vicenç, tasca que va fer durant 23 anys.

Paral·lelament, va ampliar els seus estudis de català a Òmnium Cultural, sota el mestratge de Joan Badia i Josep Camprubí. La implicació amb Òmnium Cultural continua fins al moment present: actualment és membre de la junta directiva de la delegació del Bages. També forma part del Consell del Centre de Normalització Lingüística Montserrat.

L'interès per la cultura també ha abastat el camp de la música, de la qual va fer tasques de difusió a Cope40 Ràdio Castellet, especialment en l'àmbit de la música clàssica i de la incipient cançó catalana entre 1962 i 1965.

La seva activitat professional va continuar, a partir de 1974, a la guarderia municipal de St. Vicenç de Castellet, el Niu, on va fer de secretària fins al 1984.

Un any abans, el 1983, ja havia començar a estudiar treball social, un àmbit que marcaria de manera decisiva el seu futur professional. Així, el 1986 va participar en la creació del Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç del Bages (anomenat aleshores Servei d'Estimulació Precoç), del qual va ser gestora i treballadora social fins que es va jubilar, el desembre del 2009.

Com a gestora d'aquest centre, el sisè que hi va haver a Catalunya (ara n'hi ha 84), va poder viure i participar en el procés on es va estructurar i definir el treball i la formació de l'atenció precoç al nostre país i va participar en la fundació l'Associació Catalana d'Atenció Precoç.

Text: Jurat Premi Maria Casajuana 2013
Fotos del sopar de lliurament del Premi (8/03/2013) : Joan Vinyes

Més informació:
Josefina Bonvehí rep el Maria Casajuana en un acte emotiu. ManresaInfo. 9/03/2013

Web Premi Maria Casajuana

Entrevista Regió7. 7/04/2013. Feta per Xavier Domènech

Anna Iglesias i Sallés

L'Anna Iglesias ens ha deixat el 22 de juliol de 2012.
Darrer escrit seu com a membre del Consell de Caritas Manresa del 30 de juny:

L’ABISME DE LA DESIGUALTAT MUNDIAL – CÀRITAS AL COSTAT DELS MÉS POBRES


Rep el reconeixement professional de l'Associació d’Infermeres/rs de la Catalunya Central. 10/05/2012

Text de l'Associació d'infermeres/rs de la Catalunya Central

Volem presentar per el reconeixement professional d’aquest any 2012 a una infermera manresana que ja està jubilada des de l’any 2004. Desprès de 30 anys de treball encara segueix activa i participant en varies entitats manresanes. Va ser una de les fundadores de l’Associació d’infermeres de la Catalunya central i la presidenta durant dos anys , ara és la tresorera i segueix aportant la seva experiència i el seu saber fer. L'any 2006 va rebre el Premi Maria Casajuana a la Dona treballadora, convocat per les Joventuts d'Esquerra Republicana.

L’Anna ha sigut una infermera competent, amb una gran sensibilitat, una actitud altruista i uns valors humanístics amb els quals ha ofert al llarg de la seva trajectòria professional una atenció d’excel·lència.

Ha  sigut una infermera que ha fet del CUIDAR el concepte que ha integrat l’eix del seu exercici professional, tenint sempre en compte al pacient com a subjecte d’emocions i relacions socials, vinculat a un sistema de valors personals.

Ha estat i és una figura realment carismàtica per la seva sensibilitat, la seva capacitat d’escolta i empatia, no només com a professional a moltíssim malalts i les seves famílies, sinó també com a companya de treball davant d’injustícies o situacions crítiques de la infermeria. Es una persona amb una gran capacitat d’ajuda i objectivitat, amb una actitud oberta i amb un esperit de lluita pel rol autònom d’infermeria i els drets de la professió que tant estima. Ha sigut una persona compromesa amb la seva professió

Els últims 14 anys, com a infermera de l’Hospital de dia d’oncologia, quantes vegades ha aconseguit esgarrapar un somriure amb el seu compromís professional i el seu saber estar davant d'un diagnòstic complicat, una malaltia que progressa, una claudicació familiar o el desbordament personal del propi pacient.  

Té l’habilitat de fer fàcils les coses difícils, i sap treure el millor de cadascuna de nosaltres. El seu saber estar en moments difícils,  l’empatia, la sensibilitat i la capacitat d’escolta en situacions emocionalment impactants descriuen a  l’Anna com una gran professional.

La seva entrega a l’altre tan en relació als malalts i famílies com als companys d’equip ha fet que  no tingues mai un NO com a resposta.

Té una capacitat per el treball en equip, traient el millor de cadascú, sent una líder natural, facilitant, ajudant i potenciant les qualitats de les altres persones.

Cal mencionar la seva vessant docent.  Per una banda la formació de les noves promocions d'infermeres  a nivell pràctic del dia a dia dins de l’hospital.  Per l'altra, com a professora d'ètica  a la Fundació Universitària del Bages, per la seva formació en Teologia.

Ha participat en els objectius de les Institucions on ha treballat durant  tants anys adaptant-se a les fusions hospitalàries i canvis de direccions, col·laborant amb temes puntuals com el pla estratègic, les comissions i projectes diversos.

També ha tingut una gran capacitat i facilitat  per entrar en el món de les noves tecnologies informàtiques.  Ha creat el bloc de l’Associació d’Infermeres i és l’encarregada d’alimentar-lo de notícies i actualitzar-lo.   

Creiem que l'Anna ha sigut i és un referent de la Infermeria de Manresa per a totes i tots  els que hem tingut la sort de  treballar amb ella.

Ha col·laborat amb la seva opinió en el llibre “Pensar en la Enfermeria” una reflexión a partir del modelo de Sant Juan de Dios" coordinat i escrit per Ana Pérez Carmona i publicat el març de 2011.

Forma part de la Junta de Càritas Manresa des del 2011

És per això, per aquesta gran professionalitat , que l’Associació d’Infermeres/rs decideix presentar-la com a candidata al Premi al  Reconeixement professional d’aquest any.

Acte de reconeixement. Anna Iglesias amb l'alcalde de Manresa Francesc Junyent. 10/05/12.

Més informació:
Anna Iglesias guardonada pel Dia de la Infermeria. Manresainfo. 11/05/12

Bloc Associació Infermeres-Infermers de la Catalunya Central

Agnès Torras i Casas

PREMI MARIA CASAJUANA 2012 - PREMI BAGES DE CULTURA 2017

Biografia extreta del text del Manifest del Jurat del Premi Maria Casajuana 2012

El jurat del premi Maria Casajuana del 2012 acorda, doncs, per unanimitat, lliurar-lo  a    AGNÈS TORRAS  I  CASAS, de Sant Joan de Vilatorrada.  A la filla d’un administratiu de la Pirelli “de tota la vida” i d’una modista que comença a treballar de mestre als 17 anys després d’haver fet el Batxillerat i el Magisteri a les Dominiques de Manresa.  Repassant la seva biografia descobrim que l’Agnès Torras troba la primera feina a l’Acadèmia Font de Sant Joan. S’estrena com a ensenyant davant d’una classe amb 40 nens de segon, tercer i quart de primària.     ...I diu que els corregia les llibretes a tots, cada dia !

Parlem d’una època en què l’Agnès, a més de la classe de 40 que acabem d’explicar, s’apunta a un nocturn de l’Escola Torras i Bages.  Estudia tres cursos de Treball Social. El què  aleshores s’anomenava Assistent Social. La dona que homenatgem avui reconeix que és aquí on aprèn els fonaments de les Ciències Socials.  S’hi està del 1965 al 1968. 

Quan, aquell mateix any,  es presenta a la plaça de directora de la guarderia l’Alba,  ja havia fet les últimes pràctiques de Treball Social en una llar d’infants a Brusel.les.  Era ja una mestre bregada a les escoles d’estiu de Rosa Sensat.  Havia entrat en contacte amb el moviment de renovació pedagògica.  Amb la voluntat de reprendre la formació de mestres que s’havia fet en època de la República. Parlem de l’Agnès Torras i de dones com la Conxita Tarrés o la Clara Terra,  capaces d’impulsar, a les Dominiques de Manresa,  unes escoles d’estiu que tractaven aspectes socials i lingüístics ignorats fins al moment als centres oficials de Magisteri.

La feina que fa l’Agnès al capdavant de l’esmentada guarderia l’Alba va permetre cobrir les necessitats de moltes de les dones del barri vell.  Dones treballadores.  A jornal.  Mares que, juntament amb una llista inacabable de botigueres i botiguers, duen la canalla a l’escola de vuit del matí a les vuit del vespre.   L’Agnès va tenir l’encert, en aquest mateix context, de muntar un incipient servei de cangurs que donava sortida a les noies que la Falange enviava a fer servei social.  Pubilles a les quals feien classe de puericultura a canvi que ajudessin al menjador i acompanyessin la canalla a dormir a l’hora de la migdiada.  Unes classes de Puericultura  –diguem-ho-,  que sempre va fer en català. 

  -“Temps heroics de 8 a 8”,  recorda ella mateixa.

És un moment de sintonia amb la Maria Prat o la Rosa Suñer, les assistents socials de Càritas del moment que aconsegueixen, per exemple, que unes famílies gitanes del Congost escolaritzin també els seus fills, per primera vegada.

Uns cinc anys abans de la mort del dictador Franco, l’Agnès troba una nova sintonia.  Comença a reunir-se amb pares i mares que volen muntar una escola activa, catalana i democràtica.  Parlem de La Flama. D’un centre trencador per metodologia, que utilitza el català com a llengua d’aprenentatge ; que practica la coeducació i demana la participació dels pares i mares. Nens i nenes fan el mateix i basen la seva formació en l’observació, l’experimentació, l’expressió corporal i la motricitat a través del coneixement del medi. 

A La Flama, l’Agnès hi fa tots els papers de l’auca fins el 1983. I encara té temps de fer de professora de Didàctica en el reciclatge de Mestres en català.

Però la seva perseverança no té aturador. Se les empesca per trobar més reptes. Nous compromisos. I així, el 1983, entra com a regidora d’Ensenyament a l’Ajuntament de Manresa.  Diu que s’hi estarà quatre anys, i compleix. Després de barallar-se amb mig món de l’escena política reivindicant cuines i menjadors per a les escoles de La Balconada i la Font dels Capellans, s’ocupa d’obrir-los i els dota de mitjans.  I els nens que hi van, a partir d’aleshores, aprenen de lletra i mengen calent !. En una legislatura aconsegueix impulsar contractes en pràctiques per als nois i noies de la Lacetania, que “toquen” empresa “en directe”.  I el Conservatori –encara a l’edifici vell-  activa un nou model de formació més actiu.

Sense ànim de repassar-lo exhaustivament direm que...

Ha tingut cura de la formació dels mestres de Primària i d’Educació Especial; ha estat Vicedegana d’Ordenació Acadèmica i Pràctiques i ha fet de professora d’Educació Multicultural. Tot això sense abandonar el voluntariat de Càritas de Manresa on ha treballat sempre amb dones magrebines amb les quals fa conversa, escriptura i lectura. També ha participat en la creació del Consell Municipal de la Dona.

Professora emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona, l’Agnès Torras continua defensant una universitat democràtica i professionalitzadora. Una universitat que prepari  professionals a partir del treball en equip i la connexió real amb al societat.  I avui encara fa una assignatura d’Educació Infantil a la FUB.

L’Agnès -com nosaltres-, es partidària de l’educació en la igualtat a les escoles, al carrer i a les famílies.  De la multiculturalitat i de la conciliació de la vida laboral i familiar. El seu mestratge ens ha d’esperonar a continuar reivindicant millors condicions laborals i de vida per a les dones, a sensibilitzar la ciutadania sobre la igualtat de gèneres i a treballar per preservar la seva seguretat i aïllar els que tenen actituds violentes envers les dones.  

Per tot plegat l’hem fet mereixedora del Premi Maria Casajuana del 2012.  Per molt anys, i moltes felicitats !

Membres del jurat 2012

*Dolors Serra, guardinada del Premi Maria Casajuana 2011.

*Enric Oller, periodista i reporter de Televisió de Catalunya.
*Llorenç Capdevila, escriptor i professor. Premi Narrativa El lector d’Odissea.
*Rosa Clarena, periodista.
*Anna Crespo, il.lustradora. Llicenciada en Belles Arts.
*Teresa Torra, directora IES Pius Font i Quer
*Joan Vinyes, Portaveu grup comarcal d’ERC al Consell Comarcal del Bages
*Alba Alsina, presidenta de la secció local d’ERC a Manresa
*Mireia Subirana, sociòloga JERC
 

 

Fotos del sopar de lliurament del premi (14/03/2012) 
Web Premi Maria Casajuana

Rosa Obradors i Rovira (1900-1973). Mestra

Mestra i directora de l'Acadèmia Obradors de Manresa, la Rosa Obradors va publicar l'any 1930 un manual per aprendre el català que era un resum de l'ortografia de Pompeu Fabra.

Porta per títol Ortografia Catalana. Mètode pràctic, i se'n van fer quatre edicions més, els anys 1933, 1965, 1980 i 1985. A més, el 1966 va publicar Ortografia Catalana. Llibre del mestre. Miquel Martí Pol recorda: "els primers llibres de text que vaig fer servir van ser una Ortografia, de Rosa Obradors, que era del meu germà gran, i un resum de gramàtica catalana de Pompeu Fabra, que va deixar-me el nostre amic poeta Josep Clarà".

La Rosa va néixer el 3 de maig de l'any 1900 als Prats de Rei, però quan tenia cinc anys va venir a viure a Manresa juntament amb els seus pares, Pelai Obradors i Aloy i Francesca Rovira i Casanovas, nascuts a Santpedor.

Va ser la directora de l'Acadèmia Obradors, creada a començament dels anys vint com a centre per a noies. A l'inici fou ubicada al passeig de Pere III, número 44; més endavant fou traslladada al carrer Guimerà, 32. Era un centre agregat a l'Acadèmia Cots de Barcelona; per això els alumnes podien aconseguir les titulacions oficials de càlcul mercantil i tenidoria de llibres només passant un examen a Barcelona.

Alumnes de l'Acadèmia Obradors davant del Kursaal.
Foto de l'Arxiu Comarcal del Bages, publicada a La República a Manresa en un clic (1931-1936)

Igualment, s'hi cursaven estudis de mecanografia, correspondència, francès, com també solfeig i teoria, sense oblidar les matèries pròpies per a les noies.
Els anys de la República l'Acadèmia Obradors tenia unes 50 alumnes. Acabada la guerra, va experimentar un fort increment d'alumnat i va arribar a ser una acadèmia mixta, també amb nois. Va tancar portes a final de la dècada dels 40.
















Diverses edicions de la seva Ortografia Catalana




Conxita Parcerisas Estruch 
(biografia publicada l'any 2009) 


Bibliografia
Fundació C.E.Manresa. Història de la ciutat de Manresa (1900-1950), volum III, 1991
Web La República en un clic (1931-1936)
L'Abans. Manresa. Recull Gràfic 1876-1965. Ed. Efadós
Foto: Arxiu familiar Valentí Rovira

Àngela Perera i Canongia (1862 -1953). Monja, missionera i ensenyant.

Va néixer a Manresa l’any 1862. Als vint-i-dos anys ja va ser una de les primeres cinc missioneres que van anar a Guinea, d’on va tornar al cap de dos anys a causa d’una forta malaltia.

L’any 1892 arriba a Vilassar de Mar per incorporar-se al col·legi que hi tenien obert les Missioneres de la Immaculada Concepció. Hi viurà i treballarà la resta de la seva vida, exercint de directora durant molts anys. Va morir el 24 de febrer de 1953, quan tenia noranta-un anys.

L’Ajuntament de Vilassar, en reconeixement de la seva valuosa tasca pel poble, el 13 d’agost de 1954 li dedicà el carrer on hi ha l’entrada del col·legi. Van canviar el nom baixada de les Monges pel de Mare Àngela Perera.

L’any 1984 Joan Llonch, exalumne, amb motiu de la celebració del centenari de les missions a Guinea Equatorial, recordava «l’empremta agradable que va deixar en generacions d’alumnes i com moltes persones encara la recorden amb estimació». Afegí que «el temps que va passar a les missions de Fernando Póo la va colpir d’una forma especial, i a través d’ella ens adonem com a casa nostra també es poden fer “missions” d’una forma meravellosa.» (1)

Del llibre "Contra viento y marea"
Fotografia i signatures de les primeres cinc missioneres.

D'esquerra a dreta assegudes, la tercera és l'Angela Perera. D'esquerra a dreta, dretes: Beatriz Monrós, nascuda a Artés, va morir l'any 1920 a l'Argentina; i Alejandra Sibila, nascuda també a Manresa, al tornar de l'Àfrica va ser destinada a l'Hospital de Sitges, on morí l'any 1891.

Conxita Parcerisas Estruch 
(biografia publicada l'any 2009)

(1) Butlletí de les Missioneres de la Immaculada Concepció. Núm. 2. Novembre de 1984.

"Contra viento y marea". Llibre publica amb motiu del 125è aniversari de l'arribada de les cinc missioneres a Fernando Poo, per les "Misioneras de la Inmaculada Concepción" i redactat per un equip de professors del col·legi del c/València de Barcelona. (Saragossa 2010)