Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Treball social. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Treball social. Mostrar tots els missatges

Maria Dolors Serra i Riba

PREMI MARIA CASAJUANA 2011, a Maria Dolors Serra i RibaImage


Biografia publicada per l'organització del Premi Maria Casajuana 2011

Maria Dolors Serra i Riba va néixer a l'Ametlla de Merola el 21 de gener del 1950. Els seus pares eren treballadors de la Colònia i és la segona de tres germans. Va cursar els estudis primaris al col·legi de les Dominiques de l'Ametlla i, com que la família no podia pagar l'internat, va fer el batxillerat a les Dominiques de Manresa, interna però formant part d'un grupet de nenes que servien les taules, rentaven els plats i fregaven les classes. Durant aquesta època continuava participant en les activitats de l'Ametlla, actuant als Pastorets, cantant a la coral i formant part de l'agrupament escolta.

En acabar el Batxillerat superior va cursar els seus estudis d'assistència social a l'escola de formació social Torras i Bages de Manresa, en la promoció de 1971. Compaginava els estudis amb el treball a l'Acadèmia Farré on donava classe al parvulari de 4 i 5 anys. Des de llavors sempre ha anat fent formació continuada per estar al dia en la seva professió. La llista dels cursos i jornades que ha fet seria inacabable.

El primer treball com a assistenta social va ser a Indústries Payàs, a finals de l'any 1971, on treballava a temps parcial. L'any següent, per iniciativa de Càritas, es va obrir la Guarderia-Parvulari Sagrada Família, on va començar a treballar. A més, en va ser directora fins el 1978. Després de molt lluitar, va aconseguir, juntament amb un grup de pares i treballadores, que s'aprovés la construcció de la primera llar d'infants pública de Manresa, anomenada Picarol.

De 1979 a 1989, va estar al departament de treball social de l'Hospital de Sant Joan de Deu, aprofundint en els aspectes de detecció precoç del maltractament en infants, i formant part de l'equip de Psiquiatria i Psicologia infantil. Al setembre del 1989 va incorporar-se a Càritas Manresa, on va prestar serveis fins al mes de gener de l'any 2010, compaginant sempre la feina amb la família.

ImageLa seva visió de la realitat i la detecció de les necessitats en cada moment ha estat providencial, connectant, ben aviat, amb l'esperit de Càritas pel que fa al seguiment personal i sabent crear xarxa social de recolzament i ajuda als més necessitats. I tot això amb el mèrit afegit que ha estat sempre respectada per totes les institucions de la ciutat, amb les quals ha treballat colze a colze.

Dolors Serra, recolzada per les diferents juntes de l'entitat i una bona colla de voluntaris, va saber com fer sortir les primeres dones immigrants de casa, creant un projecte específic per elles, ajudar als homes amb els cursos de llengua, als nens amb el reforç escolar, etc. A partir del rober de Càritas, i adonant-se que donar roba simplement no era educatiu, es va crear el Trau, una botiga on es pot comprar roba de segona ma en condicions òptimes. Després, adonant-se que la botiga donava beneficis, va idear el taller, on es donava feina a persones amb dificultats que al mateix temps que s'educaven pel treball rebien una remuneració justa. Altres exemples de la seva tasca social també són l'Espai Jove, Pis de Pas, Tallers de cuina i cosir i el Centre de cultura.

Després va venir l'Ateninser, programa de formació per tal de que dones poc formades o d'altres cultures, poguessin desenvolupar tasques domestiques o de cura de persones grans o malaltes; Cuida't on les mateixes usuàries reben suport mitjançant un equip multidisciplinari; i Activa't per la formació i inserció laboral d'homes sense recursos que fan treballs de jardineria i restauració de mobles.

Dolors Serra ha format part de la junta de l'Associació de Veïns de la Carretera de Santpedor, de la junta de la Delegació del Col·legi d'Assistents Socials, de la junta d'Ampans i també en diferents comissions de les juntes de les associacions de pares dels col·legis dels seus fills. Actualment, ha començat una tasca de voluntària a Ampans.

Del seu matrimoni amb Jaume Estruch ha tingut dos fills i una filla i, de moment, quatre néts.


El Premi Maria Casajuna és atorgat, cada any, per les JERC i ERC de Manresa per homenatjar la lluita, l'esforç, la constància i la implicació de la dona en la vida laboral i social, a més de l'amor pel nostre país
Text: Jurat Premi Maria Casajuana 2011, publicat per JERC I ERC
Fotos: David Guell

Més informació:
L'entrega del 10è premi Maria Casajuana desborda les previsions. Manresainfo. 10/03/11

Josefina Bonvehí i Planell

PREMI MARIA CASAJUANA 2013 

Image

Biografia publicada per l'organització del Premi Maria Casajuana 

Josefina Bonvehí i Planell neix a Sant Vicenç de Castellet el 9 de desembre de 1944. És filla de Conrad Bonvehí i Enric, pèrit mecànic, i de Camil·la Planell i Moré, teixidora, i és mare de cinc fills i àvia de 12 néts. Viu a Manresa des del 1999.

Va estudiar a les Dominiques de Sant Vicenç i, a partir dels 13 anys, va compaginar estudis i feina en entrar a treballar a l'empresa familiar: el petit taller del seu pare on feien matrius, que amb el temps es va transformar en una de les tres empreses de tota la Península que feien platinos per a motos i cotxes.

De ben jove es va interessar per l'ensenyament del català. Així, després de fer diferents cursos de català per correspondència, va començar a fer-ne classes al jovent de la JOC de la seva parròquia. Més endavant va impartir cursos de català a la Biblioteca de la Diputació de Sant Vicenç, tasca que va fer durant 23 anys.

Paral·lelament, va ampliar els seus estudis de català a Òmnium Cultural, sota el mestratge de Joan Badia i Josep Camprubí. La implicació amb Òmnium Cultural continua fins al moment present: actualment és membre de la junta directiva de la delegació del Bages. També forma part del Consell del Centre de Normalització Lingüística Montserrat.

L'interès per la cultura també ha abastat el camp de la música, de la qual va fer tasques de difusió a Cope40 Ràdio Castellet, especialment en l'àmbit de la música clàssica i de la incipient cançó catalana entre 1962 i 1965.

La seva activitat professional va continuar, a partir de 1974, a la guarderia municipal de St. Vicenç de Castellet, el Niu, on va fer de secretària fins al 1984.

Un any abans, el 1983, ja havia començar a estudiar treball social, un àmbit que marcaria de manera decisiva el seu futur professional. Així, el 1986 va participar en la creació del Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç del Bages (anomenat aleshores Servei d'Estimulació Precoç), del qual va ser gestora i treballadora social fins que es va jubilar, el desembre del 2009.

Com a gestora d'aquest centre, el sisè que hi va haver a Catalunya (ara n'hi ha 84), va poder viure i participar en el procés on es va estructurar i definir el treball i la formació de l'atenció precoç al nostre país i va participar en la fundació l'Associació Catalana d'Atenció Precoç.

Image

Image

Image

Text: Jurat Premi Maria Casajuana 2013
Fotos del sopar de lliurament del Premi (8/03/2013) : Joan Vinyes

Més informació:
Josefina Bonvehí rep el Maria Casajuana en un acte emotiu. ManresaInfo. 9/03/2013

Web Premi Maria Casajuana

Entrevista Regió7. 7/04/2013. Feta per Xavier Domènech

Anna Iglesias i Sallés

L'Anna Iglesias ens ha deixat el 22 de juliol de 2012.
Darrer escrit seu com a membre del Consell de Caritas Manresa del 30 de juny:

L’ABISME DE LA DESIGUALTAT MUNDIAL – CÀRITAS AL COSTAT DELS MÉS POBRES


Rep el reconeixement professional de l'Associació d’Infermeres/rs de la Catalunya Central. 10/05/2012

Image

Text de l'Associació d'infermeres/rs de la Catalunya Central

Volem presentar per el reconeixement professional d’aquest any 2012 a una infermera manresana que ja està jubilada des de l’any 2004. Desprès de 30 anys de treball encara segueix activa i participant en varies entitats manresanes. Va ser una de les fundadores de l’Associació d’infermeres de la Catalunya central i la presidenta durant dos anys , ara és la tresorera i segueix aportant la seva experiència i el seu saber fer. L'any 2006 va rebre el Premi Maria Casajuana a la Dona treballadora, convocat per les Joventuts d'Esquerra Republicana.

L’Anna ha sigut una infermera competent, amb una gran sensibilitat, una actitud altruista i uns valors humanístics amb els quals ha ofert al llarg de la seva trajectòria professional una atenció d’excel·lència.

Ha  sigut una infermera que ha fet del CUIDAR el concepte que ha integrat l’eix del seu exercici professional, tenint sempre en compte al pacient com a subjecte d’emocions i relacions socials, vinculat a un sistema de valors personals.

Ha estat i és una figura realment carismàtica per la seva sensibilitat, la seva capacitat d’escolta i empatia, no només com a professional a moltíssim malalts i les seves famílies, sinó també com a companya de treball davant d’injustícies o situacions crítiques de la infermeria. Es una persona amb una gran capacitat d’ajuda i objectivitat, amb una actitud oberta i amb un esperit de lluita pel rol autònom d’infermeria i els drets de la professió que tant estima. Ha sigut una persona compromesa amb la seva professió

Els últims 14 anys, com a infermera de l’Hospital de dia d’oncologia, quantes vegades ha aconseguit esgarrapar un somriure amb el seu compromís professional i el seu saber estar davant d'un diagnòstic complicat, una malaltia que progressa, una claudicació familiar o el desbordament personal del propi pacient.  

Té l’habilitat de fer fàcils les coses difícils, i sap treure el millor de cadascuna de nosaltres. El seu saber estar en moments difícils,  l’empatia, la sensibilitat i la capacitat d’escolta en situacions emocionalment impactants descriuen a  l’Anna com una gran professional.

La seva entrega a l’altre tan en relació als malalts i famílies com als companys d’equip ha fet que  no tingues mai un NO com a resposta.

Té una capacitat per el treball en equip, traient el millor de cadascú, sent una líder natural, facilitant, ajudant i potenciant les qualitats de les altres persones.

Cal mencionar la seva vessant docent.  Per una banda la formació de les noves promocions d'infermeres  a nivell pràctic del dia a dia dins de l’hospital.  Per l'altra, com a professora d'ètica  a la Fundació Universitària del Bages, per la seva formació en Teologia.

Ha participat en els objectius de les Institucions on ha treballat durant  tants anys adaptant-se a les fusions hospitalàries i canvis de direccions, col·laborant amb temes puntuals com el pla estratègic, les comissions i projectes diversos.

També ha tingut una gran capacitat i facilitat  per entrar en el món de les noves tecnologies informàtiques.  Ha creat el bloc de l’Associació d’Infermeres i és l’encarregada d’alimentar-lo de notícies i actualitzar-lo.   

Creiem que l'Anna ha sigut i és un referent de la Infermeria de Manresa per a totes i tots  els que hem tingut la sort de  treballar amb ella.


Ha col·laborat amb la seva opinió en el llibre “Pensar en la Enfermeria” una reflexión a partir del modelo de Sant Juan de Dios" coordinat i escrit per Ana Pérez Carmona i publicat el març de 2011.

Forma part de la Junta de Càritas Manresa des del 2011

És per això, per aquesta gran professionalitat , que l’Associació d’Infermeres/rs decideix presentar-la com a candidata al Premi al  Reconeixement professional d’aquest any.
Image

Acte de reconeixement. Anna Iglesias amb l'alcalde de Manresa Francesc Junyent. 10/05/12.


Agnès Torras i Casas

PREMI MARIA CASAJUANA 2012 - PREMI BAGES DE CULTURA 2017

Image

Biografia extreta del text del Manifest del Jurat del Premi Maria Casajuana 2012

El jurat del premi Maria Casajuana del 2012 acorda, doncs, per unanimitat, lliurar-lo  a    AGNÈS TORRAS  I  CASAS, de Sant Joan de Vilatorrada.  A la filla d’un administratiu de la Pirelli “de tota la vida” i d’una modista que comença a treballar de mestre als 17 anys després d’haver fet el Batxillerat i el Magisteri a les Dominiques de Manresa.  Repassant la seva biografia descobrim que l’Agnès Torras troba la primera feina a l’Acadèmia Font de Sant Joan. S’estrena com a ensenyant davant d’una classe amb 40 nens de segon, tercer i quart de primària.     ...I diu que els corregia les llibretes a tots, cada dia !

Parlem d’una època en què l’Agnès, a més de la classe de 40 que acabem d’explicar, s’apunta a un nocturn de l’Escola Torras i Bages.  Estudia tres cursos de Treball Social. El què  aleshores s’anomenava Assistent Social. La dona que homenatgem avui reconeix que és aquí on aprèn els fonaments de les Ciències Socials.  S’hi està del 1965 al 1968. 

Quan, aquell mateix any,  es presenta a la plaça de directora de la guarderia l’Alba,  ja havia fet les últimes pràctiques de Treball Social en una llar d’infants a Brusel.les.  Era ja una mestre bregada a les escoles d’estiu de Rosa Sensat.  Havia entrat en contacte amb el moviment de renovació pedagògica.  Amb la voluntat de reprendre la formació de mestres que s’havia fet en època de la República. Parlem de l’Agnès Torras i de dones com la Conxita Tarrés o la Clara Terra,  capaces d’impulsar, a les Dominiques de Manresa,  unes escoles d’estiu que tractaven aspectes socials i lingüístics ignorats fins al moment als centres oficials de Magisteri.

La feina que fa l’Agnès al capdavant de l’esmentada guarderia l’Alba va permetre cobrir les necessitats de moltes de les dones del barri vell.  Dones treballadores.  A jornal.  Mares que, juntament amb una llista inacabable de botigueres i botiguers, duen la canalla a l’escola de vuit del matí a les vuit del vespre.   L’Agnès va tenir l’encert, en aquest mateix context, de muntar un incipient servei de cangurs que donava sortida a les noies que la Falange enviava a fer servei social.  Pubilles a les quals feien classe de puericultura a canvi que ajudessin al menjador i acompanyessin la canalla a dormir a l’hora de la migdiada.  Unes classes de Puericultura  –diguem-ho-,  que sempre va fer en català. 
  -“Temps heroics de 8 a 8”,  recorda ella mateixa.

És un moment de sintonia amb la Maria Prat o la Rosa Suñer, les assistents socials de Càritas del moment que aconsegueixen, per exemple, que unes famílies gitanes del Congost escolaritzin també els seus fills, per primera vegada.

Uns cinc anys abans de la mort del dictador Franco, l’Agnès troba una nova sintonia.  Comença a reunir-se amb pares i mares que volen muntar una escola activa, catalana i democràtica.  Parlem de La Flama. D’un centre trencador per metodologia, que utilitza el català com a llengua d’aprenentatge ; que practica la coeducació i demana la participació dels pares i mares. Nens i nenes fan el mateix i basen la seva formació en l’observació, l’experimentació, l’expressió corporal i la motricitat a través del coneixement del medi. 

A La Flama, l’Agnès hi fa tots els papers de l’auca fins el 1983. I encara té temps de fer de professora de Didàctica en el reciclatge de Mestres en català.

Però la seva perseverança no té aturador. Se les empesca per trobar més reptes. Nous compromisos. I així, el 1983, entra com a regidora d’Ensenyament a l’Ajuntament de Manresa.  Diu que s’hi estarà quatre anys, i compleix. Després de barallar-se amb mig món de l’escena política reivindicant cuines i menjadors per a les escoles de La Balconada i la Font dels Capellans, s’ocupa d’obrir-los i els dota de mitjans.  I els nens que hi van, a partir d’aleshores, aprenen de lletra i mengen calent !. En una legislatura aconsegueix impulsar contractes en pràctiques per als nois i noies de la Lacetania, que “toquen” empresa “en directe”.  I el Conservatori –encara a l’edifici vell-  activa un nou model de formació més actiu.

Sense ànim de repassar-lo exhaustivament direm que...

Ha tingut cura de la formació dels mestres de Primària i d’Educació Especial; ha estat Vicedegana d’Ordenació Acadèmica i Pràctiques i ha fet de professora d’Educació Multicultural. Tot això sense abandonar el voluntariat de Càritas de Manresa on ha treballat sempre amb dones magrebines amb les quals fa conversa, escriptura i lectura. També ha participat en la creació del Consell Municipal de la Dona.

Professora emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona, l’Agnès Torras continua defensant una universitat democràtica i professionalitzadora. Una universitat que prepari  professionals a partir del treball en equip i la connexió real amb al societat.  I avui encara fa una assignatura d’Educació Infantil a la FUB.

L’Agnès -com nosaltres-, es partidària de l’educació en la igualtat a les escoles, al carrer i a les famílies.  De la multiculturalitat i de la conciliació de la vida laboral i familiar. El seu mestratge ens ha d’esperonar a continuar reivindicant millors condicions laborals i de vida per a les dones, a sensibilitzar la ciutadania sobre la igualtat de gèneres i a treballar per preservar la seva seguretat i aïllar els que tenen actituds violentes envers les dones.  

Per tot plegat l’hem fet mereixedora del Premi Maria Casajuana del 2012.  Per molt anys, i moltes felicitats !

Membres del jurat 2012

*Dolors Serra, guardinada del Premi Maria Casajuana 2011.
*Enric Oller, periodista i reporter de Televisió de Catalunya.
*Llorenç Capdevila, escriptor i professor. Premi Narrativa El lector d’Odissea.
*Rosa Clarena, periodista.
*Anna Crespo, il.lustradora. Llicenciada en Belles Arts.
*Teresa Torra, directora IES Pius Font i Quer
*Joan Vinyes, Portaveu grup comarcal d’ERC al Consell Comarcal del Bages
*Alba Alsina, presidenta de la secció local d’ERC a Manresa
*Mireia Subirana, sociòloga JERC
 

Image
Image

Fotos del sopar de lliurament del premi (14/03/2012) 
Web Premi Maria Casajuana

Rosa Maria Suñé i Colell (1944-1989)

Image Notícia: Un any més, l'Institut Català de les Dones, en el seu calendari 2010, ha reconegut la tasca d'una manresana. L'any passat va ser l'activista veïnal Mercè Angla i aquest any ha homenatjat l'activista social Rosa Maria Suñé.
(Tex i foto: Calendari 2010. Institut Català de les Dones.)

Va ser un referent de l’assistència social a Catalunya. Nascuda l’any 1944 a Manresa, el 1966 es va diplomar com a assistent social a l’Escola de Formació Social Torras i Bages de la mateixa ciutat.

Va treballar a Càritas Parroquial de Sant Vicenç de Castellet i també a Càritas Interparroquial de Manresa. Va ser la promotora i assistent social del Servei Municipal de Planificació Familiar de Manresa.

Va exercir com a coordinadora de l’equip directiu de l’Escola de Formació Social Torras i Bages de la capital del Bages, del 1973 al 1979. També va ser professora a aquesta mateixa escola i a l’Escola d’Assistents Socials de Barcelona. A més, va ser presidenta durant dues legislatures de l’Associació d’Assistents Socials de Manresa.

Va morir prematurament a Manresa l’any 1989.

Parlament de Montse Margarit en el decurs de l'acte d'homenatge celebrat el 18/02/2010 (Centre Cultural Casino de Manresa).

Més informació:
Regió7. 21/02/2010
Institut Català de les Dones

Maria Dolors Serra i Riba

PREMI MARIA CASAJUANA 2011, a Maria Dolors Serra i Riba

ImageMaria Dolors Serra i Riba va néixer a l'Ametlla de Merola el 21 de gener del 1950. Els seus pares eren treballadors de la Colònia i és la segona de tres germans. Va cursar els estudis primaris al col·legi de les Dominiques de l'Ametlla i, com que la família no podia pagar l'internat, va fer el batxillerat a les Dominiques de Manresa, interna però formant part d'un grupet de nenes que servien les taules, rentaven els plats i fregaven les classes. Durant aquesta època continuava participant en les activitats de l'Ametlla, actuant als Pastorets, cantant a la coral i formant part de l'agrupament escolta.

En acabar el Batxillerat superior va cursar els seus estudis d'assistència social a l'escola de formació social Torras i Bages de Manresa, en la promoció de 1971. Compaginava els estudis amb el treball a l'Acadèmia Farré on donava classe al parvulari de 4 i 5 anys. Des de llavors sempre ha anat fent formació continuada per estar al dia en la seva professió. La llista dels cursos i jornades que ha fet seria inacabable.

El primer treball com a assistenta social va ser a Indústries Payàs, a finals de l'any 1971, on treballava a temps parcial. L'any següent, per iniciativa de Càritas, es va obrir la Guarderia-Parvulari Sagrada Família, on va començar a treballar. A més, en va ser directora fins el 1978. Després de molt lluitar, va aconseguir, juntament amb un grup de pares i treballadores, que s'aprovés la construcció de la primera llar d'infants pública de Manresa, anomenada Picarol.

De 1979 a 1989, va estar al departament de treball social de l'Hospital de Sant Joan de Deu, aprofundint en els aspectes de detecció precoç del maltractament en infants, i formant part de l'equip de Psiquiatria i Psicologia infantil. Al setembre del 1989 va incorporar-se a Càritas Manresa, on va prestar serveis fins al mes de gener de l'any 2010, compaginant sempre la feina amb la família.

ImageLa seva visió de la realitat i la detecció de les necessitats en cada moment ha estat providencial, connectant, ben aviat, amb l'esperit de Càritas pel que fa al seguiment personal i sabent crear xarxa social de recolzament i ajuda als més necessitats. I tot això amb el mèrit afegit que ha estat sempre respectada per totes les institucions de la ciutat, amb les quals ha treballat colze a colze.

Dolors Serra, recolzada per les diferents juntes de l'entitat i una bona colla de voluntaris, va saber com fer sortir les primeres dones immigrants de casa, creant un projecte específic per elles, ajudar als homes amb els cursos de llengua, als nens amb el reforç escolar, etc. A partir del rober de Càritas, i adonant-se que donar roba simplement no era educatiu, es va crear el Trau, una botiga on es pot comprar roba de segona ma en condicions òptimes. Després, adonant-se que la botiga donava beneficis, va idear el taller, on es donava feina a persones amb dificultats que al mateix temps que s'educaven pel treball rebien una remuneració justa. Altres exemples de la seva tasca social també són l'Espai Jove, Pis de Pas, Tallers de cuina i cosir i el Centre de cultura.

Després va venir l'Ateninser, programa de formació per tal de que dones poc formades o d'altres cultures, poguessin desenvolupar tasques domestiques o de cura de persones grans o malaltes; Cuida't on les mateixes usuàries reben suport mitjançant un equip multidisciplinari; i Activa't per la formació i inserció laboral d'homes sense recursos que fan treballs de jardineria i restauració de mobles.

Dolors Serra ha format part de la junta de l'Associació de Veïns de la Carretera de Santpedor, de la junta de la Delegació del Col·legi d'Assistents Socials, de la junta d'Ampans i també en diferents comissions de les juntes de les associacions de pares dels col·legis dels seus fills. Actualment, ha començat una tasca de voluntària a Ampans.

Del seu matrimoni amb Jaume Estruch ha tingut dos fills i una filla i, de moment, quatre néts.

El Premi Maria Casajuna és atorgat, cada any, per les JERC i ERC de Manresa per homenatjar la lluita, l'esforç, la constància i la implicació de la dona en la vida laboral i social, a més de l'amor pel nostre país

Text: Jurat Premi Maria Casajuana 2011, publicat per JERC I ERC
Fotos: David Guell
Més informació:
L'entrega del 10è premi Maria Casajuana desborda les previsions. Manresainfo. 10/03/11